Trabajo Manet (2016)

Trabajo Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Historia del Arte - 2º curso
Asignatura Arte siglo XIX
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 21/04/2016
Descargas 1
Subido por

Descripción

Trabajo sobre un pintor a escoger, entre ellos Manet y su obra "Retrato de Emile Zola"

Vista previa del texto

Jara Burillo Gil Art sXIX Manet, Retrat Zola 1. Fitxa tècnica Autor: Edouard Manet Títol: Retrat de Zolà Data: 1868 Tècnica: Oli sobre llenç, 146 x 114 cm Localització: Museu d’Orsay de París (França) 2. Autor Edouard Manet va néixer el 23 de gener de l’any 1832 a París i va morir el 30 d’abril de 1883 també a París.
Manet fou fill d’una família acomodada que en un principi no compartia l’interès per l’art com el que ell sentia, però finalment van acabar pagant els seus estudis acadèmics artístics. Aquesta indecisió, on no acabem de veure un sentiment de recolzament ple cap a Manet per part de la seva família es veurà reflectit en la seva obra en forma d’inseguretat, on el pintor manté una lluita interior entre allò que hauria de ser i allò que realment volia.
Manet comença els seus estudis al 1850 i destaca com a gran dibuixant. El seu mestre fou Thomas Couture, i amb ell va aprendre la tècnica del món clàssic centrant-se principalment en el Renaixement.
Quan dóna per finalitzada la seva formació, Manet es consolida com un artista trencador degut a la seva tècnica de pinzellada directa, molt moderna per la seva època, i per la seva visió de la vida quotidiana; marcat com a artista radical i gran inspirador pel moviment Impressionista; malgrat que ell en cap moment s’identifica com a tal i només buscava l’acceptació de la seva pintura per part de la crítica.
Un bon exemple de per què Manet era considerat artista radical és la seva obra El bevedor d’absenta (1859). Fou el seu primer encàrrec pel saló i va ser rebutjat immediatament pel jurat degut al tractament que el pintor li dona al personatge. Manet es va defensar afirmant que només es va limitar a representar la realitat. Aquest fet el Jara Burillo Gil Art sXIX reivindica com a artista modern que s’interessa per la modernitat i pels temes quotidians deixant de banda els temes clàssics.
Aquestes disputes entre l’acadèmia o institucions i Manet es repetiran en diverses ocasions i li rebutjaran més pintures. Altres exemples molt criticats i que van cridar l’atenció en el seu moment són El dinar campestre i Olympia, malgrat que aquesta darrera obra si que fou exposada al Saló de 1865 però envoltada de crítiques i escàndol degut al tractament que realitza Manet sobre el nu femení i la participació d’una prostituta com a model.
Manet amb aquestes obres es consolida com a artista innovador i revelador, generant moltes crítiques negatives però també positives de mans d’altres pintors i escriptors com Emile Zolà, Claude Monet i Auguste Renoir entre d’altres.
L’any 1870 esclata la guerra franco-prussiana i Manet s’allista per anar a lluitar al front, tornant de la guerra poc després. En els seus darrers anys com a pintor, la seva pintura comença a ser valorada i les vendes es veuen incrementades, a més a més, rep influències impressionistes per part de Monet i naturalistes que observem en obres com Caminant en veler de l’any 1874. Malgrat això, Manet pateix un clar deteriorament en la seva salut originat per una infecció a la seva cama esquerra. És a partir d’aquí quan el pintor centra la seva pintura en les escenes de cafè i temes de cambreres i bars, com podem percebre en la seva obra El bar del Folies Bergere de l’any 1882, una obra que per molts crítics es considerada la millor tant en tècnica com tema.
Finalment, mor l’any 1883 deu dies després d’una operació de la seva cama esquerra de la qual no es va poder recuperar.
3. Descripció, anàlisis i interpretació de l’obra L’any 1868 Manet pinta l’obra Retrat de Zola com a agraïment pel suport rebut per part de l’escriptor Émile Zola enmig de les innumerables crítiques que rebia la seva pintura.
Manet realitza un retrat de l’escriptor aplicant el color de forma plana i jugant amb les tonalitats blanques i negres per contrastar i destacar el personatge respecte al fons. Es caracteritza per la seva pinzellada cada cop més lliure i dinàmica i amb un gran detall anatòmic a les mans. Destacar el tractament que fa de la llum i com aquesta es veu Jara Burillo Gil Art sXIX reflectida tant en el rostre com en les mans, fet pel qual va ser criticat però que denotava una tècnica molt moderna.
El Retrat de Zola es caracteritza per ser un quadre ple de simbolisme i de temes tan artístics com literaris que veurem a continuació.
En primer lloc, si no coneguéssim al personatge en qüestió, podriem desxifrar-ho fixantnos en els elements que apareixen al seu voltant: un tinter amb una ploma, diversos llibres apilats a l’escriptori i el propi personatge sosté un llibre obert; arribant a la conclusió de que la seva professió està relacionada amb l’escriptura o literatura.
Arribats a aquest punt ens podem preguntar per quin motiu Manet realitza un retrat d’algú tan concret com Émile Zola. Sabem de primera mà que l’escriptor era un gran seguidor i defensor del pintor i inclús publicava articles defensant-lo com podem llegir a continuació “El lloc del senyor Manet és el Louvre, com el de Courbet i el de tots aquells artistes de fort temperament i originals [...] Les personalitats aïllades sobreviuen i dominen les diferents èpoques. És impossible que el senyor Manet no tingui el seu dia de triomf i que no acabi aplastant a les tímides mediocritats que el rodegen”1. En agraïment per aquestes paraules, Manet decideix retratar-lo com millor va saber i el va rodejar d’objectes característics d’escriptors però també propis d’un crític d’art on interpretem que el llibre que sosté es tracta de “La historia dels pintors” de Charles Blanc.
Finalment, deixant de banda el personatge, si contemplem el fons del quadre veiem diverses obres que destaquen: una estampa japonesa del pintor Utagawa Kuniaki titulada “El lluitador de sumo Onaruto Nodaemon de la provincia d’Awa”, seguidament tenim un quadre del mateix Manet, que va desencadenar un gran escàndol quan el va pintar, que es tracta de “Olympia” i darrerament tenim un quadre de Velazquez anomenat “El triomf de Bacus”.
4. Models, paral·lels i influències de l’obra Manet, com tots els artistes, tenia el seu toc personal però també el van determinar una sèrie de models que el van marcar en la seva pintura. Si fem referència al quadre que estem analitzant, hi ha una influència important i directa de Goya reflectit en aquest quadre. Goya a l’any 1798 pinta el quadre “Gaspar Melchor de Jovellanos” fent un 1 Emile Zola, l’Evènement illustré,7 de maig de 1866.
Jara Burillo Gil Art sXIX retrat d’un escriptor amb els objectes que el caracteritzen i agafant un llibre a les mans.
A més a més, la postura és molt similar malgrat que en aquest cas el personatge mira a l’espectador.
Una de les altres influències que observem al quadre de Manet és el quadre del pintor japonès Utagawa Kuniaki i també l’estampa que hi trobem al fons a l’esquerra, mostrant-nos l’interès del pintor pel món oriental i fascinat per aquest tipus d’art.
Per acabar, en una de les altres obres que hi ha al quadre; ·El triomf de Bacus”, veiem una influència en Manet per la pintura de Velazquez, que fou un dels clars referents del pintor francès i deixa clar el seu gust per l’art espanyol.
5. Bibliografia utilitzada - James H. Rubin, Manet’s Silence and the Poetics of Bouquets, Londres, Reaktion Books, 1994.
- Sandra Orienti, La obra pictórica completa de Edouard Manet, Barcelona, Editorial Noguer, 1969.
- Michel Foucault (traducció Roser Vilagrassa), La pintura de Manet, Barcelona, Alpha Decay, 2005.
...