2. Teràpia manual. Extremitat superior. Espatlla i cintura escapular. (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Practicum I
Año del apunte 2014
Páginas 28
Fecha de subida 15/11/2014
Descargas 21

Vista previa del texto

Teràpià mànuàl. Extremitàt superior. Espàtllà i cinturà escàpulàr.
1. Espatlla.
1.1. Record anatòmic.
El complex articular de l’espatlla està formada per 5 articulacions: - Articulació esterno-costo-clavicular Articulació acromio-clavicular Articulació escapulo-toràcica Articulació gleno-humeral Articulació subdeltoidea Primer grup: 2 articulacions.
  A. Gleno-humeral (és la més important) A. Subdeltoidea Segon grup: 3 articulacions. Aquestes s’han de trobar lliures per tal de que la articulació gleno-humeral es pugui moure correctament.
A causa d’això, si ens trobem amb una limitació del moviment de la gleno-humeral, haurem de tenir en compte aquesta resta d’articulacions.
Per altra banda, per tal de mobilitzar aquestes, haurem de produir també, un moviment en l’articulació gleno-humeral.
   A. Escapulo-toràcica A. Acromio-clavicular A. Esterno-costo-clavicular 2. Palpació de l’espatla i cintura escapular.
Ventral: - Estern i Art. Esternocostoclavicular (AECC) Clavícula i Art.
Acromioclavicular(AAC) Acromi Espai Subacromial Fosa Jugular Apòfisi coracoides - Tubercle major (troquíter) i tubercle menor (Troquín) Solc intertubercular (corredera bicipital) 1ª costella To muscular trapezi Dorsal: - Angle superior i inferior de l’ escàpula Espina de l’escàpula Arrel de l’escàpula Cantell lateral i medial de l’escàpula C7 + Línia de les apòfisi espinoses vertebres dorsals To de la musculatura interescapular 3. Cintura escapular: Es troba formada per l’escàpula i la clavícula amb la seva unió amb el tronc. Formada per 3 articulacions:    A. Esterno-costo-clavicular (ECC) A. Acromioclavicular (ACC) A. Escapulo-toràcica (AET) 4. Articulació esterno-costo-clavicular.
Art. en cadira de muntar funcionalment funciona com articulació enartrosis. És a dir, que segons el pla de moviment seguirà la llei còncava o la llei convexa.
Components articulars: Extrem medial de la clavícula/escotadura clavicular de l’estern (esternocostal).
3 Graus de llibertat: (2 anatòmics i 1 funcional).
- Elevar i baixar cintura escapular (Llei Convexa).
Avantpulsió i retropulsió cintura escapular (Llei Còncava).
Moviments de rotacions conjuntament amb l’articulació acromioclavicular a través dels moviments del braç. Aquests moviments es duen a terme gràcies a la laxitud de la capsula articular i dels.
D’aquest manera rota interiorment i exteriorment sobre ella mateixa.
La posició 0 coincideix amb la posició de repòs. En la qual trobem l’articulació glenohumeral a 0 (enganxada al tronc) i l’avantbraç i la mà recolzats sobre la paret abdominal.
Lligaments: (ens produeixen la limitació dels moviments articulars) lligament esternoclavicular anterior i posterior, lligament interclavicular i lligament costo-clavicular.
4.1. MPS: Mobilització en sentit ventro-dorsal. Mitjançant l’extremitat superior.
Indicació: Valorar la qualitat del moviment i mantenir el recorregut articular d’ABD i ADD horitzontal i la mobilitat global de la GH (Llei còncava).
Posició del pacient: En decúbit supí amb l’espatlla en 90º de flexió i colze en extensió i mà recolçada sobre l’espatlla del fisio.
Posició del fisio: En BD. Homolateral al pacient.
Fixació: El propi pes del cos.
Presa: La mà externa del fisio agafarà el 1/3 proximal de la clavícula amb el dit polze per sota i la resta de dits en garra per damunt. La mà interna agafarà la mà del pacient a nivell del canell per estabilitzar-lo sobre l’espatlla.
Mobilització: Amb el cos realitzarem un moviment d’antepulsió i retropulsió d’espatlla a la vegada que l’altra mà realitza un moviment cap a ventral i dorsal de la clavícula.
4.2. MPS: Mobilització en sentit craneo-caudal mitjançant l’extremitat superior.
Indicació: Valorar la qualitat del moviment i mantenir el recorregut articular d’ABD/FLEX i ADD/EXT i la mobilitat global de la GH (Llei convexa).
Posició del pacient: En decúbit supí amb el braç en posició de repòs.
Posició del fisio: Bipedestació homolateral.
Fixació: El propi pes del cos.
Presa: La mà externa del fisio agafarà el 1/3 medial de la clavícula amb el dit polze per sota de la clavícula i la resta de dits per damunt. La mà interna al 1/3 proximal de l’húmer per sota de l’axil·la.
Mobilització: Es realitzarà un moviment d’elevació i descens de l’espatlla a la vegada que amb l’altra mà es movilitza cap a cranial i caudal l’extrem medial de la clavícula.
4.3. MPE en sentit caudal.
Indicació: Valorar la qualitat del moviment i guanyar rang articular de l’ABD de l’espatlla (Llei Convexa).
Posició del pacient: DS, mà sobre l’abdomen.
FT: Homolateral orientat cap a cranial.
Fixació: Està donada pel pes del pacient sobre llitera.
Presa: - Mà externa: Els 4 dits a la part superior de la clavícula.
Mà interna: Palpa l’articulació per notar el moviment.
Mobilització: Llisquem la clavícula en sentit caudal i lleugerament lateral.
4.4. MPE en sentit cranial.
Indicació: Valorar qualitat del moviment i guanyar rang articular de l’ADD de l’espatlla (Llei Convexa).
Posició del pacient: DS, avantbraç sobre abdomen.
FT: Situat en el capçal de la llitera orientat cap a caudal.
Fixació: Està donada pel pes del pacient sobre la llitera.
Presa: - Vora cubital del 5è dit, posada al 1/3 mig part inferior de la clavícula; l’altre mà justament per sota. Aquesta serà la responsable de realitzar el moviment.
Mobilització: Lliscament en sentit cranial.
4.5. MPE en sentit ventral.
Indicació: Valorar la qualitat del moviment i guanyar rang articular de l’ADD H de l’espatlla i avantpulsió (Llei Còncava).
Posició del pacient: DS, avantbraç sobre l’abdomen.
FT: Homolateral i orientat al cap del pacient.
Fixació: Pes del pacient.
Presa: - Mà externa: 4 últims dits cara posterior un 1/3 mig de la clavícula.
Mà interna: Palpa l’articulació per notar el moviment.
Mobilització: La tracció dels dits realitza el lliscament ventral.
4.6. MPE en sentit dorso-caudal.
Indicació: Valorar la qualitat del moviment i guanyar rang articular de l’ABD H de l’espatlla i retropulsió (Llei Còncava).
Posició del pacient: DS, avantbraç sobre l’abdomen i cap girat en direcció contrària.
FT: Capçal del llit amb els braços estirats.
Fixació: Pes del pacient.
Presa: - Mà interna: Adaptem el taló de la mà a la clavícula, posant el pisiforme a prop de l’articulació. Amb la mà externa es fa un reforç de presa.
Mobilització: Es demana al pacient que respiri profundament i a l’espiració realitzem un desplaçament dorsal i caudal.
5. Articulació acromio-clavicular.
Articulació plana, funcionalment funciona com articulació Artròdia, moviments molt petits i limitats, però molt importants en tota la cintura escapular. Permet només moviment de lliscament.
Segueix la llei convexa.
Components articulars: Extrem lateral de la clavícula/ cara articular de l’acromi.
3 Graus de llibertat: (2 anatòmics i 1 funcional) - Ventral i dorsal Craneal i caudal Rotacions axials Mobilització: Lliscament dorsal i ventral.
La posició 0 coincideix amb la posició de repòs o fisiològica. (igual que per la articulació esterno-costo-clavicular) Utilitzarem les mateixes MPS que per l’esterno-costo-clavicular.
Lligaments: lligament acromioclavicular superior e inferior, i lligament coraco-clavicular (format per el lligament conoide i el lligament trapezoide) 6. Tècnica de normalització conoide Indicació: Afavorir la bona biomecànica de l’espatlla. Elastificació ligamentària.
Posició del pacient: Decúbit supí.
FT: Homolateral a l’extremitat a tractar.
Fixació: Pes del cos del pacient.
Presa: - Mà cranial: Heminència hipotenar sobre 1/3 mig de clavícula.
Mà caudal: Heminència hipotenar sobre apòfisi coracoide (dits miren a cranial).
Mobilització (2 temps): - Pressió sobre l’apòfisi coracoide cap a lateral.
Desplaçament cap a medial + cranial del 1/3 mig de la clavícula.
TTC: a) Bombeig b) Estirament mantingut 6.1. Tècnica de normalització trapezoide.
Indicació: Afavorir la bona biomecànica de l’espatlla.
Posició del pacient: Decúbit supí.
FT: Homolateral a l’extremitat a tractar mirant a cranial del pacient.
Fixació: Pes del cos del pacient.
Presa: - Mà lateral: Heminència tenar sobre apòfiscoracoide (dits miren a cranial).
Mà medial: Heminència hipotenar sobre 1/3 lateral clavícula.
Mobilització (2 temps): - Pressió sobre l’apòfisi coracoide cap a medial.
Desplaçament cap a lateral + cranial del 1/3 lateral de la clavícula.
TTC: a) Bombeig b) Estirament mantingut 6.2. MPE en sentit dorsal i ventral.
Indicació: - Sentit ventral: Valorar la qualitat de moviment i guanyar el recorregut articular de l’ABD H de l’espatlla.
Sentit dorsal: Valorar la qualitat de moviment i guanyar el recorregut articulat de l’ADD H de l’espatlla.
Posició del pacient: DS, avantbraç sobre abdomen.
FT: Homolateral.
Fixació: - Mà externa subjecta l’acromi amb el polze a la cara anterior, resta dels dits posteriors.
Presa - Mà interna: Situem polze per la part anterior i la resta de dits part posterior de la clavícula.
Mobilització: - Desplaçar la clavícula sentit ventral.
Desplaçar la clavícula sentit dorsal.
7. Articulació escàpulo-toràcica.
- No és una articulació, però funcionalment actua com a tal. Està formada entre l’escàpula i tota la graella costal.
L’escàpula es mou sobre el tòrax.
Lliscament entre el múscul subescapular i serrat anterior.
Lliscament del serrat anterior sobre musculatura intercostal toràcica.
- Mobilització: Lliscaments cranial / caudal, Abd, Add i basculacions.
La posició 0 coincideix amb la posició de repòs o fisiològica.
Lligaments: lligament transvers superior de l’escàpula (coracoideo) Elevació escàpula: Abducció escàpula: Descens escàpula: Adducció escàpula: Bàscula interna escàpula: Bàscula externa escàpula: Flexió espatlla  descens i bàscula externa de l’escàpula.
Extensió espatlla  ascens i bàscula interna de l’escàpula.
ABD espatlla  descens i bàscula externa de l’escàpula.
ADD horitzontal espatlla  abducció de l’escàpula.
ABD horitzontal espatlla  adducció de l’escàpula.
 Moviment combinat: Ext + Add + RI  elevació i bàscula interna de l’escàpula.
 Moviment combinat: Flx + Abd + RE  Descens i bàscula externa de l’escàpula.
7.1. Mobilització cap a la elevació i descens escapular.
Indicació: - - Elevació escàpula: Valorar la qualitat del moviment, manteniment del recorregut articular i guanyar rang articular de l’extensió pura, i el moviment combinat d’Add, extensió i RI de l’espatlla.
Descens escàpula: Valorar la qualitat del moviment i manteniment del recorregut articular i guanyar rang articular de l’extensió de la flexió i Abd pures, i el moviment combinat d’Abd, flexió i RE de l’espatlla.
Posició del pacient: Decúbit lateral contralateral . L’extremitat a treballar reposa sobre l’avantbraç del terapeuta.
FT: Ventralment al pacient.
Fixació: Pes del cos del pacient.
Presa: - Mà cranial: El palmell sobre el monyó de l’espatlla.
Mà caudal: Sobre el terç inferior de l’escàpula.
Mobilització: Desplacem l’escàpula en sentit d’elevació o descens(craneo-caudal).
7.2. Mobilització en sentit de la basculació interna.
Indicació: Valorar la qualitat del moviment, mantenir el recorregut articular i guanyar rang articular de l’extensió de l’extensió pura, i el moviment combinat d’extensió, Add, RI espatlla.
Posició del pacient: En decúbit contralateral. L’extremitat a treballar reposa sobre l’avantbraç del terapeuta.
FT: Situat ventralment al pacient.
Fixació: Pes del cos.
Presa: - - Mà cranial: El palmell sobre el monyó de l’espatlla.
Mà caudal: Adaptem el taló de la mà al terç inferior de l’escàpula a la vora lateral.
(*) També podríem fer una presa en garra Mobilització: Basculem l’angle inferior cap a l’interior, a l’hora que el monyó de l’espatlla s’arrossega cap exterior.
7.3. Mobilització en sentit de la basculació externa.
Indicació: Valorar la qualitat del moviment, mantenir el recorregut articular i guanyar rang articular de l’extensió de flexió i Abd pures, i el moviment combinat de flexió, Abd i RE de l’espatlla.
Posició del pacient: En decúbit lateral contralateral. L’extremitat a treballar reposa sobre l’avantbraç del terapeuta.
FT: Situat ventralment al pacient.
Fixació: Pes del cos.
Presa: - Mà cranial: El palmell sobre el monyó de l’espatlla.
Mà caudal: Col·loquem cantell cubital de la mà, a la vora medial escapular. Presa en garra Mobilització: Basculem l’angle inferior cap a l’exterior, a l’hora que el monyó de l’espatlla s’arrossega cap l’interior.
7.4. Mobilització en sentit de l’abducció escapular.
Indicació: Valorar la qualitat del moviment, mantenir el recorregut articular i guanyar rang articular de l’extensió de l’Add H pura i moviment combinat de d’Abd, flex i rot ext de l’espatlla.
Posició del pacient: En decúbit lateral contralateral. L’extremitat a treballar reposa sobre l’avantbraç del terapeuta.
FT: Situat ventralment al pacient.
Fixació: Pes del cos.
Presa: - - En bressol reforçat: cantell cubital d’una mà vora medial de l’escàpula, l’altre mà es sobreposa a la primera.
(*) També presa garra.
Mobilització: Separem la vora medial de l’escàpula respecte al tòrax.
7.5. Mobilització en sentit de l’adducció escapular.
Indicació: Valorar la qualitat del moviment, mantenir el recorregut i guanyar rang articular de l’extensió articular de l’Abd H.
Posició del pacient: Pacient en decúbit lateral contralateral. L’extremitat a treballar reposa sobre l’avantbraç del terapeuta.
FT: situat ventralment al pacient.
Fixació: pes del cos.
Presa: - Mà cranial: Cara anterosuperior del monyó de l’espatlla Mà caudal: Taló de la mà sobre vora axil·lar de l’escàpula, braç presa bressol.
Mobilització: S’apropa l’escàpula en direcció a la línia mitja.
7.6. Mobilització en sentit a la circumducció escapular.
Indicació: Elastificar i flexibilitzar parts toves.
Posició del pacient: Pacient en decúbit lateral contralateral. L’extremitat a treballar reposa sobre l’avantbraç del terapeuta.
FT: situat ventralment al pacient.
Fixació: pes del cos.
Presa: - Mà cranial: Cara anterosuperior del monyó de l’espatlla.
Mà caudal: Adaptada a la meitat inferior escapular. Braç presa bressol.
Mobilització: Mobilitzem l’escàpula amb moviments circulars en els dos sentits.
Maniobra relaxant que la podem utilitzar tant a l’inici o el final de la sessió de mobilització.
8. Articulació gleohumeral.
Articulació d’estructura sinovial amb superfície esfèrica, funcionalment és una enartrosis: Permet moviment de gran amplitud. És l’articulació + mòbil del cos.
Components articulars: Cavitat glenoidea (còncava) / cap del húmer (convexa).
• Superficies articulars: - Cap de l’húmer; orientat cap amunt, dins i darrera. El seu eix amb la diàfisi forma un angle de 135º.
Cavitat glenoidea de l’escàpula; orientat cap a fora, cap endavant i lleugerament cap amunt. La superfícies és menor al cap de l’húmer.
Rodet glenoideo (labrum glenoidale); anell fibrocartilaginós, cobreix la escotadura glenoidea i aumenta lleugerament la superfícies de la glenoide, i sobretot accentua la concavitat i per tant millorar la congruència de les superfícies articulars.
Mitjans d’unió: Càpsula articular, bosses sinovials, lligaments passius i lligaments actius.
• 3 graus de llibertat: - Flexió / extensió 180º/45º-50º ABD/ADD 180º/40º (ADD per davant del cos) RE/RI (amb braç recolzat 85º/90º) • La posició de repòs: el braç està en una abd de 45º i uns 30º d’adducció horitzontal. (30º partint del 90 de ABD) Mitjans d’unió: a) Càpsula articular: S’inserta a l’escàpula, al voltant de la cavitat glenoidea, fins al cap de l’húmer. Aquesta càpsula està reforçada per lligaments (pasius).
b) Bosses sinovials periarticulars: Existeixen algunes bosses sinovials entre la càpsula i els músculs periarticulars.
- B. Subcutànea acromial B. Subacromial B. Subdeltoidea B. Subescapular c) Lligaments passius: (es tensen o es destensen per fixar) - - - Llig. Coraco-humeral: Dos eixos.
Llig. Acromio-caracoideo: Aquest lligament delimita un espai Canal supraespinós, per aquest canal passa el músc supraespinós. (no es tensa ni es destensa. Si es calcifica es pot pinçar el supraespinós en abd del braç) Llig. Gleno-humeral: o Superior o Mig o Inferior Llig. Humero-transvers 8.1. Funció del lligament gleno-humeral: ABD: Tensió dels eixos ½ i inf . Es relaxa l’eix sup i Llig. Coracohumeral.
RE: Tensió els 3 eixos del llig. GH.
RI: Relaxació del 3 eixos del llig. GH.
8.2. Funció del lligament coraco-humeral: FLX: + Tensió sobre l’eix que s’inserta al troquíter.
EXT: + Tensió a l’eix que s’inserta al troquín.
d) Lligaments actius: “Manegot dels Rotadors”, músculs profuns que asseguren la coaptació de les superfícies articulars. Rotadors externs:     M. Supraespinós (inserció tròquiter) M. Subescapular (inserció troquín) M. Infraespinós (inserció tròquiter per darrer del supra) M. Rodó menor (inserció tròquiter per darrera del infra) 9. Extremitat superior.
9.1. Moviments articulars de l’espatlla.
A.Flexió: - Pla: Sagital Eix: Transversal Amplitut de moviment: 180º que es divideix en tres fases segons Kapandji 1er Temps de la flexió: De 0º a 50-60º el moviment el realitza l’articulació gleno-humeral.
2on Temps de la flexió: De 60 a 120º, el moviment es realitza a nivell de la cintura escapular, amb una basculació externa de 60º de l’escàpula, que orienta la cavitat glenoidea cap amunt i endavant. També es realitza una rotació axial de la clavícula de 60º, on participen les articuacions ECC i ACC realitzant 30º cadascuna d’elles.
3er Temps de la flexió: Va de 120º fins 180º, el moviment es realitza a nivell del Raquis amb una inclinació contralateral. La relació del moviment humeral respecte a l’escapular és 2:1 en la flex i en l’ABD.
b) Extensió: - Pla: Sagital Eix: Transversal Amplitut de moviment: 45-50º (sense fases) c) Abducció: - Pla: Frontal Eix: sagital Amplitut de moviment: 180º que es divideix en tres fases: 1er Temps de l’ABD: Va de 0º a 90º i participa l’articulació glenohumeral.
2on Temps de l’ABD: Va de 90º a 150º, i el moviment es realitza a nivell de la cintura escapular, amb una basculació externa de 60º que orienta la cavitat glenoidea cap amunt i endavant. També es realitza una rotació axial de la clavícula de 60º on participen les articulacions ECC i ACC realitzant 30º cadascuna d’elles. Igual que la flexió.
3er Temps de l’ABD: Va de 150º 180º i el moviment es realitza a nivell del Raquis amb una inclinació contralateral.
d) Addució: - Pla: Frontal Eix: Sagital Amplitut de moviment: 0º.
e) Abducció horitzontal: - Pla: Transversal Eix: Vertical Amplitut de moviment: Partint d’una posició de’ABD de 90 º hi hauria una amplitut de moviment de 30º. Partint d’una Flexió de 90º hi hauria una amplitut de moviment de 120º.
f) Adducció horitzontal: - Pla: Transversal Eix: Vertical Amplitut de moviment: partint d’una ABD de 90º hi haurà una amplitut de moviment de 140º. Partint d’una flexió de 90º hi haurà una amplitut de moviment de 50º.
g) Rotació Interna i Externa: - Pla: Transversal Eix: Vertical Amplitut de moviment: Amb una ABD de 90º de la glenohumeral, una flexió de colze de 90º i l’avantbraç en posició neutra, tindrem una rotació interna de 80º i una rotació externa de 90º.
10. Conceptes biomecànics.
10.1.
Articulació Glenohumeral.
Segueix la llei Convexa.
FLEXIÓ G-H: El moviment produït entre les dos superfícies és un moviment bàsicament rotacional amb un lliscament posterior i caudal.
EXTENSIÓ G-H: El moviment produït entre les dos superfícies és un moviment bàsicament rotacional amb un lliscament anterior.
ABDUCCIÓ G-H: El moviment produït entre les dos superfícies és de rodament superior, lliscament caudal.
ROTACIÓ EXTERNA G-H: El moviment produït entre les dos superfícies és de rodament posterior, lliscament anterior.
ROTACIÓ INTERNA G-H: El moviment produït entre les dos superfícies és de rodament anterior, lliscament posterior.
11. Tipus de maniobres passives.
     MOBILITZACIONS PASSIVES SIMPLES.
TRACCIONS.
MOBILITZACIONS PASSIVES ESPECÍFIQUES.
MOBILITZACIONS PASSIVES FUNCIONALS.
MANIOBRES DE RELAXACIÓ.
12. Mobilitzacions passives simples (MPS).
12.1.
MPS cap a la flexió G-H (DS).
Indicació: Valorar la quantitat i la qualitat del moviment, i mantenir el recorregut articular de la flexió.
Posició del Pacient: DS.
FT: Homolateral i orientat cap a caudal.
Fixació: Escàpula pel mateix pes del cos.
Presa: - Mà interna: Agafa el terç distal del braç per la cara medial.
Mà externa: Agafa la mà del pac, palmell contra palmell.
Ritme: El ritme d’una MPS.
Mobilització: Es fa la flexió de la articulació gleno-humeral, alhora que el FT es desplaça cap endarrere.
12.2.
MPS en sentit de la flexió i extensió (DS).
Indicació: Valorar la quantitat i la qualitat del moviment i mantenir el recorregut articular de la flexió i de l’extensió.
Posició del Pacient: SD.
FT: Situat homolateral al pacient.
Fixació: En principi no hi ha fixació, l’escàpula queda lliure.
Presa: - La mà caudal: 1/3 distal del braç i presa en bressol de l’avantbraç.
La mà cranial: Adaptada a l’escàpula per controlar el moviment.
Ritme: El ritme d’una MPS.
Mobilització: Es fa la flexió/extensió de la articulació gleno-humeral.
12.3.
MPS cap a l’extensió G-H.
Indicació: Valorar la quantitat i la qualitat del moviment i mantenir el recorregut articular de l’extensió.
Posició del pacient: En DL contralateral.
FT: Ventralment.
Fixació: - Mà cranial amb el polze a nivell de la clavícula i els quatre últims dits sobre l’espina de l’escàpula.
Presa - Mà caudal plana a nivell del 1/3 distal del braç, avantbraç en presa bressol.
Ritme: El ritme d’una MPS.
Mobilització: Braç cap a extensió.
12.4.
MPS en sentit de l’abd.
Indicació: Valorar la quantitat i la qualitat del moviment, i mantenir el recorregut articular de l’abd de la glenohumeral.
Posició del pacient: DS amb l’ES al llarg del cos.
FT: homolateral, orientat cap a caudal.
Fixació: l’escàpula pel propi pes del cos.
Presa: - Mà distal: agafa la mà del pacient, palmell contra palmell.
Mà proximal: al 1/3 distal del braç per la seva cara medial.
Mobilització: es provoca l’ABD de l’articulació a la vegada que el Ft camina enredera.
Es pot treballar en el pla frontal o en el pla de l’escàpula (30º del frontal). El de l’escapula sol ser més còmode per el pacient.
12.5.
MPS en sentit de l’abd horitzontal.
Indicació: Valorar la quantitat i la qualitat del moviment i mantenir el recorregut articular de l’ABD H de la GH.
Posició del pacient: Pacient en SD. L’articulació GH a 90º de flexió.
FT: Homolateral, a la cara dorsal del pacient.
Presa: - Mà proximal: Angle omoclavicular.
Mà distal: Presa amb bressol, mà adaptada al 1/3 distal del braç.
Mobilització: Separar el braç del cos amb un desplaçament corporal del FT.
12.6.
MPS en sentit de l’add horitzontal.
Indicació: Valorar la quantitat i la qualitat del moviment i mantenir recorregut articular de l’ADD H.
Posició del pacient: Pacient en SD. GH a 90º de flexió.
FT: Contralateral al braç a tractar, els braços envoltant al pac.
Presa: - Mà proximal: Adaptada sobre l’angle acromioclavicular, envoltant al pacient.
Mà distal: presa amb bressol del avantbraç, mà adaptada al colze.
Mobilització: A partir de la flexió GH, el braç es desplaça a l’eix mitjà del cos.
12.7.
MPS en sentit rotació interna.
Indicació: Valorar la quantitat i la qualitat del moviment i mantenir el recorregut articular de la rotació interna de la G-H.
Posició del pacient: SD.
FT: Homolateral a l’extremitat a tractar.
Fixació: - Mà proximal: Cara anterior del munyó de l’espatlla per controlar el moviment.
Presa: - Mà distal: A la mà del pacient.
Mobilització: Portem el braç cap a la RI.
12.8.
MPS en sentit de la rotació interna i externa en decúbit supí.
Indicació: Valorar la qualitat i quantitat de moviment i mantenir el recorregut articular de les rotacions interna i externa.
Posició del pacient: En decúbit supí amb el braç en ABD entre 45º i 90º i el colze en flexió de 90º i avantbraç en posició neutra. Una posició de 90º serà més agressiva per el pacient.
Posició del fisio: En sedestació homolateral.
Fixació: La mà caudal del fisio per sota del colze del pacient per fixar i controlar el moviment.
Presa: La mà cranial agafarà el canell del pacient.
Mobilització: Realitzarem una mobilització passiva cap a la rotació interna i externa. En cas de que el pacient tingui aprensió en la posició de 90º d’ABD, la farem a 45º on trobem relaxació del lligaments.
12.9.
MPS en sentit de la rotació interna a diferents graus d’abd.
Indicació: Valorar la quantitat i la qualitat del moviment i mantenir el recorregut articular de la rotació interna sobretot en els últims graus.
Posició del pacient: DL contralateral. La GH en ABD de 90º en el pla de l’escàpula. Colze a 90º de flx.
FT: BP, ventral al pacient .
Fixació: La mà caudal a la cara posterior del cap de l’húmer.
Presa: La mà craneal agafa el canell.
Mobilització: Farem la rotació interna màxima a diferents graus d’ABD (90º a 70º).
Moblitzem fent una adducció.
12.10. MPS circumducció G-H en DL “mà de morter” Indicació: Valorar la quantitat i la qualitat del moviment. Mantenir el recorregut global de l’art. G-H.
Posició del pacient: DL contralateral: GH a 90º abd en el pla de l’escàpula L’avantbraç reposa sobre l’espatlla del FT.
FT: Davant del pacient.
Fixació: Escàpula per les parts toves Presa: - Les dues mans a la part més proximal del braç (sota interlines art.), els dits entrecreuats.
Mobilització: Fem una petita tracció i seguidament es desplaça el cap de l’húmer fent cercles dins de la cavitat GH.
12.11. MPS en sentit de la circumducció (diferents graus de flex-Abd de 0º a 45º) Indicació: Valorar la quantitat i la qualitat del moviment i mantenir el recorregut articular global de l’articulació G-H.
Posició del pacient: DS, ben a prop de la vora de la llitera amb una lleugera flex-abd de la G-H.
FT: Homolateral, orientat cranealment.
Fixació: L’escàpula pel pes del cos.
Presa: - Mà interna: Cara interna 1/3 proximal braç. 1er espai interdigital a l’aixella.
Mà externa: Cara externa del 1/3 proximal del braç.
Mobilització: Realitzem moviments circulars cap als dos sentits, modificant els graus d’abd de 0-45º.
12.12. MPS en sentit de la circumducció (Diferents graus de flex-Abd de 45º a 90º) Indicació: Valorar la quantitat i la qualitat del moviment i mantenir el recorregut articular global de l’articulació G-H.
Posició del pacient: Pacient en D.S, ben a prop de la vora de la llitera, partint d’una flexabd de 45ºde la G-H.
FT: Homolateral a l’espai toraco-braquial.
Orientat cap a cranial.
Fixació: L’escàpula pel propi pes del cos.
Presa: - Mà externa a cara posterior de l’espatlla.
Mà interna a cara anterior de l’espatlla.
Mobilització: Es realitzen moviments circulars cap els dos sentits, modificant els graus d’abd de 45º-90º.
12.13. MPS en sentit de la circumducció (en SD).
Indicació: Valorar la quantitat i la qualitat del moviment i mantenir el recorregut articular global de l’articulació G-H.
Posició del pacient: en SD sobre la llitera amb l’articulació G-H en posició neutra, colze flexionat a 90º i avantbraç en pronació.
FT: BP, darrera del pacient.
Fixació: l’escàpula, pel propi pes de les parts toves.
Presa: - Mà Externa: L’avantbraç del pacient descansa sobre l’avantbraç del ft. La mà externa agafa el canell del pacient.
La mà Interna: Situada a sobre del munyó fa una palpació del moviment.
Mobilització: Realitzem moviments circulars dins d’un pla transversal en els dos sentits.
13. Traccions gleno-humerals.
 Les traccions perpendiculars al pla de tractament seran les anomenades traccions pures.
13.1.
Tracció G-H seguint l’eix del coll (Opció 1) Indicació: Dolor articular, valorar qualitat de moviment i facilitar el desplaçament entre les superfícies articulars i guanyar rang de mobilitat.
Posició del pacient: DS a prop del lateral de la llitera.
Colze en posició neutra articular.
Ft: Homolateral i orientat cap a cranial.
Fixació: A l’escàpula amb el pes del cos.
Presa: - Mà interna: Primer espai interdigital el l’aixella.
Mà externa: Reforça la presa agafant-se el canell de la mà interna.
Contrapresa: Amb la cuixa o pelvis del ft a nivell d’un terç distal del braç del pacient.
Mobilització: Equilibrant presa i contrapresa, es desplaça l'húmer en bloc en sentit ext, paral·lel a si mateix.
13.2.
Tracció G-H seguint l’eix del coll (Opció 2).
Indicació: Dolor articular, valorar qualitat de moviment i facilitar el desplaçament entre les superficies articulars i guanyar rang de mobilitat.
Posició del pacient: DS, situat ben a prop de la vora de la llitera. GH flex 90º aprox.
FT: Homolateral.
Fixació: A l’escàpula pel propi pes del cos.
Presa: - Mans entrecreuades al terç proximal del braç.
Contrapresa: amb el tòrax del ft a 1/3 distal del braç.
Mobilització: equilibrant presa i contrapresa es desplaça l'húmer externament.
13.3.
Tracció G-H seguint l’eix del coll (Opció 3).
Indicació: Dolor articular, valorar qualitat de moviment i facilitar el desplaçament entre les superficies articulars i guanyar rang de mobilitat.
Posició del pacient: DS, situat ben a prop de la vora de la llitera.
FT: BP amb la pelvis adaptada a l'aixella del pacient, quedan el ft a l’espai toraco-braquial.
Fixació: A l'escàpula pel propi pes del cos.
Presa: - Mà cranial: Agafa el braç per sobre del colze.
Mà caudal: 1/3 distal de l’avantbraç.
Contrapresa: Tota l’ES ha de quedar adaptada al cos del Fisioterapeuta Mobilització: Es separa el cap del húmer de la cavitat glenoidea a expenses d’un gir de la pelvis cap a exterior.
13.4.
Tracció seguint l’eix de la diàfisi (Opció 1).
Indicació: La mateixa que per la resta de traccions.
Posició del pacient: Ídem 4.16 opció 3 FT: Ídem 4.16 opció 3 Fixació: A l’escàpula per les pròpies parts toves.
Preses i contrapesa: Ídem 4.16 opció 3.
Mobilització: Es separa el cap del l’húmer de la cavitat glenoïdea seguint la direcció de la diàfisi (el Fisioterapeuta tira el pes del cos cap a caudal).
13.5.
Tracció seguint l’eix de la diàfasi (Opció 2).
Indicació: La de totes del traccions.
Posició del pacient: SD amb l’articulació GH en posició neutra, colze 90º i avantbraç enganxat al cos.
FT: Per darrere del pacient.
Fixació: A l’ escàpula per les pròpies parts toves.
Presa: - - Mà externa: 1/3 prox de l’avantbraç. (pacient molt gran, es pot fer mes força si es situa el braç entre el braç del pacient i el seu torax) Mà interna: 1/3 distal de l’avantbraç.
Mobilització: Aprofitant el pes del cos del FT, empeny l’avantbraç en sentit caudal amb els colzes estesos.
13.6.
Tracció G-H seguint l’eix de la diàfisi de 0 a 90º (Opció 3).
Indicació: Dolor articular, valorar qualitat de moviment i facilitar el desplaçament entre les superficies articulars i guanyar rang de mobilitat.
Posició del pacient: DS a prop del lateral de la llitera. El braç que tractarem entre el tronc i el braç proximal del fisioterapeuta.
Ft: Homolateral i orientat cap a cranial.
Fixació: A l’escàpula amb el pes del cos.
Presa: - Mà interna: Primer espai interdigital el l’aixella.
Mà externa: Primer espai interdigital adaptat al 1/3 proximal i extern de l'húmer.
Mobilització: Realitzarem la tracció en sentit de la diàfisis de l’húmer i amb propi pes del FT. A mesura que el pacient vagi guanyant mobilitat anirem incrementant el graus d’abducció i flexió.
13.7.
Massatge miofascial bíceps.
Indicació: Relaxar musculatura flexora/bíceps.
Posició del pacient: DS amb l’articulació GH en posició neutra, colze estirat i avantbraç en supinació.
FT: SD mirant al pacient.
Fixació: A l’ escàpula per les pròpies parts toves.
Presa: - Dits part medial del bíceps Polzes part lateral bíceps Mobilització: Pressió amb dits cap al fisioterapeuta i separació dels polzes. Dibuixant una “c”.
14. MPE: lliscaments gleno-humerals.
14.1.
MPE en sentit caudal.
Indicació: Valorar qualitat de moviment i guanyar graus d’abd i flexió de la GH. Es flexibilitza i elastífica la càpsula postero- inferior. (sobre tot l’inderior) Posició del pacient: DS a prop del lateral de la llitera.
Espatlla en posició de repòs.
FT: Homolateral, orientat cap a caudal a l’alçada del cap del pacient.
Fixació: Escàpula pel pes del cos.
Presa: - Mà proximal: Just per sota de la línia articular de la GH. (el més a prop de la línia interarticular) Mà distal: Just per sobre del colze.
Mobilització: Realitzem una tracció mantinguda amb la mà distal, i després amb la mà proximal fem un lliscament de grau II ó II I presionant el cap de l’húmer caudalment.
14.2.
MPE en sentit dorsal.
Indicació: valorar qualitat i quantitat de moviment i guanyar graus de flexió, RI i d’Add H. Flexibilitzar la càpsula posterior.
Posició del pacient: DS. Espatlla en posició de repòs.
FT: homolateral orientat cranealment.
Fixació: el propi pes del cos fixa l’escàpula i la pelvis del FT ajuda fixant el cantell lateral.
Pressa: - Mà proximal: 1/3 proximal del braç.
Mà distal: 1/3 distal braç.
Mobilització: Tracció + lliscament dorsal de grau III sobre l’articulació GH. Ens podem ajudar amb el pes del nostre cos.
14.3.
MPE en sentit dorsal (Opció 2).
Indicació: Valorar qualitat i quantitat de moviment i guanyar graus de flexió, RI d’Add H.
Flexibilitzar la càpsula posterior.
Posició del pacient: DS. Espatlla en posició de repòs.
FT: Homolateral orientat cranealment.
Fixació: Mà externa fixa l’escàpula caudalment.
Presa: - Mà interna: Sobre el colze del pacient.
Pit/esternó del fisioterapeuta sobre la mà interna.
Mobilització: Lliscament dorsal (presió) de grau III sobre l’articulació GH. Ens podem ajudar amb el pes del nostre cos.
14.4.
MPE en sentit ventral.
Indicació: Valorar qualitat de moviment i guanyar graus d’extensió, RE i abd-H. Elastíficar la capsula ant.
Posició del pacient: DP, ben a prop del lateral de la llitera. Espatlla en posició de repòs.
FT: Homolateral, mirant a craneal.
Fixació: L'escàpula per mitjà d’una rot contralateral del cap, el cantell lateral de l'escàpula per la pelvis del FT i una tovallola o cunya a l’apof. coracoides.
Presa: - Mà proximal: El més a prop possible de la interlinea articular.
Mà distal. 1/3 distal braç.
Mobilització: Tracció + lliscament ventral sobre l’art. GH.
15. Maniobres de relaxació.
15.1.
Vibració.
Indicació: Transmetre la vibració a tota l’ES per relaxar l’espatlla i disminuir el dolor.
Posició del pacient: DS amb lleugera flexió-ABD de l’articulació GH i colze en extensió.
FT: BP homolateral, orientat cap a craneal. A mesura que avança la maniobra s’orienta cap el costat contrari.
Fixació: En l’escàpula pel propi pes del cos.
Presa: - - Opció 1: col.loquem una mà per davant i l’altre per darrera del canell, amb els dits entrecreuats pel cantell cubital i els polzes sense creuar i en direcció craneal.
Opció 2: Agafar la mà com si volguéssim saludar.
Mobilització: Realitzem lleugera tracció mantinguda i transmetem una vibració a tota l’ES.
Ritme: Ritme viu.
15.2.
Obertura i tancament a diferents graus d’abd.
Indicació: Relaxació de l’espatlla.
Posició del pacient: DS amb l’articulació GH en ABD de 90º i el colze flexionat a 90º.
FT: BP homolateral, orientat cap els peus, a mesura que evolucioni la maniobra quedarem orientats cap el costat contrari.
Fixació: En l’escàpula pel propi pes del cos.
Presa: A nivell del canell.
Moviment: balanceig de tota l’ES empenyent lleugerament la part anterior del canell. Es combina amb una apertura i tancament a diferents graus d’ABD fins els 90º.
Ritme: Viu.
15.3.
Balanceig en sentit ventrodorsal i latero-medial.
Indicació: Relaxar l’espatlla.
Posició del pacient: DS, amb lleugera Flexió i ABD de la GH i colze en ext.
FT: BP homolateral, orientat cap a craneal. A mesura que avança la maniobra s’orienta cap a costat contrari.
Fixació: A l’escàpula pel propi pes del cos.
Presa: - Opció 1: Col·loquem una mà per davant i l’altre per darrera del canell, amb els dits entrecreuats pel cantell cubital i els polzes sense creuar i en direcció craneal.
Opció 2: Agafar la mà com si volguéssim saludar.
Moviment: Rs fa una lleugera tracció mantinguda i es realitzen petits desplaçaments en sentit ventro-dorsal i latero-medial de forma ràpida, variant els graus d’ABD fins 90º.
Ritme: Ritme viu.
...