Sessió 3 (2013)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació
Año del apunte 2013
Páginas 8
Fecha de subida 16/10/2014
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Sessió 3 Teoria Criteris de pronunciació (II) S, sibilants alveolars <s> sonora Una <s> intervocàlica és sonora malgrat la “pressió” de les interferències.
Centèsim, cesària, entusiasme, gasa, mausoleu, Àsia, casino, lesió, nasal, èxtasi, tesi, dosi...
En canvi, una <s> intervocàlica és sonora en mots aparentment prefixats.
Presumpte, presumpció, presagi, resolució resoluble...
La <x> dels grups <(h)ex>, <inex> davant de vocals correspon al so [gz] examen, executar, exemples...
inexorable, inexhaurible...
<s> sorda Una <-s-> intervocàlica és sorda en mots compostos per prefixació o a la manera culta.
Dinosaure, cromosoma, uníson, Meteosat, sacrosant...
Una <s> no intervocàlica és sorda llevat de la <s> dels infixos <-dins-> i <-fons-> i en el prefix <trans->.
Endinsar, enfonsar, transatlàntic Qualsevol grafia <ss>, <ce>, <ci> o <ç> correspon a una essa sorda.
Frontissa, messies, percussió, granissat...
alcaldessa, impressió, emissora, agressió...
etcètera, arrecerat, poncella...
1 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 La <X> Segons el dialecte es pronuncia diferent. Tot seguit uns exemples: <x> inicial i postconsonàntica Occidental: pronuncia africada Oriental: pronuncia fricativa xocolata, panxa, arxiu...
<ix> Occidental: [j] + [ʃ] Oriental: [ʃ] peix, caixa...
La <x> en qualsevol posició diferent de la dels grups inicials <(h)ex>, <inex> correspon al so [ks] taxi, lèxic, màxim La <J> i la <G> Valencià: pronuncia africada Oriental + nord-occidental: pronuncia fricativa joc, gerani, trajectòria Els parlars apitxats Els parlars apitxats presenten un sistema consonàntic més reduït. A causa d'un procés històric d'ensordiment no presenten cap fricativa alveolar sonora com [z], [dʒ] i [dz].
El terme apitxat es correspon amb la denominació “apitjat” (premut), que consisteix a ensordir la [z] en [s], la [dʒ] en [tʃ] i la [dz] en [ts].
<L·L> La <l·l> reflecteix una pronuncia geminada que es manté només en alguns mots com al·lot, til·ler, cel·la... (tot i que és freqüent entre mots en contacte: el lot de llibres, vol la llibreta...).
Els mitjans de comunicació permeten una <l> simple.
2 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Exercici Convencions gràfiques en els textos orals Ús de les cometes en els textos orals “El Periódico” concreta que “Convergència utilitzarà les europees com a assaig de la consulta”. “Esquerra Republicana insisteix que la prioritat és el referèndum i no pensa per ara en la candidatura conjunta”.
TV3 - Telenotícies (repàs de les portades dels diaris). 6 d'octubre de 2013 Ús dels guionets en els textos orals El balanç de la tragèdia de LAM-PE-DU-SA es podria acostar als tres-cents morts. Encara queden molts cosos per recuperar però el mal temps dificulta les tasques. Els supervivents diuen que alguns pesquers els van denegar l'ajuda.
TV3 - Telenotícies migdia. 4 d'octubre de 2013 Les abreviacions en els textos orals El món de la cultura a Catalunya en estat d'alerta davant la caiguda de les aportacions públiques.
L'estat les ha rebaixat un setanta-cinc per cent en quatre anys. En el cas del cine, la retallada s'afegeix en un descens de la facturació del quinze per cent.
TV3 - Telenotícies migdia. 6 d'octubre de 2013 Les sigles en els textos orals Hongria aprova una llei per a condemnar amb penes de presó les persones sense casa que es neguin a deixar el carrer. OENEGÉS i oposició denuncien que la llei no acabarà amb la indigència i apunten que només a Budapest caldrien 4000 places més als albergs.
TV3 - Telenotícies migdia. 6 d'octubre de 2013 Tractament gràfic de les xifres en els textos orals La Supercopa A-SÉ-BÉ se l'ha endut el Reial Madrid, s'ha imposat per setanta-nou a vuitanta-tres tot i la desqualificació de Carol després d'una picabaralla amb Sada.
TV3 – TN vespre. 5 d'octubre de 2013 Tractament gràfic dels noms propis en els textos orals Rafael Nadal ha perdut la final de torneig de Pequin contra el serbi NÒVAK DJÒKOVITX per 3 a 6 i 3 a 4. [grafies en llengua escrita: Novak Djokovic] 3/24 - Notícies 3/24. 6 d'octubre de 2013 3 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Pràctica Pràctica A: Llengua col·loquial I. Josep Antoni Duran i Lleida <<Ja no ens hem entès a l’hora d’aplicar l’Estatut l’any passat (a). Difícilment puc entendre que aquests pressupostos el govern vulgui complir amb la clàusula d’inversió pública de l’Estat a Catalunya (b). Si no compleix, doncs no podrem aprovar els pressupostos. Per tant, li presentarem una esmena a la totalitat als pressupostos. Si després en el tràmit parlamentari corregeix les posicions, veurem el que fem ”.>> 1. Qualifica les formes col·loquials (a) Correlació temporal no normativa (b) Estructura bimembre 2. Has pogut sentir cap col·loquialisme fonètic? Diu “*vurem” en comptes de “veurem”.
3. Torna a escriure aquesta declaració en estil directe però sense les repeticions ni les incoherències pròpies de la llengua oral: “Ja no ens vam entendre l’any passat a l’hora d’aplicar l’Estatut. Difícilment puc entendre que el govern vulgui complir la clàusula d’inversió pública de l’Estat a Catalunya. Si no la compleix no podrem aprovar els pressupostos i, per tant, hi presentarem una esmena a la totalitat. Si després, en el tràmit parlamentari corregeix les posicions, veurem el que fem” II. Joan Maria Nin 1. Completa en estil indirecte: En declaracions a Catalunya Ràdio, Joan Maria Nin, director de la Caixa, ha afirmat que augmentar la mida de l’entitat permetrà reduir costos, millorar el servei i oferir millors preus, podent arribar a rebaixar les comissions. Massa idees en una sola oració. Fes-ne dues.
III. Expopell —Quines novetats presenta aquesta novena edició respecte de les anteriors? 1 Aquesta edició/... mm... des... de pre... des de la del temporada 2 anterior va tenir un canvi/que es va anar a buscar una bossa,/ 3 sempre... mm... en general parlem de bosses, després podria 4 parlar de cinturons,/ ee les bosses, doncs, són molt decorades, vull 5 dir,/ no vull dir... SÓN molt decorades, / 6 sigui amb aplicacions, doncs, de metall/ sigui amb aplicacions de 7 pell, sigui amb aplicacions de pell i fusta, sigui amb aplicacions de 8 pell i metall,/ però són bastant decorats/... ee... jo particularment 9 la trobo molt atraient, molt atraient.// Llavons en aquesta 10 temporada premsada de primavera-estiu/ continuen/ una l’estil 11 aquest de... de... decoracions/... mm... S’ha abandonat aquella 4 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 12 idea ja, que se’ns va fer molt... molt llarga,/ de les massa llarga,/ 13 de posar unes bosses simples, purament, doncs, amb un material, 14 sigui pell, sigui plàstic, sigui palla, sigui teixits, purament amb una 15 solapa o no amb una solapa, i ja n’hi havia prou./ No/ ara s’ha 16 anat a buscar, doncs, una... un... atr... un atractiu,/ doncs 17 buscant-lo en els aplicacions que se li poden posar a una 18 mateixa bossa.
1.
Fes una llista amb tots els fenòmens col·loquials que hi detectis nom fenomen línia text Paràsit 1,3,4,8 Anacolut 1,10,12 Correlació temporal no normativa 2,17 Que polivalent 2 Marcador discursiu 3,4,5,6,7,8,9,10,12,13,14,16 Estructura monoremàtica 8,13 Col·loquialisme fonètic 9 Vacil·lació 11,17 2. Torna a escriure el text de manera coherent (sense repeticions, paràsits, frases inacabades, imprecisions...) “Aquesta edició té un canvi respecte a la temporada anterior. Enguany s’exposen bosses i altres complements molt decorats amb aplicacions de metall, pell i fusta. Jo particularment trobo aquesta temporada molt atreient. S’ha abandonat la idea d’exposar bosses simples, amb un únic material amb una solapa o sense.” Pràctica B: Transcripció literal d'un text oral -Com veus el camí que ha d'emprendre el Procés Constituent? Avera és un camí... com avui s'ha dit a l'assemblea, del Procés Constituent de Cerdanyola, que s'ha de fer poc a poc i s'ha de fer sobretot em... tenint clar que els objectius són són molt complicats i que el que cal és una lluita continuada on la gent participi de forma continuada, i... sobretot sobretot intentant que no es despengi, que no es quedi ningú pel camí. El Procés Constituent jo penso que té sobretot una tasca a nivell de conscienciació, de conscienciar a tothom que encara no... no se'n ha adonat de que vivim en un sistema que... que no és... que és molt injust, i que el queè cal és, doncs, formar... formar una majoria per donar-li la volta. Jo penso que la tasca principal del Procés Constituent, una de les tasques principals que en un moment inicial ha de tenir el Procés Constituent és aquesta.
Adaptació a l'estàndard -Com veus el camí que ha d'emprendre el Procés Constituent? Com s'ha dit avui a l'assemblea, s'ha de tenir clar que els objectius són molt complicats i cal una participació continuada. Jo penso que el Procés Constituent té una tasca de conscienciació de tota aquella gent que encara no s'ha adonat que vivim en un sistema molt injust i què cal és formar una majoria per capgirar-ho/lo.
5 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Teoria gramatical ELS PRONOMS RELATIUS Els pronoms relatius poden ser: 1) simples (què, que, qui, on) 2) compostos (art + qual/quals) 3) possessius (art+SN+de+art+qual/quals) 4) neutres (la qual cosa, cosa que) 1) Els pronoms relatius simples són tònics si duen davant una preposició (1) i àtons si no la hi duen (2): (1) El polític a qui tothom creu no és recomanable (2) El llibre que he llegit agrada a tothom 2) Els pronoms relatius compostos adopten la forma ART+QUAL. En periodisme, s’usen per evitar ambigüitats (3) i van amb preposició davant (4). Sobretot es prefereixen als simples quan la preposició és tònica (5): (3) La germana del polític al qual/a la qual tothom creu no és recomanable (equivalent a El polític a qui tothom creu no és recomanable/ La germana a qui tothom creu no és recomanable) (4) El tema del qual tothom parla és portada de diari (equilavent a El tema de què tothom parla és portada de diari) 1 *La solució la qual tothom accepta no és bona (5) És una solució sobre la qual ningú no diu res * És una solució sobre què ningú no diu res No són correctes les construccions preposicionals amb ART+QUE, si no és que hi ha un substantiu elidit darrere de l’article (6): * El polític al que tothom creu no és recomanable (6) El tema d’ahir era interessant i el (tema) que faran avui també.
3) Per indicar una possessió mitjançant un relatiu, tenim la construcció ART+SUBST+DE/ART+QUAL: (7) El polític la bona reputació del qual ningú nega és recomanable 4) Per referir-se a un fragment textual tenim les construccions neutres següents: LA QUAL COSA o COSA QUE. Els mitjans prefereixen la segona: (8) Després de la trobada el director no va fer declaracions, cosa que va empipar molt l’auditori.
1 Les construccions amb asterisc al davant són incorrectes.
6 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Exercici gramatical Substitueix els relatius d’aquestes frases per les formes correctes, si cal: 1. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.
2. És una gimnasta els resultats de la qual són impressionants.
3. Has arribat al lloc on volies? 4. *On és la revista en la que hi vas veure l'anunci? On és la revista en la qual vas veure l’anunci? 5. Et vols menjar el pastisset que t'he comprat? 6. La professora d'anglès i qui la substitueix són germanes.
7. No està d'acord amb el periodista que diu el que no pensa.
8. Col·loca't al seient al costat del qual hi ha una dona grassa.
9. *T'enviaré tres programes d'ordinador amb els que pots treballar fàcilment.
T'enviaré tres programes d'ordinador amb els quals pots treballar fàcilment.
10. *Ell programa per a un públic a qui no li agrada gaire el teatre.
Ell programa per a un públic a qui no agrada gaire el teatre.
11. Escriu un llibre del que molts parlen.
12. *Era un lloc on hi vivien molts emigrants.
Era un lloc on vivien molts emigrants.
13. El seu pare condueix l'autobús amb el qual arriben els treballadors a la fàbrica.
14. Ja sap qui ha de tancar la sessió.
15. La secretària la mare de la qual és morta no vindrà avui.
16. *No estic convençuda que hagi escollit bé les persones amb les que he de viure.
No estic convençuda que hagi escollit bé les persones amb les quals he de viure.
17. Van trobar un local sota del qual hi havia un bon magatzem.
18. Els companys que no et diuen res deuen tenir-te por.
7 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Si els pronoms personals només són propis de persones, digues quins has de substituir i fes-ho: 1. El ministre grec va insinuar que els bancs volen enderrocar el govern. No creu que se’lshi hagi d’injectar més ajudes.
2. *El govern ultima un nou decret per regular els apartaments turístics. En ells aquests s’hi allotgen el 10 % dels turistes que arriben a Catalunya.
El govern ultima un nou decret per regular els apartaments turístics. S’hi allotgen el 10 % dels turistes que arriben a Catalunya.
3. Destruïda la seu d’un setmanari francès per haver satiritzat Mahoma. Segurament li hi hauran d’executar una reconstrucció severa.
4. El parlament admet a tràmit la llei d’estabilitat pressupostaria. Ja fa temps que s’esperava que hi donessin caràcter d’urgència.
5. Ahir hi va haver un accident a la AP7. La polícia no hi sabia trobar la raó.
8 ...