Seminari I: Narcís Oller (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Literatura Catalana
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 2
Subido por

Descripción

Apunts dels seminaris de literatura catalana amb MIREIA CAMPABADAL BERTRAN

Vista previa del texto

Seminari de Literatura Catalana I 24/04/2015 Narcís Oller, pare de la novel·la catalana moderna: Narcís Oller com a pare de la literatura catalana. Per què Narcís Oller fa el que fa i quines són les tècniques narratives que utilitza per a fer-ho.
És considerat el pare de la novel·la moderna perquè sense gaires precedents en la tradició pròpia, va ser capaç de bastir un model lingüístic i literari vàlid per a la novel·la realista de l’Europa del moment. Això vol dir que, per a buscar un model lingüístic català, hem d’anar enrere a buscar una narrativa. Narcís Oller es troba en un panorama molt buit. El seu llenguatge narratiu és l’únic que els autors posteriors trobaran en la tradició narrativa catalana, per tant, és la figura de Narcís Oller qui patrocina aquest model narratiu català.
Narcís Oller forma part d’un procés de normalització de la literatura catalana.
Comença a ser normal la literatura catalana quan Narcís Oller busca els models en la tradició europea. És el pare de la concepció que tenim ara mateix de la narrativa catalana.
Comença a escriure en castellà (fins els 30 no escriu en cataalà) i hi ha dos grans moments en que comença a escriure en catala. En primer lloc hi ha uns jocs florals, l’any 18877, en què Oller es sent impresionat per la lletra catalana (gran nexe entre l’escriptor i la llengua nadiva). L’altre gran moment que l’impulsa a escriure en català: Josep Yxart i Joan Sardà, qui l’insten a escriure en català.
Cinc reculls de contes de Narcís Oller Cròquis del natural: primera obra que escriu Narcís Oller en català. Fa esbossos en català. Parlarà de la revolució industrial, de la nova burgesia. Serà aquest cròquis el precursor de la novel·la ciutadana moderna.
De tots colors: el recull més senzill.
Figura i paissatge: recull de narracions breus.
Rurals i urbanes: es publiquen molt després de la seva escriptura. Contes autobiografics, contes de situacions socials... Narcís Oller no entenía el modernisme en els seus inicis.
El llapis i a la pluma: també, com a tots colors, és un recull de contes per nens.
Memòries literaries: publicació pòstuma. Home sincer, familiar i fidel al seu país.
Caracteristiques de les narracions Narracions més esquemàtiques. Tenen sempre un protagonista (indiferentment de l’escenari: camp o ciutat): la burgesía. La gran majoria dels seus relats, ja sigui ciutat o poble, tenen la burgesía com a protagonista. La burgesía com a protagonista real o com a observadora. Com a observadora està analitzant les altres classes socials.
Realitza un analisis molt complet de la societat i els seus grups socials.
Influències estètiques Es decideix a reunir dos mons antagònics en les seves narracions (móns de dificil unió).
Primer el realisme, que voreja el naturalisme zolià, i el sentimentalisme moralista que porta cap al romanticisme tradicionalista.
Crisi literaria: factors, causes, components.
Narcís Oller va tenir uns ansy d’entusiasme: assedegat d’escriure. Hi ha dos factors per la crisi: la crisi del realisme i el naturalisme (que estan combinats); i la mort d’Yxart i de Sardà, que moren amb tres anys de diferència per tuberculosi. En pocs anys, Narcís perd els models literaris (realisme i naturalisme) i el seu suport motivacional.
Apareix el modernisme. Ell era en els cercles on hi havia els modernistes, però no va poder suportar el canvi. Les generacions futures no acullen les seves obres bé, el veuen anticuat. Aquest trionf del modernisme i aquesta crisi del model realista provoca que l’estètica idealista del modernisme comenci a endinsar-se en la psicologia dels personatges. Oller admira als modernistes, el seu vocabulari i el seu estil, però no s’hi adapta.
Una diatriva, un atac, als pilars fonamentals a nivell estètic del modernisme. En primer lloc all concepte de novetat o modernitat, concepte tan preuat pels modernistes. En segon lloc el concepte d’idea, d’ideal.
El modernisme, incialment, va fer només narrativa curta (i després llarga). El modernisme dona lloc al subjectivisme de les impressions de la realitat més noves tècniques narratives que pretenen suggerir. El modernista vol suggerir, donar la seva visió de la realitat, donar una visió suggerent. Per tant és la realitat que dona l’autor en el temperament.
Narcís Oller troba una sortida: fer narrativa breu. És en la narrativa breu on Oller pot aplicar les seves tènciques sense fer narracions massa extenses. La literatura ha de dir grans coses i el modernisme diu grans coses a través del simbolisme. Narcís Oller fa el que pot per adaptar la novela simbòlica (Pilar Prim) tot i que no acaba de saber encaixar-la. Segona via per sortir-se’n. Buscar altres referències: Flaubert. Autors russos.
Modernisme com a poder redemptor de l’art: gran caracterització dels personatges, impresions de la realitat.
L’escriptura d’artista és aquella que defensa l’escriptura basada en l’experiència personal traduida en visions intenses i sintètiques en una imatgeria pòrpia de l’artista.
Mostres de decadentisme en Oller El decadentisme: la presència constant de la mort, el gust per els paissatges foscos i obscurs.
“L’horitzó grisenc, escapadís i espès. Un gèlid de vidre glaçat que damunt meu...” CREPUSCLE D’HIVERN.
3) Tècniques narratives 3.1) El narrador i el punt de vista.
a)El recurs de les narracions segones El narrador i el punt de vista. Com innova Narcís Oller? El recurs a les narracions segones. Dins de la narració es fa una explicació o el retrat d’un altre. Sovint són fets tràgics. Característiques de les narracions segones: la primera, atribuir un paper testimonial i reflexiu al narrador. La segona: el jo-narrador, és, molt sovint, la contrafigura d’Oller. I la tercera: les diferències del tractament narratiu entre la primera narració i la segona són rellevants.
b) Procediment indirecte: El monòleg interior (diferents denominacions) d’estil indirecte lliure. Com diu el pròpi títol Oller tenia que perfeccionar aquestes tènciques i ho fa mitjançant el monòleg inerior. Realitza perspectiva narrativa variable.
És la confusió de la veu del narrador (i la gràcia és que es confongui de debò) amb el punt de vista narratiu del personatge que focalitza. Narcís Oller, que no ho tenia prou acurat, ho posava entre cometes. Narcís Oller abandona l’omnsisciència absoluta o total per anar a la omnisciència limitada o parcial. La maniobra consisteix en narrar la història des de la perspectiva dels personatges. Influència de l’estil de Flauvert.
3.2) Les funcions del paisatge: Són un ingredient tècnic rellevant. A vegades la descripció ocupa més espai que la pròpia acció. I què és la descripció? És la forma de seleccionar la realitat. És una manera de mitigar tot allò que és cru amb dosis de bellesa i de realisme. Funcions del paisatge: la primera, suspendre l’acció temporal de la trama. Suspendre la trama i l’acció. Donar un descans al lector. Segona funció: atorgar característiques als personatges a través dels espais que els enmarquen. La caracterització indirecte dels personatges. Permet coneixer els personatges a través d’altres vies. El paisatge és el mirall que reflecteix els sentiments dels personatges. El paisatge passa a ser subjectiu i el narrador pot dosificar molt bé la informació que dona dels personatges. El paisatge és el correlat objectiu del món emocional dels personatges. Dones versemblança als personatges extenent els personatges a l’espai: extendre les caracteristiques dels personatges a l’espai (les pròpies, les interiors) perquè en definitiva el que vol l’autor és crear il·lusió de realitat.
1- Suspendre la trama 2- Caracteristiques del personatge 3- Soggerir una determinada emoció en el lector ...