Tema 5 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura organizació Territorial del Estado - Constitucional 2
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT 5.LES COMEPTENCIES DE LES COMUNITATS AUTÒNIMES. COMPETÈNCIES DE LA GERNERALITAT EN L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE 2006 5.1 CONCEPTE DE COMPTENCIA -concepte de competència: expressió de competència serveix per designar el conjunt de funcions que l'oj atribueix a un subjecte públic, sobre una determinada matèria. La CE atribueix a l’E amb l’article 149.1CE les seves competències, mentre que la norma atributiva de competències a les CCAA es el respectiu EA. El titular de les competències en el cas d’Esp és l’Estat o la CA.
-el repartiment competencial es molt important en la definició de un Estat de les Autonomies. El repartiment competencial es un tema complex que ha generat molts problemes.
-COMPETÈNCIA: Hem de tenir clar 3 elements: 1.LA MATÈRIA: Allò sobre el que es projecte la competència, la matèria ve determinada per el conjunt d'activitats, funcions i instituts jurídics relatius a un sector de la vida social. La matèria és l'objecte de la competència i es troba delimitada en les llistes competencials de la c (art.148 i 149.cCE). EX: agricultura, sanitat, universitats...
2.FUNCIONS: funcions que es té sobre la matèria, és a dir la forma d’actuació de cada ent compentent. Fonamentalment són 2: la funció legislativa (fer la normativa i elaborar, normalment ens referim a fer lleis i reglaments de desenvolupament) i la executiva (executar la normativa, fer reglaments organitzatius). NO necessàriament tenir la funció executiva suposa tenir la legislativa en el cas del E 3. TERRITORI: el lloc on s’aplica i es projecte la competència, la CA on s’aplica la competència o en el cas del E tot el territori espanyol. Hi ha problemes que es poden plantejar.
5.2.EL SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ DE COMPETÈBCIES: Constitució, estatuts de autonomia i modificació extraordinària de competències REGLES DE DISTRIBUCIÓ COMPETENCIAL: -la CE estableix dos LLISTATS DE COMPETÈNCIES: 148 (les matèries que podran assumir les CCAA en els seus EA) i 149.1 (competències exclusives del Estat); per tant les competències del E venen determinades per la C en el article 149.1 i les competències de la CA son aquelles que estan assumides en cada EA.
-ASSUMPCIÓ EA DE LES COMPETENCIES: existeix el pp. disponibilitat: és a dir poder triar les competències que volen adquirir, es deixa que la CA en el seu Estatut, assumeixi les competències de les que vol disposar. Apareix el concepte del bloc de la constitucionalitat (normes que hem de tenir sobre la taula per veure de qui pertany les competències), que és EA + CE. (aquí dintre tmb hi han altres normes com les lleis orgàniques de transferències o de delegació, es delegen competències del E a les CCAA).
-VIES D’ACCÈS A LA AUTONOMIA: hi ha dos vies, la del 151 (cat, PB, Gal, And)(directament poden assolir les del 148 i totes les altres que no estiguessin al 149.1) , i la via 143 (totes les altres)(podien assolir les competències 148 i al cap de 5 anys es podia fer una ampliació per poder assolir aquelles que estaven en el 149, excepte el 149.1, a partir de una llei orgànica de transferència al 1992).
-CLÀUSULA RESIDUAL O CLÀUSULA DE TANCAMENT PER PART DEL E: Totes les competències que no assoleix ningú, passen a ser del E. Tot allò no assumit per el EA passa al E. L’objectiu d’aquesta clàusula es no deixar cap competència sense titular -recordar: que hi ha dos tipus de CCAA les del règim especial i les de règim comú. Les de règim comú tenen com a límit assumir les competències del 148 però un cop han passat 5 anys de la seva aprovació del EA. Els de règim especial poden assumir directament totes les competències amb excepció de les del 149.1CE.avui dia com que ja han passat cinc anys hi ha mes homogeneïtat.
5.3.ELS DECRETS DE TRASPASSOS -Tu tens l’ E amb una competència, i aquesta competència la vol passar a les CCAA, en aquestes situacions el que es fa primer és fer la transferència amb una llei orgànica, però amb això no hi ha prou, es té que traspassar tots els mitjans que tu necessites per oferir aquesta competència, ja siguin materials, personals o financers. Tot es molt mes complicat del que sembla. S’ha creat una comissió mixta, amb vocals del E i de la CA corresponent, els acords de la comissió mixta tenen que ser aprovat per part del Govern estatal mitjançant un real decret i tenen que ser publicats en el BOE i en el diari oficial de les CCAA. Els problemes arriben quan la comissió no es posa d’acord, mentre estant com que no hi ha cap procediment previst la competència queda en mans del E.
5.4. LA TIPOLOGIA DE COMPETÈNCIES DE L’ESTAT I DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES -hi ha 3 tipus de competència més importants (tenir clar aquest esquema): -ningú utilitza el mateix nom per la mateixa competència. Hi ha gent que utilitza competències exclusives, concurrents i compartides. Però és un tema molt confús per q ningú dona el mateix nom. Nosaltres hem de tenir clar el concepte perq se’ls i dona noms diferents.
1.COMPETÈNCIES EXCLUSIVES: competències o que be l’ E o be la CA té totes les funcions sobre una matèria. Parlem de competències com per exemple en el cas de l’ E de defensa o relacions internacionals, i en el cas de la CA parlem de transport intercomunitari (tot el transport que hi ha dins la CA de Catalunya, els busos, trens etc). Qualsevol norma que és aprovada o per l’ E o per la CA, ja siguin lleis, ordres, plans etc. I a més a més d’ aprovar tmb tenen la funció de execució, és a dir aplicar la norma. La llista establerta en el article 149.1 es com els límits que tenen les CCAA, el que queda fora de la llista està a disposició de elles i el que queda a dins queda exclòs de la apropiació autonòmica. En cassos la atribució de competències al E, deixa un marge de actuació a les CCAA. Juntament amb la llista de la CE del article 149.1, hi ha una sèrie de matèries que sense estar a la llista, queden fora de la disponibilitat autonòmica, com per exemple les matèries reservades per la llei orgànica.
-en les competències exclusives el problema es troba en la definició de matèria. i han diversos criteris per determinar que és una matèria (els estableix el TC i la C-mirar article 149 i 148-): 1.una matèria pot ser un sector de la realitat, o un subsector. Un exemple seria sanitat, que pot ser sanitat interior o sanitat exterior.
2.deterinnar un sector de base territorial, com per exemple el transport intercomunitari, que es defineix en base del territori.
3.interès general. Un exemple seria els aeroports i els ports, tots els aeroports de Catalunya són d’ interès general. Els que no són d’interès del E son competència de la CA, i en canvi els que son d’interès general son competència del E. L’ E és qui determina si una cosa és d’interès general i que no ho és.
4.finalitat de la matèria. Un exemple seria la protecció del patrimoni. No hi ha matèria museus, o cultura, hi ha la finalitat per la protecció de la cultura en general.
5.titularitat. un exemple seria els museus, hi ha museus de titularitat del estat i d’altres de la CA.
-llegir els articles 148 i 149 per entendre les competències i las seva distribució.
2. LEGISALCIÓ BÀSICA I DESENVOLUPAMNETS: L’ E té la legislació bàsica i la CA te el desenvolupament legislatiu i el desenvolupant de les bases.
-uns dels problemes que sorgeix en aquesta classificació és el concepte que atribuïm a la paraula basses.
-l’ E te les bases i les CA te el desenvolupament de les bases més l’execució de tota la normativa. Comparteixen la matèria i les funcions sobre la matèria (en les exclusives no comparteixen res). Un exemple seria medi ambient, sanitat, educació.
-sobre aquestes competències es parla molt sovint. Per exemple es reuneixen tots per parlar sobre l’educació.
-en sanitat l’ E té un plus en aquesta competència, com és el plus de la coordinació. En educació l’ estat té la capacitat de regular la llei orgànica, i per tant tmb es pot observar om un plus.
-han creat diversos problemes, un és el problema de la determinació de la matèria, però a més a més hi ha el problema de les funcions.
-el problema es veure fins on arriben les funcions del E i les de la CA. Com podem definir aquesta deferència? !estat: bases: denominador comú per a totes les CCAA, és a dir allò que és bàsic. El denominador comú pot ser general, o pot ser que l’ E s’excedeixi i reguli i vagi més enllà del que és bàsic, això és el problema, ja que si per part del E es va augmentant i es va accedint, la CA tindrà menys, però l’ E no pot regular-ho tot, el TC se li pot impugnar una llei on la CCAA manifesti que vol que es consideri inconstitucional aquest accés. Fins ara el TC ha tendit per ampliar el terme de bases, és a dir, donar un sentit molt ampli en el denominador comú. Si el denominador comú varia tmb varia les funcions que podran tenir les CCAA.
-pot incloure tot això un EA?? En el 2002, es veu que la base del E se’ns està menjant, i el TC no posa fre. En el EA es determinarà el desenvolupament d’aquestes bases. La C deixa la porta molt oberta, i és per això que recorrem al EA. Alhora de la veritat en el EA tot ha quedat molt detallat, però al final serà sempre l’ E qui acaba de determinar.
-quines normes poden recollir questes bases? (concepte formal de bases): -fins el E del 2006 el que passava era que el denominador comú havia d estar regulat per una llei estatal. Per com que l estat volia ampliar molt el concepte de bases el que es necessitava era un reglament i no una llei per q se li quedava curta, i per tant es va fer reglaments de bases. Per una banda hi havia la llei de bases i desprès reglaments de bases. Això va provocar que comunitats impugnessis davant del TC algun d aquests reglaments. El TC va dir que si es podia fer reglaments bàsics si complien dos requisits aquets reglaments: el primer es que la llei de bases ho autoritzés, i el segon que el reglament digués amb claredat què és bàsic. Això provoca que es vagi ampliant molt la legislació bàsica. Davant d això l EA de Cat en el seu article 11 diu que la normativa bàsica ha d estar amb una llei, però afegeix una frase que no importa, que diu que haurà d estar amb una norma amb rang de llei excepte en els propòsits que la CE determini que hi han reglaments o quan u digui un EA. La sentència del TC no ha declarat inconstitucional aquest article, però ha dit que serà l’ EA qui determini on ha d’ anar una normativa bàsica.
3.COMPETÈNCIES EXECUTIVES: l’ E té tota la legislació, és a dir fa les lleis i els reglaments de desenvolupament, i la CA té la funció executiva, la execució de aquesta legislació . com exemple d’aquest tipus de competències el mes típic és el de relacions laborals (l’ E te tota la legislació i la CA l’execució).
L’element més important és el fet de com definir la legislació. Si el concepte és molt ampli el concepte de execució ens quedarà més petit. Què és considera legislació segons el TC? el TC ho ha interpretat de una manera i l’ EA d una altre.
El TC ha dit que que el reglament de desenvolupament ho ha de aprovar el Estat, i per q ho ha d’aprovar l’ E si es un reglament que executa la llei i per tant hauria d anar per les CA? Diu que ho ha de fer l’ E per q s’ha de aconseguir uniformitat de la legislació en tot el territori español. Qui aprova el reglament del desenvolupament d’aquesta llei? El que també s’anomena reglament legislatiu? Qui l’ ha de aprovar l’E o la CA? Les dos opcions poder ser correcte per q la C no diu res. El TC considera que per aconseguir la uniformitat de legislació en tot l’E no hi ha prou amb la llei sinó que es necessita tmb regular el reglament d desenvolupament/executiu. La CA que fa? El que fa es aprovar el reglaments organitzatius, és a dir els reglaments que organitzen internament la administració. Per exemple un reglament que crea un registre. És a nivell intern no afecta a terces persones. L’ EA en relació aquesta matèria diu en el article 112 (que es titula competències executives): la competències executiva de la generalitat queda ampliada, ja que inclou també el reglaments executius. Per tant aquí veiem que la C no diu res i es per això que es fan dos visions la del TC i la del EA. Ara continua sent el que diu el TC. És a dir que una competència del E es el reglament executiu o tmb anomenat de desenvolupament.
Execució si que ho pot fer la CA, tots els temes de control tmb correspon a la CA, la imposició de les sancions tmb correspon a la CA, si s’ha de donar autoritzacions tmb correspon a la CA, si s’han de fer sancions tmb, En el marc de la legislació, l’ E també té alta inspecció, això vol dir que l’ E fa la llei i el reglament i la CA el reglament organitzatius, però l’ E vol comprovar que tot s’està aplicant de forma unitària i correcte, vol controlar com s’executa aquesta normativa. Això es diferent del control ordinari que fa la CA. La alta inspecció es un control més general de totes les CA. La alta inspecció pot consistir en demanar informació a la CA, aquest es el contingut màxim que pot tenir la alta inspecció. Poden passar dos coses quan l’ E rebi la informació: o que tot sigui perfecte, o que hi hagin irregularitats. En aquest segon l’E pot denunciar això davant dels Tribunals, no pot fer res més que denunciar les imperfeccions en els tribunals.
_hi ha una sèrie de competències que tenen unes CCAA i no les altres CCAA, perq a vegades es demana que es tinguin un sèrie de requisits per tal de poder assumir una competència, com per exemple complit amb unes condicions històriques, o un altre exemple seria la llengua, etc.
5.5 LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT: exclusives, compartides i executives 5.6. COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT I LA UNIÓ EUROPEA (no hem fet aquest punt) 5.7. COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT I ACTIVITAT DE FOMENT -activitat de foment! no parlem de competència parlem de activitat, el foment no es pròpiament competència, es una activitat que o pot tenir l’ E o la CA, aquesta activitat tal i com s’interpreta a Espanya te un sentit gairebé nul. Activitat de foment, donar diners i subvencions.
Segons el TC, ha d estar connectada amb una competència pròpia. Aquesta activitat va vinculada i lligada amb la competència. Hi ha altres models com EEAA que s’interpreta diferent, allà si que te molt de sentit. Allà aquesta activitat no ha d anar vinculada en una competència.
Per exemple, Obama pot donar molts diners amb matèries que son de competència de regions i no d’estat, per exemple pot donar molts diners en matèria d’agricultura.
5.8. ABAST TERRITORIAL DE LES COMPETÈNCIES D LA GENERALITAT , la regulació extraestatutària -el quadre de distribució competencial entre E i la CA es complementa amb les previsions del article 150 de la CE. En els seus dos primers apartats fs referència en el fet de que les CCAA poden exercir competències tot i no estar regulades en els seus estatus. I en el tercer apartat, es regula un mecanisme de limitació del exercici de les competències autonòmiques mitjançant la llei de armonizació.
LES LLEIS MARC 150.1CE! no s’ha produït mai, l’ article diu que l’E pot fer lleis marc de delegació d competències legislatives en les CA. Competències que té l’ E que van cap a la CA. En que consistirien aquestes llei marc?, doncs en que l’ E faria una llei que establiria una sèrie de bases en una matèrica concreta competència del E amb l’ objectiu de que la CA a partir d’aquestes bases fes una llei, una llei ordinària escpecial. E te competències amb matèria de immigració per exemple i llavors diu que farem una llei que determini coses, es a dir donaria unes pautes amb l’objectiu que la CA fes una llei amb matèria de immigració seguint les bases.
Literalment l’article diu que les corts generals, en matèria de competència estatal, podran atribuir a totes o a algunes CCAA la facultat de dictar, per si mateixes, normes legislatives en el marc dels pp, bases i directius fixats amb la llei estatal. Sense perjudicis de la competència de els Tribunals, en cada llei marc s’estableix la modalitat del control de les Corts Generals sobre aquesta norma legislativa de les CCAA.
LES LLEIS ORGANIQUES DE TRANSFERÈNCIA I DE DELEGACIÓ 150.2!el més important per que ja s ha fet servit: aquest article parla de les lleis de transferència o delegació de competències del E a la CA: les competències que te l’ E les pots delegar o transferir a les CA mitjançant una llei orgànica. Un exemple que va dictar l’E per tal d’ampliar les competències d’algunes CCAA va ser mitjançant l’aprovació de la LOTRACA: llei orgànica de transferència a canàries i la LOCRAVA: llei orgànica de referencia a valencià. L’ EA de Canàries i de valencià tenien les competències de la via del 143. Les del 143 al cap de 5 anys podien assolir tenint el límit del 148. Valencià i canàries van aprovar EA amb el límit del 148, però al aprovar les lleis per tal de tenir el tope del 149 en quan a competències (com tenen les CA que van accedir a partir de la via del 151) passen a ser com les CCAA del 151. Una altra exemple seria la llei orgànica de transferència de trànsit de Catalunya. Es va fer aquesta llei per que abans Catalunya no tenia competència de trànsit. No es el mateix transferència que delegació, en transferència la titularitat passa a la CA, en la transferència comporta la transmissió completa, en el cas de la delegació es transmet la gestió. En el cas de delegació el control del E es major, l’ E pot controlar com s esta desenvolupant la competència. L’E pot transferir o delegar sempre que siguin competències per la seva pròpia naturalesa, per tant hi ha un límit. Hi ha competències que no es poder transferir ni delegar.
Literalment el article diu: El E podrà transmetre o delegar a les CCAA, mitjançat una llei orgànica, facultats corresponents a matèria de titularitat estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació. La llei preveurà en tot cas la corresponent transferència d mitjans financers, així com les formes de control que es reservi el E.
LLEIS DE HEMONITZACIÓ 150.3!no hi ha hagut cap: lleis orgàniques de harmonització: E ho pot fer quan vegi que hi ha massa diversitat normativa amb una matèria, que en una matèria on les CA poden fer lleis però comença a haver-hi massa diversitat normativa entre les diferents CCAA. EX. Cat te una llei a Andalusia una altre diferent sobre el mateix tema i a Navarra no n hi ha. L’ E pot fer una llei orgànica de harmonització de tota la legislació. Aquesta llei del E li diu a les CA com han de refer les seves lleis i com han de adaptar aquestes lleis que son tant diverses. Un exemple que el TC la va aturar va ser els anys 80 amb la LOAPA. La C li atribueix a les Corts Generals la facultat de aprovar unes lleis amb la finalitat d’harmonitzar les normes autonòmiques. Aquetes lleis operaran ex post de les normes una vegada hagin estat ja publicades. Aquetes disposicions normalment seran legislatives però tmb poden ser reglamentaries. Es necessita la majoria absoluta de les dos cambres, és una llei ordinària, es aprovada ordinàriament després de la votació.
Literalment el article diu: el E podrà dictar lleis que estableixen els pp necessaris per armonizar les disposicions normatives de les CCAA, en el cas de matèries atribuïdes a la competència de aquestes, quan així lo exigeixi el interès general. Correspon a les corts generals per majoria absoluta en cada una de les cambres, la apreciació de aquesta necessitat.
5.9. COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT I ACCIÓ EXTERIOR (no fer aquest punt) ...