Tema 1.- La disciplina de la Psicologia Social (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  1.-­‐  LA  DISCIPLINA  DE  LA  PSICOLOGIA  SOCIAL   1.1.-­‐  Concepte  i  definicions   Definició   de   Psicologia   Social   segons   W.   Allport:   “la   psicología   social   es   el   estudio   de   la   influència   de   la   presencia  real  o  imaginada  del  otro  en  el  pensamiento,  sentimiento  o  conducta  de  la  persona.”   Definició  de  Psicologia  Social  segons  Frederic  Munné:  “la  psicologia  social  observa  fets  que  comencen  amb   la  presència   de   l’altre   (relació)  (real  i  física,  o  no),  que  impliquen  interaccions   com  relacions  recíproques   entre  persones  i  que  generen  interinfluències.   ∗ Aquesta  última  definició  està  més  enfocada  a  la  docència,  i  nombra  les  tres  característiques  bàsiques   de  la  psicologia  social:  la  relació,  les  interaccions  i  les  influències.     Possibles  plànols  d’estudi  del  comportament  humà:   § § § Plànol  UNIPERSONAL:  es  fixa  en  els  processos  individuals  à  psicologia     Plànol  INTERPERSONAL:  treballa  el  comportament  humà  en  relació  (les  interaccions)  à  psicologia   social   Plànol  TRANSPERSONAL:  el  seu  objecte  d’estudi  són  els  comportaments  compartits.  à  sociologia   Tot   i   això,   el   comportament   és   (a   la   vegada)   els   tres   plànols.   La   divisió   dels   plànols   és   només   una   convenció  social/científica.       Psicologia  social,  disciplina  independent  o  dependent?   a) És  una  disciplina  dependent:  neguen  la  independència  de  la  psicologia  i  la  sociologia     o PS  =  P  à  la  psicologia  social  és  una  branca  de  la  psicologia  à  psicologisme     o PS  =  S  à  la  psicologia  social  és  una  branca  de  la  sociologia  à  sociologisme     Es   produeix   un   reduccionisme   psicològic   o   sociològic   (incloure   la   psicologia   social   dins   d’una   d’aquestes  dues  ciències).  Es  deixa  de  banda  l’explicació  de  què  és  la  psicologia  social.     b) És  una  disciplina  independent:     o P  (PS)  S  à  la  psicologia  social  és  una  disciplina  híbrida,  que  barreja  la  sociologia  i  la  psicologia   à  interdisciplinària     o S  ≠  PS    ≠  P   à   la   psicologia   social   és   una   ciència   independent   de   la   sociologia   i   la   psicologia,   però  estabeix  relacions  de  codisciplenarietat  entre  elles.  à  substantiva       c) PS  =  P  +  S  :  la  psicologia  i  la  sociologia  estan  dins  la  psicologia  social.  És  la  postura  menys  defensada.   És   produeix   un   reduccionisme   del   que   és   social   i   del   que   és   individual.   à   psicosociologia/sociopsicologia.       1.2.-­‐  Evolució  històrica   Traspàs  entre  els  segles  XIX i XX: §   Colonialisme,   revolucions:   la   conducta   col·∙lectiva   (els   pobles,   les   masses:   ment   de   grup):   la   psicologia   social   és   producte   del   segle   XX. La   psicologia   social   ha   estat   moldejada   per   succesos   mundials,  corrents  polítiques  i  assumptes  socials.  Els  resultats  d’aquesta  ciència  poden  utilitzar-­‐se   per   influir   en   el   curs   dels   events   socials.   L’efecte   de   la   presència   dels   altres   en   el   desenvolupament   individual  va  ser  bàsicament  l’únic  tema  estudiat  en  forma  experimental  durant  les  primeres  tres   dècades  de  la  psicologia  social.     1900  -­‐  1919:     § § Ross:   segons   ell,   la   conducta   social   es   causada   per   imitació   o   suggestió.   Estava   interessat   en   la   psicología  de  masses  i  el  comportament  colectiu.  La  seva  obra  va  marcar  el  rumb  de  la  psicologia   social  en  el  context  de  la  sociologia.       Mc  Dougall:  postulava  que  gran  part  del  comportament  humà  era  el  resultat  dels  intints,  que  són   tendències   conductuals   innates   (no   apreses)   comuns   a   tots   els   membres   d’una   espècie.   Per   tant,   bona  part  de  la  conducta  social  humana  tenia  una  motivació  o  un  impuls  intern.  Ell  es  centrava  més   en  l’individu  (perspectiva  psicològica-­‐social).     1920  -­‐  1929:   § Al   1929,   Thurstone   i   Chave   van   publicar   The   measurement   of   attitudes.   Amb   aquesta   obra,   va   nèixer  un  nou  camp:  inici  de  la  conceptuació  i  medició  de  les  actituds  i  les  opinions.  Aviat  s’hi  van   sumar  noves  tècniques  (Likert)  i  la  dècada  de  1930  es  va  convertir  en  una  época  de  medició  i  estudi   de  la  funció  de  les  actituds:  1934  –  fundació  primer  institut  de  sondejos  d’opinió  pública.       1930  -­‐  1939:   § § § § Els   grups,   psicologia   social   aplicada:   durant  aquestes  dates,  va  tenir  lloc  la  Gran  Depresió.  Molts   psicòlegs   joves   estaven   sense   feina   i   es   van   agrupar   per   treballar   junts.   A   part   d’estar   a   l’atur,   també   tenien   en   comú   que   pensaven   que   els   psicòlegs   haurien   d’estudiar   els   assumptes   socials   importants,  com  el  fascisme  dominant  d’Europa  o  els  problemes  laborals  habituals  del  seu  país.   Aquests  psicòlegs  van  formar  el  SPSSI.       En   aquesta   societat   hi   havia   Lewin   qui   va   revolucionar   la   investigació   en   aquesta   disciplina.   Va   desenvolupar   una   prova   per   operadors   d’inalàmbrics   amb   l’interès   de   trobar   els   medis   per   augmentar  la  productivitat  dels  grups.  Aquest  autor  va  ser  qui  va  introduir  la  teoria  de  la  psicologia   social   moderna,   i   creia   possible   i   desitjable   enunciar   les   premises   generals   que   lligaran   el   comportament   humà   amb   les   situacions   socials   i   que   aquestes   premises   socials   haurien   de   ser   verificades  amb  l’experimentació.       La   psicologia   social   va   començar   a   posar   a   prova   teories   generals   sobre   el   comportament   de   les   persones.       Aquesta  agrupació  també  va  emprendre  una  sèrie  d’estudis  sobre  dinàmiques  de  grup.     1940  -­‐  1949:   § Conductisme   social:   Programa   d’investigació   de   Yale.   Les   inquietuds   dels   dirigents   nacionals   respecte   als   efectes   de   la   propaganda   i   el   desig   d’elaborar   campanyes   publicitàries   eficaces   i   convincents,   va   portar   a   aquest   grup   d’investigació   a   aplicar   la   teoria   de   l’aprenentatge   a   l’àrea   del   canvi  d’actituds.     1950  -­‐  1959:   § § Arran   de   la   2ª   Guerra   Mundial,   els   psicòlegs   socials   es   van   dedicar   a   estudiar   la   conformitat   i   la   obediència.       Es  van  centrar  en  la  relació  entre  individus  i  es  va  crear  la  teoria  de  les  situacions  socials  sobre  els   individus.   § Festinger:   falta   de   mesures   objectives   per   mesurar   a   les   persones   (obstinacions,   atituds,   aparences   i  conducta),  les  persones  ens  comparem  amb  la  resta.   Proposà  la  teoria   de   la   dissonància   cognoscitiva:  les  persones  lluiten  per  ser  congruents  amb  les   seves   cognicions   (creences,   actituds   i   informació   sobre   les   seves   conductes   i   les   dels   altres).   El   descobriment  de  les  incongruències  crea  un  estat  de  dissonància  cognoscitiva  i  mou  als  individus  a   restablir  la  congruència.     1960  -­‐  1969:   § Sociocognitivisme:  la  disciplina  s’interessà  més  en  la  forma  en  la  que  l’individu  percep  i  interpreta   els  fets  socials.  El  procés  d’atribució  va  atrapar  la  imaginació  dels  psicòlegs  socials  i  es  va  aplicar  a  la   explicació  de  les  emocions,  l’autovaloració  i  la  percepció  de  l’altre.       1970  -­‐  1979:   § § § Els   psicòlegs   socials   van   dirigir   la   seva   atenció   en   l’aplicabilitat   de   la   psicologia   social.   Van   perfeccionar  els  seus  mètodes  d’investigació,  van  adoptar  tècniques  noves  per  registrar  i  observar   el   comportament   i   aplicar   eines   estadístiques   més   avançades   a   l’anàlisi   i   la   interpretació   de   les   dades.     A   més,   van   ser   capaços   de   pulir   les   seves   teories   gràcies   als   nous   horitzons   que   va   obrir   la   tecnologia.     Alguns   psicòlegs   socials   veien   amb   alarma   aquest   interés   per   les   qüestions   estructurals   de   la   disciplina.   Aquesta   alarma   no   era   fundada,   ja   que   la   psicologia   social   incorporà   les   seves   metodologies  i  teories  més  elaborades  a  l’estudi  dels  temes  de  la  dona,  el  medi  ambient,  el  dret  i   els  processos  legals,  la  pau  i  la  solució  de  conflictes.     1980  -­‐  1989:   § Percepció   i   processament   de   la   informació   social:   augmentà   l’interés   per   la   forma   en   la   que   percebem   i   processem   la   informació   social   (cognició).   La   insistència   en   la   postura   cognitiva   ha   mostrat   que   les   persones   no   són   peons   passius   que   reaccionen   a   l’ambient   social,   sino   que   organitzen   i   interpreten   els   esdeveniments.   El   treball   de   la   cognició   social   es   dirigeix   a   identificar   la   forma  en  que  es  processa  aquesta  informació  i  a  fer  pronòstics  més  exactes  sobre  la  relació  entre  la   gent  i  el  món  social.     1990  -­‐  1999:   § § Cultura   i   comportament:   els   psicòlegs   socials   saben   que   la   cultura   té   efectes   profunds   en   el   comportament;  d’aquesta  manera,  si  la  disciplina  es  volia  presentar  com  interessada  en  les  teories   generals  de  la  conducta  social,  hauria  d’incloure  estudis  sobre  altres  cultures.  Varis  investigadors,   van   sorgir   com   ferms   defensors   de   la   necessitat   d’estudiar   la   influència   de   la   cultura   en   el   comportament  social.     La   psicologia   social   va   ampliar   els   seus   horitzons   per   abarcar   altres   temes   socials   importants.   En   resposta   a   l’increment   persistent   del   SIDA   en   tot   el   món,   s’ha   generat   major   interès   en   l’ús   de   tècniques   d’influència   social   per   canviar   la   conducta   sexual.   Els   esclats   de   violència   ètnica   en   Yugoslavia,  Àfrica  Central  i  la  ex  Unió  Soviètica  van  estimular  noves  investigacions  sobre  la  identitat   personal  i  la  importància  de  la  etnicitat  d’aquesta.   § Sorgiment  de  la  psicologia  social  evolucioniste  i  les  teories  de  la  complexitat.     2000  (actualitat)   § La  psicologia  social  d’avui  en  dia,  no  es  concentra  cegament  en  els  temes  pràctics  ni  es  preocupa   únicament  pels  teòrics,  sino  que  representa  la  coexistència  de  les  aproximacions  aplicada  i  bàsica,   ambdues  renovades  i  estimulants.  (=pluralitat)     1.3.-­‐  Seqüència  de  la  interacció                                 1.4.-­‐  Les  grans  tendències  teòriques  i  el  seu  sentit  epistemològic                   1.5.-­‐  Pluralisme  teòric  vertical  i  horitzontal   Pluralisme  horitzontal:  en  funció  de  la  nostra  sensibilitat,  triem  un  o  altre  corrent   Pluralisme  vertical:  explicar  en  termes  molt  genèrics  o  molt  concrets.   o Nivells  de  formalització  teòrica         Diferents  models  de  l’èsser  humà  es  corresponen  amb  diferents  tradicions  teòriques  de  la  disciplina.     Paradigmes:  mostren  diferents  tipus  d’èsser  humà  (depenent  del  marc  teòric  des  d’on  el  miris)     ...