Tema 5: Fisioteràpia en el tractament de fractures (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioteràpia en especialitats clíniques (FEC I)
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5: FISIOTERÀPIA EN EL TRACTAMENT DE LES FRACTURES Nosaltres detectem les fractures PAUTES BÀSIQUES EN EL TRACTAMENT DE LES FRACTURES Fractura: pèrdua de continuïtat de l’os per l’acció d’un traumatisme mecànic Focus de fractura: conjunt de lesió òssia i les parts toves properes lesionades en el traumatisme  també inclou lesió al periosti, vasos sanguinis, nervis, ms, pell...
El fisioterapeuta tracta totes les conseqüències de les lesions que envolten la fractura per fer que la recuperació sigui òptima en el menys temps possible Situacions especials:   Fractures en nens: o S’ha de tenir en compte la fisis de creixement o Tenen millor pronòstic de consolidació que un adult els nens són plàstics Fractures articulars: o Fractura amb afectació directa a l’articulació (cartílags, lligaments, meniscs...) o Difícils de reduir, afecta a les SA, disminució de l’arc articular, dolor important, inestabilitat, artrosis precoç  complicacions o Les complicacions més importants.
 Disminució de l’amplitud articular  Degeneració articular precoç  Inestabilitat articular o Tractament: precoç i coordinat amb el traumatòleg  Per afavorir la regeneració articular i disminuir al màxim la rigidesa.
TRACTAMENT FISIOTERAPÈUTIC DE LES FRACTURES: El tractament local: es basa en la reducció, immobilització i recuperació.
Podem tractar a partir d’unes pautes generals de tractament de les fractures però cada presenta unes característiques pròpies a causa de la localització i l’anatomia local S’ha de vigilar perquè un fisioterapeuta també pot provocar fractures  ex: os amb osteoporosis.
La fisioteràpia actuarà:    Os: afavorir la consolidació i remodelació Lesió de les parts toves o Rigidesa o Edema o Impotència funcional o Immobilització Complicacions o Prevenció o Resolució Objectius bàsics pel tractament de fisioteràpia  Afavorir la consolidació o Millorant la irrigació o Fer compressió del segment o Immobilització o Magnetoteràpia: beneficis / accelera una mica la consolidació   Tractar l’afectació de les parts toves o Hemorràgia + edema  adherències o Mobilitzacions articulars adjacents o Mobilització articular passiva i activa o Afavorir el reton venós o Activació ms o Amb una fractura d’os sempre es mobilitza l’articulació distal i proximal de l’articulació afectada  Afectació ms  Impotència funcional + immobilització  atròfia ms  Potenciació ms progressiva: isomètrics, electroestimulació, irradiacions, ex.actius.
 Propiocepció  Menys capacitat contràctil del ms  rigidesa articular  Cicatriu fibrosa de les fibres ms  Afectacions de la fàscia  escurçament estructural  Afectació tendinosa  Mobilització articular  Afectació ms  Elongació controlada Disminuir els efectes de la immobilització o Efectes de la immobilització:  Atrofia ms  Rigidesa ms  Alteració propioceptiva  Edema  Dolor  Problemes circulatoris  Osteoporosis  podem retardar-la amb isomètrics, que també va bé per l’atròfia ms, pel tendó, propiocepció, fractura, bomba ms...
o Què podem fer:  Atròfia:  Potenciació ms progressiva: isomètrics, isotònics sense resistència, exercicis contra resistència.
o Progressivament s’ampliarà l’arc articular  Electroestimulació  Irradiacions  Estiraments  Rigidesa articular:  Identificar causes: o Elements ossis o Parts toves  Elements actius: ms, tendons  Elements passius: càpsula i lligaments o Nutrició insuficient de cartílag  Mesura del balanç articular actiu i passiu o Identificar les causes  BAp > BA  elements contràctils (actiu)  BAp = BAa  elements passius (també ms passius) varia amb la posició de articulacions adjacents.
 BAp < BAa  tornem a valorar o Limitació causa passiva  mètodes passius  MP translatòria: Segons l’anatomia  MTP (massatge transvers profund)  Traccions i postures mantingudes  OBJECTIU: elongar i mantenir  no fem mobilitzacions forçades  Deformitat plàstic a i elàstica Limitació causa activa  mètodes actius  Potenciació analítica  Electroestimulació  Elongació ms  Elongació tendinosa Sideració: Alteració propioceptiva  Activació del mov  Tècniques propioceptives o Estabilitzacions rítmiques o FNP o Plans estables/inestables Dolor: mesures antiàlgiques  Termoteràpia prèvia Edema: les mesures esmentades al tema 2 o     Evitar i prevenir les complicacions o Cal conèixer les complicacions més freqüents i saber què fer en aquests casos.
o S’ha de saber quan derivar al metge  A vegades no hi ha mesures físiques aplicables.
Resum del tractament de fisioteràpia: 4 fases orientatives que poden estar sobreposades entre si  procés de recuperació és dinàmic 1. Fase d’immobilització absoluta: El tractament va encaminat a disminuir el dolor, l’edema i prevenir els efectes de la immobilització mentre aquesta és present.
2. Fase d’immobilització relativa: s’inicien els exercicis actius i passius  dins de les possibilitats de cada cas.
3. Fase postimmobilització: L’objectiu és recuperar l’amplitud articular amb mesures passives i iniciar els exercicis actius lliures 4. Fase de recuperació funcional: L’objectiu és la recuperació total de la zona afectada en termes de balanç articular, ms i recuperació propioceptiva per tornar a l’individu al mateix estat o pròxim, que tenia abans de la lesió RESUM:   El paper del fisioterapeuta darrere d’una fractura és: o el de afavorir la reparació òssia o Tractar l’afectació de les parts toves properes o Prevenir/tractar les possibles complicacions.
Existeixes unes mesures generals de tractament comunes a totes les fractures a més d’altres de més específiques segons la localització.
...