Lucy (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Arqueologia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 13/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Un 9 de Treball

Vista previa del texto

3-11-2016 Lucy, la mare de la humanitat Arqueologia Ramón Audet Sánchez Cristina Fernández de Marcos García Universitat de Barcelona Índex Introducció .................................................................................................................................... 2 Els Orígens ..................................................................................................................................... 3 Època de la Lucy ............................................................................................................................ 4 Importància del descobriment ...................................................................................................... 5 Procés postdeposicional................................................................................................................ 5 Bibliografia, webgrafia i fotografies .............................................................................................. 7 Webs d’internet ........................................................................................................................ 7 Llibres ........................................................................................................................................ 7 Documentals ............................................................................................................................. 8 Fotografies ................................................................................................................................ 8 1 Introducció El treball està enfocat a la figura de l’ Australopithecus afarensis per entendre la seva importància dins del marc científic que l’envolta però sobretot, donant un enfoc arqueològic i aproximant-me més a la importància de dita ciència. En cap cas, el treball consisteix a fer una anàlisi exhaustiva del procés evolutiu de la raça humana o de la Teoria de l’evolució. Un dels motius pel qual vaig escollir aquest tema és per l’antiguitat de les mateixes restes i perquè sense saber-ho la meva protagonista enderrocarà alguns del moltíssims dogmes de l’Església, segons la qual la terra té només 10.000 anys, però les restes arqueològiques estan al voltant dels 3,5 milions d’anys. Per tant, una vegada més la Ciència s’imposa a la religió, al dogma i és això el que ens fa avançar, la racionalitat del nostre pensament.
Realment, és un tema que engloba molts subtemes i moltes ciències alhora i en això radica la dificultat d’extreure algun aprenentatge. Les meves fonts bibliogràfiques es basen en molts articles de diaris en línia, blocs científics, revistes o enciclopèdies com la Viquipèdia. Un dels suports per entendre no només la importància de la Lucy sinó el seu context i els seus antecedents és el llibre de Yves Copper, titulat “La rodilla de Lucy”.
Copper, és un dels màxims especialistes en la temàtica d’evolució humana i amb aquest llibre mostra una mena d’arbre genealògic del nostre passat animal. A més a més, l’obra és una breu i fascinant història de la paleontologia humana. Per persones que no estem molt intruïts (com és el meu cas) en les ciències de l’origen de la nostra espècie, amb aquest llibre adquirim una base amb uns coneixements mínims sobre el tema, explicats d’una manera simple, lleugera i amb toc d’ironia que li aporta el mateix autor. Al llarg del treball aniré exposant totes les meves fonts per donar sentit a la narració i atorgar-li una certa rigorositat històrica.
2 Els Orígens Lucy era una prehumana a la que els seus “tres pares”, Yves Coppens, Donald Johanson i Maurice Taieb (Coppens Y. , 2005, pág. 13), que seran els responsables de dur a terme la missió del seu descobriment, la portaran a l’escena internacional i la convertiran ràpidament en l’estrella del món dels orígens.
El seu nom tècnic és Australopithecus afarensis (AL 288-1) que ve a significar: simi sureny d’Afar. Els australopitecs són els homínids fòssils més propers a l’ésser humà, originaris de les mateixes regions biogeogràfiques que els primers homes. (Coppens y. , 2005, pág. 27). Tot i aquest nom més científic, les restes arqueològiques prehumanes, són conegudes arreu del món pel pseudònim de Lucy. El seu nom no és fruit de la casualitat, ja que fou establert pels seus descobridors en honor a una cançó de The Beatles (grup de música que l’equip d’arqueòlegs escoltava durant el procés d’excavació). Quan van fer el descobriment de l’homínid sonava Lucy in the Sky with diamonds, que traduït vol dir: Lucy, en el cel amb diamants (ABC.es, 2015). L’etimologia del nom Lucy significa: nascuda a la llum del dia o llum (Tuparada.com, 1999-2016).
Els únics elements que es conserven són fragments ossis que van pertànyer a un homínid de l’espècie Australopithecus afarensis de fa uns 3,5 milions d’anys aproximadament. Foren trobats per Donald Johanson, un paleoantropòleg estatunidenc l’any 1974 en el triangle de Afar (nord-est d’Etiòpia). Durant una missió antropològica subvencionada parcialment pel Museu d’Història Natural de Cleveland, del qual ell mateix era el responsable.
Imatge del continent Africà on es ressalta Etiòpia, on fou descoberta la Lucy.
El seu descobriment es fonamenta en una nímia observació del paleoantropòleg estatunidenc que es va fixar en un petit detall, un tros minúscul de l’os d’un colze durant el procés d’excavació. Immediatament va adonar-se’n que era d’un ancestre humà (almenys aparentment). A poc a poc van anar descobrint més peces de l’esquelet ossi.
Ben aviat es va adonar que el seu descobriment suposava una fita tenint en compte que 3 els sediments de la zona tenien 3,2 milions d’anys d’antiguitat. En el moment, era l’homínid més antic que s’havia trobat i més tard, quan ja tenien tots els fragments es van adonar que també era el més complet, ja que s’havia conservat el 40% del seu esquelet.
(Ciencia, BBC, 2014).
Època de la Lucy Lucy va viure al voltant de fa 3,5 milions d’anys o 3,2 milions d’anys, no se sap amb exactitud, de fet es calcula que en aquestes xifres pot haver-hi un marge d’error d’uns 200.000 anys. Convivia amb altres homínids que s’anomenaven anamensis. No es podia comunicar amb ells perquè no tenien en comú ni llenguatge, ni olors, ni estil de vida inclús, la reproducció hagués estat impossible. Malgrat totes les diferències que tenien, Lucy era descendent directe de l’Australopithecus anamensis. Una de les grans diferències entre un grup i l’altre era el tipus d’alimentació. Lucy no s’hauria menjat mai cap animal mort en canvi, els homínids anamnesis sí (Odissea de la Especie: 2, Youtube).
Ella estava acostumada a menjar llavors, herbes, una dieta més frugívora similar a la dels goril·les i ximpanzés de Camerun. A més, es creu que l’espècie a la qual pertanyia Lucy, utilitzaven utensilis per tallar i separar la carn dels ossos. Encara no se sap si aquests homínids es limitaven a utilitzar pedres tallants que trobaven al seu entorn o si eren ells mateixos que afilaven algunes pedres per utilitzar-les com si fossin utensilis. Els investigadors suggereixen que el fet d’utilitzar utensilis mostra que competien entre ells per obtenir menjar i això hauria pogut provocar que s’iniciés el treball en equip dels nostres ancestres (Sanz, Muy interesante. 2014).
Respecte a la infància de Lucy, fou més curta en comparació amb la nostra i va haver de valer-se d’ella mateixa per sobreviure. Sabem que era adulta perquè tenia les moles del judici i els seus ossos estaven fusionats. Segons les restes fòssils trobades a Hadar, va conviure amb un grup social reduït dins del qual ella era petita en comparació amb els homes de la seva espècie (d’aquí s’ha formulat la hipòtesi que podia ser una societat dominada per homes) (BBC, 2014).
La seva mort l’edat de 20 anys s’ha descobert que va ser a causa de caure des d’un arbre i s’estima que l’alçada d’aquest rondaria els 12 metres, això va provocar que impactés contra el sòl a una velocitat de 56 km per hora. Segons la manera en com estan trencats els seus ossos, la hipòtesi dels científics és que va aterrar amb els peus per davant produint 4 fractures en colzes, costelles, genolls i pelvis i provocant així una mort ràpida (Kappelman, 2016).
Actualment, les seves restes es troben en la seva Etiòpia natal concretament en el Museu Nacional d’Addis Abeba (Cañizal, 2012). El que es va trobar i de facto el que conservem és el 40% de l’esquelet ossi de la femella, es calcula que hauria mesurat al voltant d’1,10 metres d’alçada i uns 27 quilos de pes (quan encara estava viva).
Importància del descobriment Cal destacar que no és l’únic fòssil prehomínid trobat, però el seu descobriment va contribuir a comprendre als nostres ancestres i el camí evolutiu de l’homo sapiens sapiens. El fet que fos un exemplar bípeda però a la vegada tingués un cap de l’amplada d’un ximpanzé feia rebutjar la teoria que el crani dels homínids s’hagués desenvolupat abans d’adquirir la capacitat de caminar alçat. Amb Lucy es va aprovar que el procés era a l’inrevés de com es creia (almenys en la seva espècie). Per altra banda, un punt molt important és la proporció de la longitud dels seus braços respecte a les seves cames. Està a mig camí entre els humans i els simis, es podria considerar que la seva espècie és una barreja de tots dos grups (Barcala, 2016).
S’ha de destacar que va fer que s’aixequés un interès popular sobre la paleontologia i l’antropologia. Podria a ser a causa del seu nom, o la seva particularitat de trobar-se a mig camí entre els simis i els humans. Amb ella el públic es va abocar a museus i les matriculacions en ciència es van disparar (Barcala, 2016).
Procés postdeposicional Un cop fou descoberta (1974), passaran tres anys perquè se li donés el nom d’una nova espècie després d’un estudi complexa i molts debats; Australupithecus afarensis. A més, la causa de la seva mort va provocar el sorgiment de moltes hipòtesis i investigacions per descobrir el motiu. L’investigador John Kappelman (Universitat de Texas) va liderar un estudi utilitzant tècniques molt avançades com la microtomografia computeritzada (micro-CT). Ho va poder realitzar quan les restes de l’homínid van ser portades als Estat Units amb motiu d’una exposició. Es van poder analitzar les restes fòssils amb imatges d’altíssima resolució que van permetre arribar allà on l’ull humà no és capaç de fer-ho.
Els ossos de Lucy presenten trencaments produïts pels més de 3 milions d’anys que van estar enterrats. Kappelman i els seus col·laboradors van localitzar petites fractures en 5 diferents ossos fossilitzats, presumptament provocades en el moment de la seva mort (fractures perimortem) (Castro, Quo, 2016).
Per portar a terme les anàlisis, estudis, debats, hipòtesis... han hagut d’intervenir moltes disciplines i subdisciplines. En primer lloc, és necessari crear un grup d’investigadors de totes les branques científiques possibles. És necessari que durant el procés arqueològic es facin constants consultes bibliogràfiques. També cal una recerca prèvia per obtenir informació del lloc on es realitzaran les excavacions. Per saber el lloc on es portarà a terme el treball de camp, s’utilitzen fonts clàssiques, fonts orals (testimonis), toponímia...
L’Arqueologia té un pes fonamental en la recerca dels orígens de l’home, i en aquest cas en l’excavació de la International Afar Rechearch Expedition realitzada entre els anys 1972 i 1977 (Coppens Y. , 2005). L’expedició d’arqueòlegs ha de realitzar un treball molt exhaustiu i meticulós per no fer malbé cap objecte, estructura, material... que es pugui trobar en la zona. A més de fer un diari explicant contínuament el desenvolupament dels jaciments i els moviments que van realitzant.
La paleoantropologia en aquest tipus d’excavacions té molta importància (de fet, Donald Johanson és paleoantropòleg). Aquesta subdisciplina es dedica a l’estudi de les restes humanes fòssils i l’estudi de l’evolució humana (Wikipedia, Paleoantropología, 2016).
Aquesta ciència comparteix fonaments i mètodes amb la biologia (arqueobiologia) i la geologia, com ara la reconstrucció d’éssers vius pretèrits, l’estudi dels seus orígens, dels canvis en els temps, de les seves relacions i el seu entorn. Per tant, per dur a terme el descobriment de Lucy es requerien professionals en molts àmbits com ara geòlegs i biòlegs. Aquests últims ens proporcionen molta informació dels éssers vius i amb això s’intenta fer una interpretació correcta dels fòssils (també pot ajudar a identificar espècies de plantes, animals...), etcètera (ciencias, IV - Principios de Paleoantropología ).
Un altra subdisciplina que intervé en un estudi d’aquestes característiques és l’Arqueologia del paisatge. Els éssers humans del passat interactuaven amb el paisatge.
Aquesta branca arqueològica s’encarrega de l’evidència que es troba a fora dels jaciments.
Es podria resumir a grans trets com l’estudi analític del territori (Colin Renfrew i Paul Bahn, Arqueologia Conceptos clave, 1993).
L’arqueografia és un altre de les disciplines de l’arqueologia. S’encarrega de l’estudi de les relacions entre les societats passades i el territori en el qual van habitar. És a dir, estudia l’espai geogràfic en què es desenvolupaven grups socials i les seves relacions.
6 Ofereix una informació addicional a l’arqueologia per conèixer millor les societats passades. (Wikipedia, Arqueografía, 2015).
L’antropologia també té un pes important dins dels jaciments arqueològics. Estudia mitjançant la combinació de mètodes i tècniques, el comportament i el sistema sociocultural dels grups humans en el passat (Monografias, 2009).
Una ciència que es va utilitzar anys després del descobriment va ser la ciència forense.
Va permetre la localització de tot tipus de fractures als ossos de l’homínid, la seva naturalesa i el possible ordre en què es van produir. Arribant així a saber com (o creure com) va morir Lucy (Castro, Lucy, “desde el cielo con sus diamantes”, 2016).
Bibliografia, webgrafia i fotografies Webs d’internet 1) 2) 3) 4) 5) 6) 7) 8) 9) 10) 11) 12) 13) 14) 15) 16) 17) 18) http://www.agenciasinc.es/Noticias/Lucy-murio-al-caerse-de-un-arbol http://www.melargo.es/addis-abeba-la-capital-de-etiopia-y-residencia-de-lucy/ http://www.tuparada.com/nombres/significado-del-nombre-lucy/3635 http://www.cienciahistorica.com/2016/09/01/lucy-tan-importante/ http://elcomercio.pe/mundo/actualidad/fosillucy-volvio-etiopia-recorrido-museoseeuu-noticia-1571855 http://www.eluniverso.com/2004/09/12/0001/1064/BDE067E7F4ED4B6B98550FE287 32514B.html http://www.bbc.com/mundo/noticias/2014/11/141128_lucy_fosil_evolucion_humana _lp https://es.wikipedia.org/wiki/Lucy http://elpais.com/elpais/2016/09/23/media/1474651117_558511.html http://www.elmundo.es/ciencia/2015/05/27/5565b17922601d4a378b4586.html http://www.publico.es/ciencias/lucy-primer-hominido-camino-erguido.html http://www.abc.es/ciencia/abci-lucy-australopithecus-hominido-volaba-beatles201511240431_noticia.html http://www.ub.edu/web/ub/es/menu_eines/noticies/2012/07/024.html http://www.muyinteresante.es/ciencia/articulo/la-australopithecus-lucy-usabacuchillo-para-comer-carne http://www.quo.es/ciencia/que-comian-los-australopithecus http://reflexiones-de-un-primate.blogs.quo.es/2016/09/06/lucy-desde-el-cielo-consus-diamantes/ http://www.canaldeciencias.com/paleoantropolog%C3%ADa-principios/ http://perso.wanadoo.es/medeis/FILOSOF%CDA/ANTROPOLOGIA/Evolucionhumana.h tm Llibres 1) La Rodilla de Lucy: los primeros pasos hacia la humanidad. Yves Coppens.
2) Arqueologia: conceptos clave. Colin Renfrew y Paul Bahn (eds).
7 Documentals 1) https://www.youtube.com/watch?v=4OCnbltdDlU Fotografies Imatge del jove Donald Johanson amb el descobriment de les restes òssies de la Lucy. Tota una fita científica – històrica per haver obtingut un 40% de tot el seu esquelet.
Imatge que mostra una reconstrucció de com hauria sigut el crani de l’homínid en la seva època. Hi ha parts (que són les de color més fort) que són les restes que es van trobar.
Destaquen les moles del judici (recent sortides en la seva mandíbula) que van ajudar als científics a tenir una idea de quants anys tenia la Lucy quan va morir (National Geographic, 2015).
S’han realitzat diferents reproduccions de com era el seu cos i el seu cap. En aquesta imatge es mostra la reproducció que està exposada en el Museu de les Ciències Naturals de Houston als Estats Units (National Geographic, 2015).
8 ...