Tema 6. Tractaments oncològics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Infermeria clinica de l'adult II
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6: TRACTAMENTS ONCOLÒGICS TRACTAMENT: CIRURGIA - - Terapèutica: Intenta curar, treure el tumor. Serveix com a tractament. A vegades pot ser curatiu o pal·liatiu.
Diagnòstica (biòpsia): A través d’un TAC es pot visualitzar, i a través d’una agulla fina es treu una mostra. A vegades s’ha de fer intervenció quirúrgica per treure una part.
Profilàctica: Preventiu. Aquelles persones que tenen un gen hereditari i no volen corre riscos es treuen per exemple el pit per no tenir càncer.
Reparadora: En el càncer de mama per exemple, quan es treu el tumor, es reemplaça la mama. No sempre té funcions estètiques sinó també serveix per millorar l’òrgan que s’ha de reparar.
De salvament: Quan ja s’ha operat un tumor i apareix la recidiva (torna a sortir perquè s’ha escapat alguna cèl·lula cancerígena en la cirurgia).
Sempre depenent de l’òrgan afectat i del tipus de cirurgia causa diferents - Empitjora la vida social i/o sexual del pacient Disminueix l’autoestima Alteració de les relacions familiars Depressió Ansietat Por al rebuig Qualsevol persona operada i més en oncologia estarà més Immunodeprimit, trigarà més a cicatritzar, i en el càncer de mama cal un una cura particular en les limfes perquè sinó pot desencadenar un limfedema.
TRACTAMENT: QUIMIOTERÀPIA Per el malalt la paraula quimioteràpia té les mateixes connotacions que la paraula càncer. És un tractament molt agressiu i amb molts efectes secundaris. És el seu malestar principal dels malalts oncològics per els seus efectes secundaris: - Malestar general Nàusees i vòmits Astènia Anorèxia Caiguda del cabell Els tractaments farmacològics quimioteràpics són els que ataquen al cicle cel·lular. Els antineoplàstics ataquen l’ADN que es replica i sintetitza per formar més cèl·lules. La quimioteràpia afecta a totes les cèl·lules que tenen contínuament un creixement constant, la pell, el cabell, etc. També les cèl·lules de la sang que també són molt proliferes amb esperança de vida curta. La quimioteràpia crearà una aplàsia en aquest tipus de cèl·lules que esdevindran altres problemes.
Parlem de quimioteràpia quan utilitzem medicaments per destruir cèl·lules cancerígenes, tot i que sabem que n’atacaran altres. La quimioteràpia es pot utilitzar per.
1 - Curar el càncer Impedir que el càncer s’escampi Pal·liar els símptomes quan el càncer no té cura La quimioteràpia produeix una destrucció cel·lular fraccionada, és a dir, cada tractament destrueix un percentatge fix de cèl3lules tumorals. Per això la quimioteràpia s’administra en cicles fins que trobem la remissió (quan ja s’ha acabat la proliferació i la mort de totes les cèl·lules cancerígenes).
Pot semblar que el pacient ja està curat però hi ha la possibilitat de que existeixin cèl·lules residuals no actives i que de moment no es poden detectar amb estudis morfològics però que podrien començar a créixer i produir una recaiguda.
El càncer és una malaltia crònica, perquè encara que hagin acabat la quimioteràpia necessitaran controls periòdics, que causen una mala jugada psicològica als pacients. A vegades sembla que la persona està curada però pot tenir recidives, perquè hi ha cèl·lules que poden estar en fase latent (adormides) i aparèixer anys més tard.
FASES ESQUEMA TERAPÈUTIC: QUIMIOTERÀPIA - - Inducció a la remissió: L’objectiu és aconseguir la remissió complerta. Si no s’aconsegueix es reparteix el cicle amb la mateixa quimioteràpia.
Tractament posterior a la remissió: L’objectiu és eradicar la possible malaltia residual per arribar a la cura. Atacar les cèl·lules latents que no es veuen però es coneix que pot passar.
Consolidació: Es fa al cap d’anys i es com una dosi de reforç per si apareix Intensificació: Per treure la mínima malaltia residual.
Manteniment: Tractament de quimioteràpia a dosis reduïdes durant un temps perllongat.
Normalment els símptomes secundaris de la mort cel·lular que provoquen els tractaments no apareix immediatament, sinó que apareixen al cap de 6-8 dies i no es comencen a recuperar fins al cap de 2 setmanes d’aturar el tractament, que és quan les cèl·lules sanes de la medul·la comencen a recrear-se. Després de la quimioteràpia el malalt entra dins un període d’aplàsia i es comença a recuperar als 15-20 dies.
Als 40 dies pot tenir una analítica amb valors normals, llavors es fa un nou aspirat de moll d’os per avaluar l’eficàcia del tractament. Podem veure: - Remissió complerta: <5% de blast en moll de l’os (cèl·lules immadures) Remissió parcial: entre un 5-20% de blast Fracàs terapèutic: >20% de blasts FÀRMACS QUIMIOTERÀPICS El que hem de saber segur són les famílies (primera columna) i quins fàrmacs hi pertanyen (3a columna) La segona columna no s’ha de saber, ja que gairebé tots actuen al cicle cel·lular de 2 creixement, per tant, no cal saber exactament la fase, només hem de saber que actuen en la replicació de l’ADN. Molts pocs actuen en la cèl·lula en latència.
Hi ha 6 famílies diferents amb diferents fàrmacs cada una, però només direm aquelles característiques dels més importants: - - - - - AGENTS ALQUILANTS: La ciclofosfamida i mosfamida són agents alquilants i s’ha de vigilar la cistitis hemorràgiques, perquè és un dels afectes secundaris extraordinari (apart de l’alopècia, nàusees, etc.). Si aquesta persona té molèsties caldrà aturar la quimioteràpia i administrar l’antídot (mesna).
ANTIMETABOLITS: El 5-fluoracilo, metrotexat, citarabina s’utilitzen molt sovint. El metrotexat s’utilitza molt en neoplàsies i, intramuscular, per les artritis reumatoide i les malalties de Crohn. Sempre que produeixen toxicitat renal, que són la majoria d’antineoplàsics però sobretot el 5-fluoracilo i metrotexat, és perquè s’han d’eliminar per els ronyons i bufeta. Per tant, de manera preventiva, farem veure molts líquids a aquests pacients perquè la buidin degudament. S’hauria d’aplicar 4-5 litres de suero per fer funcionar el ronyó, entre abans, durant i després del tractament. Aquests pacients necessitaran control de diüresis.
ANTIBIÒTICS ANTINEOPLÀSICS: Els antibiòtics antineoplàsics el que s’administra més és la doxorrubicina. El que s’ha de saber d’aquest fàrmac que no tenen els altres, és que té toxicitat cardíaca, toxicitat reversible, és a dir, que quan es treu el fàrmac la toxicitat desapareix. Per tant, en els pacients que s’administrin aquests fàrmacs caldrà monitoritzar, electrocardiogrames per veure si té arítmies, control hemodinàmic, repòs, etc. També l’hem d’avisar que aquest fàrmac tenyeix de vermell els líquids (la orina, suor, etc.).
ORIGEN NATURAL: Els que comencen per vin-, hem de saber que són d’origen natural.
Tenen neuropatia bradicàrdia, per tant s’ha de vigilar. Aquests fàrmacs són altament vesicants, que produeixen ulceres a la pell. En quimioteràpia s’ha de vigilar molt en les venes perquè les cremen molt, però sobretot aquesta família. Per això s’intenta posar el port-a-cath.
NITROSUREES: Només hi ha carmustina (BCNU).
COMPLEXES COORDINACIÓ DEL PLATÍ: S’utilitzen molt el cisplatí. Són molt neurotòxics, per tant, s’ha d’estar en compte amb el control de diüresis i ingesta de líquids per eliminar els fàrmacs.
3 Cada família de fàrmacs actua sobre un punt del cicle vital, per això la majoria de tractament són combinacions per atacar el màxim de cèl·lules tumorals. S’ha de tenir en compte que en funció de la complexitat del tractament tenen diferent durada.
EFECTES SECUNDARIS DE LA QUIMIOTERAPIA Apareixen al cap de 7 dies i els produeix cansament general.
- APARELL DIGESTIU: Nàusees i vòmits, fins a 24 hores després de l’administració del fàrmac. Pot produir estomatitis (afectació de la mucosa de la boca), mucosistis (irritació de tota la mucosa del sistema digestiu), anorèxia i diarrea.
Les nàusees i vòmits pot aparèixer de tres manera:     - - Anticipatòries: Sol ser més un problema de la còrtex, d’estimulació nerviosa, que apareixen abans del tractament pels nervis. Les nàusees anticipatòries es tracten amb ansiolítics.
Produïdes per la mort cel·lular Produïdes per substàncies: Substàncies de la quimioteràpia com la serotonina o la substància P que produeixen nàusees. Aquestes es tractaran amb ondacetron, un fàrmac que prevé les nàusees. És una medicació que es dona prèvia a la quimioteràpia.
Tardanes: La persona que va a casa i al cap de 48 hores té nàusees. Es tractaran amb antihemètics.
SISTEMA HEMATOPOYETIC: Cal vigilar infeccions, temperatura, pacients Immunodeprimits, etc.
SISTEMA RENAL: Quan hi ha toxicitat. Cal vigilar la hidratació severa i l’eliminació correcte. La lisi d’aquestes cèl·lules tumorals produeix àcid úric i cal evitar l’atac de gota.
Això ho tractarem amb alopurinol i amb una dieta baixa amb proteïnes.
SISTEMA CARDIOPULMONAR 4 - - SISTEMA REPRODUCTOR: Molts d’aquests fàrmacs produeixen infertilitat, per tant, hauríem de guardar/congelar òvuls i semen per si més endavant volen ser pares, poguessin.
SISTEMA NERUOLÒGIC: A vegades es produeix ili paralític.
El sistema reproductor i el neurològic causen seqüeles no reversible.
VIES D’ADMINISTRACIÓ DE QUIMIOTERÀPIA - - - - VIA ORAL: És molt còmode, senzilla i ràpida però hi ha pocs agents en presentació oral.
Factors que s’han de tenir en compte:  Integritat de la mucosa oral, gàstrica i del intestí  Presència de nàusees, vòmits o disfàgia  Nivell de consciència del malalt VIA INTRAMUSCULAR: La majoria de fàrmacs antineoplàsics són irritants per la qual cosa no s’administren per aquesta via. Hem de tenir en compte que no sigui ni irritant ni vesicant. S’ha de tenir en compte també que pacients amb malalties hematològiques tenen alterats els factors de coagulació.
VIA INTRATECAL: Col·locar la quimioteràpia a l’espai subaracnoidea. Aquesta via es complementa amb la via intravenosa, per administrar fàrmacs que per via sistèmica no passen al SNC. El malalt que se li ha administrat teràpia intratecal ha d’estar al menys dues hores en repòs al llit, amb poca claror i una bona hidratació per prevenir la cefalea.
VIA ENDOVENOSA: És la més comuna, és important seguir els protocols per conèixer els afectes secundaris i antídots d’aquests. Cal seguir els protocols del centre i comprovar la inserció correcte, aspirant i veure si reflueix. Hi ha tres formes d’administració:  Bolus  Perfusió intermitent  Perfusió continua Amb qualsevol via d’administració tindrem en compte: - - - Revisar els antecedents dels pacients i la seva història clínica (tolerància, reaccions adverses, fàrmacs administrats, etc.) Identificar els possibles dèficits d’informació del malalt i família relacionats amb l’actual tractament i informar del tipus i la durada i recordar-li els possibles efectes advers i al manera de prevenir-los Revisar la pauta d’administració (nom, dosi, horari i dies de durada), la hidratació i medicació associada (per hidratació, pre medicació, antibiòtics, antiemètics i fàrmacs per alcalinitzar l’orina).
Planificar els controls necessaris: control de constants, balanç hídric, control de la via d’administració Els més freqüents i utilitzats són per via oral, intravenosa i intratecal.
5 EXTRAVASACIONS CITOSTÀTICS Davant d’una extravasació amb citostàtic caldrà: - Parar la infusió Deixar la cànula col·locada, per poder aspirar i administrar la medicació corresponent Marcar els bordes de la zona de sospita amb permanent Saber si és un vesicant o irritant, mirar el protocol per si hi ha antídot Comunicar-ho al metge responsable Omplir els registres d’infermeria Observar l’evolució VIES CENTRALS: QUIMIOTERÀPIA 1.RESERVORI SUBCUTANI S’anomena també Port-a-Cath. Té accés central. És un reservori indicat en malalts que necessiten accés venós perllongat.
AVANTATGES: - Còmode Pot durar anys en una persona Permet moltes punxades, 2500 vegades exactament, depèn del fabricant Redueix la infecció; és un sistema tancat INCONVENIENTS: 6 - No es recomana en malalts hematològics o amb trasplantament de progenitors hematopoètics.
2.CATETER TIPUS HICKMAN Indicat en pacient que necessiten accés venós perllongat, amb malalts hematològics o amb trasplantament de progenitors hematopoètics. És percutani, extern. És siliconat, és a dir, pot estar posat de mesos fins a 1 any. Normalment estan a al vena cava central i penjen exteriorament. Solen ser de 2 o 3 llums. S’utilitzen menys, però en pacients hematològics, és freqüent. S’acostuma a canviar cada mig any.
AVANTATGES: - Perfusió d’hemoderivats i extraccions analítiques No s’ha d’anar heparinitzant INCONVENIENTS: - S’ha de fer autocures És un sistema obert, per tant, hi ha més perill d’infecció (immunodeprimits, força inconvenient) 3.CATETER PICC PICC: Catèter central d’inserció perifèrica.
Indicat en malalts que necessiten accés venos perllongat. Pot ser apte si la persona té bones venes i no té port-a-cath, per fer quimioteràpia.
AVANTATGES: - Còmode Col·locat per infermeria No comporta els riscos d’un CVC, ja que al ser d’inserció perifèrica, si s’infecta el punt d’inserció queda més lluny.
INCONVENIENTS: No es recomana en malalts hematològics o amb trasplantament de progenitors hematopoètics.
7 RESPOSTES PSICOLÒGIQUES A LA QUIMIOTERÀPIA Al haver-hi moltes respostes psicològiques, és molt important fer un molt bon suport - Ansietat per la incertesa del que passarà Nàusees i vòmits anticipats degut a que ja han passat per aquesta situació de tandes de quimioteràpia i se li avancen.
Baixa autoestima: Al ser un tractament molt agressiu, se li cau el cabell, perden pes, etc. i és molt important cuidar l’autoestima.
Falta d’interès: La gran fatiga i mal estar general provoca que els fa mandra i es troben cansats per fer coses, i l’astènia els provoca no fer coses per falta d’interès.
RADIOTERÀPIA/BRAQUITERÀPIA - Amb menys efectes secundaris que la quimioteràpia i la cirurgia, menys incapacitant pel malalt Por amb el contacte amb la màquina Por a fallides tècniques, per la dosis o cremades irreversibles Por a estar sol i tancat dins una habitació Falta ampliar amb tot el que hi ha d’ABP.
TRASPLANTAMENT DE PROGENITORS HEMATOPOÈTICS - Aïllament del malalt, amb una severa limitació de les relacions interpersonals Els pacients ja han estat sotmesos a la quimioteràpia i com a conseqüència al deteriorament físic i psicològic que aquesta comporta Ansietat i depressió BIOTERÀPIA Hi ha dos branques de bioteràpia: - Bioteràpia hormonal: La bioteràpia només s’utilitzen en càncers immunodepenent, necessita una hormona per continuar creixent. Acostuma a passar amb els càncer ginecològics (mama, úter, etc.). El que es fa en aquests casos és treure de manera hermètica la presència d’aquesta hormona.
S’utilitza un tractament oral, que inhibeix la secreció d’hormones. Això fa anticipar l menopausa. Normalment aquests tractaments creen problemes hormonals, a vegades 8 en homes poden fer créixer les mames, el pel, etc. i això a la vegada pot crear problemes d’autoestima, problemes amb la parella, etc.
Les hormones en l’home (càncer de pròstata) poden produir canvis d’augment de pits, textura de la pell, disminució de pèl, etc. a la dona augmenta el pèl, la veu més greu, acne i augment del desig sexual.
Tot plegat pot produir disminució de l’autoestima, problemes de parella, depressió, etc.
- Immunoteràpia: Les cèl·lules cancerígenes canvien les propietats i afegeixen en la seva membrana una proteïna que els limfòcits T detecten com a pròpia i, per tant, no ataquen a les cèl·lules cancerígenes. El que fa la immunoteràpia és detectar quina és la proteïna de la membrana de les cèl·lules cancerígenes per atacar-la.
Fins ara tenia molt d’efecte amb el melanoma de càncer renal, tot i que ara s’està intentat utilitzar en tots els càncers per poder atacar-los.
Els efectes són: malestar, cansament, cefalea, efectes gàstrics, alteracions del SNC. A nivell psicològic hi ha una disminució de l’atenció, pèrdua d’interès, cansament i a vegades depressió.
Amb la immunoteràpia aconseguim inhibir el creixement tumoral també. L’interferó, és un medicament que es pot posar de manera subcutània i l’efecte principal secundari és un síndrome pseudogripal, per això s’administrarà a la nit. També donarem medicació prèvia per intentar que estigui bé com polaramine, paracetamol, etc.
Administrat per via interleuquina fa que el cos produeixi limfòcits T. Tot i que el marge terapèutic és molt estret, i pot produir una vasoconstricció molt forta, per això requereix la seva administració conjunta amb dopamina, que augmenta la pressió arterial.
9 Els anticossos monoclonals poden produir febre, urticària important, malestar, calfreds, etc. Per això donarem pre-medicació com paracetamol, polaramine i cortisona.
TRACTAMENT DE SUPORT 1. Factors de creixement i eritopoyetina: Són hormones que de per si ja tenim al nostre organisme i que si les afegim oralment, fan que col·labori en el creixement dels glòbuls vermells. Com que els pacients oncològics ja tenen una immunosupressió, necessiten un tractament extern oral perquè estimulin el creixement. L’eritropoyetina, per exemple, és un fàrmac que estimula el creixement dels eritròcits.
2. Antiemètics: Un dels símptomes més freqüents que tenen aquestes lisis de les cèl·lules tumorals tingui nàusees i vòmits. Si aquests fàrmacs no són de tipus estimulació del còrtex (psicològics) donarem ondacetron per pal·liar-ho.
3. Antibiòtics: Tenen un risc elevat d’infecció degut a la immunosupressió que pateixen.
Tothom té una flora a la pell que ells tenen disminuïda i per una mala neteja poden ser més propensos a patir infeccions.
4. Antifúngics: Per tractar els fons, degut a que són més propenses a agafar perquè estan Immunodeprimits.
5. Teràpia antiviral: Per tractar el síndrome pseudogripal que produeixen alguns fàrmacs, o per evitar patir la grip, degut a la immunosupressió que pateixen.
6. Suport psicològic: Tot el tema: 10 11 ...