Tema 23: Proteobacteris (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 21/10/2014
Descargas 3
Subido por

Descripción

Apuntes de los temas del segundo semestre de Microbiología de primero de Genética

Vista previa del texto

TEMA  23:  PROTEOBACTERIS   1. Caracterís9ques  generals   • Tots  són  bacils  gramnega1us  !  5  subgrups   • Grup  molt  ampli:  vida  lliure  i  paràsits  !  pràc1cament  engloba  tots  els  bacils  gramnega1us   • Molt  importants  :   ▪Relació  amb  humans:  causen  malal1es,  viuen  en  el  cos   ▪Agricultura:  fixació  N2   ▪Importància  industrial   • Gran  diversitat:  fotoautòtrofs,  quimiolitòtrofs,  quimioautolitòtrofs…   • Prosteques,  peduncles,  gemmes,  beines,  cossos  frucIfers.   2. Pseudomonadals   Pseudomonas   • Bacteris  aerobis,  quimioheteròtrofs,  respiració  aeròbica.   • 5  grups  d’homologia  de  rRNA   • Subgrups   en   funció   de:   presencia   poli-­‐beta-­‐hidroxibutat   (PHB),   producció   pigment   fluorescent,   patogenicitat,  presència  arginina  hidrolasa,  u1lització  glucosa.   • Capacitat  de  degradació  de  compostos  orgànics.     • Par1cipen   en   la   bioremediació   !   u1lització   de   m.o.   per   conver1r   escombraries   orgàniques   (contaminants)  en  compostos  inorgànics.   • Patògens:  P.  Aeruginosa  i  P.  Syringae  (en  plantes)   • Aliments:  P.  Fluorescents   • Burkolderia   cepacea!   capacitat   d’u1litzar   més   de   100   compostos   orgànics.   Algunes   soques   són   patògenes  en  plantes.   3. Bacteris  entèrics   • Anaerobis  faculta1us  immòbils  o  amb  flagel·∙lació  peritrica.  No  esporulats   • Implicació   clínica.   El   1pus   de   metabolisme   com   a   caracterís1ca   diferencial.   Iden1ficació   fenoIpica   ràpida.  Colonitzen  sempre  el  tub  diges1u.   • Enterobacteris   • Escherichia  coli  (patògen  oportunista),  Salmonella,  Seighella  (patògens)   • Serra>a   marescens(prodigiosina)!   prodigiosina   és   un   pigment   vermell   intens,   el   que   pigmenta   les   verges  que  ploren  sang,  les  fonts  que  treuen  sang,  etc.   4. Vibrio  i  Photobacterium   4.1. Vibrio   • Vibris,  gramnega1us,  anaerobis  faculta1us  amb  flagels  polars  en  la  majoria  de  casos.   • Aquà1cs  (majoritàriament)   • Vibrio   cholerae   !   còlera.   Diarrees   líquides,   deshidratació   severa   (pèrdua   d’ions),   sense   tractament   mortalitat  del  60%   • Vibrio  parahemoly>cus!  en  aigua  marina  i  mol·∙luscs  (brots  al  Japó  per  consum  de  peix  cru)   4.2. Photobacterium   5.
• Bacteris   que   emeten   llum   !quan   s’acumula   una   determinada   quan1tat   de   bacteris.   Per   produir   bioluminiscència   necessitem   autoinducció   (es   necessita   una   quan1tat   [ions]   mínima   d’una   determinada   molècula  (autoinductor)  per  produir-­‐se.   • Espècies   marines   i   associades   a   peixos   (alguns   tenen   una   zona   especial   per   “guardar”   els   bacteris   !   Photoblepharon  palpebratus  (peix)   • Anaerobis  faculta1us  !  hi  ha  d’haver  oxigen  per  tal  que  es  produeixi  luminiscència.   Bdellovibrio   • Depredador  d’altres  BGN.   • Es  fiquen  dins  l’espai  periplàsmic  dels  altres  bacteris  i   se’l  mengen   • La  depredació  no  és  obligada,  poden  ser  de  vida  lliure   • H à b i t a t   t e r r e s t r e   i   a q u à 1 c ,   t a m b é   m a r í     Vampirococcus   6. RikeCsia  i  Coxiella   • Formes  de  vida  intracel·∙lular  i  estricta  !  no  poden  viure  lliures  en  el  medi,  necessiten  cel  eucariota.  No   sobreviuen  durant  gaire  temps  al  medi.   • Paràsits  o  mutualistes   • Creixement  en  cèl·∙lules  vasculars  (eritròcits,  cèl·∙lules  re1culoendotelials,  vasos  sanguinis,  ganglis,  etc)   • Infecta  la  cèl·∙lula  i  es  mul1plica  de  forma  ac1va,  lisa  la  cèl·∙lula  i  allibera  la  progènie.   • U1litzen  vectors  (organisme  que  els  porta  d’un  hoste  a  un  altre)  !  artròpodes  xucladors   • Patògens  humans,  d’animals  domès1cs  i  de  bes1ar.   • RickeCsia  connerii   • Coxiella  burne>i  !  contagi  per  via  aèria:  1pus  de  resistència  que  fa  que  no  necessi1  vector   • 1fus  exantèmic  i  febre  Q   7. Myxobacteris   • Reptants,  terrestres,  BGN,  aerobis   • Cicles   vitals   que   combinen   cèl·∙lules   vegeta1ves   unicel·∙lulars   amb   vida   lliure   i   cossos   frucIfers   (en   absència  de  nutrients)  a  par1r  del  qual  es  poden  formar  les  mixospores  (formes  de  resistència)   • Microorganismes   depredadors:   alliberen   enzims   que   degraden   matèria   orgànica   d’altres   bacteris   o   fins   i   tot  de  llevats.   • Produeixen   an1biò1cs   (com   la   majoria   d’organismes   del   terra)   !   se   suposa   que   els   org   terrestres   ho   necessiten   més   que   els   altres   per   defensar-­‐se,   eliminar   altres   bacteris   per   no   tenir   competència   i   defensar  territori.   • Els  cossos  frucIfers  indiquen  interacció  entre  els  bacteris.   • Es   pot   induir   químicament   la   formació   d’espores   (mixospores)   directament   des   de   la   part   de   bacteris   vegeta1us   sense   passar   per   cos   frucIfer,   etc.   A   par1r   de   cos   frucIfer   només   poden   passar   a   la   forma   d’espores,  no  es  pot  tornar  enrere  en  el  cicle  cap  a  cèl·∙lules  vegeta1ves.   8. Bacteris  nitrificants   • Bacteris  quimiolitòtrofs  aerobis.  Capacitat  d’u1litzar  donadors  d’e-­‐  inorgànics  com  a  font  d’energia.   • NH3  !  NO2-­‐  !  NO3-­‐   • Autòtrofs  i  heteròtrofs   • Nitrificació:  amoníac  a  nitrat.  Procés  molt  important  ecològicament.  No  hi  ha  cap  organisme  que  pugui   fer  tot  el  procés  d’amoni  fins  a  nitrat.   o Nitrosificants:  oxidadors  d’amoníac  a  nitrit.    Nitrosomonas,  Nitrospira  i  Nitrosococcus.Sistemes   de  membranes  amb  l’enzim  amoníac  monooxigenasa.   o Nitrificants:  oxidadors  de  nitrit  a  nitrat.  (són  productors  de  nitrats):  Nitrobacter  i  Nitrococcus.   • Presents  al  terra.  Sistemes  de  tractament  d’aigües  residuals  i  d’aigua  dolça  i  marina.     • Paper  important  en  el  reciclatge  de  la  matèria  i  cicle  del  N   • El  nitrat  és  molt  soluble  en  aigua,  per  això  desapareix  molt  ràpid  quan  es  reguen  els  cul1us.     • Faciliten  la  ràpida  nitrificació  de  terres  tractats  amb  fer1litzants  que  con1nguin  sals  d’amoni   • Faciliten  la  seva  u1lització  per  part  de  les  plantes.   • Desnitrificació  !  procés  invers  (no  la  fan  els  mateixos  bacteris)   8.1. Rhizobium  i  Agrobacterium   8.1.1. Rhizobium   • Pleomòrfics  en  condicions  adverses   • Formen  nòduls  als  arrels  de  les  lleguminoses!  associació  (també  poden  ser  de  vida  lliure)   • La   planta   allibera   substàncies   que   indueixen   que   Rhizobium   ac1vi   gens   Nod   !   factorNod   (substància  orgànica)  i  s’allibera  al  medi  i  indueix  a  que  el  pèl  re1cular  (de  la  cèl·∙lula)  de  l’arrel   englobi  el  bacteri.  Després  el  bacteri  crea  un  canal  d’”infecció”  (el  bacteri  mai  es  troba  lliure  al   citoplasma).  Quan  està  a  l’interior  cel·∙lular  es  divideix  i  genera  una  tumoració  a  l’arrel.  La  cèl·∙lula   bacteriana  es  diferencia  a  SIMBIOSOMA  (forma  defini1va  que  no  pot  dividir-­‐se  ni  tornar  enrere)   i  és  capaç  de  produir  la  fixació  de  N2.     • Mutualisme:  el  bacteri  fiza  N2  i  obté  de  la  planta  sucres  i  compostos  orgànics.   • 120  milions  de  tones  de  N2  atmosfèric  son  fixats  biològicament  a  NH3  cada  any.   8.1.2. Agrobacterium   8.1.3.
• Aplicació  De  vida  lliure,  fixadors  N2   • Poden  formar  nuclis  tumorals  (mul1plicació  de  les  cèl·∙lules  vegetals,  no  de  bacteris)  !  soques   de  A.tumefaciens  que  tenen  el  plasmidi  TI  (Tumor  Inducing)  que  s’integra  al  DNA  de  les  cèl·∙lules   vegetals.   Aquestes   cèl·∙lules   tumorals   sinte1tzen   aa   que   són   font   de   C   i   N   pel   bacteri   !   és   parasitosi  perquè  els  bacteris  no  aporten  res  a  la  planta.   biotecnològica   • Introducció   de   gens   per   la   fixació   de   N2   en   plantes   que   normalment   no   formarien   aquestes  associacions.   • Aprofitar   el   plasmidi   TI   per   introduir   gens   de   resistència   a   herbicides  a  les  plantes.   9. Metanòtrofs  i  Me9lòtrofs   • U1litzen  compostos  d’un  C  (metà  CH4  o   metanol   CH3-­‐OH)   com   a   única   font   de   carboni   i   d’energia.   El   metà   es   forma   a   zones  anòxiques  per  acció  d’arqueobacteris  metanògens.   • Presencia  de  metanooxigenasa  o  de  metanol  deshidrogenasa.   • Methylomonas  i  Methylobacter ...