Lliçó 7: La resposta a la crisi I (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 04/01/2015
Descargas 55
Subido por

Vista previa del texto

ECONOMIA ESPANYOLA Lliçó 7: La resposta a la crisi I ECONOMIA ESPANYOLA Lliçó 7: La resposta a la crisi El problema del país davant de la crisi del 2008 va ser el llegat de la crisi, i tots els problemes que aquesta va anar acumulant. Principalment ens referim al deute privat, deteriorament dilatat de la competitivitat i la impossibilitat de devaluació de la moneda.
I en segon lloc l’altre problema va ser l’augment exagerat del deute públic a l’inici i durant la crisi.
La suma d’aquests aspectes negatius és la suma de la confiança de que Espanya no pugui pagar, per tant una crisi de confiança que haurà d’afrontar Espanya en el mercat financer.
PROBLEMES: - DEUTE PRIVAT - DEUTE PÚBLIC - CREIXEMENT BAIX (ha caigut el PIB, hi ha un creixement baix dels preus, es produeix una devaluació interna) Tot això obliga a una política de reformes des de l’oferta (laboral, sector públic,...). Però els efectes d’aquestes reformes a mig termini tenen unes molt dures repercussions en la societat. Per tant la preocupació davant la crisi és quina d’aquestes reformes ha de fer Espanya i de quina manera s’han d’aplicar perquè efectivament siguin factibles i adequades.
En aquest context la Unió Europea i Alemanya han imposat unes reformes concretes com la única solució. Aquestes reformes tal com s’ha comentat no garanteixen la recuperació a mig termini, i fins i tot la situació del país pot empitjorar. Però a llarg termini tindran un efecte d’eficiència en la millora del país en el transcurs de la crisi i inclús una posterior estabilitat de l’economia espanyola en el possible futur expansiu.Aquesta política de reformes que Espanya havia de seguir quan va esclatar la crisi portaren al debat austeritat-expansió. De fet la majoria de les opinions sobre les reformes aplicades són negatives ja que es consideren suïcides i no permeten l’expansió.
Tot i això no eren reformes evitables.
Espanya es trobava en crisi, i davant d’una crisi hi ha dues reaccions, una immediata a c/t que són els ajustos immediats que l’estat fa en l’economia i els balanços del país, i una reacció no tant sobtada que són les reformes que tenen els seus efectes a mig/llarg termini. Amb aquestes reaccions s’intenten salvar els desequilibris que obliguen a prendre mesures.
 AJUSTAMENT >> Correcció de fluxos  REFORMES >> Sostenir un model equilibrat AJUSTAMENT Les polítiques d’ajustament inicialment se centraven en el sector privat que és un sector que pel seu comportament racional s’ajusten els seus defectes econòmics més ràpidament. El sector privat degut a la seva reacció immediata passa automàticament de necessitat de finançament a capacitat i per tant es produeixen les següents conseqüències en l’economia de manera ràpida: - Saldo exterior millora Creixement del crèdit disminueix Baixen els preus dels habitatge Per tant com que el sector privat té un comportament racional autocontrolat, el govern intenta desenvolupar una política d’ajustament orientada més al sector públic que en molts pocs anys va acumular un volum de deute molt elevat.
Al 2007 > el país menys endeutat del món desprès dels EEUU (35%) Al 2014 > un endeutament del 100% Aquest canvi del deute que es va produir del 2007 al 2014 reflecteix que el desequilibri en la crisi creix més de lo normal. És com dir que en la crisi el problema es fa cada cop més i més gran. Mentre que els problemes de les famílies adopten una reacció contrària, són en certa mesura més fàcils de dissoldre.
Els primers i principals ajustos són els que faran possibles el redimensionament de la despesa pública i augmentar els ingressos públics i per què això sigui possible s’ajusta l’àmbit fiscal amb la primera reforma fiscal. Aquesta reforma fiscal comença amb el govern del senyor Zapatero al maig del 2010 (quan Grècia va entrar en crisi), i es comencen a prendre les primeres mesures d’ajustament. Es produeix un canvi de comportament ja que abans aquest govern tenia una visió forta d’expansió(2009), i de manera radical al 03/2010 es fan les següents mesures: · Congelar salaris dels funcionaris reduir la despesa corrent · Congelar les pensions · Baixar la inversió pública reduir la despesa en inversió Tal com veiem aquests ajustos són procíclics, és a dir si el país estava en recessió i crisi, aquests ajustos accentuen aquesta recessió i caiguda de l’activitat econòmica i social del país. Però la convicció era que això no es feia l’expansió tampoc mai tindria lloc en Espanya. I per aquest motiu i aquesta convicció s’aprovaren altres ajustos com la reforma del 2011 amb una reforma constitucional (compact fiscal). En aquesta reforma es decretà un article que deia que lo primer que s’havia de pagar en situació de crisi era el deute públic. Aquest article legislatiu va posar un marc en el que les reformes d’estabilitat i sortida de la recessió haurien d’actuar. També s’acordà un calendari de reducció del dèficit, que és el següent: 1. 2010; dèficit 3% 2. 2018; dèficit 0% 3. 2030; deute inferior al 60% del PIB Quan arribà el Govern del senyor Rajoy al gener/febrer del 2012: Lo primer que es va fer va ser augmentar impostos mitjançant una nova reforma fiscal que persegueix augmentar la recaptació (+IRPF, +IBI,...).
En segon lloc es va reduir la despesa pública amb un creixement nul del salari dels funcionaris i congelació de pensions.
Seguidament es va dur a terme un procés “de reforma silenciosa”, el que s’està fent és reducció del volum del sector públic sense acomiadaments, simplement no es cobreixen les jubilacions. Aquesta reforma forma part del compact fiscal.
Però tot això no és suficient i es fan més reformes: La segona gran reforma fiscal després de la del 2010 va ser una que s’imposà per Europa com a contrapartida del rescat del 2012: Augment IVA >> 18% al 21% 8% al 10% 4% al 8% La tercera reforma fiscal serà una que entrarà en vigor en el futur on es baixaran impostos com l’IRPF. Aquesta tercera reforma en sentit econòmic no té molt sentit d’acord amb el context econòmic del país, però sí que té molt sentit en l’àmbit polític.
Fins aquí acaben els comportament més immediats pel que fa als ajustos de la crisi actual de l’economia Espanyola. En la segona part de la lliçó es veuran les reformes, mesures amb efectes més a mig i a llarg termini.
...