Tema 3. Síndromes geriatrics part 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria clínica del vell
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3: SÍNDROMES GERIÀTRICS CONCEPTES 1. Comorbilitat: Es refereix a dos conceptes, per una banda és el nom que denomina a la presència d’una o més patologies que conviuen amb patologia primària o de base.
Per exemple: ICC que provoca IR Per una altre banda es refereix als efectes que provoca una persona patir aquestes patologies alhora.
2. Pluripatologia: Quan en una mateixa persona té més d’una malaltia crònica alhora.
Per exemple: diabetis i HTA Índex de Chalson: Relació comorbilitat probabilitat de mort a llarg termini.
3. Fragilitat: Risc de desenvolupar la discapacitat. El pacient fràgil sol tenir alguna discapacitat. La característica principal és la baixa reserva fisiològica i la facilitat per a descompensar-se.
4. Discapacitat: Una persona que pateix algun deteriorament funcional sense ser fràgil, pot recuperar-se. La discapacitat és un dels marcadors de fragilitat.
CONCEPTE DE SÍNDROME GERIÀTRICA Són situacions de malalties expressades per un conjunt de símptomes. Un conjunt de quadres clínics originats per la concurrència de diferents patologies amb alta prevalença en l’adult gran.
S’expressen mitjançant quadres patològics que no es poden enquadrar dins les malalties habituals. Són origen d’incapacitat funcional i/o social.
L’etiologia és multifactorial, és a dir, varies causes produeixen un síndrome, per exemple, síndrome de fragilitat. I una causa desencadena múltiples conseqüències i síndromes, per exemple, la infecció causa delírium, incontinència, fragilitat, etc.
L’etiologia en cascada és quan un síndrome desencadena altres símptomes, per exemple, una caiguda genera immobilitat, UPP, etc.
1 Els síndromes més prevalents són: - Fragilitat Delírium Incontinència Caigudes (seminari) Iatrogènia (polimedicació) Trastorns de la son Desnutrició Immobilitat – restrenyiment Úlceres per pressió Sobrecàrrega del cuidador IATROGÈNIA PER POLIMEDICACIÓ La població de Catalunya major de 65 anys (16% al 2011) consumeix el 70% dels medicaments.
El consum mig en la població és de 4-8 fàrmacs al dia (4 o més en un dia = polifarmàcia).
Hi ha moltes interaccions farmacològiques amb 4 medicaments. I com a causes podem tenir: - Efecte cascada: Un fàrmac per un motiu i altre per disminuir els efectes secundaris Seguiment: Poques revisions de tractament Risc vs. benefici: No es valora prou bé el risc vs. Benefici.
Qüestions d’edat: A vegades és tot el contrari, no es recepta per qüestions d’edat, és a dir intervenció quirúrgica amb pauta menor d’analgèsia.
RECOMANACIONS Segons els criteris STOPP/START que es van crear a Europa el 2008 diuen: - STOPP: Llistat amb 68 criteris de medicació inapropiada tenint en compte la situació clínica del pacient, organitzat per sistemes (cardiovascular, respiratori, SNC).
START: Llistat amb 22 recomanacions de tractament indicats i apropiats, organitzats per sistemes. Revisions periòdiques per ajustar el tractament a la situació actual.
Tractament individualitzat: Les guies clíniques es basen en estudis que no solen utilitzar gent gran com a població diana.
CANVIS EN LA FARMACODINÀMIA - Disminució de l’aclariment renal: el fàrmac s’elimina menys Alteracions en el metabolisme hepàtic: s’inactiva més tard Alteracions de la composició corporal: disminució massa magra i augment del greix corporal. Atenció fàrmacs liposolubles (Benzodiacepines) Disminució de l’aigua total i sensació de set: concentració del fàrmac Empitjora l’absorció Estat nutricional alterat: Desnutrició pot agreujar els efectes adversos Fàrmacs que afecten SNC poden causar caigudes, síndrome confusional, etc.
2 FRAGILITAT Síndrome clínic relacionat amb l’envelliment i caracteritzat per homeòstasi inestable i la conseqüent baixa de reserves fisiològiques multisistèmiques que incrementa el risc de disminució o pèrdua de la funcionalitat i disminueix la resistència davant l’estrès (entès com un intent d’adaptació).
RESERVA FISIOLÒGICA És la capacitat que té l’organisme de mantenir la homeòstasi quan se’l sotmet a estímuls estressos. És la capacitat física i metabòlica que es troba en repòs en condicions basals de funcionament cel·lular i s’activa com a resposta per a restablir la homeòstasis.
En l’adult gran serà el que marqui la diferència entre compensar el deteriorament progressiu dels teixits o no. És més gran quan més hàbits saludables hem mantingut durat la vida. És per això que hi posem una gran importància en adoptar els hàbits saludables en la infància o adolescència.
HOMEÒSTASI Homos (similiar) i stasis (estabilitat): Propietat dels organismes vius que consisteix en la capacitat de mantenir una condició interna estable compensant els canvis en el medi intern o extern mitjançant l’intercanvi de matèria i energia (metabolisme).
És l’equilibri dinàmic que és possible gràcies a una xarxa de sistemes de control que constitueixen els mecanismes d’autoregulació dels éssers vius. Els canvis normals de l’envelliment poden alterar la homeòstasi si no hi ha una bona reserva fisiològica.
FRAGILITAT - Disminueix les reserves fisiològiques (resistència, equilibri, coordinació, temps de resposta, força, etc.) Predisposició per patir deteriorament en no poder adaptar-se a “estressos” (demandes de l’entorn) i que això desemboqui en pèrdua d’autonomia.
Les manifestacions clíniques més consensuades són:  Disminució del pes corporal, resistència i força muscular  Trastorns de l’equilibri i la marxa  Mobilitat física disminuïda ETIOLOGIA de la fragilitat Es creu que l’etiologia de la fragilitat ve determinada per bases biològiques i factors desencadenants.
Hi ha un model holístic dels factors desencadenants: 3 1. Dimensió física: Canvis biològics secundaris al procés d’envelliment, els estils de vida, les malalties, comorbilitat, l’hospitalització, desnutrició, iatrogènia, immobilitat, caigudes, etc.
2. Dimensió psico-afectiva: Trastorns afectius, d’ansietat, el deteriorament cognitiu, dols patològics, percepció de mala salut, la solitud.
3. Dimensió mental-cognoscitiva: Degeneració del SNC, factors de risc cardiovascular, pèrdues sensorials.
4. Dimensió socio-cultural: Canvi de rol social, ingressos econòmics, mites i estereotips baix o nul nivell d’adaptació, xarxes de suport sociofamiliar fràgil, aïllament, soledat.
5. Dimensió socio-demogràfica: Edat, 75 i 80 anys, gènere femení, viure sol sense fills, la viudetat, discapacitat del company, absència de cuidador, col·lapse de cuidador, carència de cures formals, condicions de l’habitatge.
Segons el criteris de fragilitat de Fried s’han de complir un mínim de 3 criteris: 1.
2.
3.
4.
5.
Pèrdua de pes, no intencionada del 5% o més en últim any Debilitat muscular (força de mans, apretón) Esgotament o cansament Lentitud al caminar Baixa activitat física diària PACIENT GERIÀTRIC I FRÀGIL Pacient geriàtric: Al menys tres característiques definitòries: - Major de 75 anys Pluripatologia Incapacitat Malaltia mental Problemes socials (mala relació familiar, escassos recursos econòmics, etc.) 4 Pacient fràgil: Un sol dels criteris de Barber: - Major de 85 anys (per alguns autors 80) Viure sol Vidu Canvi de domicili Ingrés hospitalari en els últims 6 mesos Afecció crònica incapacitant Necessitat d’ajuda per ABVD o AIVD Plurifarmàcia Deteriorament cognitiu Recursos insuficients Ancià malalt: Aquell que presenta una malaltia aguda o crònica però que no cursa amb problemes funcionals, mentals o socials.
ANICIÀ SA Al 1993 es va crear un conjunt de 5 definicions per definir què es considera com a ancià sa: 1. Aquell que es manté dins la normalitat 2. Aquell que es manté en equilibri inestable però és capaç d’adaptar el seu funcionament a les pròpies possibilitats reals de rendiment 3. Aquell que es manté en equilibri estable i no pateix malalties 4. El concepte d’ancià sa és relatiu i només s’aconsegueix quan és capaç de suportar les agressions del medi 5. Aquell que és capaç de mantenir l’equilibri coordinant les agressions internes TRACTAMENT DE LA FRAGILITAT El tractament de la fragilitat és bàsicament a través de la nutrició i l’activitat física, és a dir, dels hàbits de vida.
CONTRAINDICACIONS DE L’EXERCICI S’assenyalen com a contraindicacions absolutes per la realització d’un programa d’exercicis per l’ancià fràgil les següents: - Malaltia cardíaca severa: Angina inestable, insuficiència cardíaca congestiva classe III-IV, taquiarítmies induïdes per l’activitat, estenosis aòrtica crítica.
Trombosis venosa profunda Despreniment de retina Condicions espinals inestables Per alguns d’aquets pacients, si les seves condicions ho permeten, el caminar com a exercici simple pot ser una opció.
5 DIAGNÒSTICS DE PROMOCIÓ DE LA SALUT 1. GESTIÓ DE LA SALUT: Tendència a realitzar conductes de risc per a la salut (tabac, alcohol, etc.): - La persona modificarà el seu estil de vida o conducta - Modificació de la conducta (NIC):  Determinar conjuntament com afectarà el canvi a la vida de la persona  Identificar i discutir les alternatives  Ajudar a establir objectius realistes segons els recursos disponibles  Clarificar i detectar la responsabilitat de la persona en la seva pròpia conducta, decisions i estil de vida  Valorar la convivència d’explicar i demostrar les conseqüències i expectatives a curt i a llarg termini de la situació de salut 2. PRENDRE CONSCIÈNCIA: Estil de vida sedentari: - La persona augmentarà l’activitat física per arribar al nivell adequat a les seves capacitats personals - Modificació de la conducta (NIC):  Determinar la motivació per iniciar l’exercici diari  Argumentar els beneficis físics i psicològics del programa d’exercici moderat  Pactar i planificar el programa d’augment progressiu de l’activitat física en la vida quotidiana  Aconsellar utilitzar roba i sabates adequat per la pràctica de l’exercici  En cas necessari, proporcionar sistemes d’ajuda per la mobilització (bastons) i ensenyar a utilitzar-los  Reforçar positivament les decisions presses per la persona autònomament  Explicar la importància de l’activitat física per millorar i mantenir la salut  Freqüència, intensitat i durada òptimes del programa d’exercici  Principis de mecànica corporal  Tècniques de respiració adequades  Reconèixer i reforçar positivament els objectius assolits i l’esforç realitzat CURES INFERMERES: FRAGILITAT L’adult gran fràgil, pot desenvolupar un síndrome geriàtric en qualsevol moment que tindrà un impacte gran en termes de dependència: PREVENCIÓ NIC: VIGILÀNCIA: - Determinar els riscos per la salut de la persona Interrogar sobre signes i símptomes o problemes Establir la freqüència de la recollida de dades Observar la capacitat de la persona per realitzar les AVD Vigilar signes vitals 6 - Observar les estratègies de resolució de problemes Controlar els canvis en el patró de la son Controlar l’estat nutricional Comparar l’estat actual amb l’estat previ per detectar deteriorament en l’estat de la persona NIC: ALIMENTACIÓ/HIDRATACIÓ: VALORACIÓ FOCALITZADA - Estat de la cavitat bucal Força i resistència muscular Patrons i hàbits dietètics actuals Significat que es dóna als àpats (rebuig d’aliments) Nivell diari d’activitat Anomalies gastrointestinals Al·lèrgies o intoleràncies alimentaries Coneixements sobre les dietes Moment d’inici de la pèrdua de pes Desig de guanyar pes Recursos personals, familiars i social DESEQUILIBRI NUTRCIONAL: INGESTA INFERIOR/SUPERIOR A LES NECESSITATS FACTORS RELACIONATS: - Incapacitat per ingerir els aliments Incapacitat per digerir o absorbir nutrients Problemes econòmics Factors psicològics o biològics MANIFESTACIONS CLÍNIQUES: - Pes corporal inferior al 20% o més al pes ideal segons talla, sexe, edat i constitució Pal·lidesa de la pell i mucoses Fragilitat capil·lar Caiguda excessiva de cabell NOC: La persona recuperarà l’equilibri nutricional: - IMC Valors analítics Total de calories en la dieta Equilibri entre nutrients NIC: Maneig de la nutrició - Identificar conjuntament els factors que dificulten arribar els nutrients suficients en qualitat o qualitat suficient Pactar l’augment ponderal final Establir una dieta diària i incloure suplements si és necessari 7 - Si els recursos econòmics són minvats recomanar aliments de baix cost i alt poder nutritiu (ous, llet, iogurts, tonyina en conserva, etc.) Registrar els aliments presos diàriament Si hi ha problemes de salivació, estimular amb llimona immediatament abans dels àpats Si la persona ho vol, incloure al pla terapèutica a la parella o al cuidador Explicar el benefici que en traurà de fer una dieta adequada. Millora de l’autonomia, fer front amb més recursos a problemes de salut, etc.
MOBILITAT: VALORACIÓ FOCALITZADA - Gestos i posicions Alineació corporal Grau de coordinació motora i de mobilitat articular Presencia de simptomatologia que interfereixi amb el moviment. Per exemple: dolor Coloració, temperatura i integritat de la pell en punt de recolzament (alerta zones isquèmiques UPP) Signes vitals Barreres arquitectòniques o ambientals Repercussió de les limitacions en les AVD Estat d’ànim Orientació temporoespeial Recursos personals, familiars i socials DETERIORAMENT DE LA MOBILITAT FÍSICA FACTORS RELACIONATS: - Falta d’activitat física Malestar o dolor Intolerància a l’activitat Disminució de la força, control o massa muscular MANIFESTACIONS CLÍNIQUES: - Inestabilitat postural Limitació de les habilitats motores Moviment descoordinats Dificultat per girar-se al llit Disminució del temps de reacció al moviment Moviments lents que provoquen dispnea o tremolors Canvis en la marxa NOC: La persona adquirirà o recobrarà la màxima capacitat de mobilització NIC: Foment de l’exercici - Establir conjuntament objectius realistes 8 - Animar a la persona a realitzar ella mateixa totes les activitats que pot fer, augmentant segons la seva tolerància Proporcionar sistemes d’ajuda per la mobilitat Mantenir una posició funcional, amb el cos ben alineat i les extremitats recolzades (bastons o caminadors) Adaptar el màxim possible l’entorn físic INCONTINÈNCIA URINÀRIA Deteriorament de la qualitat de vida. Pèrdua involuntària d’orina demostrable objectivament, produïda en un moment no adequat i que provoca a la persona que la pateix un problema higiènic, social i psíquic, així com una limitació de la seva activitat.
Les possibles causes són per: - Pèrdua de la capacitat de la uretra per tancar durant l’emplenament de la bufeta La bufeta es contrau i es buida Mal funcionament combinat de bufeta i uretra Els factors que intervenen són: - L’envelliment fisiològic de l’aparell urinari L’envelliment fisiològic de l’aparell múscul esquelètic Hidratació insuficient (falta de líquids que produeix una disminució de la producció d’orina a la bufeta, reduint l’estimulació nerviosa sensitiva) Polifarmàcia (sedants, diürètics, hipnòtics, etc.) Patologies (deteriorament cognitiu, neurològiques, ITU, etc.) L’epidemiologia de gent que pateix incontinència urinària són: - 50% de persones institucionalitzades 10-35% persones grans a domicili 27% de prevalença hospitalària 9 Hi ha diferents tipus d’incontinència urinària: 1. Incontinència aguda o transitòria: Inferior a 4 setmanes. Causat per síndrome confusional agut, impactació fecal, infeccions, immobilitat, etc., es solucionarà al desaparèixer la causa.
2. Incontinència crònica: Superior a 4 setmanes. Produït per alteracions estructurals.
 Incontinència d’estrès o d’esforç: Quan augmenta de manera brusca la pressió intraabdominals. Produït per prolapse de les estructures pèlviques en la dona i debilitat o lesió de l’esfínter (després d’una prostatectomia).
 Incontinència d’urgència: Desig intens i sobtat d’orinar. Causat per una bufeta inestable i presència de trastorns com tumors, càlculs, cistitis, trastorns del SNC com l’ictus, demència, esclerosis múltiple, etc.
Probable problema al detrusor.
 Incontinència per vessament: Pèrdua de petites quantitats d’orina per disminuir la pressió de la bufeta que es troba plena, independentment de qualsevol augment de la pressió intraabdominals. Causat per obstrucció anatòmica (prostatisme o estenosi uretral) bufeta hipotònica (diabetis i lesió de medul·la espinal).
 Incontinència funcional: Incapacitat física o falta de ganes. Causat per un deteriorament de la mobilitat, les dificultats per accedir al WC, falta de cuidadors, depressió, etc.
 Incontinència total: Pèrdua total del control de micció. Per exemple en demències avançades.
Les conseqüències que podem trobar en la incontinència són: - Sobre la salut: ITU, lesions de la pell, caigudes, immobilitat, etc.
Malestar psicològic: Vergonya, depressió, dependència, aïllament, etc.
Socials: Estrès del cuidador, abandonament de rols, més risc de ser institucionalitzat, etc.
Econòmiques: Bolquers, hospitalitzacions, tractaments, etc.
10 ...