Tema 1- Geologia, fauna i flora del quaternari [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: GEOLOGIA, FAUNA I FLORA DEL QUATERNARI La Terra té 4.600 Ma. Les fases principals s’anomenen ERES, formades per PERÍODES, dividits en ÈPOQUES i subdividits en EDATS.
Terminologia tradicional: no parteix de l’aparició de vida a la Terra, sinó a partir de l’aparició d’animals complexos i NO unicel·lulars.
1. Era primària o PALEOZOIC (570-250 Ma): Temperatura molt alta, no hi havia zones fredes al planeta.
- Càmbric: animals amb closca - Silúric: primeres plantes i peixos - Devònic: amfibis, insectes, primers boscos - Carbonífer: rèptils, coníferes - Pèrmic 2. Era secundària o MESOZOIC (250-65 Ma): Animals de sang freda, es reprodueixen per ous. La climatologia segueix sent càlida - Triàsic: primers rèptils i mamífers - Juràssic: primers ocells - Cretaci: desaparició dels grans dinosaures, i aparició de plantes amb flors gegants.
Al final del cretaci, es produeix la caiguda del meteorit que provoca la desaparició dels dinosaures.
3. Era terciària o CENOZOIC (65-1,5 Ma): Climatologia més favorable per al desenvolupament dels mamífers - Paleocè: primers primats - Eocè: primers antropids - Oligocè: catirrinis i platirrins - Miocè: primer homínids i simis - Pliocè: aparició gènere homo 4. Era quaternària (1,5 Ma): aparició d’oscil·lacions climàtiques molt importants: Calor-Fred.
- Plistocè - Holocè Nou esquema 1. Precàmbric: des de formació de la Terra fins l’aparició dels primers animals.
Com va aparèixer la vida? Teories: Per l’acció de Déu, de forma espontània a través de la combinació d’elements químics en unes condicions concretes, vida extraterrestre gràcies a un bacteri que arriba a la terra amb un meteorit.
2. Paleozoic: 570 Ma- 225 Ma - Plantes terrestres: 430 Ma - Primers boscos: 395 Ma - Primers vertebrats i rèptils: 300 Ma 3. Mesozoic: 225 Ma- 65 Ma. En els moments finals del mesozoic, s’extingeixen els dinosaures.
- Aparició dinosaures i primers mamífers: 190 Ma - Aus: 160 Ma 4. Cenozoic: 65 Ma- actualitat - Terciari: inici dels primats que esdevindran humans - Quaternari: aparició del gènere homo (espècie humana) QUATERNARI Es divideix en: - Plistocè: 2,9 Ma- 10.000 anys aC Holocè: 10.000 aC- actualitat Es caracteritza bàsicament per l’aparició de l’ésser humà i per les importants fluctuacions climàtiques: hi ha un procés de refredament gradual del clima.
Esquema de les 4 grans fases fredes: 1.
2.
3.
4.
GUNZ: 1.2 Ma- 700.000 anys – Plistocè Inferior MINDEL: 650-000 anys- 350.000 anys- Plistocè Mig RISS: 300.000 anys-120.000 anys- Plistocè Mig WÜRM: 100.000 anys-10.000 anys- Plistocè Superior 2.1.GEOLOGIA Les glaciacions han sigut cada vegada més curtes però més fredes.
- La glacera és una enorme massa de gel en moviment que modifica el relleu a causa de la força del seu avanç i al seu pes. Erosiona amb molta forta i retrocedeixen quan hi ha calor i avancen quan fa fred.
L’ inlandsis es una immensa massa de gel que es situa sobre els casquets polars.
Permafrost: fenomen glacial, en un sòl que es manté gelat al llarg de tot l’any dificultant en gran mesura el desenvolupament de plantes i animals.
Causes de les glaciacions 1. Variació de la constant solar 2. Canvis dins de la composició de l’atmosfera (% CO2, vulcanisme...) 3. Canvis en l’eix de la Terra Corba isotòpica de l’O2 És una estratègia per a obtenir registres climàtics molt més precisos. Es la forma més moderna per a parlar de les oscil·lacions tèrmiques.
Al fons del mar s’acumulen les crostes carbonatades dels animals amb closca. Aquests poden tenir: - O18: si les closques s’han format en èpoques càlides O16: si les closques s’han format en èpoques fredes El resultat del sondeig marí ens porta a una gràfica on: - Nombres senars: èpoques càlides Nombres parells: apoques fredes Les àrees periglacials Les zones que no foren cobertes pels glacials, són indrets on les comunitats humanes van poder desenvolupar les seves activitats. Tot i això, aquestes s’emmarcaven en unes condicions climàtiques generalment MOLT fredes on es donaven alternances de glaç i desglaç que donaren lloc a tota una sèrie de dipòsits de sediments.
Fenòmens periglacials 1.LOESS - - Són dipòsits de sediments del pleistocè formats bàsicament per sediments eòlics (transportats pel vent) que es localitzen en àrees de plana.
Són conseqüència d’un clima molt fred i sec.
Es desenvolupen en espais on no hi ha coberta vegetal.
Son zones molt fèrtils Els dipòsits loèssics cobreixen bona part d’Europa Central, Oriental i Àsia.
Ens permet conèixer un tipus d’hàbitat a l’aire lliure, ja que no nomes els prehistòrics vivien en coves amb foc a terra.
El Loess, a més, conserva de manera intacta les estructures i enterraments.
2.CRIOTURBACIÓ: - - És l’alteració del sediment pel fred Quan l’aigua continguda en un sòl es glaça, la massa augmenta el seu volum i provoca la compressió de tots els elements continguts en el seu interior.
Aquest fet afecta a la posició del material que queda en posició vertical 3.SOLIFLUXIÓ - Correspon al desplaçament en massa de les capes de sediment d’un vessant durant el moment del desglaç, la part superior experimenta un procés de reptació.
4.GERIFRACCIÓ - Produeix la fragmentació de les roques per culpa del glaç i desglaç que pateix l’aigua que es troba a l’interior.
Aquest fenomen també pot afectar als materials arqueològics d’un jaciment i als ossos.
5.SÒLS POLIGONALS - Es desenvolupen en àrees planes (sense pendent) degut a la convergència de diversos processos de gel i desgel.
El glaciarisme del Quaternari es responsable d’altres fenòmens geològics que han afectat a l’ocupació de l’espai per part de les comunitats humanes i que cal tenir en compte a l’hora de dur a terme l’estudi arqueòlogic d’aquestes comunitats. Cada fenomen glacial provoca un canvi en el nivell del mar i dels rius.
  Regressió marina: Com més acumulació de gel i aparició de zones periglacials molt grans, menys nivell del mar.
Transgressió marina: En els períodes interglacials el nivell del mar augmenta ja que el gel es fon. Això queda testimoniat per antigues línies de costa (terrasses marines) en indrets situats per sobre del nivell del mar.
ISOSTÀSIA: Oscil·lació de l’altura dels continents per l’acumulació de pes.
TERRASSES MARINES: platges fòssils, lloc on en un moment donat el mar tocava a la terra. Hi podrem trobar restes de vida humana. En teoria s’haurien de trobar sota el nivell del mar, per entendre perquè en trobem per damunt hem de tenir en compte també les plaques tectòniques que pugen i baixen.
TERRASSES FLUVIALS: els rius han anat erosionant el terreny al pas dels anys, de forma escalonada. Els rius son vies de comunicació des de l’antiguitat i hi trobem restes humanes, de caceres, de campaments...
2.2 FAUNA I FLORA Els éssers vius s’adapten a unes condicions mediambientals i per tant totes les poblacions (animals i plantes) es distribueixen arreu en funció del medi.
Qualsevol espècie quan es troba en una situació d’estrès ambiental, té tres possibilitats: - Extingir-se Emigrar a una altre zona més favorable Adaptar-se Les modificacions són fruit: - De les variacions climàtiques De les modificacions de l’entorn De la pròpia evolució A)FAUNA La fauna ens informa - Fronteres climàtiques: Aspectes naturals en relació a la cronologia i al paleoambient dels jaciments Estacionalitat de les ocupacions: aspectes culturals sobre la relació dels homes prehistòrics amb els animals Podem conèixer les diverses especies d’animals del passat mitjançant: excavacions, restes òssies, pintures rupestres (aspecte exterior dels animals) , animals congelats, estàtues...
Els arqueozoòlegs ens parlen de Micro i Macro fauna. La ratlla entre els dos aproximadament es la mida d’un conill.
- Microfauna (canvis climàtics): son animals molt reproductius i molt sensibles als canvis de temperatura. Ens donen informació sobre el paleoclima i el paleoambient. Reflecteixen l’entorn immediat dels jaciments amb molta precisió.
Macrofauna (dieta i cacera): son animals grans i en coneixem gràcies a les marques als ossos.
Grups d’animals 1. PROBOSCIDIS  Elephas antiquus (elefant): es troba en clima temperat càlid, son els antecessors dels elefants actuals. Més grans que els mamuts, fan uns 4,55m. Ullals rectilinis, els trobem al sud d’Europa quan l’entorn es càlid i viatgen al nord de l’Àfrica quan el clima europeu es fred  Elephas primigenius (mamut): No son tant grans com els elephas antiquus, fan uns 3,5m d’alçada.
Ullals corbats que poden arribar a pesar 100kg cada un i poden formar un angle de 360 º.
Recoberts de pel per aguantar el fred i sota la pell tenen 15 cm de gruix.
2. RINOCERONTS  Rinoceront de Merck Merck: la defensa en el morro es una concentració de pel gruixut recobert de queratina, no tenen defenses òssies.
 Rinoceront Llanut:: recobert de pel, dues defenses òssies molt grans.
3. CÈRVIDS  Megaceros: Es van extingir. El cap es podia situar a més de 3m d’alçada. Les banyes eren tan llargues com la seva alçada, podien pesar 120 o 150 kg.
g. Eren unes pales amb un gruix de 15cm.
  Cérvol: No es van extingir. El trobem de forma permanent a la península ibèrica.
Dels animals més caçats i més representats en l’art prehistòric. Es un recurs alimentari molt important Ren: es desplaça en grans ramats, migra al llarg de l’any. Es una presa relativament fàcil perquè els homes del paleolític coneixien les seves rutes.
4. BOVINS:  Ur: desaparegut l’any 1627, molt representat en les pintures. Podia pesar 1500kg.
 Bisó: distribuït sense una identific identificació climàtica clara  Bou mesquer: molt greix i pel per adaptar adaptar-se al fred.
5. CAPRINS:  Isard, Cabra, Ibice: animals de zones escarpades, molt difícils de caçar que apareixen molt poc en els jaciments. No son indicadors del clima, sinó del seu entorn.
6. ÈQUIDS:  Cavall de Przewalski: de mida petita, encara existeixen en l’actualitat. Apareixen representats en coves i els trobem en Europa i en Àsia. El cavall no es dels primers animals que es domestiquen, però quan comença la seva domesticació es a l’Àsi l’Àsia.
7. CARNÍVORS  Ursus spelaeus (ós de les cavernes): Desapareix a la última fase del Pleistocè. El trobem en zones fredes i muntanyoses.
 Ursus arctos (ós bru): sobreviu al canvi climàtic i es diversifica en subespècies.
Zones de muntanya. Animal que apareix molt representat en coves.
 Felis spelaea (lleó de les cavernes): ullals molt potents, van conviure amb els humans. Pocs felins representats, només tenim esquelets. Es difícil distingir entre lleó, pantera i tigre.
 Crocuta Crocuta (hiena): animal carronyaire que rossega ossos.
8. SUIDS  Sus scropha (porc senglar): la seva varietat salvatge i domesticada son la mateixa espècie. Temperatures temperades. Mengen de tot i tenen una gran adaptabilitat a l’entorn. Els grans ullals que tenen son elements de prestigi que usen els líders del passat (xamans).
9. HIPOPÒTAM  Hippopotamus amphibius: zones del sud d’Europa quan el clima es càlid i zones del nord d’Àfrica quan el clima d’Europa es fred. Zones pantanoses i en cursos d’aigua dolça. Mai viuen en climes de menys de 0 graus.
10. CÀNIDS  Llops, gossos, guineus: s’acaben convertint en la primera espècie que conviu directament amb l’ésser humà. Hi ha hipòtesis que diuen que va ser la primera espècie domesticada. Adaptats a totes les latituds del planeta: zones fredes i zones tropicals.
Principals biòtops quaternaris 1. LA TUNDRA caracteritzada per l’absència d’arbres. Vegetació que creix en terres congelades: molses i líquens. El sol es humit i es caracteritza pel “permafrost”.
La fauna que hi trobem: guineu polar, llebre polar, rinoceront llanut, ren bou, mamut...
2. BOSC DE CONÍFERES Similar al que existeix avui en dia al Nord de Canadà.
La fauna que hi trobem: Ós bru, cérvol, ant, ur.
3. EL BOSC TEMPERAT Format per arbres de fulla caduca i perenne.
La fauna que hi trobem: ós bru, cérvol, ant, ur, elefant de bosc, rinoceront de Merck, bisó.
4. ESTEPA CONTINENTAL Grans extensions herbàcies, algunes amb matolls.
Els estius son càlids i els hiverns freds.
La fauna que hi trobem: cavall de przewalski, antílop 5. ESTEPA LOÈSSICA Es caracteritza per una coberta vegetal herbàcia, sense matolls ni boscos. Clima fred i sec fins i tot durant l’estiu. Aquest biòtop no existeix en l’actualitat.
La fauna que hi trobem: cavall de przewalski, antílop, rinoceront llanut, ren, bisó, bou mesquer, mamut.
B)FLORA La flora ens ajuda a reconstruir les diferents zones climàtiques.
1. POL·LEN: palinologia- vegetació - Té un recobriment molt dur, es diposita en un terreny i queda incorporat a la sedimentació i llavors es fossilitza.
- Els paleopalinòlegs mostregen el jaciment, busquen series estratigràfiques i tenen l’objectiu de conèixer l’evolució de la vegetació en un temps molt extens.
- Aquestes series poden alterar-se pel vent i altres factors, a més cada vegetal té una forma de pol·len diferent.
- Palinogrames: donen una idea de la vegetació del Plistocè. A partir del Neolític, podem veure com l’ésser humà afecta directament a la desaparició d’espècies i no tant per factors climàtics.
2. CARBONS: antracología- activitat humana (fustes seleccionades per cremar) - Cada espècie d’arbre té una estructura anatòmica interior diferent. Els carbons son el producte de la combustió que ha fet l’ésser humà, per tant ens aporten informació de tipus de fusta que s’explota, de l’economia i de la societat.
3. LLAVORS I RESTES: carpologia – explotació de la vinya i la olivera - A partir del mesolític, el ventall alimentari s’amplia i trobem moltes més llavors. En el neolític, s’entra de ple en els cereals i el blat.
4. FITOLITS- fitologia- vegetació - Son cristal·litzacions dels minerals a les epidermis de les cèl·lules vegetals. Cada espècie te una forma de fitolit diferent.
- Les fulles (on es troben els fitolits) es cremen, es forma cendra i es cristal·litzen.
Colonització d’un terreny de la flora A) B) - ESPECIES PIONERES (primeres en arrelar a un territori) Vegetació molt mes mòbil que els animals (pol·len) Es reprodueixen ràpidament i s’adapten de seguida al entorn.
Necessiten molta llum i la seva vida és molt curta ESPECIES CLÍMAX (equilibri ideal) Reproducció lenta Donen molta ombra i la seva vida és llarg ...

Comprar Previsualizar