Examen juny 2008 (2008)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Fisio. vegetal
Año del apunte 2008
Páginas 3
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 1

Vista previa del texto

Juny 2008 1. Models de planta fotosintètica. Expliqueu les primeres etapes de la fixació del CO2 (no cal explicar el cicle de Calvin-Benson complert) i es diferencies en rendiment fotosintètic derivades dels diferents models.
Tipus: C-3, C-4 i CAM (i CAM facultatives) Diferències anatòmiques C3-C4. esquema i explicació.
Esquema de fixació i alliberament del CO2.
C3: mesòfil. Cicle de Calvin directe. Molècula de 3c (àcid fosfoglicèric) C4: mesòfil. Fixació sobre PEP i aparició de molècules de 4 carbonis. passa a beina i alliberament de CO2. cicle de Calvin.
CAM: separació dia i nit. Fixació I cicle de Calvin al mesòfil. Primera molècula de 4C.
formació d’àcids orgànics emmagatzemats al vacúol. Alliberament durant el dia i cicle de Calvin.
Esquemes i explicacions de cada model.
Eficiència: C3 i C4. diferències en Tº i CO2. major eficiència en C4. C3 adaptades a climes mediterranis- continentals. C4 adaptades a climes tropicals. Major eficiència hídrica en C4. raonar.
CAM. Baix rendiment metabòlic. Adaptació a climes àrids. Alta eficiència hídrica.
Raonar.
Fotorrespiració: present en C3, no present en C4 i CAM. Raonar.
2. Fotomorfogènesi: concepte, estructura del receptor, tipus de foto respostes i mecanisme d’acció del receptor.
Concepte: control per la llum el desenvolupament de les plantes per un procés independent de la fotosíntesi.
Receptor: fitocrom. Cromoproteïd blau-verd, constituït per una proteïna d’uns 120 kD i un grup cromòfor format per un tetrapirrol obert similar al dels cianobacteris . la interconversio entre les dues formes es deu a isomerització cis-trans que provoca una distribució diferent de la molècula. La forma Pr és inactiva fisiològicament, mentre que la Pfr es la forma fisiològicament activa, encara que segons alguns autors el important és l’equilibri entre la forma Pr i Pfr.
Localització: - presencia ubiqua en el regne vegetal. Dintre de la cèl·lula a la membrana cel·lular o plasmalemma.
Orientació molt estructurada. Canvia quan es irradiat. Forma un complex molt estable amb la membrana que no varia encara que es produeixi un canvi en l’orientació.
- - Les dues formes del fitocrom presenten un pla de polarització perpendicular entre elles i, per tant, responen de diferent forma segons e l pla de polarització de la llum que rebin.
El fitocrom es localitza a major concentració generalment en cèl·lules joves en fase de creixement que en cèl·lules madures.
Fotorrespostes induïdes pel fitocrom: multiplicació d’acció -Positives: estímul de la germinació, inducció floral en plantes de dia llarg i síntesi antocians en plantes induïdes.
- Negatives: inhibició de l’allargament de la tija ( reversió de l’etiolament), descens de transport de substancies des de els cotiledons i menor grandària de les fulles en plantes etiolades.
Mecanismes d’acció del fitocrom.
Regulació diferencial de l’expressió gènica. No de del fitocrom sinó d’un estat particular de les cèl·lules anomenat competència. La síntesi d’alguns enzims existents en la cèl·lula podrien ser reprimits pel Pfr a nivell de la formació de polisomes.
Regulació de la permeabilitat de la membrana. Podria actuar regulant la seva permeabilitat. Es creu que el Ca2+, podria actuar com a missatger secundari del sistema fitocrom. Possible implicació en els processos de control de la transpiració.
Es pot complementar amb una descripció de les diferents respostes en les que intervé el sistema fitocrom, com la detecció de veïns, posició en l’estrat o germinació de llavors, però aquesta part es únicament complementaria i en cap cas substitueix les respostes consignades mes amunt.
3. Indiqueu abreujadament les diferencies mes importants per a cada un dels següents parells de conceptes: a) Potencial osmòtic i potencial de pressió: Potencial osmòtic: component del potencial hídric conseqüència de la presencia de soluts en l’aigua. Té el mateix valor però signe negatiu que la pressió osmòtica. El seu valor sempre es negatiu llevat de l’aigua pura que te un potencial osmòtic igual a 0. es calcula com – “pi”= CRT Potencial de pressió: component del potencial hídric mesurat com la pressió en excés d’una atmosfera exercit sobre el sistema. En les cèl·lules és conseqüència de la pressió que exerceixen les parets contra la membrana degut a la tendència de l’aigua a entrar en la cèl·lula. El seu valor varia entre 0 (plasmòlisi) i un valor màxim a plena turgència, essent sempre positiu i no igualant mai en valor absolut al del potencial osmòtic.
b) Transport actiu i transport passiu de nutrients: Transport actiu: transport de nutrients en contra de gradient de potencial electroquímic.
Requereix la intervenció d’ATPases o bombes redox. Podem distingir dos tipus de transport actiu: Primari: transport directe d’un ió a través de la membrana mitjançant una ATPasa o bomba redox.
Secundari: aprofita les condicions establertes pel transport primari per a transportar nutrients en contra del seu gradient de potencial electroquímic.
Es pot estendre mes la pregunta parlant dels tipus de transportadors (uniport, antiport i symport).
c) Auxines i àcid abscísic.
Totes dues son reguladores del creixement vegetal amb funcions antagòniques.
Auxines: derivades de l’àcid indol-3-acetic. Biosíntesi a partir del triptòfan. Poden ser considerades com un alcaloide per la presencia d’un heterocists amb N i les seves funcions principals son: - participen de forma directa en el creixement cel·lular.
En algunes plantes controlen la divisió cel·lular. En alguns cultius de teixits son necessàries perquè es mantinguin la divisió cel·lular.
Estimulen la rizogenesi. S’utilitzen en agricultura per a arrelar.
Participen en la dominància apical, per la que els meristems apicals inhibeixen el desenvolupament dels meristems laterals.
Àcid abscísic: es pot considerar com un poliisoprenoide format per tres unitats d’isoprè. Biosíntesi: ruta comuna amb les xantofil·les. Les seves funcions principals son: - accelera la senescència indueix la dormició inhibeix la germinació de moltes llavors retarda o inhibeix el creixement es pot ampliar la pregunta amb els llocs de síntesi, transport i regulació de l’activitat/catabolisme.
...