Tema 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia medicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 1
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

2. Lesions traumàtiques dels nervis perifèrics La unitat funcional d’un nervi perifèric es la fibra nerviosa (un axó amb la seva beina de mielina envoltada per la cel·lula de Schwann que la forma). Poden ser motores o sensitives. Varies fibres nervioses formen un fascicle envoltat per l’epineuro. Els fascicles estan envoltats per l’endoneuro.
- Degeneració Walleriana:: desorganització axonal, degeneració de la mielina, fagocitosi del detritus pels macròfags i proliferació de les cèl·lules de Schwann (bandes de Brugner). A partir dels 50 dies els axons sobrepassen la zona de secció i creixen entre 1-3 mm per dia.
Classificació de Seddon sobre les lesions neurològiques en funció de la gravetat: - Neurotmesis: disrupció completa, mal pronòstic, per un tall o una compressió o isquèmia greus.
Axonotmesi: discontinuïtat axonal. Epineuro i perineuro intactes (la funda del cable està sencera).
Neuroapràxia: bloqueig de la conducció per destrucció de la beina de mielina, sense degeneració Walleriana distal. Recuperació completa quan es treu la causa compressiva.
És molt important conèixer el mecanisme lesional i dominar l’exploració neurològica (sistemàtica motora sensitiva i vegetativa). En la valoració motora utilitzem l’escala de Daniels sobre balanç muscular. El diagnòstic s’utilitza l’electromiograma (no info sobre lesió aguda). Normalment veient la resposta muscular a la estimulació nerviosa ja es te molta informació. Demanar l’electromiograma durant la degeneració Walleriana no es útil no dona cap informació.
Si la lesió és tancada el pronòstic és molt millor. Si aquest malalt en quatre mesos amb un EMG sense millora es fa cirurgia amb neurolisi (es trenca i neteja la cicatriu formada en el nervi i alliberar els fascicles nerviosos). A vegades la cicatriu o neuroma és tan gros cal treure’ls del tot i posar un implant a partir d’un nervi sensitiu poc important (com el nervi sural). Quan la lesió oberta el pronòstic i possibilitat de recuperació són molt menor encara que se suturi el nervi. S’acostumaa sutururar l’epineuro. El més important és suturar sense que hi hagi tensió, si el nervi no t’arriba fem igual que amb els tendons i fem uns implants, o uns tubs o “càmeres” que guíen la conducció nerviosa.
Quan el nervi no es recupera hi ha la possibilitat de que millori la seva funció segons quins criteris: artròdesis o transposicions tendinoses de cara a tractar les sequel·les.
...