Temari 1 Psicologia de les organitzacions (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia de les organitzacions
Año del apunte 2014
Páginas 9
Fecha de subida 02/12/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia de les organitzacions.
TEMARI 1 Marc conceptual: concepte més importants en la disciplina es el marc social que es desenvolupa el comportament dels treballadors.
La importància de les organitzacions en les societats contemporànies, és que en les organitzacions modernes, amb independència de les formes q adoptin i de la manera en q puguin aparèixer al davant nostre, el fenomen social més rellevant del nostre temps, estant emmarcats i condicionats per la presencia de l’organització. Les TIC’s han condicionat les organitzacions al avanç, i la societat tal com la coneixem ara.
Perrow, afirma el veritable imperi d’avui, i el més efectiu, és l’imperi de les organitzacions. Són espais transnacionals,oberts,influeixen on volen, modelen hàbits, els valors, la religió i la cultura s’apropien de la societat.
Les organitzacions són: un dels fenòmens q han influït mes en la configuració del món contemporani, en els comportaments individuals i col·lectius, i en l’estil de vida. Són els actors centrals de la societat contemporània els instruments per aconseguir metes personals, socials, polítiques i econòmiques.
L’altre punt més negatiu sobre l’organització: la premissa general que tot el q es dolent per a l’home actual s’ha engendrat a través de les organitzacions modernes: drogues, morts violentes...
Visió individual, les organitzacions a gran escala requereixen de conformitat, obediència, subordinació a les fites establertes.
Perspectiva acadèmica diu: estat moltes les maneres de concebre les organitzacions, els paradigma des d’un els diversos estudiosos les han cosiderat.
Els sistemes racionals, els sistemes natural...sistemes tancats, i sistemes oberts...
Punt de vista de la psicologia, dependrà del nostre anàlisi, els comportaments del individu, la conducta de l’organització...
Hi ha gran varietat de tipus d’organitzacions. No son només contextos sinó q a més son actors col·lectius amb reconeixement legals, constituïts per propietaris, empleats, clients... FINALITAT d’aconseguir metes específiques.
El concepte d’organització: molt complex depèn de la dimensió, organització social va al més genèric, organització familiar, militar, política...
Defineix l’organització en funció a la tasca de diverses disciplines, econòmica, psicològica...
Pfeffer definir, diferents èpoques diferents departaments desenvolupen les seves obres en llocs diferents.
Poter, Lawer i Hackmann característiques: 1.
2.
3.
4.
5.
Composició de l’organització: individus i grups interrelacionats.
Orientació de l’organització: cap a objectius i metes específiques.
Diferenciació de funcions: divisió del treball Coordinació racional intencionada Continuïtat a través del temps Concepte canvia d’acord amb el marc històric.
Ideologia en la conceptualització del fenomen organitzatiu: els supòsits de l’organització: 1. Supòsit de l’organització com a sistema racional: és dirigit per la retorica de la racionalitat, no es dirigeix la dinàmica quotidiana de les activitats i q les accions es desenvolupen en el seu si, sinó en la dimensió política i l’entorn.
És un instrument de dominació de l’esser humà més que de raó, no es comporta permanentment com un sistema racional, (moments i llocs concret). Es caracteritza més pel caos que l’ordre. Gran diversitat d’interessos, l’ordre es més un desig que una evidència empírica.
2. Supòsit de l’organització com a sistema unitari: no es un sistema unitari, el grup de directius no es unitari, la preocupació es assegurar les posicions interiors i increment de prestigi a costa del q sigui inclús de l’organització 3. Supòsit de l’organització com a sistema facilitador del progrés i del desenvolupament humà i social: el suport essencial de les organitzacions es eficiència, no coincideix amb la lògica de seguretat i de benestar, limitacions pròpies de significats, culturals i històrics.
Tipus d’organització: 1. Organització formal: disseny estructurat, objectius explícits, sistema de comunicació fluid, línies d’autoritat ben definides, dos principis: Unitat d’objectiu Unitat d’eficàcia Representa a través d’organigrama 2. Organització informal: no te estructura definida, depèn de les accions que s’hagin de dur a terme i dels empleats que participin Representa a través de sociograma El concepte d’estructura: Estructura: és l’esquelet de l’organització. Nivells jeràrquics, i àrees funcionals està constituïda per tres dimensions bàsiques: 1. centralització: estructura de poder 2. complexitat: estructura jeràrquica i funcional 3. formalització: l’establiment de normes i procediments formals Diferents tipus de personal: 1. personal en línia. (autoritat jeràrquica) 2. personal de tecnoestructura i Staff (autoritat derivi) Dissenys estructurals principals 1. Estructura jeràrquica i funcional: forma piramidal, diferents àrees com fabricació, comercialització, personal...lligada la jeràrquica a la autoritat, quant creix l’organització per a mantenir més control.
2. Estructura segons el producte o el projecte: ja esta mes desenvolupada l’organització, més utilització de l’estructura diferencia entre productes i serveis, aconseguir objectius específics a través de la direcció, es funcional, en àrees i cada una té un grau d’autonomia elevat, per fer les seves funcions, assegura responsabilitat departamental, noves habilitats i desenvolupar coneixements, obediència a les metes dels departaments risc d’aïllament d’especialistes i la resta de companys.
3. Estructura matriu: aplicar en grans companyies, sotmesos a canvis ràpids, segueixen una xarxa de relacions, coordinació entre equips i departaments, existència de dos caps, un funcional i l’altre responsable del projecte, pot generar conflictes,per la complexitat de l’estructura, són freqüents en el món dels negocis per tres característiques: Alt grau de pressió externa Exigència d’una alta capacitat per el procés d’informació.
Fortes pressions en el procés de distribució de recursos.
Avantatges: creen especialitats, més projectes, flexibilitat per empleats, més comunicació Desavantatges: difícil introduir aquesta estructura en altres q funcionen diferent pot generar ansietat amb els empleats, derivar a conflictes no productius.
Estructures de futur: els fenòmens de la societat estant canviant, per tant es mira més el benestar de les persones i ha d’haver un canvi en la cultura de l’organització 1. Estructura en forma de rellotge: adopta forma d’un rellotge d’arena es caracteritzat per la pràctica total eliminació dels nivells intermedis, la implantació de la moderna tecnologia de la informació, facilita la coordinació entre aspectes estratègics. Problema no potencia la promoció.
2. Estructura en forma de carràs: es caracteritza pel fet que els equips en són les unitats estructurals primàries, formada per un equip estratègic i er altres q s’hi superposen de personal tècnic i operatiu, orientació horitzontal, requereix que els empleats s’entrenin en diferents habilitats i competències per assolir més polivalència operar en diferents processos. Problema conflictes interpersonal i l’estrès que pateix, formació contínua salari variable.
3. L’estructura virtual: el model de les competències nuclears: Prahalad i Hamel treballen en models nuclears fomentant dos principis.
Concentrar-se només en unes quantes activitats nuclears en q han de ser les millors.
Integrar-se en xarxes, a través de subcontractes o socis q facin la resta d’activitats per a completar el procés productiu.
Avantatges q es deriven d’aquest tipus d’estructura són múltiples i profunds, podríem ressaltar l’excel·lència, l’optimització, la sinergia i la competitivitat.
El marc epistemològic: el tipus de psicologia de les organitzacions q s’han fet i q actualment s’està desenvolupant obeeix a les qüestions q la comunitat científica i acadèmica s’ha plantejat en cada moment, les q determinaran la nostra manera d’aprendre la realitat organitzacional, investigar i intervenir.
Punt de vista epistemològic: 1. Quina és la naturalesa de la realitat q anomenen organització i quina la de l’individu q hi treballa? 2. Què podem conèixer sobre la realitat de les organitzacions i sobre el treballador? 3. Quines concepcions d’home i d’organització es deriven del model de coneixement escollit? En la psico. De l’org. L’ús d’una perspectiva racional en l’estudi de les org. I en la utilització d’una metodologia eminent quantitativa. Als 80 perspectiva construccionista, en q l’objecte d’estudi de la nostra disciplina queda molt lluny de orígens.
Les dues grans aproximacions a l’estudi de les org. Servit per comprendre els paradigmes q han servit de guia.
Primera aproximació: la concepció positivista de la ciència i la seva influència sobre el coneixement de la realitat organitzacional.
Principis positivistes determina comportament de les persones.
gran mesura d’anàlisi i comprensió del Positivisme: posició tradicional o heretada, caràcter multidisciplinari i es va derivar de la instauració, al s.XIX, mode preferent de coneixement de la realitat q es mantindrà inalterable fins a la meitat del s.XX.
La influència positivista tres supòsits bàsics: realisme, objectivisme, racionalitat.
Els dos primers supòsits ens porten a l’assumpció q l’org. És una realitat objectiva i natural, i, per això, el seu estudi s’ha de fer des d’una perspectiva descriptiva i explicativa.
Ibáñez pretén des d’una aproximació representacionista del coneixement a l’estudi de les org. És captar-les tal com són, és posibilitat la construcció d’un corpus de coneixement q es correspongui amb la realitat de l’org. Q la reflecteixi, de traduir al coneixement el q és anàleg de l’org.
Des del supòsit de la racionalitat, s’assumeix q les org. Són sistemes racionals creats a fi d’aconseguir uns determinades objectius, a través d’una sèrie de procediments racionals i eficients.
Resumir en punts: a) El treballador es concep com un actor passiu i apolític.
b) Existència d’un consens o d’una congruència natural entre metes des individus i les de l’organització c) Recerca exclusiva de la supervivència de l’org.
d) Convicció q es la direcció la q ha de tenir la responsabilitat d’organitzar els diferents elements de l’org.
e) Creença q els criteris per a definir l’eficàcia de l’org. Són únics precisos i concrets.
f) Creença q en els procés de presa de decisions és possible dur a terme una elecció òptima q permeti d’aconseguir les metes de l’org.
Es conceben les org. Com a sistemes dissenyats racionalment per a la consecució eficaç dels objectius.
Segona aproximació: la concepció construccionista de la ciència i la seva influència en l’estudi de les organitzacions.
La influència q la concepció construccionista de la ciència ha tingut i té en evolució contemporània de la psicologia de les organitzacions, EUA com a Europa, els estudis sobre les organitzacions i el comportament laboral de les persones fan un gir radical, a desterrar a qüestionar els tres supòsits bàsics, realisme objectivisme i racionalitat q han sustentat, l’aproximació positivista a aquesta realitat social.
Enfocament construccionista: 1. Caràcter construccionista de la realitat social: la idea q la realitat humana és un resultat de les practiques humanes i de la mateixa activitat, dún procés de creació mútua.
2. Concepció simbòlica de la realitat social: idea que els objectes no tenen en si mateixos un conjunt de propietats.
3. Naturalesa històrica de la realitat social: recerca i creació de coneixement sobre el món q ens envolta.
4. Naturalesa propositiva de l’ésser humà: pressupòsits ontològics respecte a la naturalesa de l’ésser humà Els paradigmes q han servit de guia al desenvolupament teòric en psicologia de les org.
s.XX, s’ha configurat la disciplina, múltiples teories, molt difícil explicar l’evolució de la psicologia de les organitzacions.
Paradigma: Khun, un significat eminentment sociològic, definir un paradigma com allò q comparteixen els membres d’una comunitat científica, q consisteix en homes q comparteixen un paradigma.
Diferents paradigmes o maneres de concebre l’org. Q no són ni correctes ni falses, són instrument de suport q guien la nostra mirada cap a uns tipus i facetes de l’org.
O uns altres.
4 tipus de concepcions: 1. La concepció de l’organització des del sistema racional tancat.
Considera l’org. S’ha d’orientar a aconseguir el màxim d’efectivitat, mitjançant les metes predeterminades.
Els individus no se’ls demana q participin en la definició i identificació de metes.
Emfasi en la dimensió formal de l’organització, l’especificació de les metes, el disseny d’una estructura de normes imperiativa q en possibiliti l’èxit.
La majoria de models són elaborats per persones q treballen com a directius en l’àmbit de les org. O q en tenen una concepció eminentment realista.
Cap d’ells no prestarà importància a l’entorn.
L’element més persistentment se centra en el sistemes de control Estructura centralitzades i jerarquitzades major part exclosos El control es el mitjà més efectiu de coordinació d’activitats.
No es tenen en compte els contextos cultural, social i tecnològic No s’interessen per l’estil de comportament dels participants.
Només són instruments per la consecució de metes.
Bennis, va qualificar com paradigma d’organitzacions sense gent 2. Concepte d’organització des del sistema natural tancat.
Sorgeix com a Reacció al sistema racional Èmfasi sobre els aspectes comuns entre l’org. I altres sistemes, reconeixen característiques diferents, el sistema i els processos enfosqueixen.
Tots dediquen una gran atenció a l’estructura informal, influeix en la consecució de metes Segueixen el model d’anàlisi funcional.
S’assumeix q hi ha certes necessitats q ha de cobrir el sistema per sobreviure, tots intentaran descobrir d’una manera o altra els mecanismes amb els quals se satisfan aquestes necessitats Els investigadors desenvolupen els seus treballs en el marc d0una varietat d’org. Més gran L’entorn, igual q en el sistema racional tradicional, relegat a una variable més i concentra la seva atenció en l’activitat interna de l’org.
I en els efectes sobre els participants, com un sistema tancat.
Aquest paradigma d’agrupacions de gent sense organitzacions.
3. La concepció de l’organització des del sistema racional obert.
Perspectiva sorgeix a través d’un nodrit grup d’intel·ligència de la Segona Gerra Mundial Emfasitzen l’orientació cap a l’èxit de metes, tot i la seva ambigüitat.
Manifesten q els determinats principis de l’estructura i dels processos de l’org. Són les metes, la tecnologia i l’ambient.
Consideren q encara q el comportament organitzatiu no sigui sempre racional, està governat per normes de racionalitat.
Pensen q les necessitats, les emocions i els interessos dels individus i grups són poc significatius per l’explicació del comportament en les organitzacions La interdependència de les parts de tot el sistema La seva interacció permanent amb l’entorn Independència de la complexitat i la variabilitat de la naturalesa de la seva estructura i de la turbulència de l’entorn amb q s’enfronti La jerarquia es subsistema d’un altre, delimita fronteres La capacitat d’assumir entropia negativa Estreta relació entre les condicions de l’entorn i les característiques del sistema 4. El concepte d’organització des del sistema natural obert Dominat la teoria anys 70 S’enfatitza la concepció de l’entorn com a determinant de l’estructura del comportament i de la dinàmica de l’org Les org. Son vistes com sistemes orgànics, impuls per sobreviure per mantenir-se elles mateixes com a sistemes Les organitzacions q se situen dins d’aquest paradigma inclouen moltes formes innovadores desenvolupades en el sector serveis La perspectiva del sistema natural,les característiques q hem plantejat, en les org. Col·lectivistes, els participants de les quals tenen un interès comú en la supervivència del sistema i treballen en activitats col·lectives i estructurades, per aconseguir aquesta finalitat.
Considerem la perspectiva de sistema natural obert, concebudes com coalicions de grup amb interessos contraposat.
Organitzacions col·lectives: noves formes d’org. Es coneixen com org.
Col·lectivistes, tracta d’estructures q persegueixen objectius difusos, estructures menys formalitzades, minimitzar les normes eliminar degradacions.
Des de la perspectiva del sistema natural, les característiques que hem plantejat fins ara, es conceben les organitzacions com col·lectivistes, els participants de les quals tenen un interès comú en la supervivència del sistema i treballen en activitats col·lectives i estructurades, informalment per a aconseguir i assegurar aquesta finalitat. La perspectiva del sistema natural obert, d’afegir que les organitzacions són concebudes com coalicions de grups amb interessos contraposats. Són sistemes menys definits i ambigus. Donant importància desmesurada a l’entorn.
Consideracions finals: Des de una aproximació realista a l’anàlisi de les org. Hem començat per assumir q poden ser moltes coses alhora: Complexes Ambigües Paradoxals Contradictòries Fer una lectura o diagnòstic de l’org. Real més complet.
Avaluar més críticament les diferents interpretacions q es puguin fer d’aquesta necessitat.
Les org. Són: Burocràtiques Mes o menys estructurades Sistemes polítics Cultures Sistemes de presa de desicions Descompondre diferents conjunts de variables: Estructura Tecnologia Política Cultura Recursos humans Diversos àmbits: Individual Grupal Sistèmic Intersistèmic Les descomposicions o formes d’aproximació a les org. Les fem nosaltres, les construïm nosaltres perquè entenem q així podem aprendre i comprendre la realitat organitzativa.
Desenvolupem maneres flexibles i obertes de pensament q permetin accedir-hi.
Hem de modelar una nova sensibilitat q ens faci possible interpretar les org. Com processos en construcció.
Disposar de marcs teòrics i metodologies diverses.
El marc metodològic: La ciència és una activitat humana, pretén descobrir i sistematitzar, coneixements sobre la realitat.
El mètode, és necessari, imprescindible avançar en els aspectes substantius de qualsevol ciència.
La qualitat del mètodes canvia i evoluciona.
Els enfrontaments metodològics Diferents controvèrsies: Rist, la qüestió no són les estratègies d’investigació, sinó l’adhesió a un paradigma com a oposat a un altre predisposa a veure el món i els seus esdeveniments d’una manera profundament diferent.
Característiques paradigmàtiques: es basen en supòsits mètode-tipus fix immodificable la necessitat d’utilitzar metodologia qualitativa, per a conèixer i arribar a comprendre els processo q es desenvolupen en les org. I no només els resultats en un moment específic.
El comportament humà desenvolupa dinàmicament al llarg d’un procés en reconstrucció permanent.
Entenem la metodologia quantitativa pot ser pertinent per a una descripció superficial, però la complexitat i multidimencionalitat d’un fenomen social com la org. Requereix un àmbit diferent d’anàlisi.
L’opció per quedar justificat: seria la metodologia quantitativa.
Els problemes crítics del mètode: La investigació en ciències socials passa per una multiplicitat de dificultats, raons diverses, cal destacar l’adopció com a model de mètode científic en la seva versió positivista, les ciències naturals.
Racionalitat objectiva: Una disciplina, una racionalitat científica Caràcter democràtic i públic Mètode requereix afirmacions contrastades Vessant comporta; versió positivista Els fets no són suficients per refutar una teoria El fet com a patent d’objectivitat científica ja té poca credibilitat No hi ha raons per considerar q el mètode científic s’hagi de definir en termes empírics,suficient q el procediment sigui públic i contrastable.
L’explicació causal: Es resisteixen a ser explicades en termes de causes eficients.
Cal assajar altres tipus d’explicacions diferents, causes finals.
Semblen clares, les limitacions de les explicacions casuals.
L’experimentació: Complexitat de la realitat social.
Connexions entre variables independents i dependents.
Incapaç aprendre-les L’estabilitat del món físic no correspon amb la naturalesa oberta de l’ésser humà La descontextualització: Al final dels anys 60, ni des de la psicologia ni des de la psicologia social, ni des de la psicologia de les org. S’havien considerat els problemes institucionals, econòmics i ideològics de la investigació. Es fa la distinció entre el context del descobriment i el context de la verificació els psicòlegs es comencen a sensibilitzar amb aquestes qüestions on sorgeixen els primers conats de les ciencies naturals.
Cada època té la seva aproximació intel·lectual Psicologia de les org. Una tendència a oblidar la dimensió històrica del coneixement i del comportament humà.
La investigació psicològica es desenvolupa en un context sociocultural, polític i econòmic, cosa q fa q el nostre saber no sigui neutre, com es pretén.
L’elecció del problema, la investigació i interpretació són fets culturals sotmesos a criteris socials i fins i tot el mètode, participa en certa manera de la relativitat dels esdeveniments històrics.
La psicologia de les org. Es una disciplina aplicada, no intenta explicar objectivament els fets sense implicacions normatives i valoratives, sinó ha de partir necessàriament de l’acceptació d’uns valors determinats, pròxims a la direcció, això fa perdre credibilitat social Aspectes ètics de la investigació i la intervenció: Les crítiques a la psicologia de les org. Els valors no formen part de l’investigació científica, són indiferents per a aquest tipus d’ investigació, però no per la social.
...