Tema 3 derecho administrativo I (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura DERECHO ADMINISTRATIVO I
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 09/01/2015
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3. Les fonts del dret administratiu ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET ADMINISTRATIU Característiques de les fonts del dret administratiu 1. heterogeneïtat. En el dret administratiu hi ha moltes normes diferents que ens afecten, normes diferents en sentit formal, en el contingut i la multiplicitat de normes que existeixen.
2. Unitat dinàmica i oberta de les normes. Si al final hem de saber quina es la norma aplicable trobarem la unitat del què s’aplica. Es dinàmica perquè s’incorporen noves normes i reformes.
3. Sistema. Regles i normes de dret administratiu son Inter dependents, tenen criteris d’organització i es poden crear dins del dret administratiu blocs sobre cada matèria.
Ordenament jurídic administratiu Un ordenament jurídic es una institució que dirigeix i organitza una societat mitjançant regles jurídiques. El dret administratiu es un ordenament jurídic perquè dirigeix i organitza jurídicament a l’administració. Es fonamentalment intern, però no vol dir que no tingui influencia directa del dret europeu i els principis globals sobre dret administratiu.
Es un Ordenament que deriva de les previsions que fa la constitució i que fan les lleis que desenvolupen la constitució. Té tant normes estatals, com lleis i normes de caràcter autonòmic, com normativa local ( ajuntaments, diputacions) i altres reglaments amb normes d’organismes que tinguin potestat reglamentaria.
Per tant es un ordenament interactiu i Interrelacionat, perquè molta part del dret administratiu esta destinat o reservat a la competència estatal ( art. 149 1.18 CE). Te les bases sobre el regim jurídic de les administracions publiques i el regim comú.
Té competències estatals sobre funcionaris públics, expropiació forçosa, etc.
En les competències locals també existeix una interacció entre ordenament estatal autonòmic i l’ordenament local, perquè malgrat que els hi reconeix autonomia per regir interessos les estatals determinen sobre quines matèries tenen potestat reglamentaria.
En aquesta interacció de l’ordenament jurídic sovint no es donen les relacions dels principis de relació entre les normes. El principi de jerarquia no es dominant, els que mes es donen son els de competència, d’autonomia, de subsidiarietat, etc. Per tant les relacions son diferents a la relació general de les normes.
Característiques formals de l’ordenament jurídic administratiu 1. hi ha un predomini de les normes escrites i gran proliferació de les normes escrites. El Ordenament Jurídic del dret administratiu es fonamentalment escrit, encara que no podem codificar-lo. Una de les raons es el principi de legalitat, que estableix límits. La proliferació fa referència a la variació 2. varietat dels tipus que existeixen dins de l’OJ.
          Existeixen en primer lloc normes generals i abstractes ( llei de costes, etc) a vegades estructurades en matèries.
Lleis singulars. Lleis que s’apliquen a una o varies persones per un fet aïllat i no comunicable.
Lleis mesura. El seu objecte no es una persona sinó una situació especifica, o be pel lloc, o bé per un fet.
Com a contingut, existeixen normes que imposen obligacions a les dues parts ( llei d’expropiació, diu quins drets i obligacions te l’administració) Lleis que serveixen per fixar objectius. no tenen ni caràcter jurídic, sinó lleis programa que tenen un objectiu final però que no imposen cap dret i obligació concreta.
Lleis manifest o propaganda. Lleis que en el seu contingut tampoc hi ha drets i obligacions sinó el que determinen es una manifestació de voluntat de l’administració. Exemple. Llei de foment i educació de cultura de la pau.
Normes de contingut de caràcter tècnic. Regulen aspectes autonòmics, matemàtics, d’arquitectura Normes que tracten de l’estructura administrativa. Tractar com s’organitza una administració publica ( ordenaments que té els ajuntaments Normes que el seu contingut es de procediment. Es a dir que ens expliquen en el seu contingut quin es el procediment que ens explica com es fa un reglament Normes d’autoregulació. Son normes que s’han donat als propis grups econòmics o socials fonamentalment de caràcter tècnic que l’administració els acaba donant forma i els acaba convertint en normes. Exemple: regulacions de qualitat ( ISO.) Principis generals del dret Els principis generals son capaços davant d’un tribunal de declarar nul·la una norma.
Son aquells principis o normes en sentit ampli que es dedueixen del propi OJ, es a dir que neixen del conjunt de l’ordenament jurídic. No hi ha una categoria homogènia, sinó que hi ha de molts tipus. Exemple:   Temes d’estructura normativa: principi de legalitat i principi de jerarquia, En el tema d’ètica: bona fe i confiança legitima funcions dels principis funció directiva. Totes les normes noves que es creen estan condicionades per els principis generals. No es pot fer cap norma que digui que l’administració té una funció arbitraria.
Funció interpretativa. Qualsevol norma administrativa que haguem d’aplicar l’hem d’entendre sempre d’acord amb els principis generals del dret administratiu. per tant adaptant-la en el moment social que estem.
Funció integradora. Es a dir, omplen tots els vuits normatius que hi puguin haver dintre del dret administratiu.
Funció constructiva. els principis generals son l’estructura sobre la que es basa l’OJ administratiu.
Principis més rellevants El més important es: Principi de legalitat L’article 9.3 CE diu que l’actuació administrativa no pot ser arbitraria, a dir, que l’administració no pot fer diferencies en el tracte dels ciutadans.
Principi d’igualtat. Igualtat davant de les normes jurídiques. Les normes no poden preveure desigualtat davant de la norma excepte en els casos de discriminació positiva. L’actuació de l’administració en l’aplicació de les normes ha de ser igual.
Principi de seguretat jurídica. El TC ha dit que la seguretat jurídica suposa certesa, legalitat, jerarquia, publicitat de les normes i retroactivitat de la norma no favorable, etc. Per tant té una sèrie de subprincipis:     No existeix norma si no esta publicada.
Irretroactivitat de norma no favorable de disposicions sancionadores.
Irretroactivitat relativa. Canviar la norma desfavorable i que afecti a situacions que han començat el procediment però no han acabat, es a dir, estan en tràmit.
Retroactivitat de normes desfavorables a situacions jurídiques des que es dicta la norma en endavant.
Principi de bona fe. La llei de procediment administratiu ho estableix en el cas de les relacions jurídiques del Dret administratiu. Es pressuposa bona fe en relacions entre administració i ciutadà. Es pressuposa mes bona fe en l’administració que en els administrats Confiança legitima. Suposa que quan l’administració actua de forma reiterada d’una determinada manera en aplicació d’una norma el ciutadà té expectatives de que l’administració continuarà actuant d’aquella manera i per tant el ciutadà actua d’acord amb el principi de confiança legitima.
Principi general de l’ interès públic. Tots els objectius de l’administració té com a finalitat l’ interès públic. Si no el té, l’aplicació es nul·la, perquè es un principi basic del dret administratiu.
La constitució diu que tota acció administrativa te com objectiu l’ interès públic, que no es el de l’administració publica ni tampoc es l’ interès de la suma dels ciutadans, sinó es un concepte indeterminat però que té límits, es a dir, es pot buscar dins d’un ventall la solució mes adequada a cada cas.
Exemple. Totes les actuacions de l’administració que tenen com objectiu un interès privat ,no son d’ interès general.
Es demostra en el procediment administratiu. Es demostrarà a traves d’informes, etc.
que allò que estem prenent com a decisió es millor per a l’ interès públic.
Principi de proporcionalitat. Té varis continguts: Afecta a les normes i a l’actuació administrativa. Aquestes han de ser proporcionals a la finalitat que volem assolir. En aquesta proporcionalitat han de ser lo menys limitativa possible.
Potestat sancionadora de l’administració. Aquesta potestat hi ha dos tipus:   Proporcionalitat qualitativa: que entre l’ infracció i l’administració hi ha d’haver una relació Proporcionalitat Quantitativa. La quantificació de la infracció ha d’estar relacionat amb alguns paràmetres o elements. Elements de graduació: - Reiteració. Si algú reitera aquella infracció, la sanció augmenta - Coneixement de que estàs cometent una infracció - Repercussió de la teva infracció.
Principi de eficàcia. Es un principi que es recull en la constitució com una forma o element de l’actuació administrativa. Aquest principi té varies aplicacions i repercussions:    Organització administrativa. S’ha d’organitzar de manera eficaç, es a dir, de manera que respongui als ciutadans de manera àgil. Necessita Coordinació entre administracions.
Procediments que fa l’administració publica. La llei 30/92 explica aquest principi. Eficàcia vol dir el temps en el procediment, intentar no allargar els procediments innecessariament.
No repetir tràmits.
 Tramitar tots els tràmits que es puguin fer de manera simultània. Tots aquells tràmits que es poden fer de forma paral·lela, no esperar.
Principi de la responsabilitat administrativa. La constitució diu que la llei regularà la responsabilitat de l’estat en l’administració en les seves actuacions. Té dues parts:   Responsabilitat objectiva/ de l’administració. Quan l’administració actua antijurídicament i provoca uns danys, l’ha d’indemnitzar Responsabilitat de l’empleat públic. Si el treballar públic respon al dany que pugui fer a persones per la seva mala actuació. La responsabilitat sempre es de l’administració. La llei permet en via de retorn, quan l’administració ja ha pagat la indemnització, es pot dirigir contra aquell treballador públic que ha actuar en culpa de dol o negligència greu.
Principi de publicitat. Es especialment important en alguns sectors del dret administratiu ( matèria de contractació, de subvencions, etc). Te varies manifestacions:  Amb les normes. Les normes administratives no existeix si no esta publicat.
Procediment administratiu i resolucions administratives. Les normes obliguen a l’administració a publicar determinades fases del procediment i publicar determinades resolucions administratives.
Principi d’objectivitat. L’administració quan actua ha de ser objectiva, es a dir, ha de emetre una resolució que no afavoreixi amb caràcter individual a una persona en concret pel motiu que sigui. Mecanismes per tal de donar-se aquest principi:  Extensió, recusació. En un procediment administratiu quan el òrgan encarregat de decidir esta en una situació que determina la llei, per tal de ser objectiu la llei diu que aquest òrgan s’ha d’abstenir. Si no s’absté, els altres interessats el poden recusar.
Una altra font del dret que no es al reglament, es el costum.
El costum en el dret administratiu té una importància molt limitada perquè en el DA el que val es el principi de legalitat, allò que esta a la norma. El costum no es una font del dret.
Varies possibilitats: El costum pot ser invocat per la norma. Es a dir, pot dir que en aquell supòsit concret el que s’aplica es el costum.
Hi ha una figura que s’assembla al costum, que es l’antecedent administratiu. és quan l’administració amb la interpretació de la norma actua d’una manera determinada de forma reiterada i constant. Això crea al ciutadà una expectativa, i per tant, un antecedent administratiu. l’administració pot canviar l’antecedent, però amb una motivació. L’antecedent administratiu no es pot crear si s’està infringint una norma.
Jurisprudència Es una font del dret secundaria. La jurisprudència es crea quan les sentencies dels màxims òrgans van establint una determinada interpretació en l’aplicació de la norma, quan una sentencia cita en el seu contingut altres sentencies.
Quan diem jurisprudència, hi ha dues que ens afecten: Jurisprudència constitucional. Ens afecta perquè anul·la lleis, reglaments, inclús pot anular actuacions administraves. També l’afecta a traves dels recursos d’emparament.
Problemes: Diversitat de jurisprudència contenciosa administrativa. la sentencia màxima esta en els tribunals superiors de justícia de la CA. Sobre un mateix tema pot haver diferents jurisdiccions de diferents tribunals.
Unificació de doctrina o jurisprudència. Hi ha un recurs de cassació especial que pretén la unificació de la doctrina per adequar la jurisprudència actual a la adequada.
Quan una sentencia es contraria a la doctrina jurisprudencial es pot interposar un recurs de cassació per unificar la doctrina, perquè el jutge superior casi la sentencia i la faci de nou d’acord amb la doctrina.
Característiques de la jurisprudència del contenciós administratiu El tribunals contenciós administratiu son tribunals específics de la administració, però pot estar sotmesa a altres tribunals ( penals, civils o laborals). En aquest supòsit la jurisprudència relacionada amb l’administració la crearan els tribunals contenciosos administratius.
La jurisprudència en el dret administratiu te una importància especial, ja que es crea amb sentencies del consell.
No sols influencia la jurisprudència contenciosa, sinó també la comunitària i el dret europeu tenen una influencia molt directa amb la interpretació de les directives del parlament Consideració general per tota la jurisprudència: la reforma del partit popular que va limitar algunes matèries ha portat a que moltes vegades una decisió judicial no es pugui impugnar per raó de la quantia del procés, en molts assumptes nomes hi ha una sola instancia.
La jurisprudència també es crea no nomes en dret comunitari sinó en altres organismes internacionals. Per exemple el tribunal de la Aya de drets humans.
La jurisprudència del contenciós administratiu es diferent i les sentencies son diferents a les jurisprudències de les altres seccions, perquè l’administració quan dicta una resolució aquesta es com una sentencia, es a dir, quan dicta una resolució, aquesta es presumeix valida, eficaç, executiva i executable. No nomes jutgen sinó que a mes actuen.
La jurisprudència va creant sentencies però el problema mes important es l’execució de sentencia. Sovint, quan la sentencia es contraria a l’administració aquesta intenta no executar la sentencia, intentant pactar amb el ciutadà que l’ha impugnat per tal de no executar aquesta sentencia.
La doctrina Es la investigació, interpretació, estudi dels professors de dret administratiu que va creant una cert gruix d’interpretació de les normes.
Aquesta doctrina te un valor en diferents aspectes: En la jurisprudència. Perquè els tribunals apliquen la doctrina. Quan apliquen les normes tenen en compte la doctrina.
En la interpretació i creació de les normes. El que va dient la doctrina va calant en la creació i interpretació de les normes ...