PSICOLOGIA SOCIAL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura CANVIS EVOLUTIUS I EDUCATIUS
Año del apunte 2016
Páginas 17
Fecha de subida 20/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

HISTÒRIA​​ DE​​ LA​​ PSICOLOGIA​​ SOCIAL BLOC​ ​1:​ ​INTRODUCCIÓ​ ​A​ ​LA​ ​PSICOLOGIA​ ​SOCIAL I-HISTÒRIA​ ​DE​ ​LA​ ​PSICOLOGIA​ ​SOCIAL Myers defineix la psicologia social com l’estudi científic de com les persones pensen sobre altres,​​com​​s’influeixen​​i​​com​​es​​relacionen.
S.Peirce, filòsof de finals del 1800, es va plantejar com nosaltres fixem creences de formes molt​​diferents.​​Va​​fixar​​3​​mètodes​​de​​fixació​​de​​creences: ● Mètode d’autoritat: em crec una cosa perquè algú que té autoritat em diu que es així.​​Per​​exemple:​​acadèmica,​​política,​​eclesiàstica,​​etc.
● Mètode de tenacitat: un equip nombrós de persones repeteixen una determinada idea i descarten qualsevol evidència del contrari. Per exemple: grups racistes radicals​​perquè​​ho​​justifiquen​​ amb​​la​​mida​​del​​cervell..​​​“Per​​què​​tothom​​ho​​diu”.
● Mètode​ ​d’apriori:​​​em​​crec​​una​​cosa​​perquè​​d’entrada​​em​​sembla​​més​​lògic.
Aquests​​tres​​mètodes​​es​​contraposen​​al​​mètode​ ​científic.
Des d’un paradigma positivista diu que tot té una causa i si en fem una observació prou controlada (i tenim els mitjans) ho podem descobrir ​(principi de causa)​. Hem de basar les nostres opinions amb l’empíric i observable, és a dir, a partir de l’experiència. La ciència ha d’establir uns procediments d’autoregulació que pugui demostrar la superioritat d’una idea per sobre d’una altra. També ha de tenir ​replicabilitat​, és a dir, amb els mateixos elements i idees​​m’hauria​​de​​donar​​un​​resultat​​semblant Paradigma positivista: Pretén verificar, predir i comprovar, a través d’aquestes etapes interpretar​​la​​realitat​​de​​la​​qual​​es​​planteja​​hipòtesis​​i​​teories.
Hi​​ha​​dos​​grans​​tipus​​d’estudis​​de​​les​​variables​ ​implicades​: ● Correlacionals: són més descriptius. Ens ajuden a fer prediccions. Correlacionen varies variables i treuen una predicció. Exemple: estudis sobre la població a partir d’enquestes.​​No​​es​​segur​​que​​passi.
● Experimentals: ​busquen trobar la causa i es mou pel principi de causalitat perquè es modifiquen les variable. Es manipula la variable independent variable sobre la que es fa la hipòtesi que produirà canvis en la variable dependent. En un experiment la variable independent es manipula i la variable dependent es mesura. ​Variable dependent, es mesura, és l’efecte. Variable independent, es manipula, és la causa.
Antecedents​ ​de​ ​la​ ​psicologia​ ​social: ● Psicologia de les masses​: sorgeix per la combinació de dos fenòmens socials.
1)La revolució francesa, el pobles surten al carrer cansats de que hi hagi gent amb molts privilegis. Provoca l’interès per com la gent es mou i pensa i es generen sinèrgies quan hi ha molta gent junta (​psicologia de la conducta col•lectiva). 2) Revolució industrial, la gent que vivia en pobles separats a partir de l’industralització va a treballar a les grans ciutats i com no era un entorn propi han de canviar la economia de subsistència per adaptar-se. Aquests fets provoquen interès per la psicologia​​de​​les​​masses.
Le Bon (1895) escriu un llibre que es titula ​la “​psicologia de les masses​”​, explica que la racionalitat es dil•lueix quan varies persones es coordinen com un grup. Quan hi ha una massa, les persones perden la seva racionalitat i acabes comportan-te com la massa. Quan hi ha una massa les persones agafen un comportament superior que es com si estiguessin hipnotitzades i el procés de suggestió és el que determina el comportament dins la massa.
Exemple: ​al camp de futbol. La massa fa que et comportis diferent. El comportament es veu influenciat​​ pel​​comportament​​d’un​​altre.
● Psicologia dels pobles: té a veure amb col•lonialisme. La gent anava a colonitzar i s’adonava que els pobles tenien diferents cultures, llenguatges i maneres de comportar-se. Estudiava els pobles com un únic individu. Exemple: catalans agarrats.
○ Psicologia​ ​diferencial:​​​comparació​​d’un​​poble​​amb​​un​​altre.
■ Endogrup:​ ​Grup​​al​​qual​​pertanys ■ Exogrup:​​​Grup​​al​​qual​​no​​pertanys El ​1897 és el ​primer experiment de psicologia social ​(Norman Triplett)​. Mirant carreres ciclistes es va adonar que ho feien millor quan els miraven que quan no hi havia gent. Va agafar un grup de nens i els hi va demanar que enrollessin un carret de pescar i va mirar si ho​​feien​​més​​ràpid​​quan​​els​​miraven​​o​​quan​​no​​(facilitació​ ​social).
El​ ​1908​ ​Ross​ ​i​ ​McDugal​ ​van​ ​publicar​ ​dos​ ​llibres​ ​de​ ​psicologia​ ​social.
McDugal ​era un psicòleg britànic que estava influenciat pel clima Darwinià del moment.
Fonamentava els ​instints​. Considera que les relacions amb els altres estan basades en els instints i qualsevol comportament està associat amb aquests. Va triunfar la idea. Es van proposar​​6000​​tipus​​d’instints​​diferents.
Ross era un socioleg nord-americà. En el seu llibre parlava de la ​imitació ​com a explicatiu de​​la​​majoria​​de​​comportaments​​socials.
Principals​ ​teories​ ​de​ ​la​ ​psicologia​ ​social: ● ● Una​​part​​important​​innata Majoria​​de​​les​​coses​ ​apreses Primer instints i després als anys 20 va agafar força estudi de les actituds. El ​1918 una investigació de ​Thomas i Znainecki sobre ​camperols polacs que havien emigrat als Estats Units. Les actitutds facilitaven o entorpien les habilitats d’integració durant el procés migratori.​​Pel​​mig,​​surt​​Alport​​​que​​continua​​estudiant​​la​f​acilitació​ ​social​.
● El ​1925 es fa operatiu el terme ​“actituds” per poder-les mesurar. Es troba la manera​​de​​mesurar​​el​​terme​​d’actituds.​​Es​​mesuren​​les​​actituds​​amb​​ ​l’​escala​ ​Likert​.
● A la dècada dels 30 als 40 es medien actituds per tot i l’any ​1934 es va fundar el primer institut de sondejos d’opinió pública i va ser aquí on es va inaugurar la industria​​que​​determina​​d’on​​es​​posa​​un​​producte​​o​​com​​ha​​de​​ser​​un​​envàs.
● Kurt Lewin investiga sobre els els grups i els ​tipus de lideratges. Porta a terme un experiment amb nens els quals els divideix en 3 grups i a cada grup hi posa un tipus de líder diferent ​(Autocràtic, Democràtic i Liberal) i estaven un temps amb cada un dels​​líders​​i​​observava​​si​​treballaven​​més​​o​​menys​​els​​nens​​segons​​el​​tipus​​de​​líder.
Segueixen estudiant les actituds però tenint en compte les associades a actituds antidemocràtiques (​ Adorno​) estudia la ​personalitat autoritària (escala F de personalitat​​autoritària).
Les​​persones​​autoritàries​​tenen​​aquestes​​característiques​: Són ​intolerants amb la debilitat tant seva com la dels altres, ​creences rígides i valors convencionals​, tendeixen a ser ​altament punitives (fer mal), són ​recelosos (mal pensats), ​respecten a l’autoritat de manera infreqüent, són ​molt jeràrquics​, són​​molt​ ​obedients​.
● Estudi dels mecanismes psicològics de la influència socials i importància de la persuasió del canvi d’actitutds. Hoveland redacta dos documents que tenen a veure en la futura construcció de submarin nuclears i els firma de dues maneres: un diari sensacionalista​​us​​i​​un​​enginyer.
Lewin i el seu equip ​estudien la ​psicologia dels grups la creació de prejudicis i les conseqüències​​vs​​cooperació​​(la​​cova​​dels​​lladres).
Experiment de Shariff​: agafen un grup de nois de 12 anys normals i sans, els va dividir en dos grups ​(àguiles i cascavells) i que s’identifiquessin com a grup. Quan ja estaven identificats havien de competir entre ells i el que guanyava tenia certs privilegis. Van començar havent-hi discussions i arribat a aquest punt van acabar amb la divisió i competició de grup, però tot i així hi havia una separació d’uns i d’altres. La ​manera d’ajuntar era crear ​situacions on es necessiti l’ajuda de tots.
Conseqüència: quan es crea identitat de grup que posa en perill la identitat de grup es impossible fer que es tornin a unir si no treballen tots. Les activitats de competició creen prejudicis. La ​competició portà al prejudici, l’única manera de trencar aquesta​​dinàmica​​es​​que​​hi​​hagi​​un​​objectiu​ ​comú.
Conformisme social (Asch)​, pressió que fa una majoria sobre una minoria perquè canviï​​d’opinió.
L’obediència destructiva (Milgram)​, té a veure com una persona obeïnt es capaç de​​ fer​​mal​​a​​una​​altra​​sense​​plantejar-s’ho.
Teoria de l’atribució causal: estudi de com atribuïm causes al que fem o pensem nosaltres​​o​​els​​altres...
Tipus de causes: perquè és així o perquè li ha passat algo ​(disposiconals o situacionals)​.​​Heider​ ​i​ ​Festinger​.
Festinger ​estudia temes sobre la ​dissonància cognitiva​. És un estat d’ansietat que se’t genera quan tens dos cognicions amb dissonància “penso una cosa i en faig una altra” o si tinc dos pensaments dissonants. Quan això passa es genera un estat de tensió:​​dissonància​​cognitiva Quins​ ​grans​ ​temes​ ​estudia​ ​la​ ​psicologia​ ​social? ● Com influencien en l’individu les accions i característiques dels altres, és a dir, tot el que diuen i fan els altres. No reacciono igual, depèn de com sigui l’altra persona,​​quants​​vagin​​o​​on​​l’analitzi.
● Estudia com processos cognitius i processos psicològics bàsics (memòria, percepció) influencien en el nostre comportament en relació amb els altres (si arriba​ ​tard​ ​sempre​ ​o​ ​puntual).
● Variables ecològiques. Exemple: temperatura, densitat de gent en un lloc determinat, soroll… Agressió: altes temperatures. Autolisi (autolesionar-se): baixes temperatures.
● Context cultural: els codis culturals de la gent fa que, per exemple, el grau d’aproximia, varia segons la cultura. Si aquesta distància disminueix, ens sentim invaits. No podem interpretar els codis d’aproximia des del nostre codi cultural d’aproximia.
● Com influencien els ​factors biològics ​en el comportament social; des de perspectives sociobiològiques estan relacionats en que el nostre material genètic es traspassi​​i​​per​​tant​​el​​que​​intentem​​és​​que​​la​​nostra​​genètica​​perduri.
BLOC​ ​2 TEMA​ ​1 Una ​actitud ​és una reacció avaluadora positiva o negativa cap algú o alguna cosa i aquest algu o alguna cosa rep el nom d’objecte actitudinal. Ha de ser positiva o negativa. Tu avalues positiva o negativament alguna cosa, persona o situació, i aquesta cosa avaluada, que​​pot​​ser​​negativa​​o​​positiva,​​es​​la​​ actitud.
Les​​actituds​​estan​​formades​​per​​3​​elements​​segons​​el​​model​​multidimensional: ● Cognitiu: marc cognitiu de referència cap alguna cosa. Té a veure amb el pensament.​​Dóna​​pas​​a​​l’estereotip.​​(no​​hi​​han​​sentiments) ● Afectiu:​​càrrega​​afectiva.​​Dóna​​pas​​al​​prejudici.​​(Hi​​han​​sentiments) ● Combatiu o predisposició a l’acció: no sempre aquesta acció surt perquè no sempre puc​​mostrar​​la​​meva​​actitud​​de​​forma​​oberta.​​Dóna​​pas​​a​​la​​discriminació.
El​​que​​aquests​​nivells​​ens​​aporten,​​poden​​aportar-ho​​negativa​​o​​positivament.
Com​​es​​formen​​les​​actituds​​segons​​les​​teories​​de​l​’aprenentatge​ ​social​: ● Condicionament clàssic (Iván Pavlov): jo tinc un estímul incondicionat (menjar) que provoca una resposta incondicionada (saliveig). Si a aquest estímul incondicionat se li afegeix un estímul neutre que no provocaria saliveig (campana) associa el soroll de la campana amb el menjar, passant a ser el soroll de la campana un estímul condicionat que provoca una resposta condicionada de saliva. Si hi ha un estímul neutre​​i​​mai​​apareix​​l’estímul​​ incondicionat,​​l’estímul​​neutre​​perdrà​​força.
Experiment​ ​de​ ​Watson​ ​amb​ ​nens Estimul​​condicionat:​​associats​​ratolí​​i​​ soroll Resposta​​condicionada:​​apartar-se​​(por) Neutre:​​​ratolí Estimul​​incondicionat:​​soroll​​(por) Per​​la​​generalització​​de​​l’estímul​​condicionat,​​agafa​​por​​a​​totes​​les​​coses​​peludes.
● Condicionament clàssic subliminal. (Kroswich)​: per sota del llindar de la percepció. Kroswich va filmar a un home fent activitats diàries, van fer dues versions les quals tenien escenes no visibles a l’ull. Versió 1. Van introduir fets divertits.
Versió 2. Van introduir coses de por. Després van demanar quina actitud havia generat cap a l’home. Estimul incondicionat: imatges, resposta incondicionada: actitud​​positiva​​o​​negativa,​​neutra:​​video.
● Condicionament operant o instrumental (Skinner)​: l’aprenentatge que fas a través d’adoptar o no les perspectives correctes. Des de la teoria de l’aprenentatge social​​és​​una​​altre​​manera​​d’aprendre.
○ ○ ○ Reforç positiu: des d’una resposta esperada hi ha un estímul agradable. Els reflexos són el més efectiu tant en animals com en persones. En general, com més gran serà la recompensa més gran serà l’esforç per aconseguir-ho.
Entre el reforç i la conducta hi ha d’haver una proximitat temporal. Quan es donen premis de manera indiscriminada o associant-lo a conductes no desitjades​​passa​​al​​revés.​​El​​nivell​​de​​motivació​​és​​molt​​important.
Reforç negatiu: estímul aversiu que desapareix quan apareix la conducta desitjada.
Càstig: ​preu que es paga per una conducta no desitjada. Provoca la inhibició de la resposta. Si la intensitat del càstig és molt alta, deixa de tenir eficàcia.
La demora en l’aplicació ha de ser pròxim i ha d’haver-hi constància. Els reforços són millors que els càstigs perquè potencien un elevat grau de respostes.
El reforç el que permet es ampliar el repertori de conductes. El castig no permet una nova resposta sinó que inhibeix la resposta. La inhibeix però no la canvia, per això mateix quan s’aplica un càstig ha de ser mot vigilat. (Ens han castigat a no veure la tele i no ho fèiem perquè ens vigilaven, sinó estàvem intentàvem mirar la tele). Amb un reforç positiu o negatiu si hi ha un canvi de conducta a diferencia del càstig. Amb el​​càstig​​hi​​ha​​de​​haver​​molta​​constància.
En el condicionament clàssic amb estímuls diferents s’aconsegueix la mateixa resposta mentre que amb el reforç i el càstig el que es pretén es un canvi de resposta.
● Modelatge: ​observant la conducta dels altres aprens un repertori nou de conductes o actituds. L’autor del modelatge es en ​Bandura. Va fer un experiment que es diu ‘baby doll’. Hi havia uns nens i en uns se’ls va mostrar com l’adult pegava a un nino i a l’altre grup no se’ls hi passava el video. Els nens que veien aquest acte ho aprenien​​i​​ho​​reproduïen​​i​​els​​ altres​​no.
Com​ ​es​ ​formen​ ​les​ ​actituds​ ​segons​ ​la​ ​teoria​ ​de​ ​la​ ​comparació​ ​social? ● ● ● Aprenentatge​ ​social Comparació​ ​social:​​​creure’ns​​coses​​que​​en​​realitat​​no​​sabem​​ni​​em​​comprovat.
Desenvolupament​ ​cognitiu: ○ Autopercepció de Bern: ens autoobservem com estem en un lloc i si sentime que estem a gust creem una actitud positiva cap a determinada cosa.
○ Teories​ ​coherència​ ​cognitiva: ■ Teoria de l’equilibri de Heider: Heider planteja una triada que diu que si coincideix en quant actituds hi ha un equilibri, sinó provoca estat de tensió i provoca canvi per estar bé. La triada és: grau en que t’agrada algú, la teva actitud cap a un objecte actitudinal (persona, cosa o situació) i actitud que perceps de la persona que t’agrada cap al​​mateix​​objecte.
■ Dissonància cognitiva de Festinger​: estat de tensió que es produeix quan una persona manté una cognició i un comportament contraris, una cognició i un comportament contrari o dos comportaments contraris. Per rebaixar la dissonància: treure-li importància o racionalitzant (buscant arguments que reforcin el comportament). De les anteriors sempre escollim la que menys esforç ens comporti. Si induïm a la seva cognició canviarà el comportament i viceversa.
Ex: mantenir 2 relacions simultànies o m’agrada la pizza però ser que engreixa o vull fer​​règim​​però​​menjo​​4​​croissants.
​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Jo ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​+ + ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​L’altre​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​actitudinal Objecte PERSUACIÓ Persuadir​​vol​​dir​​intentar​​fer​​canviar​​en​​els​​altres​​la​​seva​​actitud.​​Hi​​ha​​dues​​rutes: ● Ruta​ ​central:​​​donant​​arguments​​i​​s’intenta​​fer​​pensar​​a​​l’altre.
● Ruta​ ​perifèrica​:​​s’intenta​​fer​​ canviar​​d’actitud​​a​​l’altre​​sense​​pensar.
Sigui​​una​​ruta​​o​​sigui​​una​​altra,​​hi​​ha​​ 3​​factors​​que​​hi​​intervenen:​f​ont​,​​missatge​ ​i​​receptor​.
● Font: ​perquè sigui persuasiva ha de tenir credibilitat. És creïble si té ​competència (educació, experiència, fluidesa amb la transmissió del llenguatge, cita fonts que són viables) i es ​sincera ​(si no té afany de lucre, si veus que vol convèncer perquè vol un benefici et defenses). Creurem que té ​competència ​si el receptor considera que la font té coneixements o experiència del que parla. És important ​l’atractiu ​de la font sobretot en la ​fase d’acceptació​. L’atractiu fa augmentar la credibilitat de la font perquè s’associa a altres competències, com la competència de la personal. Ser més atractiu comporta millor autoestima i és més fàcil convèncer als altres. L’atractiu guanya importància quan hi ha poca motivació. ​El poder de la font: una font és poderosa si té la capacitat de donar càstigs i recompenses. Sabem que si no ho fem se n’enterarà. ​La semblança de la font: produeix un major grau d’atracció. Té un major grau d’atracció en la fase d’acceptació. Si pertanys a un mateix grup social et deixes​​persuadir​​perquè​​saps​​que​​triaran​​el​​mateix.
● Missatge.
○ Racional/Emocional. Un missatge racional presenta evidència i recolza allò que s’està dient. Un missatge emocional t’indica les conseqüències desitjades al fet a que tu t’apleguis a allò. Missatges emocionals basats en la por (DGT). Si fan molta por però et diuen com has d’evitar-ho són els correctes,​​sinó​​no​​funcionen​​perquè​​vas​​amb​​procés​​de​​negació.
○ Evidència i estadística contrastada/Exemple viscut. L’evidència i estadística contrastada són dades estadístiques. Un exemple viscut té més força que l’evidència​​i​​estadística.
○ Comunicació exposant un argument/exposant dos arguments. El que tu vols i el contrari, el segon puja més la credibilitat, però també pot suposar que creis més confusió. Si només utilitzes un, pot ser que creguin que tens falta d’objectivitat. Si el públic està segur millor un argument i, si no ho està, millor argumentar i contra-argumentar. El que dius primer té l’efecte de la primícia i el segon té efecte del recent. Dependent del temps que hi hagi entre argumentació i contra-argumentar i depèn del temps que es trigui a prendre la​​desició.
Receptors. Els receptors amb més poca autoestima es deixarà influir més. L’estat general en el que et trobes (confort, temperatura, dolor, gana…) Et més persuadible quan tens les necessitats bàsiques cobertes. L’única excepció és anar a comprar el menjar​​quan​​es​​té​​gana.
● El més important és la situació a l’hora de persuadir. Disposicionals, ​situacional ​(depèn de la​​situació​​ que​​estic)​​i​​sistemàtiques​ ​(corrupció,​​quan​​un​​company​​no​​treballa​​en​​un​​grup) Qüestionari​​per​​mesurar​​l’error​​fonamental​​d’atribució.​​Adaptat​​per​​PINES,Maslach Persona​​que m’agrada alegre,​​tímida,​​ambiciosa, tranquil·la,​​xerraire, impulsiva,​​simpàtica, agressiva,​​competitiva, optimista,​​ independent, valent/a ● ● ● Persona​​que​​no m’agrada sempre mai depèn ● ● ● Jo sempre mai depèn ● ● ● sempre mai depèn Quan pensament en nosaltres pensem més en la situació, en canvi, quan pensem amb els altres​​no​​ho​​tenim​​en​​compte.
ATRIBUCIÓ​ ​CAUSAL Atribuïm​​causa​​a​​algo​​que​​hem​​fet​​o​​han​​fet​​els​​altres.
Teoria de la psicologia de Heider. Les persones som psicòlegs intuïtius i construeixen teories​​d’atribució​​causal​​basada​​en​​ tres​​principis.
● Nosaltres pensem que la ​conducta dels altres és més ​motivada ​que ​aleatòria ​(fer algo que no t’has proposat). En general, tots pensem que les persones fan les coses per algun motiu; el que fem és analitzar les conductes per descobrir quina és la motivació​​que​​hi​​ha​​al​​darrera​​de​​la​​conducta​​per​​poder​​treure​​conclusions.
● A l’hora de construir teories causals el que volem és fer prediccions per tal de controlar el medi i saber que passarà en determinada conducta. Per fer aquestes prediccions intentem buscar en els altres trets més estables en la seva conducta. Si tenim​​més​​trets​​estables​​serà​​més​​fàcil​​de​​poder​​fer​​una​​predicció​​del​​que​​passarà.
● A l’atribuir causalitats distingim entre factors disposicionals (atributs internes) i factors situacionals/factors ambientals (atributs externs). Diu que les disposicionals estan ocultes i com no ho podem saber només podem imaginar o intuir. Nomé podem fer atribucions disposicionals si no hi ha evidències de que és la situació que ens​​porta​​a​​la​​conducta.
TEORIA​ ​DE​ ​LA​ ​INFERÈNCIA​ ​DE​ ​CORRESPONDÈNCIA​ ​DE​ ​JONES​ ​I​ ​DAVIS A les persones ens agrada fer inferències de correspondència de que una determinada conducta correspon a un determinat tret de personalitat o disposició. És a dir, nosaltres volem establir un lligam entre una determinada conducta i un determinat tret disposicional (més​​estable)​​són​​trets​​de​​personalitat.​​Per​​lligar​​això,​​ens​​basen​​en​​varies​​coses: ● La​​ conducta​​sigui​​lliurement​​triada ● Entre dues conductes que es puguin escollir i que hi hagi pocs efectes no comuns perquè aquests efecte o comuns serà el que ens podran portar a fer la diferència.
● Exemple: dubte entre estudiar educació primària o infantil. Només varia l’edat dels nens,​​per​​tant,​​això​​ajuda​​a​​fer​​una​​inferència​​per​​què​​hi​​ha​​pocs​​efectes​​no​​comuns.
La conducta socialment no desitjada ens aporta molta més informació que no pas quan​​algú​​fa​​una​​conducta​​correcta.
TEORIA​ ​DE​ ​LA​ ​COVARIACIÓ​ ​DE​ ​KELLY Les persones intentem veure quins factors covarien (variar simultàniament) per fer atribucions​​causals​​i​​per​​fer-ho​​atenem​​a​​tres​​tipus​​d’informació.
● La coherència o consistència que tindria a veure amb el grau d’estabilitat de la resposta o conducta. És a dir, si una cosa és molt consistent es que passa sempre.
(Grau​​d’estabilitat​​de​​la​​resposta​​o​​de​​la​​conducta).
● La distintivitat és com de distintiu és determinada conducta. Si la teva conducta és molt distintiva en un estímul. Quin tipus d’estímuls es generen i si determinats estímuls​​distingeixen​​la​​conducta​​d’altres​​estímuls.
● Consens. Fa referència a la conducta que tenen la resta de persones, si és la mateixa​​o​​és​​diferent.
Exemples: Atribucio​​situacional​​externa:​​es​​la​​pelicula​​qui​​fa​​plorar Casi​​sempre​​plora​​la​​pilar​​po​​els​​altres​​no​​es​​causal​​disposicional .
ERRORS​ ​O​ ​BIAIX​ ​DE​ ​L’ATRIBUCIÓ​ ​CAUSAL ● ● ● ● ● ● Error fonamental de l’atribució causal o biaix de correspondència. Consisteix en fer atribucions disposicionals de la conducta dels demés encara que hi hagi causes ambientals.​​Encara​​que​​tinguem​​clares​​evidències​​fem​​atribució​​disposicional.------Diferències entre actor i observador. Tendim a veure en nosaltres mateixos factors situacionals per explicar les nostres conductes i factors disposicionals per explicar la dels​​altres.
La infrautilització del consens o l’efecte del fals consens. La gent pensa que el que ells fan és el que faria la majoria de la gent i, per tant, utilitza un fals consens per fer atribucions pensant que la seva conducta és l’habitual. Utilitzo el consens per dir que jo ho faria i que quasi tothom, o dir que jo no ho faria com quasi tothom. L’utilitzo a favor​​meu.
Biaixos favorables al jo o d’autoservei. La majoria de la gent La majoria de la gent atribueix els seus èxits a causes disposicionals i els seus fracassos a causes situacionals. Tu creus que si fas tot el que s’ha de fer tot anirà bé. Podem fer atribucions​​causals​​a​​les​​víctimes​​culpabilitzant-les​​del​​que​​ha​​passat.
Biaxios favorables al grup. El mateix que passa amb els biaixos favorable al jo passa amb el meu endogrup. Atribuïm els èxits de l’endogrup a factors disposicionals i fracassos​​a​​factors​​situacionals.
BLOC​ ​3.​ ​INFLUÈNCIA​ ​SOCIAL La influència social és l’esforç realitzat per un o més individus per canviar les actituds, creences, percepcions i/o comportaments d’una o més persones. Per tant, ● la influència té a veure amb aquest esforç que es pot fer de qualsevol forma per fer que​​les​​altres​​persones​​canviïn.​​Hi​​ha​​diferents​​tipus: Conformisme social. És un tipus d’influència social en la qual els individus canvien les seves actituds o comportaments per adherir-se a les de la majoria. Asch i Shariff.
Té a veure amb que les persones fan fa un canvi de comportament o de creença per adaptar-lo​​al​​de​​la​​majoria.
Asch és un dels autors que més ha estudiat el conformisme social. Va fer una sèrie d’experiments que consistien en ensenyar uns problemes preceptius molt fàcils i el que mirava era si per la pressió de la majoria acabaven dient el mateix que la majoria. Els resultats d’aquest experiment: el 76% van seguir com a mínim en una ocasió les respostes falses, el 37% es conformava totalment amb la resposta dels altres,un 25% no va cedir mai a​​la​​pressió​​del​​grup.​​Depen​​del​​context​​i​​com​​és​​una​​persona​​es​​deixarà​​influenciar.
La segona investigació d’Asch va consistir en trencar la unanimitat (que tots fan el mateix), ho​​va​​fer​​de​​tres​​manere​​diferents.
- Un dels còmplices donava la resposta correcta i, per tant, d’alguna manera es convertia​​en​​l’aliat​​del​​subjecte​​experimental.
- Un dels còmplices donava una resposta entre la correcta i la donada pel grup, però igualment​​continuava​​essent​​ incorrecta​​la​​resposta​​que​​donava.
- Un​​ dels​​còmplices​​donava​​una​​resposta​​més​​incorrecta​​que​​la​​del​​grup.
Sempre que es trenca la unanimitat és trenca la conformitat. Quan donava la resposta més extrema el subjecte donava la resposta correcta. Si nosaltres treballem com a psicòlegs amb un grup on veiem que la gent per ser acceptat fa el que sigui i trenquen la unanimitat la conformitat​​disminueix.
La tercera fase d’experiment d’Asch va consistir que feia que el subjecte escoltés el que els altres deien però ell ho escrivia, per veure si es conformava o no. Va treure dos conceptes importants: conformitat pública (quan tu fas veure que actues i penses com els altres però no es veritat, només ho fas veure) i conformitat positiva (tu arribes a fer i pensar com els altres).
CAUSES​ ​DE​ ​LA​ ​CONFORMITAT ● Pressió​​grupal.​​Aquesta​​pressió​​grupal​​s’exerceix​​de​​dues​​maneres: ○ Per influència social normativa. És basa en que tu canvies el teu comportament per por a ser rebutjat. Una de les millors tècniques per ser acceptat és assemblar-te a les persones d’aquest grup. Una de les pressions més grans que es pot fer i que fa que et conformis més, és la por al ridícul.
Olson “Jeer pressure”: pressió a través de la burla,va encaminada en aquells que no s’assemblen al grup i pel que sigui son diferents i els pressionen per ser​​del​​grup​​majoritari,si​​no​​es​​acceptat​​pel​​grup​​és​​motiu​​de​​burla.
○ Per influència social informativa. És la que tu acabes fent el que fa la majoria perquè no saps que s’ha de fer i actues com els altres perquè creus que és el que​​toca​​en​​determinat​​context​​i​​circumstàncies.
● ● Fer un determinat rol social: tu et poses en un rol i l’executes, fas el que fa la majoria.
Acceptació​​de​​la​​rutina​​diària.
FACTORS​ ​QUE​ ​AFECTEN​ ​A​ ​LA​ ​CONFORMITAT ● Cohesió. El grau d’atracció que senten els individus cap a un grup. Com més cohesió més conformitat tindrà perquè la gent en general vol ser dels grups que tenen​​poder​​i​​que​​manen.
● Tamany del grup. Depèn de quina sigui la conducta i on es vulgui portar a terme. En general,​​com​​més​​gran​​sigui​​el​​grup​​més​​conformitat​​aconsegueix.
● La unanimitat. Quan més unànime és un grup més es conforma la gent en aquet grup.
● La publicitat i la vigilància. A nivell entès com: més pública és una conducta i més vigilada,​​més​​et​​conformes.
● La dificultat i l’ambigüetat. Com més difícil és algo i més ambigu és, més et conformes​​en​​com​​ho​​fan​​els​​ altres.
● Temor i l’ansietat. Com més por tens i més ansiós estàs, et conformes més amb el que​​fan​​els​​altres.
● La personalitat de l’individu. Té a veure amb l’autoestima, el concepte d’un mateix… característiques​​disposicionals​​i​​trets​​personals.
En la conformitat, la pressió és exercida per iguals, que és la gran diferència en l’obediència.
OBEDIÈNCIA​​DESTRUCTIVA Documental​​“El​​juego​​de​​la​​muerte” Fases de l’experiment: la primera fase dura fins a 80 volts. Hi ha el primer crit. La segona fase fins als 180. Comença a demanar sortir. La tercera fase fins a 320. Deixa de contestar.
La​​quarta​​fase​​​fins​​a​​460​​deixa​​de​​contestar​​i​​de​​cridar.​​Això​​es​​com​​es​​comporta​​l’actor.
La figura d’autoritat es una presentadora molt famosa. Utilitza exhortacions perquè facin cas. Del Millgram i ella en coincideixen: es el teu torn continua i que no t’impresioni. També el joc exigeix que continuïs i nosaltres assumim totes les conseqüències. D’aquí 10 min t’agrairà​​q​​ hagis​​continuat​​i​​que​​en​​pensa​​el​​public.​​Això​​son​​variables​​independents.
Es presten a tot això per 40 euros i a l’experiment original per4 dòlars. Es un diseny experimental​​factorial.
Què porta a la gent a obeir? Entren en dissonància cognitiva quan hi ha valors compatibles i incompatibles. Tècniques per superar la dissonància i el sentiment de culpa: riure i respostes no voluntàries com tremolar o suar, fer trampes, negar la víctima (parlen per sobre dels seus crits), Quan passa això entren en estat agèntic. Et converteixes en un punt executor. Esta relacionat amb situació d’autoritat i fas tot lo q et diu l’autoritat i et porta a conducta de fugida. També els fa més obedients pensar q l’autoritat ja haurà tingut en compte​​tot​​això.​​Es​​considera​​obediència​​total​​quan​​has​​arribat​​a​​prémer​​460.
També els porta a obediència el poder de la televisió. També que estan sols i que no saben com s’han de comportar. També desplaçament de la responsabilitat, és a dir, la responsabilitat és de l’altre, obeeixes a una autoritat que tu creus que és legítima, ascens gradual de les ordres donades, hi ha una manera molt ràpida de que passin les coses i no tens​​temps​​de​​pensar.
Coses per evitar obediència destructiva: una de les coses mes efectives es saber que això passa,​​l’obediència​​en​​un​​extrem​​és​​ insostenible.​​Quan​​ens​​em​​desfogat​​torna​​l’obediència.
Diferències entre conformitat i obediència. Tu vols que un grup t’accepti i son els iguals no hi ha jerarquia mentre que en l’obediència un mana i altres fan cas. Tenen un comportament similar a la font d’influència. La presentadora no fa anar les palanques sinó el que obeeix.
En​​la​​conformitat​​no​​hi​​ha​​desig​​d’influir​​en​​canvi​​en​​l’obediència​​si.
La força de la situació. La gent no fa coses dolentes perquè siguin dolentes, sinó per la situació​​a​​la​​que​​els​​porta.
ESTEREOTIPS,​ ​PREJUDICIS​ ​I​ ​DISCRIMINACIÓ Les​​actituds​​estan​​composades​​per​​tres​​components: ● Cognitiu:​​estereotips ● Afectiu:​​prejudicis ● Conatiu​​o​​de​​predisposició​​a​​l’acció:​​discriminació La funció que tenen els esteriotips és l’estalvi energètic. A través del procés de sociabilització tibem de l’estereotip i ràpidament ens situem. Moltes de les coses en les que creem estereotips no són reals. L’estereotip té un component també sociabilitzador: compartim els mateixos estereotips en els mateixos marcs socials. Compartim base cultural i​​procés​​de​​sociabilització.​​L’estereotip​​és​​la​​referencia​​cognitiva.
El prejudici es quan a part de reconèixer qui es, prejutgem positiva o negativament. Tenim un estereotip que interpreta i es quan es torna prejudici. Si l’hem carregat de forma positiva tindrem conductes de discriminació positiva, és a dir, que el tractarem millor. Mentre que si l’hem​​jutjat​​negativament​​serà​​el​​contrari.
Predisposició a l’acció: no sempre durem a terme el prejudici perquè socialment no està ben vist​​per​​molt​​que​​ho​​pensem.
Els estereotips que més marquen són els de gènere i els de raça/ètnia. Són molt fàcils de crear però molt difícils de destruir. Però mitjançant l’esforç de tothom es podrien destruir. Ni els​​estereotips​​ni​​prejudicis​​estan​​creats​​de​​forma​​real​​sinó​​de​​forma​​arbitraria.
Video:​​una​​classe​​dividida La​​primera​​part​​on​​trobem​​els​​nens​​d’ulls​​blaus​​i​​ulls​​marrons.
Efecte pigmalió: les expectatives que generen sobre tu que moltes vegades s’acaben complint. Té a veure en aquest cas més concret en el temps que tarden en resoldre les fitxes; tarden més quan creuen que són pitjors i tarden menys quan creuen que són millors.
S’assembla a l’experiment d’en Sheriff (aguiles i cascavells). Quan es tenen privilegis diferents​​es​​creen​​prejudicis.
Els insults són una eina de control social. Quan un atribut serveix per definir a la persona es converteix en estigma “eres unos ojos marrones” i en psicologia ho sentirem en “es un esquizofrènic”,​​és​​una​​persona​​que​​té​​esquizofrènia​​(estigma).
Segona​​part​​on​​surten​​els​​adults Sabíem que diguéssim el que diguéssim estaria malament i s’utilitzaria en contra seva i per tant​​deixaven​​de​​defensar-se​​→​​​indefensió​​apresa.
Tècniques​ ​de​ ​condescendència Serveix per aconseguir que altre diguin el que tu vols. Cialdani va parlar amb professionals que​​es​​dedicaven​​a​​la​​persuasió​​(advocats)​​i​​va​​veure​​que​​hi​​havia​​una​​sèrie​​de​​tècniques.
● Tècnica “Causa bona impressió” → Es basa en l’adulació (alabar d’alguna manera a l’altre), en millorar l’aparença física, en emetre moltes claus verbals positives, i també​​en​​fer​​petits​​favors.​​Principi​ ​d’amistat​ ​i​ ​simpatia ● Tècnica del “peu a la porta” → fer peticions graduals fins arribar on es vol. ​Principi compromís​ ​consistència.
● Tècnica del “low ball” (pilota baixa) → primer es busca el si, i llavors es diu que no s’ha pogut, i s’acaba donant o oferint el que ja es volia des del principi. ​Principi de compromís​ ​consistència ● Tècnica de “posar-ho difícil d’aconseguir” → et presenten quelcom com una ocasió única​​de​​difícil​​accés.​​Principi​ ​d’escassetat ● Tècnica de “la data límit” → alguna cosa finalitzarà en una data determinada, i si no et​​decideixes​​abans​​ho​​perdràs.​​​Principi​ ​d’escassetat ● Tècnica de “la porta a la cara” → consisteix en fer una petició molt gran i llavors una de​​ més​​petita​​que​​s’acosta​​més​​al​​que​​realment​​vols.​​Principi​ ​reciprocitat ● Tècnica “d’això no es tot” → la petició inicial és seguida, abans de rebre resposta, d’algun​​incentiu​​que​​crea​​l’efecte​​de​​la​​“ganga”.​P ​ rincipi​ ​reciprocitat ● Tècnica de “picar la curiositat” → Es tracta de fer alguna petició que desperti la curiositat​​en​​l’altre​​i​​que​​faci​​que​​li​​prestem​​atenció.​N ​ o​ ​principi ● Tècnica de “posar als altres de bon humor abans de fer una petició”. ​Principi d’amistat​ ​i​ ​simpatia.
Tecniques de condescendencia (per aconseguir que altres diguin el que tu vols): Cialdani: va parlar amb professionals que es dedicaven a la persuasio (advocats i tal) i va veure q hi havia​​una​​serie​​de​​tecniques.
● ● ● ● Compromís consistència. Un cop ens hem compromès estem més disposats a seguir-nos comprometent. Peu a la porta→ és la mateixa que utilitza Millgram en aquell​​experiment​​sobre​​les​​descàrregues.
Escassetat. Com humans tenim més interès per les coses que són difícils d’aconseguir.
Reciprocitat.​​Tendim​​a​​condescendir​​més​​davant​​d’algú​​que​​ho​​ha​​fet​​abans.
Validació​​social.​​T’has​​de​​comportar​​així​​perquè​​toca.
ATRACCIÓ AQUI​​FALTA​​L’ALTRE​​TROS​​DE​​FITXA!​​(no​​es​​aixo​​sol) Bersheid​​Reis​​parla​​de​​dos​​tipus​​d’atracció: ● Atracció​​interpersonal:​​necessitat​​d’afecte ● Atracció​​sexual:​​necessitats​​sexuals.
En​​quins​​principis​​es​​basa​​més​​l’atracció​​sexual? ● Similitud: t’assembles a l’altre a nivell de creences, opinions, actituds… i fa que et senti​​més​​còmoda.
● Reciprocitat:​​generalment​​t’atreuen​​les​​persones​​a​​les​​que​​tu​​els​​atraus.
● Bellesa: es molt important en l’atracció inicial. Hi ha un afecte que s’anomena la mera​​exposició​:​​quan​​hi​​ha​​quelcom​​que​​se​​t’exposa​​habitualment​​t’acaba​​agradant.
● Seguretat: et sents més atret per una parella que representa que et dóna més estabilitat.
La gent s’ajunta més per similitud que per complementarietat. Com més junts del jo ideal del real​​buscaves​​més​​similitud.​​En​​canvi,​​si​​és​​al​​revés,​​buscabes​​complementarietat.
LA​ ​CONDUCTA​ ​AGRESSIVA Dins de l’explicació de la conducta agressiva o tot és innat o tot après. Des de l’agressió com a instint (psicoanàlisi etologia). L’enfoc psicoanalitic posa la conducta agresiva com a servidora del concepte de plaer (quan tu vols alguna cosa intentes obtenirho). Considera la conducta agressiva com a expresio duna frustracio x no poder experimentar el plaer. Mes tard es canvia de principi de plaer a Eros (vida) i Tanatos (mort) i desviar energía tanatos x no​​ferte​​mal​​a​​tu​​mateix .
Lorens q era un etoleg entenia lagressio com una funcio al servei de lespecie. X tan en linia de Darwin. Es algo innat q sorgeix de seleccio natural i augmenta supervivencia de lespecie.
Daqets dos models innatistes diuen q es un model hidraulic pq es com q lagressivitat la tenim innata i es va acumulant fins q explota i pot sortir de manera sana o insana. Perxo es recomana treure agresivitat de manera sana practicante sport de competicio o derivanla cap a​​cosa​​catarquica​​po​​es​​inevitable​​tenirla.
En laltre punta agressio com a conducta apresa. Son els conductistes i aprenentatge x conducta i x reforços. Associes respostes agresives a determinats estimuls. Les teories modernes diuen q lagressio es provocada x variables dentrada de dues categories: la disposiocio​​i​​la​​situación.​​Hi​​ha​​una​​disposicio​​po​​hi​​ha​​una​​situacio​​q​​pot​​portar​​o​​no​​a​​aixo.
Hostil: copnducta agressiva lobjectiu es fer mal. Mentre q linstrumentallobjectiu es conseguir​​alguna​​cosa.
Ambiental: ​ser agressiu amb el medi ambient o x cremarlo. Economica: dun estat a un altre x​​controlarlos​​o​​duna​​parella.
Agressió​ ​desplaçada:​ ​no​​pots​​agredir​​directament​​i​​ho​​pagues​​amb​​un​​altre.
Mitjans de comunicacio fa q aprenguis repertori de coses x fer i desensibilitzes la teva emocio​​cap​​a​​les​​agressions.
Activació​​intensificada​​te​​a​​veure​​amb​​quan​​than​​passat​​moltes​​coses​​i​​saltes​​x​​la​​minima.
Temperatures​​elevades Patró de conducta tipus A q es nivells alts competitivitat, sempre pressa i molt irritables. Cas extrem​​paranoic.
Dones​​mes​​agresivitat​​verbal​​i​​homes​​fisica.
Trets​​narcicistes L’AGRESSIVITAT TIPUS SEGONS L’OBJECTIU Impulsiva Hostil o POSSIBLES FORMES CAUSES Situacionals-socia ls Situacionals-p ersonals Disposicionals Psíquica Frustració Alcohol Patró​​de​​conducta Física Provocació directa Dolor Temperatura Percebre males intencions en altre persones Aglomeració Diferència​​sexual Sexual Instrumental Ambiental Econòmica Agressió desplaçada Violència mitjans comunicació als Soroll de Trets personalitat de Activació intensificada ...

Comprar Previsualizar