Història del Pensament Contemporani (2017)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Publicidad, Relaciones Públicas y Marketing - 1º curso
Asignatura Història del Pensament Contemporani
Año del apunte 2017
Páginas 16
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Història!del!Pensament!Contemporani! RENAIXEMENT((s.!XIV)! El!renaixement!va!néixer!a!Florència!al!segle!XIV!i!es!va!expandir!per!tota!Europa!finalitzant!al!segle!XVII.! Les!característiques!del!renaixement!són:! • Racionalisme:!Gràcies!a!la!raó!es!pot!arribar!al!coneixement!i!tot!pot!ser!explicat!a!través!de!la! raó!i!la!ciència.! • Experimentalisme:!Tot!coneixement!ha!de!ser!demostrar!a!través!de!l’experiència!científica.! • Individualisme:! L’home! busca! conèixerPse! a! si! mateix,! i! defensa! que! la! opinió! pròpia! esta! per! sobre!de!la!opinió!colRlectiva.! • Antropocentrisme:!L’home!és!la!creació!suprema!de!Déu!i!de!l’univers.! ! IL2LUSTRACIÓ!(s.!XVII)! La!ilRlustració!es!la!ideologia!i!la!cultura!creada!per!la!burgesia!europea.!Es!un!fenomen!que!es!va!iniciar! a!França!i!que!es!va!estenent!per!tot!Europa!al!llarg!del!segle!XVII.!! Pels!ilRlustrats!les!coses!eren!clares.!Es!van!equivocar!en!pensar!que!el!món!s’arreglaria!a!través!de!la! ciència!(mitificar!la!raó!i!el!saber).!Tampoc!van!preveure!les!lluites!socials!de!la!revolució!industrial.! Algunes!característiques!de!la!ilRlustració!són:! • El!racionalisme:!Els!intelRlectuals!d’aquesta!època!es!deien!cultes,!gent!que!es!mou!pel!saber,! gent!del!“segle!de!les!llums”.!Els!ilRlustrats!esclavitzen!la!ignorància;!allò!que!no!sigui!racional!ha! de!ser!refusat!com!fals!i!inútil.!!! ! “Ho!podem!saber!tot!i!en!tots!temes!(aspectes!de!la! vida)!arribarem!a!les!mateixes!conclusions”! • La!cerca!de!la!felicitat:!La!naturalesa!a!creat!a!l’home!perquè!sigui!feliç,!però!perquè!aquesta! felicitat!sigui!autèntica!s’ha!de!basar!en!la!propietat!privada,!la!llibertat!i!la!igualtat.! • La!creença!de!la!bondat!natural!de!l’home:!L’home!és!bo!per!naturalesa! • L’optimisme:!!Pensaven!que!la!naturalesa!era!una!espècie!de!màquina!perfecta!que!ho!feia!tot! bé,! per! tant! tenien! motius! per! ser! optimistes.! A! més,! es! considera! que! la! història! suposa! l’evolució!progressiva!de!la!humanitat,!per!tant!l’home!es!va!perfeccionant!contínuament!fins! arribar!a!construir!la!societat!perfecta.! L’edat!mitjana!era!vista!com!una!edat!obscura!perquè!era!un!estil!de!vida!sotmès,!ignorant,!de!creences! supersticioses.! L’!ilRlustració!deia!que!la!font!del!saber!era!la!raó!i!l’experimentació!(empirisme).! ! 3! Història!del!Pensament!Contemporani! ! ! ! ! Un! quadre! de! la! ilRlustració! ha! de! representar! (imitar)! la! naturalesa,! que! segueix! les! lleis! però! no! la! perfecció.!La!moral!ilRlustrada!s’ha!!d’interessar!per!la!ciutat,!la!societat).! Un!quadre!de!l’època!es!caracteritza!per:! • Ser!objectiu!(no!ens!interessa!el!pintor,!sinó!l’objecte)! • Ser!laic!(no!ha!de!seguir!cap!religió,!sinó!la!raó)! • Ser!realista! • Ser!bell! ! Jean!–!Jacques!Rousseau!(1712!P!1778)! Crea!el(mite(del(bon(salvatge,!el!qual!defensa!que!l'home!és!més!feliç!en!contacte!amb!la!natura!i!lluny! de! l'estrès! de! la! vida! actual.! L’estat! natural! de! l’home! és! ser! bo! i! feliç! que! es! mou! per! dos! impulsos:! l’amor! a! si! mateix! i! la! compassió.! És! un! ésser! innocent,! com! un! nen.! Defineix! a! l’home! com! un! bon! salvatge,!un!home!primitiu!que!viu!en!pau!i!harmonia!amb!la!natura.!!! La!figura!de!Tarzan!és!la!traducció!literària!per!excelRlència!del!bon!salvatge.!Tarzan!respon!a!un!model! respectuós! d'actuació! envers! la! natura.! S'alça! per! damunt! la! resta! d'animals! gràcies! a! la! seva! intelRligència!i!no!coneix!els!vicis!d'origen!social,!l'enveja,!la!mentida,!la!hipocresia!o!la!mesquinesa.!! A!l'extrem!contrari,!es!troba!la!teoria!de!Hobbes:!l'home!és!un!llop!per!als!homes,!i!gràcies!al!contracte! social!s'aconsegueix!dominar!la!violència!humana!innata.! Després!escriu!un!llibre!anomenat!“Emilio&o&acerca&de&la&educación”!que!diu!com(s’ha(d’educar(a(un(nen! (es!basa!en!la!seva!idea!filosòfica,!el!deisme).!Per!Rousseau,!l’educació!tradicional!oprimeix!i!destrueix! l’orientació!natural!de!l’ésser!humà.!Els!homes!neixen!lliures!i!bons!però!l’educació!va!anulRlant!la!seva! llibertat!progressivament.!L’ideal!és!una!educació!que!segueixi!el!desenvolupament!natural!del!nen.!El! nen! ha! d’aprendre! per! si! mateix,! aprendre! a! pensar! i! interactuar! en! contacte! directe! amb! les! coses! i! amb!la!natura.!L’educació!té!com!a!objectiu!formar!a!un!home!lliure!amb!intuïció!i!sentiment.!L’educació! tradicional!basada!en!llibres!i!la!memorització!és!artificial!i!repetitiva.! Rousseau!també!estableix!el(contracte(social;!aquest!estableix!que!una!bona!organització!social!es!basa! en!un!pacte!que!garanteixi!la!igualtat!i!la!llibertat!entre!els!ciutadans.!Aquest!pacte!social!es!fa!entre!tots! 4! Història!del!Pensament!Contemporani! els!participants!(ciutadans)!i!cadascú!renuncia!a!la!seva!llibertat!natural!per!guanyar!una!llibertat!civil.!La! sobirania!popular!(el!poder!el!té!el!poble)!és!el!principi!fonamental!del!contracte!social.! Aquest!contracte!social,!Rousseau!el!veu!com!una!resposta!a!l'estat!salvatge!en!el!qual!regna!la!llei!del! més! fort.! Per! a! ell,! la! llei! del! més! fort! no! pot! ser! un! principi! director! d'una! societat,! ja! que! és! incompatible!amb!l'interès!general,!i!per!tant!amb!el!contracte!social:!“El&més&fort&no&és&mai&prou&fort& per& ser& sempre& l'amo,& si& no& transforma& la& seva& força& en& dret& i& l'obediència& en& deure”.! La! pèrdua! del! contracte! social,! és! la! tornada! a! l'estat! salvatge,! primitiu,! animal,! “tirànic! i! banal”.! Una! societat! que! trenqués!el!seu!contracte!social!ja!no!seria!una!societat!lliure.! ! Immanuel!Kant!(1724!P!1804)! Kant!és!protestant!i!pietista!(moral!i!ètica).! Kant!defensa!que!les!decisions!es!prenen!a!través!de!la!raó.!! Immaduresa!(minoria!d’edat)!!!covardia!(falta!de!decisió,!mandra,!comoditat)!!!culpable! Ciencia!realitats!físiques!(universals)!!!empíriques! Ell!creu!que!cadascú!ha!de!seguir!la!seva!raó! Diu!que!la!metafísica,!l’ética,!l’estética!no!formen!part!de!la!ciència.! Obsessionat!per!la!llibertat.!La!ciència!no!ens!dona!la!llibertat,!sinó!regles! El!saber!científic!ens!ensenya!les!lleis.! La!llibertat!funciona!perquè!tenim!una!facultat!que!es!diu!voluntat.!La!voluntat!decideix!què!fer!en!cada! moment,!com!ens!hem!de!comportar.!La!voluntat!es!mou!pel!deure.! Quan!jo!vaig!per!la!carretera!i!em!poso!a!la!dreta,!no!hi!!vaig!perquè!tingui!por!de!tenir!un!accident.!Vaig! per!la!dreta!perquè!sé!que!és!el!meu!deure.! Haig! de! seguir! el! meu! deure! sense! tenir! en! compte! les! conseqüències,! passi! el! que! passi.! La! veritat! sempre.! Sempre!m’haig!de!moure!pel!meu!deure!i!per!la!meva!consciència.!Com!que!tenim!la!raó!sempre!sabem! què!hem!de!fer.! Presindeix!de!les!regles!exteriors.!Si!jo!em!miro!aquesta!cadira,!no!la!veig!sola,!no!és!la!cadira!que!em! dona!la!llei.!No!puc!evitar!situarPla!en!un!espai!i!un!temps.! Kant!dona!molta!importància!al!món!interior.! 5! Història!del!Pensament!Contemporani! Ètica!del!deure!=!kant! Ailla!l’individu!i!diu!que!aquest!ha!de!creure!en!ell!mateix!! S’ha!de!ser!fidel!a!l’obligació,!al!deure!(racional).! ! Johann!Gottfried!Herder!(1744!–!1803)! Herder!defensa!que!les!llengües!no!són!equivalents;!existeix!una!relació!entre!la!llengua!i!el!territori.!El! significat!de!la!paraula!depèn!de!la!geografia!i!la!societat!que!les!utilitza.!Per!tant,!la!llengua!no!és!igual! per!a!tothom!ja!que!expressa!uns!valors!d’aquella!persona!i/o!cultura.! 1r( Problema:! L’home! cosmopolita! no! existeix! ja! que! tothom! té! una! pàtria! ! (una! llengua! i! un! territori).!No!hi!ha!ningú!que!sigui!un!cosmopolita!perfecte.!Tots!pertanyem!a!una!comunitat!de! parlants!i!a!una!geografia.! 2n( Problema:!Quan!parlem!expressem!coses!molt!profundes!d’un!mateix.!Sabem!coses!d’una! persona!per!com!es!diuen!i!no!pel!que!diuen.! La! llengua! i! el! territori! creen! uns! valors! que! poden! contradirPse;! entre! un! país! i! un! altre! hi! ha! ideals! diferents.!Uns!valors!que!poden!ser!molt!estimats!pels!francesos!poden!no!serPho!pels!alemanys.! ! No!hi!ha!una!sola!cultura,!n’hi!ha! moltes!i!totes!valen!per!igual.! Com!a!conclusió!de!tot!lo!anterior,!segons!Herder!la!raó!no!funciona!per!a!tots!igual.! A! més,! Herder! defensa! que! el! món! no! és! ordenat,! sinó! que! és! una! barreja! que! funciona! sempre.! L’univers!gira!i!mai!cap!cosa!està!al!seu!lloc!!! !!!!!!!!No! podem! tenir! coneixement! del! món! perquè! sempre!està!canviant!(idea!contraria!al!món!ilRlustrat).! Quan!tenim!experiència!del!jo?! Només!tenim!consciència!del!jo!quan!tenim!resistència,!quan!trobem!un!obstacle,!aleshores!anem!a!per! ell.!! ! Johann!Gottlieb!Fichte!(1762!–!1814)! Fichte!nega!el!saber!ilRlustrat!i!la!raó,!per!tant,!és!irracional!(pel!fet!de!negar!la!raó).! És! un! entusiasta! de! Kant! i,! com! ell,! defensa! que! s’ha! de! creure! i! s’ha! de! seguir! la! pròpia! voluntat! de! l’individu.! 6! Història!del!Pensament!Contemporani! Destaca!del!món!interior,!el!moviment!intern.!Tenim!la!sensació!que!dins!nostre!hi!ha!alguna!cosa!que! es!va!movent.!L’individu!és!un!canvi!continu,!i!li!pot!passar!que!es!torni!passiu!(bleda,!banal)!per!evitar! entrar!dintre!el!temporal!interior.!! Per!Fichte!hi!ha!dos!tipus!de!persones:! • Passives:!Qui!es!mira!el!món!com!qui!mira!un!vídeo,!una!pelRlícula! • Actives:!Qui!es!mira!el!món!reaccionat,!qui!reacciona!mirant!el!món!(qui!actua!a!la!pelRlícula)!! A!Fichte!li!importa!més!la!vitalitat,!el!sentiment!que!la!raó.!La!identitat!esta!basada!en!la!seva!energia.! L’energia!de!cadascú!és!diferent.! Entre!1806P1807!dóna!unes!conferències!sobre!la!nació!alemanya.!En!aquestes!diu!que!les!nacions!són! com! els! individus,! cada! nació! és! un! conjunt! d’individus! i! crea! individualitat.! La! vida! d’una! nació! és! semblant!a!la!d’un!individu.!! La!vida!d’un!individu!és!tan!lliure!que!es!crea!si!mateix,!cadascú!crea!el!seu!propi!món!i!no!té!res!a!veure! amb!els!mons!de!les!altres!persones!! !!!!!!!!!Molt!atractiu!pels!romàntics!alemanys.! Segons! Fitche! s’ha! de! ser! fidel! a! l’obligació,! al! deure! (inventat).! Per! tant,! ! l’heroi! romàntic! és! aquell! home!que!és!fidel!al!seu!somni,!encara!que!aquest!somni!sigui!irracional,!boig.!! ! Friedrich!Schleiermacher!(1768!–!1834)! Schleiermacher! comença! sent! ilRlustrat! (partidari! dels! revolucionaris)! però! al! cap! del! temps! es! fa! romàntic.!És!feminista,!defensa!els!jueus!i!valora!molt!l’art!de!la!conversa.! A!Berlín!escriu!un!llibre!que!es!diu!“sobre!la!religió”!on!defensa!que!el!racionalisme!està!en!contra!de!la! religió.!Diu!que!Déu!es!troba!a!l’interior!de!l’home!de!manera!natural!!! Pare! de! la! teologia! romàntica.! També! es! planteja! si! podem! pensar! sense! el! llenguatge;! el! llenguatge! té! una! eficàcia! en! relació! a! la! funció!de!les!neurones.! A!més,!també!diu!que!el!sentit!de!les!paraules!depèn!del!seu!ús.!El!context!no!tant!sols!és!la!frase,!sinó! els! gestos,! l’entonació! (davant! d’un! text! o! una! conversa! sempre! hi! ha! malentesos! i,! aquests,! es! solucionen! amb! l’hermenèutica).! Defensa! l’holisme! semàntic;! el! significat! d’una! paraula! no! només! depèn!del!diccionari,!també!cal!tenir!en!compte!la!cultura!i!la!psicologia.! Interpretar! el! llenguatge! és! complicat! perles! seves! diferències! lingüístiques! i! psicològiques! entre! els! individus.! 7! Història!del!Pensament!Contemporani! L’hermenèutica! és! l’art! d’interpretar! i! de! comprendre.! L’hermenèutica! és! comparativa! i! endevinatòria! (intueixo!que!allò!que!dius!va!per!aquí):! • Cal!tenir!un!previ!coneixement!de!la!totalitat!de!l’home!(personatge)! • Cal!que!l’intèrpret!i!la!interpretació!comparteixin!context! • Comprendre!és!arribar!a!la!veritat!d’un!text! ! MODERNITAT((s.!XIX)( La!modernitat!es!un!període!històric!que!es!caracteritza!per!un!conjunt!d'idees!i!canvis!profunds!en!la! societat!occidental,!que!es!va!manifestar!principalment!en!els!àmbits!de!la!filosofia,!la!ciència,!la!política! i!l’art.! La!modernitat!s’inicia!al!s.!XV!amb!la!presa!!de!Constantinoble!per!part!dels!turcs,!amb!l’arribada!dels! espanyols!a!Amèrica,!amb!la!invenció!de!la!impremta...! Es! produeixen! canvis! importants! en! relació! amb! la! concepció! del! món! per! a! l’ésser! humà;! la! raó! s’imposa!per!sobre!de!la!religió!(ilRlustració,!racionalisme),!es!comencen!a!buscar!les!causes!de!tots!els! fenòmens! a! través! de! la! ciència! i! l’ésser! humà! passa! a! ocupar! el! centre! del! pensament! (antropocentrisme,!humanisme)!que!abans!pertanyia!a!Déu!(teocentrisme).! Per!als!artistes,!escriptors!i!filòsofs,!la!modernitat!s’inicia!amb!un!escrit!de!Petrarca!(personatge!que!es! centra!en!l’individu)!que!diu!que!allò!real!és!el!sentiment,!allò!que!es!porta!dins;!allò!que!compta!no!és! cap!teoria.! Abans!del!descobriment!d’América!es!pensava!que!el!món!acabava!a!Portugal,!i!amb!el!descobriment! d’América!sorgeix!la!necessitat!de!conèixer!el!món.!Hi!havia!dos!camins!per!arribar!a!conèixerPlo:!! • La!ciència! • La!bíblia!(revelació):!les!persones!es!deixaven!influir!per!la!revelació!de!Déu,!creien!que!tot!el! que!passava!era!obra!seva.! Quan!els!turcs!es!van!apoderar!de!l’Imperi!Romà!de!Constantinoble,!també!ho!van!fer!dels!seus!textos!,! dels!textos!grecs!de!Plató,!Aristòtil...!D’aquesta!manera!va!sorgir!la!cultura!grecoPromana.!! Característiques!de!la!modernitat:! • Desencantament( del( món:!Aquest!terme!es!va!posar!de!moda!per!Max!Weber.!El!món!no!és! màgic,!no!té!un!esperit!o!una!divinitat!que!el!governi.!Aquest!és!com!un!rellotge,!un!cop!surt!de! la!fàbrica!funciona!sol;!el!món!no!té!cap!misteri.!A!través!de!la!ciència!s’anirà!descobrint!tot!allò! que!no!sabem!de!l’univers.!Abans!els!humans!miraven!el!món!i!tot!allò!que!els!envoltava!i!veien! quelcom!com!déus,!deesses!o!nimfes.!Però!la!societat!s’adona!que!el!món!només!és!quelcom! 8! Història!del!Pensament!Contemporani! material.!A!més!a!més,!es!va!deixant!de!banda!la!metafísica!(qüestions!no!experimentables)!i!el! món!religiós!! • !!!!!!!!!!!!!!Prové!de!la!ilRlustració! El( mite( del( progrés:! Per! un! modern! del! segle! XIX,! la! vida! està! en! moviment! constant.! Es! succeeixen! grans! canvis! i! es! fan! moltes! innovacions.! Es! creia! que! el! futur! seria! millor.! Es! pensava! que! el! progrés! era! una! seguretat! total! i! que! seria! continuat;! que! cada! any! es! viuria! millor.!“Revolució!per!aproparPse!al!futur”!! ! • !!!Prové!de!la!ilRlustració! La( llibertat( subjectiva:! En! l’opinió! subjectiva! no! importa! tant! allò! que! es! jutja! sinó! l’estat! d’ànim! personal.! Els! primers! interessos! són! individuals.! No! es! busca! la! llibertat! per! a! tothom! sinó!la!llibertat!d’un!mateix,!l’interior.!Es!parla!d’individualisme!! • !!!Prové!del!romanticisme! Exaltació(de(l’heretgia:!Es!va!en!contra!de!tot!allò!que!estava!establert.!Es!creu!en!una!religió! per!no!se!la!segueix!al!peu!de!la!lletra.!Per!a!un!modern,!si!ets!heretge!has!de!fer!allò!que!sents! i!no!allò!que!has!de!fer!segons!una!religió.! • La( ciutat( sense( muralles! :! A! Europa! les! ciutats! tenien! muralles,! però! a! mitjans! del! segle! XIX! s’ensorren.! Servien! per! protegir! la! ciutat,! i! a! la! vegada,! per! controlar! (una! presó).! La! ciutat! passa!a!ser!de!gent!desconeguda!que!fuig!dels!pobles!per!poder!!viure!la!seva!pròpia!vida,!és! temps!de!solitud.!Aquesta!objectivitat!és!la!manera!que!tenim!de!protegir!la!nostra!intimitat.!Hi! apareixen!tres!funcions!que!ens!permeten!sobreviure!:!! − Publicitat!:!1836!a!Londres,!primera!agència!(White!&!Son)! − Periodisme!:!cal!estar!informats!per!la!democràcia! − Cinema!i!televisió! ! Martin!Heidegger!(1889!–!1976)!! Heidegger!va!viure!a!la!Selva!Negra!(Alemanya)!durant!un!temps,!allà!va!escriure!gran!part!de!la!seva! filosofia.!Es!va!enamorar!del!paisatge!de!la!Selva!Negra.! Era!un!personatge!recargolat.!Per!a!ell,!la!filosofia!ha!intentat!fer!un!sistema!i!ha!tractat!moltes!coses,! però!no!la!més!important.!Opina!que!s’hauria!de!centrar!en!l’ésser!i!no!només!de!l’ens.! Qualsevol!cosa!és!un!ens.!Tot!allò!que!té!en!comú!l’ens!és!l’ésser!(i!l’ésser!és!indefinible).!Cada!persona! és!un!misteri,!que!no!podem!arribar!a!conèixer.!L’ésser!és!indescriptible!i!s’apropa!una!mica!al!misteri.! Cadascú!de!nosaltres!és!un!projecte!que!hem!de!realitzar.!! ÉSSER( És!distint!en!tots!els!ens!però!és!present!en! tots!ells.!Tot!allò!que!existeix!ho!fa!perquè! té!l’ésser.! ENS( VS.! Tot!allò!al!qual!jo!puc!parlar,!tots!els!ens!són.! Materials,!allò!físic!(el!cos,!un!bolígraf),!allò! imaginat!(el!titànic),!i!tot!animal,!persona!o!cosa.! 9! Història!del!Pensament!Contemporani! Només!l’home!es!demana!per!l’ésser.!Per!això!fa!un!estudi!de!l’home!que!es!pregunta!què!és!l’home:! • Existim! i! evolucionem! perquè! tenim! un! projecte! (si! jo! no! tinc! un! projecte,! no! sóc! autèntic).! L’existent!és!el!que!es!construeix.!No!serem!nosaltres!mateixos!fins!que!no!haguem!complert!el! nostre!projecte.! La!nostra!obligació!és!tenir!projectes!a!través!dels!quals!trobarem!la!felicitat.! • Ser! en! el! món! (serPhi! =! Dasein).! No! estem! separats! del! món,! sinó! enganxats! a! persones! i! objectes.! La! manera! autèntica! de! viure! és! amb! ! els! altres! (homes! i! dones;! els! altres! no! són! objectes).!Davant!dels!altres!tenim!dues!obligacions:! − Hem!de!tenir!cura!d’ells,!però!això!no!vol!dir!treure’ls!la!responsabilitat.! − Hem!d’ajudarPlos!a!assumir!el!seu!propi!projecte!(perquè!si!la!persona!existeix!vol!dir!que! té!un!projecte).! L’home!està!situat!entre!els!objectes!(els!tenim!a!la!mà,!els!fem!servir)!i!les!persones!(les!tenim!al!costat,! de!tu!a!tu).!! L’home! està! contra! el! costum! (perquè! imposa! una! conducta! que! obliga! a! fer! com! tothom,! no! hi! ha! llibertat)!i!la!tècnica!(imposa!unes!lleis,!per!tant!obliga).! L’home!coneix!el!món!amb!el!cap!(intelRligència),!el!cor!(emoció)!i!les!mans!(proximitat,!experimentació).! Si!no!coneixem!el!món!amb!els!3!elements!el!coneixement!és!parcial.!En!canvi,!si!el!coneixem!amb!les! tres!parts!hi!ha!comprensió!i!per!tant!el!coneixement!és!perfecte.!! CAP!+!COR!+!MANS!=!PERFECTE! ! No!podem!ser!neutres,!objectius!o!completius;!dasein:!serPhi,!estar!implicat!en!la!cultura!o!la!natura.!! La! conducta! fàctica! és! aquella! d’algú! sense! projectes,! és! una! conducta! inapropiada.! Les! seves! característiques,!els!seus!comportaments!són:! • Existència(o(vida(anònima:!Aquell!tipus!de!vida!que!actua!d’acord!amb!el!que!es!fa,!amb!el!que! es!diu,!el!que!es!compra...!S’utilitza!la!construcció!verbal!“es!fa”,!“es!diu”.!No!té!opinió!pròpia,! segueix!a!la!multitud.! • Fer( servir( les( persones( com( a( objectes:! L’individu! que! passa! de! tot,! que! no! es! fixa! en! res,! només!s’interessa!en!utilitzar!a!les!persones!per!treure’n!profit!(ex.!explotació!laboral).! • El( xerrar( per( xerrar:! !Parlar! per! parlar! (com! parlar! del! temps! a! l’ascensor).! Converses! buides! que!no!tenen,!ni!fan,!lligams.! • La(curiositat(o(xafarderia!:!Mirar!les!vides!dels!altres;!sempre!hi!ha!una!víctima!(mínim).! Quina!diferència!hi!ha!entre!una!eina!i!una!obra!d’art?! L’eina!és!per!ferPla!servir,!és!útil.!L’obra!d’art!ens!la!mirem!directa!ment;!parla,!tapa!i!dissimula,!perquè! jo!puc!veure!coses!que!altres!no!poden.!L’obra!d’art!està!feta!perquè!ens!parli,!a!cadascú!ens!diu!una! 10! Història!del!Pensament!Contemporani! cosa! distinta;! parla! fora! del! seu! lloc! i! del! seu! temps! (ex.! mural! egipci! en! un! museu).! L’obra! d’art! utilitzada!és!per!decorar;!és!fer!servir!l’art!d’una!manera!impròpia!! ! l’art! no! és! un! objecte! ni! una!persona.! Hi!ha!hagut!dues!maneres!de!mirar!un!quadre!al!llarg!de!la!història:! • Mirada!religiosa:!La!persona!que!mira!el!quadre!no!el!mira,!sinó!que!a!través!d’ell!es!posa!en! contacte! amb! el! més! enllà,! amb! un! món! misteriós,! celeste,! llunyà,! inassequible.! La! religió! pública!de!la!modernitat!ha!estat!la!revolució,!la!poesia!(art)!i!la!religió!privada.! • Època!ilRlustrada:!S’admira!l’obra!per!la!seva!perfecció,!per!la!seva!bellesa!(intelRlectual!o!física).! En!un!llibre!que!Heidegger!va!escriure!al!1935!diu!que!l’obra!d’art!té!dos!aspectes:! • Terra:!Allò!físic,!allò!objectiu,!on!tots!podem!estar!d’acord.! • Món:! Constituït! per! les! idees! i! experiències! que! conté! l’obra! d’art;! són! els! interminables,! incomptables,!innombrables!significats!de!l’obra.!Per!arribarPhi!cal!connectar!amb!ella.! A!més!a!més,!l’obra!d’art!presenta!unes!característiques!diferents!a!altres!objectes:! • És!protagonista:!es!presenta!a!!sí!mateixa! • Ens!parla:!ens!suscita!emocions! • Vol!perdurar!en!el!temps:!té!vocació!per!viure!per!sempre! Cercle!hermenèutic! Els!criteris!d’una!persona!constitueixen!la!manera!de!ser!i!pensar! El! preconeixement! són! les! idees,! gustos…! que! ja! tenim! incorporats! dins! nostre! prèviament.! Heidegger! també! ho! anomenava! prejudici,! però! sense! connotacions! ! negatives! Al!sentir!una!música!de!la!qual!tenim!prejudicis,!si!hi!connectem!vol!dir!que!aquests!preconeixements! han! estat! frenats.! Llavors! al! connectar! canvien! els! nostres! criteris! i,! després,! quan! tornem! a! sentir! aquesta!música,!la!veurem!d’una!manera!diferent.! ! CRITERIS! 2! ! ! MÚSICA! Preconeixements! Prejudicis! 1! ! CANVIA!EL! CONEIXEMENT! ! ! Cercle! hermenèutic! El!concepte!que!jo! tinc!de!mi!mateix! ! 11! Història!del!Pensament!Contemporani! Al!1927!Heidegger!publica!“ser!i!temps”.!En!aquest!escrit!Heidegger!diu!que!s’ha!d’escoltar!l´ésser.!Cal! viure! de! manera! autèntica! tractant! als! objectes! com! a! objectes! i! a! les! persones! com! a! persones.! Cal! ajudar!a!les!persones!a!construirPse,!a!complir!els!seus!projectes.! El!misteri!crea!una!petita!angoixa!que!ens!permet!avançar.!L’angoixa!és!la!porta!de!l’ésser,!és!quelcom! bo,!ja!que!angoixa!i!inseguretat!són!dos!ponts!per!accedir!a!l’ésser!i!per!entendre’l.! Heidegger!es!va!tornar!nazi.!Al!cap!d’un!temps!ho!va!reconèixer!i!va!demanar!perdó.!El!van!condemnar! sense! poder! ensenyar! més! pel! seu! passat! nazi.! Aleshores! va! escriure! una! carta,! “carta! sobre! l’humanisme”,!on!mostrava!un!distanciament!del!nazisme.! Un!deixeble!i!fidel!seguidor!de!Heidegger!era!Sartre.! HEIDEGGER( SARTRE( Estem!condemnats!a!la!llibertat.!No!podem!ser! altra!cosa!que!lliures,!i!això!ens!provoca!angoixa.! Podem!ser!autèntics!o!no!autèntics!(com!diu! Primer!és!l’essència!que!l’existència.!Formar!el!teu! Heidegger),!i!si!ets!autèntic!ets!lliure,!per!tant!has! projecte!és!existir,!i!no!tens!essència!fins!al!final! de!prendre!decisions.!La!llibertat!sempre!és! de!la!vida!(existencialisme).!A!la!vida!real!és!al! dolenta,!implica!angoixa!i!suïcidi.! revés,!en!excepció!a!objectes!i!animals.! Primer!és!l’essència!que!l’existència.!Formar!el!teu! projecte!és!existir,!i!no!tens!essència!fins!al!final! de!la!vida!(existencialisme).!A!la!vida!real!és!al! revés,!en!excepció!a!objectes!i!animals.! ! Sigmund!Freud!(1856!–!1939)! Freud! va! estudiar! medicina! a! la! universitat! de! Viena.! Al! 1885! el! jove! metge! Sigmund! Freud! sentia! un! especial!interès!per!una!malaltia:!la!histèria.!Anys!després!Freud!va!publicar!l’estudi!que!va!ser!el!punt! de!partida!de!la!seva!teoria,!“el!complex!d’Edip”.!A!partir!d’aquesta!obra!Freud!intenta!justificar!que!en! totes! les! cultures,! per! molt! diferents! que! siguin! les! seves! expressions! religioses,! econòmiques,! artístiques! i! polítiques,! comparteixen% una% mateixa% prohibició́:! l’incest.! Aquest! fet! inquieta! a! Freud,! ja! que!considera!que!només!prohibim!allò!que!desitgem.!Si!no!ho!desitgéssim!no!tindríem!la!necessitat!de! prohibirPho!! el!desig!precedeix!la!prohibició.!! La! histèria! és! una! malaltia! d’origen! nerviós! que! consisteix! en! donar! uns! símptomes! somàtics! (físics)! causats!per!problemes!de!la!ment.!Mitjançant!la!hipnosi,!metges!com!Sigmund!Freud!varen!descobrir!on! estava!el!problema.!El!psicòleg!vienès!va!inventar!l’inconscient!a!partir!del!mètode!de!la!psicoanàlisi.! Primerament!Freud!veu!que!els!nens!entre!0!(instint!de!supervivència!de!l’individu!i!de!l’espècie)!i!6!anys! passen!per!diferents!etapes!que!comporten!canvis:! 12! 1!any! Història!del!Pensament!Contemporani! 1a.( Fase( oral:( Freud!pensa!que!el!nen!quan!pren!la!llet!del!pit!de!la!mare,!sent!i!reacciona!de! dues!formes!diferents!:!per!una!part!l’estima,!i!per!l’altre!li!vol!fer!mal,!és!un!caníbal.!Hi!ha!una! 5P6!anys! 2!anys! ambivalència.!! ! !L’origen!de!plaer!és!la!boca! 2a.(Fase(anal:!El!nen!aprèn!les!normes;!com!no!defecar!quan!vol!i!on!vol,!aprèn!a!controlar!els! esfínters!en!el!moment!de!la!deposició.!! ! El!plaer!està!en!l’anus! 3a.(Fase(fàl2lica:(El!nen!pateix!el!“complex!d’Èdip”,!està!enamorat!de!la!mare!i!odia!al!pare;!té! por!que!el!pare!el!castri!pel!fet!d’haverPli!robat!la!mare.!Un!cop!superat!el!complex,!el!nen!es! sent!identificat!amb!el!pare!i!sent!per!la!mare!una!relació!asexual!( ((((((((((Plaer!en!els!genitals! El!nen!forma!l’inconscient!a!través!d’obstacles!no!superats.! ! obsta ( cles! ( SUPER!JO:!el!super&jo!reprimeix!l’inconscient.!Està!relacionat!amb! la!moral,!les!idees!i!la!civilització.!(ex.!el!super&jo!d’un!violador!no! funciona)! Inconsciència! ( Com!conèixer!l’inconscient?! Quan! somiem,! el! super& jo! es! debilita! i! l’inconscient! apareix! en! forma! de! símbols.! Les! històries! dels! somnis!són!símbols!de!l’inconscient!que!els!psicoanalistes!saben!analitzar.! Al!1927!Freud!escriu!un!llibre!titulat!“el!malestar!de!la!cultura”.!La!cultura!per!a!Freud!és!una!màquina! de!repressió,!ja!que,!el!super&jo!actua!d’acord!amb!les!normes!culturals.!Però!si!no!hi!hagués!cultura,!ens! hauríem!destrossats!els!uns!als!altres.!La!cultura!i!la!seva!repressió!crea!un!malestar.!Crea!repressió!però! sense!ella!seria!pitjor.! Freud! defensa! que! tot! allò! que! hi! ha! a! l’inconscient! és! libido! (sexe).! Però! amb! el! pas! del! temps! i! dels! esdeveniments,!el!seu!pensament!canvia!i!fa!la!divisió!dels!dos!“instints/forces!de!l’inconscient”:!! • Libido!(eros):!energia!vital!que!ens!permet!viure,!dóna!vitalitat,!amor! • Destrudo!(thanatos):!energia!agressiva!i!dolenta!! Si!no!tinguéssim!cultura!la!destrudo!predominaria!i!ens!haguéssim!matat!entre!tots.! El!successor!de!Freud!fou!Carl(Jung!i!va!afegir!idees!que!Freud!no!havia!dit.! − L’inconscient!té!tot!tipus!d’elements!(més!enllà!dels!sexuals,!de!la!libido)!i!junts!formen!una!gran! energia.! 13! Història!del!Pensament!Contemporani! No! hi! ha! només! un! inconscient! individual,! sinó! colRlectiu.! Aquest! inconscient! colRlectiu! ens! dóna! − símbols! (ex.! les! grans! figures! representades! ens! les! obres! d’art! coincideixen! en! totes! les! generacions).! Concepte! de! complex! i! complex! d’electre:! “el! complex! és! un! grup! d’emocions! inconscients! − afusades! i! oprimides! a! l’inconscient.! Associacions! de! vivències! desagradables! perquè! són! immorals!o!si!més!no!inacceptades.!Només!de!vegades!aquestes!vivències!estan!relacionades!amb! el!sexe”.! Hi!ha!dos!tipus!de!persones:! − o Intraversió:! Treu! l’energia! de! l’interior.! Dificultat! de! relació,! té! pocs! amics! però! per! sempre.! o Extraversió:!Treu!l’energia!de!l’exterior.!Capaç!de!ser!líder,!és!molt!bon!venedor,!té!molts! amics,! no! té! memòria! (diu! una! cosa! i! no! s’enrecorda),! necessita! parlar! sempre! (no! resisteix!el!silenci).! Extraversió! Introversió! ! ! ! Han! augmentat! els! introvertits! i! disminuït! els! extravertits.! Hem! perdut! tracte! interpersonal! i! per!tant!habilitats!de!parlar.! ! El!millor!és!estar!aquí! ! Ludwig!Wittgenstein!(1889!–!1951)! Wittgenstein!presenta!dos!problemes!especialment!interessants:! • Dignitat( de( l’home:( Descobrir,! denunciar! cada! vegada! que! apareix! el! conflicte! entre! home! i! home!suposa!la!violació!de!la!dignitat.( • Llenguatge:(El!llenguatge!serveix!per!enganyar,!distreure!i!abusar.( Per!a!què!serveix!el!llenguatge?!De!què!podem!i!de!què!no!podem!parlar?!! Al!llarg!de!la!seva!vida!trobem!dues!etapes:! • Positivista! I:! una! època! molt! racionalista! i! científica.! Creu! que! només! es! pot! parlar! de! coses! materials!(radical).! − El!llenguatge!és!un!reflex!del!món,!una!fórmula.!! − El!món!està!fet!de!coses!materials! − Som!capaços!de!construir!un!llenguatge!sensat!i!que!tracti!del!món! − Som!capaços!de!construir!un!llenguatge!insensat! 14! Història!del!Pensament!Contemporani! ! • Positivista!II!(investigacions):!posteriorment!creu!que!si!es!pot!parlar!de!tot,!però!cal!analitzarP ho!abans!(no!radical).! − No!hi!pot!haver!cap!teoria!sobre!el!llenguatge! − El!llenguatge!només!existeix!en!l’ús!(conversa!=!joc)! − Cada!joc!(conversa)!és!únic! − Arribo!a!tocar!els!límits!del!llenguatge!al!parlar!d’emocions,!d’ètica,!estètica...! ! El#tractatus#logico#–#philosophicus!de!Ludwig!Wittgenstein!(positivista!I)! • El! llenguatge! és! imatge! d’allò! que! passa! al! món,! una! fórmula,! una! reproducció! figurada,! un! model!de!la!realitat.! • Llenguatge!i!món!funcionen!de!la!mateixa!manera.! • Totes!les!proposicions!que!fan!referència!al!món!tenen!sentit,!encara!que!estiguin!equivocades.! • El!món!és!la!realitat!tangible!que!es!pot!sotmetre!a!una!verificació!experimental.!Només!podem! parlar!d’allò!tangible,!la!resta!es!mostra!per!la!conducta.!! • Hi!ha!proposicions!que!no!fan!referència!al!món!i!que!no!es!poden!comparar!amb!res!físic,!no! són!verificables.!! • La!relació!que!hi!ha!entre!el!llenguatge!i!el!món!tampoc!no!es!pot!verificar.! • Què!una!realitat!no!sigui!del!món,!no!vol!dir!que!no!existeixi.!Hi!ha!realitats!mes!elevades!que! els!fets!del!mon!pero!el!llenguatge!no!te!accès:!ètica,!estètica,!experiències!religioses.! • Hi!ha!coses!que!no!es!poden!expressar!no!vol!dir!que!aquestes!coses!siguin!importants!i!que! són! veritat.! Quan! s’han! solucionat! tots! els! problems! cientifics! i! del! llenguatge! encara! no! s’ha! ocat!res!d’allo!que!es!vital.! • Del!món!dels!valors,!en!general,!i!del!món!del!subjecte!no!es!pot!dir!res,!però!el!meu!món,!els! problemes!vitals!i!els!valors!(ètica,!estètica...)!es!mostren!en!la!conducta.!! • No!anulRla!la!filosofia,!l’ètica!o!l’estètica!però,!com!Kant,!creu!en!dos!sabers!:!científic!i!instintiu.! Tota! filosofia! ha! de! ser! analisi! critic! del! llenguatge.! La! filosofia,! per! Wittgenstein,! es! l’analisi! lógica!de!totes!prepocicions.! El!segon!Wittgenstein!(positivista!II),!defensa!que!no!es!pot!tenir!una!teoria!del!llenguatge!(cal!analitzar! cada!cas).!! 15! Història!del!Pensament!Contemporani! ! Investigacions!de!Ludwig!Wittgenstein! • El! llenguatge! no! es! pot! definir! a& priori! prescindint! del! seu! ús! concret! com! si! tingues! independència!dels!casos!concrets.!La!filosofia!no!fomenta!el!llenguatge!sinó!que!descriu!cada! us!determinat.! • Les!paraules!són!signes!inestables.!Són!com!eines!que!serveixen!per!a!moltes!coses.! La! paraula! burro! significa! moltes! coses:! mamífer,! persona! poc! intelRligent,! persona! intelRligent! que! ha! ficat!la!pota....! • Com! que! el! significat! de! les! paraules! només! està! en! el! seu! ús,! no! en! elles! mateixes,! és! més! propi!parlar!d’ús!que!de!significat!en!si.!! • Cada!conversa!o!text!és!anomenat!“joc!de!llenguatge”.!En!ell,!les!paraules,!són!només!una!part.! El!llenguatge!es!una!part!d’una!activitat!i!d’una!forma!de!vida.!El!significat!de!l’interior!d’un!joc! és!influït!pel!to!emotiu!(emocions)!i!el!to.! • Cada! joc! de! llenguatge! te! un! caràcter! incomparable,! heterogeni,! el! joc! del! llenguatge! comparteix! les! regles! de! la! gramàtica,! al! mateix! temps,! donen! a! cada! paraula! i! frase! un! significat!especial!de!joc.! • A! les! investigacions,! Wittgenstein! renúncia! a! la! diafanitat! conceptual! que! proposava! el! Tractatus! (no! cal! que! siguem! perfeccionistes,! el! llenguatge! pot! ser! ambigu! –! igual! que! una! fotografia!borrosa!i!desenfocada!–!no!cal!ser!exactes).! • Cada!joc!de!llenguatge!és!un!acte!social.!I!es!regeix!per!unes!regles!(de!gramàtica!i!de!cultura).! • La! filosofia! ha! de! ser! modesta,! només! pot! analitzar! casos! particulars,! però! ha! donat! explicacions!últimes!globals!i!amb!pretensió!de!ser!definitives.!! • Filosofar!no!té!per!objectiu!arribar!a!veritats!universals;!sinó!aclarirPse!pacientment!en!un!camí! que!es!va!obrint!pas!a!pas.! • Que! una! proposició! sigui! una! mala! interpretació! nostre! llenguatge! no! vol! dir! que! sigui! una! incongruència.!Es!nascuda!d’inquietuds!profundes!que!arrelen!dins!nostre!encara!que!arriben! als!límits!del!llenguatge,!manifesten!inquietuds!interiors.! ! Theodor!Adorno!(1903!–!1969)! Per!ell,!l’obra!d’art!és!independent!del!seu!autor,!parla!per!ella!sola!(no!ens!em!de!preguntar!que!volia! dir!l’autor)!tot!i!mantenir!una!connexió!directa!amb!el!seu!entorn!i!el!públic.!Hi!ha!un!element!que!ens! 16! Història!del!Pensament!Contemporani! permet!comunicarPnos:!bellesa,!dolor,!repulsió,!nostàlgia...!Al!aproparPnos!a!l’obra!d’art!sentim!la!seva! dissonància,!conté!un!enigma!! ! tota!obra!d’art!és!un!tipus!de!protesta.! Per!Marx!l’art!serveix!per!dissimular!la!realitat;!en!canvi,!per!Adorno!serveix!per!entendre!la!realitat.!! ! HIPERMODERNITAT( Jean!François!Lyotard! Gilles!Lipovetsky! Gianni!Vattino! François!Ascher! Francis!Fukuyama! Alain!Erenberg! ! Complementaris! els!uns!dels!altres! POSTMODERNITAT( Postmodernitat! − Jean!François!Lyotard!“la(condició(postmoderna”!(1979)! La!condició!postmoderna!comporta!la!mort!dels!grans!relats!(metarelats,!relats!del!futur).! El!saber!només!és!legítim!si!és!capaç!de!ser!transportat!dins!el!llenguatge!de!l’ordinador.!Allò!important! és!la!informació;!aquesta!pot!ser!externa,!l’hem!de!poder!vendre.! − Gianni!Vattino!“la(fi(de(la(modernitat”!(1985)! Les!ideologies!i!religions!són!pensament!fort,!ens!fa!estarPhi!subjectes.!Aquestes!desapareixen!i,!sense! aquestes!som!més!lliures!(marxa!el!sentiment!de!culpa).! − Francis!Fukuyama!“la(fi(de(la(història”!(1989)! Victòria!de!la!democràcia!liberal!(aconsegueix!generar!riquesa!i!fa!que!les!persones!siguin!reconegudes),! ha!desaparegut!la!lluita...! Hipermodernitat! − Gilles!Lipovetsky!“les(temps(hipeomoderns”(2004)! El! capitalisme! clàssic! consistia! en! tenir! molts! diners,! en! emmagatzemar! i! produir.! Tenien! la! moral! d’estalviar.! Cap!al!1950P1970!hi!ha!un!excés!de!producció!i,!per!tant,!s’intensifica!el!màrqueting;!canvia!el!sistema,! els!valors.! − François!Ascher!“la(societat(hipomoderna”!(2005)! “Els!esdeveniments!ens!sobrepassen!i!nosaltres!fem!veure!que!en!som!els!organitzadors”! 17! Història!del!Pensament!Contemporani! La! modernitat! era! l’autonomia! personal,! les! classes! socials.! A! l’hipomodernitat,! cadascú! pertany! a! diversos! camps! socials;! fa! que! no! tinguem! un! arrelament! fix,! som! dúctils,! i! també! hem! perdut! la! identitat.! − Alain!Erenberg!“la(fatiga(de(ser(un(mateix”!(1998)! He!de!ser!distints!de!tots,!he!de!ser!jo.! La!vida!requereix!experimentació,!estem!sempre!en!construcció!! !!!!!!!!!!!!!nomadisme!sexual! 18! ...

Comprar Previsualizar