Tema 8 parasitologia (Farmàcia UB) (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Parasitologia
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 07/11/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: Gènere Trypanosoma GÈNERE TRYPANOSOMA A) Gènere Trypanosoma Són paràsits de cicle indirecte diheteroxè (sp paràsites humanes), o al menys transmesos per vectors mecànics Tots ells tenen les formes tripomastigotes en el seu cicle biològic, extracel·lular tant en l’hoste invertebrat com vertebrat. A més, poden presentar la forma amastigota i epimastigota.
Dos dels subgèneres del Trypanosoma són:  Trypanozoon Secció Salivaria = al final del cicle biològic es dóna en les glàndules salivals.
Les formes tripomastigotes tenen un cinetoplast petit, l’extrem posterior rom i una membrana ondulant molt flexuosa. T.T. brucei és el causant de la malaltia de la son a l’Àfrica.
Distribució: Àfrica tropical En l’hoste vertebrat només es troben les formes tripomastigotes extracel·lulars en sang i altres fluids orgànics.
En l’hoste invertebrat (vector) es troben les formes tripomastigotes pleomòrfiques i les metacícliques en glàndules salivars → transmissió per picadura.  Schizotrypanam Secció stercoraria = al final del cicle biològic es dóna a l’intesti.
Només en aquest podem trobar la forma amastigota (HV). Les formes tripomastigotes tenen un cinetoplast gran, l’extrem posterior punxagut i la membrana poc ondulant.
T.S. cruzi és el causant de la Malaltia de Chagas o Tripanosomosis americana.
Distribució: Amèrica tropical En l’hoste vertebrat, hi trobem formes tripomastigotes extracel·lulars en sang, les formes amastigotes intracel·lulars i les formes epimastigotes.
En l’hoste invertebrat (vector), es troben les formes tripomastigotes extracel·lulars en sang, les formes amastigotes intracel·lulars i les formes epimastigotes.
Trypanosoma (T.) brucei  1 Tema 8: Gènere Trypanosoma Presenta tres formes pleomorfes que es diferencien pel seu aspecte, les seves mides, l’aspecte del mitocondris i l’estructura del glicocàlix. Totes tres són llargues i amb un llarg flagel i intermediàries.
T. (T.) b. gambiense i T. (T.) b. rhodesiense - Aquestes dues subespècies són agents cauals de la Malaltia de la son o Tripanosomosis Africana de l’home. Es diferencien només per la seva distribució geogràfica: 37 paisos Àfrica subsahariana en els quals la mortalitat anual és de 50.000 morts.
- Totes dues tenen com a vector la Glossina spp. o mosca tsé-tsé (tant mascles com femelles que es troben exclusivament en África sud del Sàhara i nord del Kalahari) - Presenten un cicle zoonòtic ja que tenen com a hostes vertebrats els animals selvàtics i domèstics.  - Altres vies de transmissió: transfusió sanguínia, a través d’agulles contaminades (accidents de laboratori), o la transmissió congènita.
- T. Brucei gambiense (90%) està més a prop dels humans i la transmissio és dóna així: persona-glossina (vector) -persona  - T. brucei rhodesiense (10%) * En l’hoste verteberat es troben les formes tripomastigotes: • Forma allargada i de cos relativament fí (26-40 µm, x 30 µm) que té un extrem posterior atenuat però no punxegut, blefaroplast molt petit, puntiforme, m.
ondulant molt plegada que acaba en un flagel lliure llarg. Formes de multiplicació i d’invasió SNC  • Forma intermèdia (20-30 µm, x 24µm), de cos més robust i m. ondulant que acaba en un flagel d’escassa longitud i a vegades poc discernible  • Forma curta i rabassuda (12-26 µm, x 18 µm) i sense flagel lliure. Formes d’iniciació del cicle en l’hoste invertebrat.
* En l’hoste invertebrat es troben les formes epimastigotes i tripomastigotes.
T. (T.) b. gambiense 2 Tema 8: Gènere Trypanosoma S’extenen per les zones de boscos tropicals humides i els rius en zones de boscos ja que faciliten el desenvolupament d’un grup de glossines (Glossina palpalis i G.
tachinoides) antropofíliques (ataquen més a l’home).
Tenen els animals domèstics com a reservoris (porcs,..) T. (T.) b. rhodesiense S’extenen per les zones de sabana i matolls, i per tant, la infecció humana sol estar relacionada amb els caçadors, agricultors,.. Mostren un caràcter zoonòtic a causa de l’existència de reservoris silvestres (antílops) com els búfals. Les glossines vectores són glossines (Glossina morsitans , G. pallidipes) de caràcter zoofílic i a vegades antropofílic.
* Les glossines es poden utilitzar com a mesures de control i els agrada molt el negre, per tant, quan una persona se’n vagi de viatge cap per zones endèmiques ha d’anar vestida de colors clars.
- Cicle biològic del trypanosoma causant de la malaltia de la son Les formes tripomastigotes curtes de la sang es multipliquen a l’estòmac de les glossines i passen més tard a les glàndules salivals de l’insecte, on després d’una nova multiplicació sota la forma d’epimastigotes, passen a la trompa com a formes tripomastigotes curtes, les quals són inoculades al vertebrat amb la saliva del vector.
Les formes tripomastigotes llargues de la sang són les que poden passar al sistema nerviós central.
• • Fase aguda/hemolimfàtica donarà lloc al síndrome de Winterbottom. Que era detectat a través del mètode Jamot (se’ls toca la part posterior del coll).
La fase crònica/ meningoencefàlica donarà lloc o bé a trastorns mentals, revocacions del ritme somni, apatia, somnolència o bé una mort per fallida respiràtoria.
Si és provocada per T. gambiense la malaltia és d’evolució lenta mentre que si és provocada pel T. rhodesiense, doncs,serà d’evolució ràpida.
- Profilaxis • Protecció individual durant el dia (picada diürna) Roba protectora, colors clars (atracció per colors foscos) Repel·lents d’insectes • Lluita col·lectiva Ràpida detecció i tractament de la població infectada Prohibir las donacions de sang de persones d’àrees endèmiques 3 Tema 8: Gènere Trypanosoma Controlar els fluxos migratoris en aquests països Sacrifici d’animals reservoris • Reduir el contacte entre els éssers humans i les mosques tse-tse per mitjans de la lluita antivectorial Tractament amb insecticides (dieldrina o isobenzè, molt car, contamina) Captures mosques amb trampes Llançament de mascles estèrils Canvis ambientals, alteració de l'hàbitat eliminant els matolls Trypanosoma (Schizotrypanum) cruzi No presenta formes promastigotes ni paramastigotes.
Quan es tenyeix o bé té una forma C o bé té una forma S En l’hoste vertebrat presenten: la forma amastigta i tripomastigota, en un curt moment també presenten les formes tripanomastigotes (forma de pas en l’hoste vertebrat) • La forma tripomastigota sanguínia  Mida: 16-20 micròmetres Solen adoptar una forma de C o S Es desenvolupa i es multiplica extracel·lularment • La forma amastigota Mida: 2-4 micròmetres Es desenvolupa i es multiplica intracel·lularment • La forma epimastigota Es desenvolupa i es multiplica intracel·lularment Forma de pas entre les dues anteriors.
En l’hoste invertebrat presenten: forma esferomastigotes, tripomastigotes i l’epimastigota (formas de pas) • 4 La forma epimastigota Tema 8: Gènere Trypanosoma Es desenvolupen i es multipliquen extracel·lularment (≠ que en HV).
• La forma tripomastigota Mida: 16-20 micròmetres Es desenvolupa i es multiplica extracel·lularment - Distribució geogràfica de Trypanosoma cruzi (tripanosomosi americana o malaltia de Chagas) Chagas va ser qui va descobrir la malaltia que provoca aquest paràsit Població de risc: 100 x 106 (25% de la població).
Cada any hi ha més de 100.000 morts en zones endèmiques.
Es troba molt a Sud-Amèrica i al centre d’Amèrica.
- Vector El vector causant d’aquesta malaltia és el Redùvids Triatomids (xinxes = HInv.). Com a hostes vertebrats que participen en el seu cicle biològic hi trobem els animals selvàtics i domèstics (=zoonosi).
La transmissió en aquest cas és a través de la picada d’aquest vector.
Totes les seves formes evolutives són hematòmiques Dins dels Redùvis Triatomids hi trobem: Triatoma dimidiata, Rhodnius prolixus, Triatoma infestants, Panstronglyus megistrus.
Es poden trobar en cases d’adob que tenen teulades de palla o a l’interior de les vivendes.
- Reservoris de T. cruzi Aproximament 150 espècies animals Selvàtics: carnívors,primats, marsupials, desdentats, rosegadors i quiròpters.
Domèstics: gossos, gats, ovells i cabres - Cicle biològic Aquest paràsit presenta un cicle indirecte o heter El vector s’infesta al ingerir els tripomastigots hemàtics del vertebrat que es multipliquen com a esferomastigots a la faringe i com a tripomastigotes en l’estòmac. Aquestes seran eliminades amb la femta del triatòmid, passan a la sang de l’hoste vertebrat on es multipliquen i després es transformen en tripomastigots.
Via sanguínia i/o limfàtica: qualsevol cèl·lula Cèl·lules musculars llises (miocardi) o esquelètiques Cèl·lules nervioses Cèl·lules SMF (fetge, melsa) 5 Tema 8: Gènere Trypanosoma - Altres vies de transmissió ◦ Vectorial (80% a Sud-Amèrica degut als segunts vectors: (vinchucas, barbeiros, chipas, xinxes petonejadores, xinxes assassins) ◦ Transmissió congènita (pot tenir lloc durant qualsevol etapa de l’infecció i en qualsevol dels embarassos de la dona infectada. Així que la dona necessita un control de transfussió congènita sempre) ◦ Transfusions de sang (especialment frequent en zones urbanes. El tractament de la violeta de genciana elimina paràsits en sang.en molts paisos esta legislats per controlar aquesta transfusió de zones endèmiques.) ◦ A través d’accidents de laboratori  ◦ Transmissió oral (quan els xinxes es troben en alguns sucs i aquest és ingerit per l’home =va passar a Sud-Amèrica).
- Característiques dels vectors (xinxes) - Solen tenir una activitat noctura - Tots els estadis piquen (tant a l’home com als animals associats) durant 3-30 minuts.
Normalment piquen a la zona de la cara perquè està més descoberta.Tant el mascle com la femellla poden picar - Provoquen una picada indolora - Els xinxes estan atrets pel CO2 que expulsem. l’olor i el calor.
- Els xinxes sota la forma tripanomastigota es multipliquen per divisió binària.
- Malaltia de Chagas És una malaltia inflamatòria que presenta diverses fases: • Fase aguda: Asimptomàtica Chagoma (la penetració del paràsit és a través la dermis) Signe de Romaña (la penetració del paràsit és a través la mucosa conjuntival) = parpella infalamada • Fase crònica: Indeterminada, de mitjana uns 10 anys, fins a 30 anys Simptomàtica: en 30-40% dels pacients en fase latent.  Megàlies (cardiomegàlia en 20-40% dels casos simptomàtics,megacòlon i  megaesòfag en 9-15 % dels casos simptomàtics)      • 6 Distribució del vector de la malaltia de Chagas Tema 8: Gènere Trypanosoma El 80% dels contagis són de transmissió vectorial i, aquest percentatge representa la zona de Sud-Amèrica.
Degut a moviment migratoris, a Espanya van arribar immigrants d’altres paisos endèmics (Amèrica del Sud i Central) que presentaven aquests paràsits dins seu. Exemple = a Bolivia,… També es van trobar anticossos en donants de sang a Catalunya.
• Epidemologia de la malaltia de Chagas Rural o peiurbana: íntimament lligada a la pobresa ◦ ◦ ◦ ◦ Precàries condicions de vida Casas de tova o fang, sòl de terra, sostre de palla, forns de llenya Deficient accés a serveis de sanejament i serveis de salut Abundància d’animals domèstics (corrals amb bestiar, galliners,...) Urbana ◦ ◦ ◦ ◦ • Migracions del camp a la ciutat (anys 70 i 80) Transfusió sanguínia: bancs de sang (3-50% d’infestació sanguínia) Transmissió congènita Accidents de laboratori (xeringues contaminades) Èxits en el control de la malaltia de Chagas 1991: S’implementa l’Iniciativa dels països del Cono Sud per a la transmissió de la malaltia de Chagas (Argentina, Brasil, Chile, Paraguay i Uruguay).
1997: Uruguay obté el certificat de lliure de transmissió vectorial i transfusional de la malaltia de Chagas.
1999: Chile obté el certificat de lliure de transmissió vectorial i transfusional de la malaltia de Chagas.
2005: Brasil obté el certificat de lliure de transmissió vectorial i transfusional de la malaltia de Chagas. Casos de transmissió natural en l’Amazònia.
- Profilaxi • • • • • • 7 Millores en la construccuó de les vivendes humanes Llums obertes durant la nit Educació sanitària Separació dels corrals dels animals de les vivendes Insecticides Mosquiteres Tema 8: Gènere Trypanosoma • • 8 Vigilància de les transfusions sanguínies (violeta de genciana en la sang) Vigilància de la tripanosomosi congènita ...

Comprar Previsualizar