Resum tema 1-10 (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Dret Penal ( (Exempció de la Responsabilitat Penal)
Año del apunte 2016
Páginas 31
Fecha de subida 06/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

DRET PENAL II: EXEMPCIÓ I DETERMINACIÓ DE LA RESPONSABILITAT PENAL TEORIA DEL DELICTE L’antijuricitat se centra en el fet i la culpabilitat en l’autor. Punibilitat té a veure en aspectes de política criminal, segons el qual es preveu que el dret penal no ha d’intervenir en determinats casos. Antijuricitat: comportament humà, tipicitat i antijuricitat.
Culpabilitat: imputabilitat, coneixement antijuricitat i exigibilitat. Veurem tipus d’omissió, antijuricitat i culpabilitat.
 Paradoxa de l’home calb de Sorites.
TEMA 1: ELS DELICTES D’OMISSIÓ 1. Una norma prohibitiva es vincula a una acció.
2. Una norma preceptiva (obligatori haver de fer alguna cosa). El contingut material és prestacions de millora o salvaguarda de tercers. No fer el que s’ha de fer.
Exemple tipus de comissió activa Art. 197. 1. Aquell que, per descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d’una altra persona, sense el seu consentiment, s’apoderi dels seus papers, cartes, missatges de correu electrònic o qualssevol altres documents o efectes personals ....
Exemple tipus d’omissió Art. 195. 1. Aquell que no socorri una persona que estigui desemparada i en perill manifest i greu, quan podria fer-ho sense risc propi ni de tercers, ha de ser castigat ...
Art. 227. 1. Aquell que deixi de pagar durant dos mesos consecutius o quatre mesos no consecutius qualsevol tipus de prestació econòmica en favor del seu cònjuge o fills, establerta en un conveni judicialment aprovat o en una resolució judicial, ....
Art. 450. 1. Aquell que, tot i poder-ho fer amb la seva intervenció immediata i sense risc propi o aliè, no impedeixi la comissió d’un delicte que afecti les persones en la seva vida, integritat o salut, llibertat o llibertat sexual, ....
Art. 385. ... aquell origini un risc greu per a la circulació d’alguna de les maneres següents: 1a. Alterant la seguretat del trànsit mitjançant la col·locació a la via d’obstacles imprevisibles, el vessament de substàncies lliscants o inflamables, ...
2a. No restablint la seguretat de la via, quan hi hagi l’obligació de fer-ho.
Hi ha deure de: -Socorres -D’evitar atemptats contra vida, llibertat i llibertat sexual NO PATRIMONI.
LÍMITS ENTRE ACCIÓ I OMISSIÓ  - Començar preguntant-nos si el resultat s’ha causat per una acció positiva.
Resposta positiva: delicte d’acció.
 Exemple: en lloc de novocaïna (allò indicat per anestesiar al pacient), se li subministra cocaïna, de manera que mort: El resultat letal és imputable a una acció positiva –subministrament de cocaïnaque constitueix delicte.
No s’ha de plantejar l’existència d’un delicte de omissió per no haver subministrat novocaïna ja que la cocaïna és el que ha provocat la mort.
- CLASSES D’OMISSIÓ - Tipus d’acció: de mera activitat (la conducta ja esgota el tipus penal) i de resultat (resultat separat espai- temporalment de la conducta, no esgota el tipus en la conducta) Els tipus d’accio són la base de la infracció de una norma prohibitiva de una intervenció activa indesitjable per la seva nocivitat.
- Tipus d’omissió: Són la base de la infracció de una norma preceptiva, que obliga a una determinada cooperaciño desitjable.
1. Poden acontentar-se amb el simple no fer alguna cosa determinada (contrapartida dels delictes de mera activitat en l’omissió,), contrapartida als delictes de mera activitat en el tipus d’acció, no m’importa el resultat, la qüestió és que no he realitzat la conducta: TIPUS D’OMISSIÓ PURA 2. O requerir a més la no evitació d’un resultat (equivalents als delictes de resultat a l’àmbit de l’omissió). Importa la no comissió de la conducta i el resultat produït. El subjecta estava obligat a realitzar la conducta i a evitar el resultat, el qual com era garant, tenia l’obligació d’evitar: COMISSIÓ PER OMISSIÓ Llibertat per la conducta, responsabilitat per les conseqüències.
TÍTOLS D’IMPUTACIÓ JURÍDICO-PENALS - Principi “NEMINEM LAEDERE” (no facis mal als altres): tots tenim el deure d’organitzar la pròpia esfera jurídica de formar que de la mateixa no resulti danys pels demés, que siguin imputables a tal organització.
1.Llençar el nen al contenidor(no fer mal a tercers) - Vulneració de deures de solidaritat: que admet graus.
 Solidaritat mínima vs. Solidaritat reforçada (els tipus d’omissió pura es basen en la solidaritat, els altres en “no facis mal als altres”) 2.No fer res davant dels plors del nen al contenidor( insolidaritat) DELICTES D’OMISSIÓ PURA (mera activitat omissiva) Tipus objectiu (realització conducta diferent a l’ordenada) - Situació típica (deure d’actuació) Absència de la conducta indicada Capacitat de realitzar la conducta(exigibilitat) Tipus subjectiu - Dol/imprudència (i s’escau) Exemple: art. 195.1 Omissió del deure de socors: “el que no socorriere a una persona que se halle desamparada ya en paligro manifiesto y grave, cuando pudiere hacerlo sin riesgo propio ni de tercero, será castigado...”.
SITUACIÓ TÍPICA La necessitat de socors neix d’una situació de desempara davant d’un perill manifest i greu, per part d’una persona.
Això constitueix la situació típica.
ABSÈNCIA D’ACCIÓ DETERMINADA La conducta delictiva es descriu per la llei amb l’expressió “no socorriere”, que ha d’entendre’s que exigeix que en lloc de socórrer es realitzi una altra conducta diferent.
Aquest representa el segon element del tipus objectiu de l’omissió pura: l’absència d’una acció determinada.
CAPACITAT DE REALITZACIÓ DE LA CONDUCTA Es condiciona el deure de socors a que l’autor “pugui fer-ho”.
Aquest és el tercer element típic: la capacitat de realització de la conducta.
REALITZACIÓ DEL TIPUS EN COMISSIÓ PER OMISSIÓ Tipus objectiu (No evitació d’un resultat) - Situació típica (deure d’actuació): Posició de garant (identitat amb la comissió activa).
No realització de la conducta indicada (no control del risc assumit) + producció resultat Capacitat personal de realitzar la conducta + capacitat acció indicada d’evitar el resultat Tipus subjectiu - Dol/imprudència (si s’escau) Art. 11. Els delictes o les faltes que consisteixin en la producció d’un resultat només s’han d’entendre comesos per omissió quan la no evitació d’aquest, en infringir un deure jurídic especial de l’autor, equivalgui, segons el sentit del text de la Llei, a la seva causació. A aquest efecte s’equipara l’omissió a l’acció: a) Quan existeix una obligació legal o contractual específica d’actuar.
b) Quan aquell que omet hagi creat una ocasió de risc per al bé jurídicament protegit mitjançant una acció o omissió precedent.
POSICIONS DE GARANTIA I.
Funció específica de protección d’un bé jurídic afectat (deures d’empara)(MADRE) Per a que la no evitació del resultat pogués equivaldre a la seva causació per via activa, era precís afegir un requisit no previst en els tipus legals : la posició de garant del autor respecte del bé jurídic protegit.
PG: PROTECCIÓ D’UN BÉ JURÍDIC 1. Comunitat de vida i vinculació familiar estreta: quan el bé jurídic que s’ha de protegir ha d’estar en situació de desempara (menors d’edat o nadons). Es discuteixen els casos límit.
Companya de pis No . No podem dir que hi ha una posició de garantia amb dependència absoluta.
2. Comunitat de perill: quan hi ha grups que accepten realitzar una tasca molt riscosa.
Si fan la tasca junts és perquè confien que si algú es fa mal, els altres l’ajudaran. És per això que decideixen emprendre aquesta acció, per tant, són garants.
3. Assumpció voluntària funció de protecció: quan et responsabilitzes voluntàriament d’un familiar, empleat, etc.
II.
Funció personal de control d’una fornt de perill (deures d’assegurament)(PERRO PELIGROSO) PG: CONTROL D’UNA FONT DE PERILL 1. Deure control de fonts de perill situades en l’àmbit personal de domini (cotxe sense frens arreglats) 2. Responsabilitat per conductes de tercers (pares responsables del fill menor comissió per omissió) 3. Actuar precedent (ingerència): creació o aument, en un moment anterior, de un perill atribuïble al seu autor . ART 11 I ART 195.3 ALTRES ELEMENTS DEL TIPUS OBJECTIU Omissió pura: absència d’acció determinada  Cxo: producción d’un resultat Omissió pura: capacitat d’acció  Cxo: capacitat d’evitar el resultat No realització de la acció indicada (Ex ante)  Idònia per controlar el perill Producció resultat (Ex post)  Imputable a l’omissió: Causalitat hipotética/Disminució risc No hi ha causalitat naturalistica , hiha causalitat hipotética.
POSSIBILITAT D’EVITAR EL RESULTAT - • Aquest poder faltarà quan l’acció positiva indicada de res serveix per evitar el resultat, perquè de totes formes es produirà.
• No cal la presència d’una veritable relació de causalitat entre omissió i resultat: en el sentit de les ciències de la naturalesa és impossible que un resultat positiu es causi per un no fer (ex nihilo nihil fit).
• Causalitat hipotètica: virtualitat de l’acció respecte al resultat.
Augment de les possibilitats d’evitació del resultat (disminució del risc).
OMISSIÓ PURA DE GARANT OMISSIÓ PURA COMISSIÓ PER OMISSIÓ OMISSIÓ PURA DE GARANT: La idea és la de la omissió pura però és de garant perquè no la pot cometre qualsevol. És omissió pura perquè no s’imputa el resultat però és de garant perquè només ho poden cometre unes persones determinades que tenen una posició específica en salvaguardar situacions de risc.
Art. 195.3: ... si la víctima ho fos per accident ocasionat fortuïtament o per imprudència ...
Art. 196: ... el professional que, estan obligat, denegui assistència sanitària ...
Art. 385. ... aquell origini un risc greu per a la circulació d’alguna de les maneres següents: 2a. No restablint la seguretat de la via, quan hi hagi l’obligació de fer-ho.
Art. 316: no posar a disposició dels treballadors les mesures de seguretat e higiene ...
TEMA 2: TEORIA GENERAL CAUSES DE JUSTIFICACIÓ Tres grans pilars de la teoria jurídica del delicte: - 1. Antijuricitat: Comportament humà Tipicitat Antijuricitat o absència de causes de justificació 2. Culpabilitat (imputació personal) 3. Punibilitat Delicte: fet penalment antinjurídic culpable i punible.
Causes de justificació - Legítima defensa (20.4) Estat de necessitat (20.5) Compliment d’un deure o exercici d’un dret (20.7) A més: Desconeixement (desconeixemnt del estat de necessitattrencar la finestre, sense conèixer la fuga de gas) Suposició errònia (Legitima defensa putativa Pensava que la pistola era de veritat) Tipus: 1. Objectiu 2. Subjectiu Per poder castigar a algú per una conducta que ha produït un resultat, s’han de donar aquestes dues tipicitats.
Causes de justificació: Només si es dona que no concorre cap causa de justificació ni objectiva ni subjectivament podem dir que un subjecte ha comés un fet antijurídic. Per que hi hagi antijuricitat ha d’haver-hi un fet típic (objectiva i subjectivament), i que no hi hagi cap causa de justificació (objectiva i subjectivament). Si tenim això passarem a la culpabilitat i després a la punibilitat.
Fet penalment antijurídic. Injust o il·lícit penal.
No hi ha causes de justificació.
No pensi que hi ha causes de justificació.
EFECTES: Efectes de la justificació del fet: (diferenciar exculpació de justificació) - - - No s’imposa ni pena ni mesura de seguretat (MS): mesura de seguretat si es un subjecte inimputable. Quan un fet no es antijurídic no es pot imposar ni pena ni MS, aquesta la imposarem quan un fet és antijurídic però no es pot imputar al culpable.
No legítima defensa: davant d’un fet justificat no es pot actuar en legítima defensa. No hi ha legitima defensa possible contra algú que sesta defensant legítimament. No pots defensar-te legítimament quan tu has iniciat la provocació.
No punibilitat participació No responsabilitat civil (excepte Estat de Necessitat: mal a tercers, imperfecte en un cotxe furtat que s’ha utilitzat per salvar algú, etc... art. 118.3): quan es comet un delicte, no hi ha nomé responsabilitat penal, sinó civil també derivada de delicte. Quan actuo justificadament no he d’indemnitzar(El que lesiona en legitima defensa no ha de pagar la responsabilitat civil derivada de delicte) En canvi un fet típic i antijurídic però no culpable sí que ha d’indemnitzar (si soc una persona drogoaddicte o alcohòlica).
GRAVETAT DE L’INJUST PENAL: Les causes de justificació és gradual, es pot posar un atenuant o un eximent, poden ser complertes o incomplertes: - Causes de justificació incompletes (art. 21.1 CP): disminució injust del fet. Art. 68, pena inferior 1 o 2 graus. Disminueixen l’antijuricitat però no ‘eliminen completament.
ESTRUCTURA DEL TIPUS DE JUSTIFICACIÓ: Hem d’analitzar que concorren els pressupòsits objectius i els subjectius: 1. Objectiu: En cada causa de justificació hem de veure que s’han de donar els pressupòsits i els requisits de la conducta.
- Pressupòsits CJ: s’han de complir els pressupòsits de les causes de justificació.
- Requisits conducta (necessitat, proporcionalitat) - 2. Subjectiu: Ha d’haver coneixement de que s’està fent una acció justificada. Coneixement de la part objectiva.
SUPÒSITS ANÒMALS: ERROR (exemple : broma pistola, pistola de plastic) 1. Objectiu: hi ha un – aquí: objectivament no hi ha perill 2. Subjectiu: hi ha un + aquí. Creença errònia del perill SUPÒSITS ANÒMALS: DESCONEIXEMENT (ABSÈNCIA ELEMENT SUBJECTIU) (exemple: 1-ET gires per matar algú, i després em dono conte que si no l’hagués matat jo, ell m’hagués matat a mi, 2-Finestre trencada+fuga de gas) 1. Objectiu: hi ha un + aquí: objectivament hi ha una situació de perill 2. Subjectiu: hi ha un – aquí. Desconeixement: Subjectivament la persona no sap del perill.
Concorre sense cap problema una causa de justificació quan concorrin els supòsits i els requisits i a més quan hi hagi coneixement. El problema ve quan hi ha error o desconeixement.
TEMA 3: LEGÍTIMA DEFENSA Art. 20.4 CP 4t. Aquell que obri en defensa de la persona o de drets propis o aliens, sempre que hi concorrin els requisits següents: Primer. Agressió il·legítima. En cas de defensa dels béns s’ha de reputar com a agressió il·legítima l’atac a aquests que constitueixi delicte o falta i els posi en perill greu de deterioració o pèrdua imminents. En cas de defensa de la llar o les seves dependències es reputarà agressió il·legítima l’entrada indeguda en aquella o aquelles.
Segon. Necessitat racional del mitjà emprat per impedir-la o repel·lir-la.
Tercer. Manca de provocació suficient per part del defensor.
Fonament El que és rellevant és que hi ha algú que realitza una agressió il·legítima, que vol alterar l’estatus quo d’algun altre.
La balança. Bé jurídic lesionat per la conducta en legítima defensa. Se salva un bé jurídic individual (això decanta la balança cap aquesta banda) i a més també es defensa el dret d’aquesta manera, estic actuant com a defensor del dret. Doble fonament de la legítima defensa, la balança de la justícia es decanta pel cantó de la víctima per: 1. Salvaguarda d’un bé jurídic. Protecció individual 2. Salvaguarda del Dret. Defensa Dret (evitació fet antijurídic).
El que canvia tot es que el subjecte interfereix il·legítimament en una esfera aliena (agressor) No cal parlar de proporcionalitat estricta entre béns individuals, però tot hi això sí que hi ha d’haver una certa proporcionalitat entre els béns. (Límits ético- socials de la legítima defensa).
PRESSUPÒSITS LEGÍTIMA DEFENSA: HA D’HAVER UNA AGRESSIÓ IL·LEGÍTIMA ACTUAL: 1. Agressió - - - - Atac físic? Defensa de drets i béns. No l’hem d’entendre com acometiment físic, sinó també com atac als nostres drets i béns.
Dol. Només podem actuar en legítima defensa enfront conductes que tenim plena consciència que s’estan donant. Les accions imprudents no poden ser repel·lides mitjançant la legítima defensa. L’agressió ha de ser dolosa.
2. Il·legítima (antijuricitat) Acció típica i antijurídica. La legítima defensa no es pot al·legar davant d’agressions que no siguin típiques i antijurídiques (no quan concorren causes d’absència d’acció, quan manca l’acció, la tipicitat o l’antijuricitat).No ens podem defensar legítimament contra algú que no actua de forma coinsient.
Infracció penal? Il·lícits civils. També ens poden defensar davant d’il·lícits civils.
3. Actualitat. Possibilitat de defensa. (Exemple dona del vaixell) No abans (defensa preventiva) No després (excés extensiu). Quan ja hem repel·lit l’agressió i ja no podem actuar en legítima defensa.Seria venjança.
Agressió imminent. L’agressió és legítima quan diem que ha començat la temptativa.
Fins que no s’inicia la temptativa no es pot al·legar la legitima defensa.
Inici temptativa? Teoria de la defensa eficaç, hi ha autors que consideren que una agressió és imminent quan encara que no hagi començat la temptativa, si m’espero ja no tindré res a fer, quan esperar-nos hagués convertit en totalment ineficaç la defensa.
Exemple: El que montà l’arma per disparar encara, encara no ha iniciat la temptativa. Si es mata aquest terrorista que volia atemptar, NO es pot considerar legitima defensa perquè la temptativa no s’ha iniciat.( En tot cas, es pot al·legar DEFENSA EFICAÇ).
- Consumació i fi de l’agressió. No hi ha possibilitat de defensa quan s’ha acabat l’agressió i s’ha consumat el fet.
CONDUCTA EN LEGÍTIMA DEFENSA (DEFENSA NECESSÀRIA): Necessitat de defensa personals (propis o legítima defensa de tercers) - A. En abstracte: actual+ bé defensable Béns individuals, drets, llar (propis o tercers) En abtracte defensarte d’un robatori amb una patada, es pot considerar legitima defensa.
B. En concret: mitjà menys lesiu idoni per a la defensa (no proporcionalitat estricta).
Excés intensiu (eximent incompleta). No cal un anàlisis totalment racional, depèn en la situació que es trobi el subjecte, però s’ha de comprovar que del mitjans que tenim al nostre abast, hem triat el menys lesiu, es ha dir el més proporcional.
(proporcionalitat estricte) (amano) En concret defensarte del robatori amb una patada desproporcionada( mitja desproporcional) es un excés intensiu C. Exclusió absoluta desproporció (límits ètic-socials de la legítima defensa). En absoluta desproporció entre bens(vida-poma). En cas de menors i incapaços, si podem fugir, fugim abans de quedar-nos i donar-li un cop de puny.
MANCA DE PROVOCACIÓ SUFICIENT I.
Element no essencial (eximent incompleta). Si hi ha provocació per la persona que després es defensa, no es pot al·legar legítima defensa.
II.
Baralla acceptada mútuament.
ERROR I.
Error sobre el pressupòsit objectiu (legítima defensa putativa). No hi ha agresio il·legítima acutal, però si hi ha un error sobre el pressuposit abjectiu( la bolsa o la vida) -Si l’error es invencible, és com si concorregués en la realitat. No es castiga.
-Si l’error és vencible, es castiga com a imprudencia. Si el error fuera vencible, se aplicará la pena inferior en uno o dos grados.(art.14 cp) Baixar la pena en un grau vol dir agafar el límit mínim de la pena i dividint-la entre dos, i la xifra que obtenim la restem al límit mínim, per tant, la pena estaria entre aquest nou número i el límit mínim de la pena original. (Així en dos graus també).
TEMA 4: ESTAT DE NECESSITAT Diferència amb la legítima defensa és que no hi ha una agressió il·legítima actual, o almenys no es realitzada pel subjecte que finalment vulnera un bé jurídic.
Art. 20.5ª. el que, en estado de necesidad para evitar un mal propio o ajeno lesione un bien jurídico de otra persona o infrinja un deber, siempre que concurran los siguientes requisitos: - Primero. Que el mal causado no sea mayor que el que se trate de evitar Segundo. Que la situación de necesidad no haya sido provocada intencionadamente por el sujeto.
Tercero. Que el necesitado no tenga, por su oficio o cargo, obligación de sacrificarse.
Tenim interessos que són legítims, tan propis com aliens. Hi ha interessos del que es defensa i del que resulta lesionat, aliens. Es considera que el mal que se cerneix sobre aquest interès legítim que resulta lesionat, resulta ser un mal inferior, es pot actuar en estat de necessitat per tal de salvaguardar el interessos legítims aliens. Per solidaritat ha d’acceptar aquesta intromissió en el seu interès. Però aquest no ha causat la situació. Per aquest motiu hi ha responsabilitat civil. És l’únic cas on si es preveu la responsabilitat civil derivada del delicte. Salvaguardem els interessos legítims aliens tot i que tenim interessos legítims.
Mal inminent Necessitat •Subsidarietat •Nec. Mitja Ponderacio de mals CLASSES I.
EN justificant i exculpant (causes de justificació, causes de inexigibilitat): -Fonament justificació: En cas de col·lisió d’interessos, l’acció correcta és la que salva l’interès més important EN Justificant. Es considera que la dignitat és important en l’estat de necessitat justificant (l’home és un fi en si mateix).
A causa danys a la porta de B i viola la seva llar per evitar morir congelat.
-Fonament exculpació: Interès lesionat és igual al que es salvaEN Exculpant Disculpa si el subjecte actua en una situació de conflicte on inexigible altra conducta. (exemple, el que algú treu un ronyó per donar-li al seu fill que s’està morint, no actua justificadament però se l’exculpa perquè no es pot demanar a un pare que no faci el que faci falta pel seu fill).
II.
EN propi i de tercers: (auxili necessari) -Propi: A, transportista, veient que d’altra froma no podrà evitar l’enfonsament, llença tota la càrrega del vaixell.
-De tercers: A, pare de B, veient que d’altra forma no podrà salvar al seu fill, agafa el cotxe del veí (c) per portar a B a l’hospital.
III.
EN agressiu i defensiu: -Estat de necessitat defensiu està més a prop de la legítima defensa, perquè la persona tot i no poder dir-se que s’ha donat una situació d’agressió il·legítima.(Defensarse del atac d’un gos no hi pot ser legitima defensa xk un gos no es un comportament humà.) -Estat de necessitat agressiu és l’exemple de la persona que es queda en mig de la muntanya i trenca una porta per entrar a una casa aliena per no morir de fred, l’amo de la casa no té cap culpa de la creació de l’estat de necessitat.
JUSTIFICACIÓ: l’acció correcta és la que salva el interès més important.
EXCULPACIÓ: per molt que considerem que vida i vida son valors iguals, no es pot justificar perquè no hi ha una acció correcta però si es pot exculpar.
REQUISITS ESTAT DE NECESSITAT: 1.Estat de necessitat 2.Ponderació mals Mal imminent Mal menor Necessitat i subsidiarietat Proporcionalitat 3.Manca de provocació 4.No obligació de sacrificar-se 1. ESTAT DE NECESSITAT Estat de perill actual per interessos legítims, que no doni lloc ni a legítima defensa ni a l’exercici d’un dret.
Exigències legals de la situació de necessitat: - - El perill es refereix a un mal propi o aliè (auxili necessari) L’acció ha de ser la única forma d’evitar que el perill lesioni un bé jurídic d’altra persona o infringeixi un deure. Si hi ha un mitjà legítim menys lesiu d’ aconseguir el mateix, no estarem en una situació d’estat de necessitat (problemes del furt famèlic).
El subjecte actuï en estat de necessitat (element subjectiu: coneixement) A) Perill d’un mal propi o aliè - Requisit essencial  Si no hi és: ni tan sols eximent incompleta - El perill ha de ser imminent i actual El perill ha de ser un mal  Valoració social i objectiva (valorem de manera social i no només subjectiva si un pres fuig de la presó per evitar el seu mal)  Afectació d’interessos legítims B) Necessitat de lesionar un bé jurídic o infringir un deure - Subsidiarietat  Que no hi hagi una altra forma menys lesiva d’evitar el mal.
- Necessitat  Abstracta: necessitat d’alguna acció salvadora I.
Si falta: RESPONSABILITAT  Concreta: necessitat del mitjà utilitzat I.
Si falta: EXIMENT INCOMPLETA - - - 2. PONDERACIÓ DE MALS Proporcionalitat I.
Que el mal causat no sigui major que el mal evitat Ponderació d’interessos: del necessitat i de l’afectat Regles de ponderació: I.
Els valors de la personalitat són preferents als béns patrimonials.
II.
La vida i la integritat física son es valors més importants, no son béns ponderables (en l’EN justificant, en tot cas ho portarem a l’exculpació).
El bé jurídic vida no és quantificable ¿? I.
Inadmissible la ponderació segons el número de vides? II.
Qüestió qualitativa: es pot sacrificar a un dèbil mental per salvar a un premi Nobel? O al criminal per salvar a bon ciutadà? Els utilitaristes justifiquen.
Algunes excepcions: es permeten lleus ingerències en drets de la personalitat (coaccions, lesions greus) per salvar valors patrimonials importants.
 El bé jurídic vida no és quantificable? -Inadmissible la ponderació segons nº de videsOntologistes(no justifiquen) -Qüestió qualitativa: Es pot sacrificar un dèbil mental per salvar a un premi Nobel?  Quantitavistes !LEGITIMACIO DE CONDUCTES!--> Tortura vs salvar 1000 vides.
- - 3. NO PROVOCACIÓ INTENCIONADA DE LA SITUACIÓ DE NECESSITAT Provocació dolosa exclou l’estat de necessitat.
 No si és imprudent (exemple, un excursionista comença una escalada sense fer cas a les advertències. Té dificultats i per evitar congelar-se, entra a una casa privada).
Eximent incompleta si es provocació dolosa, si és imprudent s’aplica l’estat de necessitat completa. Una altra cosa és la responsabilitat civil.
4. QUE LA NECESSITAT NO TINGUI, PER RAÓ DEL SEU OFICI O CÀRREC, OBLIGACIÓ DE SACRIFICAR-SE - Deure de suportar determinats riscos (bomber, policia, capità del vaixell, etc.) Deure de sacrifici vinculat a un determinat ofici o càrrec.
Si els béns jurídics son proporcionals dona igual si ets capità de vaixell, bomber, etc. Si son béns extremadament desproporcionals si que es pot fer alguna cosa (tirar la càrrega per salvar-te a tu o saltar a una casa i trencar-la per sortir de la casa en llames).
EN I COL·LISIÓ DE DEURES I.
II.
Col·lisió: per complir un deure (que implica evitar un mal propi o aliè) és necessari infringir un altre deure.
Modalitat particular d’Estat de Necessitat: infracció de deures (Exemple: A, metge, per poder socórrer a un ferit greu, deixa de socórrer a un altre ferit).
TEMA 5: COMPLIMENT DEL DEURE I EXERCICI LEGÍTIM DEL DRET, OFICI O CÀRREC Art. 20.7 CP: “El que obre en cumplimiento de un deber o en el ejercicio legítimo de un derecho, oficio o cargo”. S’enumeren 4 supòsits: - Compliment d’un deure Exercici d’un dret Exercici d’un ofici Exercici d’un càrrec COMPLIMENT DEL DEURE Pressupòsit: deure de lesionar el bé jurídic vulnerat (i no només el deure d’actuar).
- - Agent de policia practica una detenció, a la que està obligat: actua emparat per l’eximent del compliment del deure, perquè hi ha un deure específic a practicar la detenció.
En canvi, si per aconseguir detenir a uns delinqüents que fugen a gran velocitat en un cotxe, la policia condueix temeràriament aquest delicte: s’exclou l’estat de necessitat (els policies tenen un genèric deure d’actuar, però no el deure concret de posar en perill la seguretat del trànsit).
Delimitació de l’àmbit d’aplicació Llei només estableix deures específics de lesionar béns jurídics respecte a aquells que exerceixen determinats càrrecs públics: forces de l’ordre públic, tribunals, funcionaris de presons.
El Dret penal recorre a la coacció com a mitjà per imposar normes i són determinades persones les que han d’exercir tal coacció mitjançant: detencions, interlocutòries de presó, sentències, sanció disciplinària.
Delimitació: estat de necessitat, col·lisió deures i compliment deure 1. Estat de necessitat: l’autor del fet típic no té el deure de salvar e bé jurídic en perill a costa d’un altre (menys important).
2. Col·lisió de deures: l’autor del fet típic té el deure de salvar el bé jurídic en perill (però no de lesionar-ne un altre).
Socórrer algú conduir excés velocitat Estat de necessitat(NO és col·lisió de deures, ja que no he de socórrer si jo puc ser en perill o tercers) 3. Compliment deure: l’autor del fet típic (el càrrec públic) té el deure de lesionar un bé jurídic per salvar-ne un altre.
Policia persegueix afectant la seguretat vial Estat de necessitat(NO és compliment de deures, ja que no té deure de afectar la seguretat vial) Deure de l’ús de la força per part de l’autoritat i agents Art. 5.2. c) LO 2/1986, de Forces i Cossos de seguretat: obliga a “actuar amb la decisió necessària quan d’això depengui l’evitació d’un dany greu, immediat o irreparable”.
Pressupòsits de l’ús de a força a) Pressupòsit subjectiu: condició d’Autoritat o agent de l’autoritat en el subjecte actiu, que estigui actuant en l’exercici del seu càrrec.
b) Límits objectius: principis de necessitat i proporcionalitat - L’ús de la força ha de ser necessari per complir la funció pública - L’ús de la força ha de resultar proporcional al fet.
NECESSITAT L’agressió il·legítima no és un requisit. No cal El que motiva la utilització de la força no és una agressió a l’autoritat, sinó una infracció del dret que s’ha d’impedir o un perill per als demés, pels que ha de vetllar la força pública.
PROPORCIONALITAT A més de necessari, l’ús de la força ha de resultar proporcional a la gravetat del cas.
Si la infracció que s’hauria d’evitar per la força no és greu, l’exigència de proporcionalitat impedirà el recurs a la violència.
Si la infracció és greu, haurà d’existir proporcionalitat. No cal respectar el límit de l’art.
20.5: el mal pot ser superior al que s’evita, perquè entra en joc la reafirmació de l’Ordenament Jurídic.
Exemple: Mort davant d’un que intenta deixar-te tetraplègic.
EXERCICI D’UN DRET La llei reconeix drets que permeten lesionar algun bé jurídic. Diferenciar: I.
II.
Drets no procedents d’un ofici o càrrec (Dret de correcció) Drets procedents d’un ofici o càrrec.
També s’ha de avaluar que existeix el dret de sigil·li: Psicòleg o capella en confessionari.
Drets no procedents d’un ofici o càrrec. Dret de correcció.
El dret de correcció permet a pares i tutors corregir moderadament als seus fills o pupils que es troben sota la seva pàtria potestat o tutela.
El concepte de moderació és relatiu i es troba condicionat culturalment i segons l’edat del menor.
Ha d’existir: necessitat i proporcionalitat. Sense necessitat educativa no es pot parlar de dret de correcció.
Drets procedents d’un ofici o càrrec Diferència entre ofici i càrrec: el càrrec fa referència a una funció pública (funcionaris públics).
Drets derivats de la professió mèdica, advocacia i mestres.
Aquestes professions suposen la realització d’actes previstos en diversos tipus delictius: - Metges: intervencions coactives en establiments psiquiàtrics.
Advocats: imputacions que afectin a l’honor.
Mestres: mesures que afectin a la llibertat dels alumnes.
TEMA 6: CULPABILITAT Contingut de la culpabilitat: Imputabilitat: sense la qual s’entén que el subjecte no pot comportar-se d’una altra manera a com ho fa: - No pot entendre la il·licitud del fet.
No pot actuar conforme a aquesta comprensió.
Possibilitat del coneixement de l’antijuridicitat: Es comprova si el subjecte podia conèixer la prohibició del fet, com a condició per adequar la conducta.
Absència de causes d’exculpació: EN exculpant i por insuperable.
No exclouen totalment la possibilitat d’actuar d’una altra manera, però la disminueixen notablement.
- Art. 21.2. Arravatament o obcecació Art.19. Minoria d’edat Art. 20.2. Intoxicació La culpabilitat no només es constata, la culpabilitat s‘imputa. Decisió del legislador, concretada pel jutge. No hi ha prou amb la base biològica, es necessari que afecti la psicologia del subjecte. (no hi ha prou amb ser malalt, ha de ser que aquesta malaltia no em permeti...). Fórmula mixta biològica- psicològica.
CAUSES INIMPUTABILITAT 1. Anomalia o alteració psíquica permanent (Art. 20.1 CP). Malaltia que en principi es endògena.
- Síndromes psicòtiques - Síndromes demencials i oligofrènies - Síndromes psicopàtiques o trastorns de la personalitat - Síndrome neuròtica 2. Trastorn mental transitori (Art. 20.1.II): manifestacions particulars (Art. 20.2) Vinculats amb qüestions exògenes:  Intoxicació plena. Pel consum de substàncies.
 Síndrome abstinència TRASTORN MENTAL TRANSITORI I ACTIO LIBERA IN CAUSA Art. 20.1.II: “el trastorn mental transitori no eximirà de pena quan hagués estat provocat pel subjecte amb el propòsit de cometre el delicte o hagués previst o degut preveure la seva comissió”.
TRASTORN MENTAL TRANSITORI: GRAUS - - Eximent plena: art. 20.1.II: pertorbació plena, és a dir, pertorbació tal que determini una plena anormalitat en el seu coneixement de la situació o en les condicions del seu autocontrol.
Eximent incompleta: art. 21.1: pertorbació notable.
Atenuant d’arravatament, obcecació o estat passional (art. 21.3ª) o atenuant analògica (art. 21.7ª).
Celopatia(Paranoide) Celotipia •20.1(completa) •completa (nooooo) •Incompleta(21.1) •21.3(Pasional) INTOXICACIÓ PLENA Està exempt de responsabilitat criminal qui al temps de cometre la infracció penal es trobi en estat d’intoxicació plena pel consum de begudes alcohòliques, drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques o altres que produeixin efectes anàlegs.
Classes d’embriaguesa 1. Preordenada al delicte: provocada per cometre un delicte (per ex., per donar-se valor per realitzar-lo).
2. Voluntària: embriaguesa es busca voluntàriament (no el delicte).
3. Culposa: embriaguesa es produeix imprudentment.
4. Fortuïta: per ex., embriaguesa patològica que per primera vegada una petita dosi d’alcohol produeix embriaguesa.
Per tant: que el subjecte s’hagi embriagat voluntàriament o per imprudència no significa que, si delinqueix en tal estat, hagi volgut el fet ni que aquest fos previsible, doncs pot voler-se o preveure’s la embriaguesa sense voler-se ni ser previsible que vagi a produir-se una lesió a un BJ.
I.
II.
III.
LETÀRGICA: grau màxim que dona lloc a un estat d’inconsciència. Exclou la conducta humana voluntària.
PLENA: pertorbació total de la consciència. Exclou la imputabilitat.
SEMI-PLENA: pertorbació parcial. Disminueix la imputabilitat (eximent incompleta o atenuant).
IV.
SIMPLE EXITACIÓ: Irrellevant.
Graus d’intoxicació Intoxicació letàrgica: Exclou el comportament humà Intoxicació plena: Eximent completa (20.2) Intoxicació semiplena: Molt intensa: eximent incompleta (21.1), no tant intensa: atenuant (21.2) INTOXICACIÓ PLENA - - No tota intoxicació plena eximirà.
La intoxicació preordenada deixarà en peu la responsabilitat dolosa.
La intoxicació voluntària o culposa, quan el fet fos imputable a imprudència (o dol eventual) anterior punible, donarà lloc a responsabilitat per imprudència (o dol eventual) (ALIC).
La intoxicació fortuïta eximeix.
Atenuant: del límit inferior a la meitat de la pena. S’agafa la meitat inferior de la pena.
Agreujant: s’agafa la meitat superior de la pena.
No hi ha eximent complerta quan l’embriaguesa esta preordenada al delicte.
SÍNDROME D’ABTINÈNCIA S’eximeix a qui al temps de cometre una infracció penal “es trobi sota la influència del síndrome d’abstinència a causa de la seva dependència a tals substàncies”(20.2). L’efecte ha de ser ple. No pueda comprender la ilicitud del hecho o actuar conforme a esa comprensión.
- Eximent incompleta si l’efecte no és ple.
En casos menors atenuant art. 21.2.
INTOXICACIÓ I ANOMALIA O ALTERACIÓ PSÍQUICA PERMANENT • Addicció a l’alcohol i, sobre tot, a les drogues pot generar malalties mentals permanents com la psicosis.
Art. 20.1: anomalia o alteració psíquica permanent. Quan l’alcohol ha produït una psicosis (ja no es dins del trastorn mental transitori) 3. Minoria d’edat ART. 19 CP: els menors de 18 anys seran responsables criminalment segons el que estableixi la Llei Orgànica reguladora de Responsabilitat Penal del Menor (LO 5/2000, de 12 de gener) LORPM: menors entre 14 i 18 anys, pels fets tipificats com a delicte o falta en el CP.
Mesures educatives.
Menors 14 anys: NO RESPONSABILITAT PENAL: se’ls hi apliquen les normes sobre protecció de menors previstes al CC.
1. Plena imputabilitat i responsabilitat segons el CP: 18 anys.
2. Dels 14 als 18: règim de responsabilitat que també és penal, però diferent: mesures educatives.
- Naturalesa sancionadora-educativa.
3. Menors de 14: no estan subjectes a cap classe de responsabilitat penal, sinó a mesures civils educatives i/o assistencials.
4. Alteració de la percepció des del naixement o la infantesa Alteració de la percepció Sord-muds. Supòsits anàlegs ... ? Autisme Casos insuficient capacitat intel·lectual entren en anomalies psíquiques (20.1) Han de suposar una incomunicació amb el món social que incapaciti al subjecte per rebre normalment la norma jurídica: l’alteració de la percepció ha de donar lloc a una alteració greu de la consciència de la realitat.
Minoria penal: Criteri del dia natural i criteri de moment a moment. Importa el moment de comissió del fet.
Inimputabilitat: eximent plena Imputabilitat disminuïda: eximent incompleta Imputabilitat disminuïda (II): circumstància atenuant Imputabilitat (plena) Art. 20.1er Art. 20.2on Art. 20.3er.
 MS (art. 101 ,102,103) Art. 21.1a.
 MS (art. 104) Art. 21.2a.; Art. 21.3a.; Art. 21.7a (en relació 21.1a).
TEMA 7: ERROR DE PROHIBICIÓ Art. 14.3 CP. L’error invencible sobre la il·licitud del fet constitutiu de la infracció penal exclou la responsabilitat criminal. Si l’error fos vencible, se aplicarà la pena inferior en un o dos graus.
- Coneixement de l’antijuridicitat Desconeixement de l’antijuridicitat: vencible / invencible CONEIXEMENT DE L’ANTIJURIDICITAT 1. Què ha de saber-se? Objecte del coneixement de l’antijuridicitat.
2. Com s’ha de saber? Grau de certesa necessari Objecte de coneixement Què ha de saber-se? - Delictes mala in se /mala quia prohibita N’hi ha prou amb saber que el comportament és contrari a l’ordenament jurídic, sense més concreció: antijuridicitat general (TS) Ex: Saps que conduir a +120 està prohibit, aleshores has de saber que no pots fer-ho a 210.
No confondre: - - Error de tipus / error de prohibició Error de fet / error de dret : Error de dret: Error en el qual la ignorància o el coneixement inexacte afecta una norma jurídica. Error de fet: Error en el qual la ignorància o el coneixement inexacte afecta un fet, una cosa , una persona, etc.
Elements normatius del tipus vencible Imprudencia Invencible Impune Error de tipus .
Vencible Baixada en 1 o 2 graus Error de prohibicio Invencible No es castiga Grau de certesa - - N’hi ha prou amb el coneixement eventual de l’antijuridicitat. Considerar seriosament l’antijuridicitat del comportament i no descartar-lo.Fundada sospita, alta probabilitat (aprox. del eventual) En cas de dubte: abstenció Error de prohibició culturalment condicionat (mutilació genital) ERROR DE PROHIBICIÓ 1. Concepte: desconeixement il·licitud o creença de la licitud 2. Error directe i indirecte (o de permissió) Error indirecte: error sobre l’existència o error sobre els límits normatius d’una causa de justificació( cas lejano oeste) 3. DIFERENCIA ENTRE: Error sobre els pressupòsits objectius CJ I Error de tipus.
4. Error invers: Creure que es delicte quan no ho és. Delicte putatiu o imaginari(impune) EVITABILITAT DE L’ERROR Error vencible: s’hagués pogut evitar observant la diligència deguda Possiblitat de disipar l’error: - Reflexió Consulta Font fiable TEMA 8: INEXIGIBILITAT Parlem d’un subjecte imputable i conscient de l’antijuridicitat. La motivació normativa, pressió situacional anormal y causes d’exculpació.
La idea es que les conductes heroiques no son exigibles pel dret.
INEXIGIBILITAT No confondre l’anormalitat de la situació amb l’anormalitat del subjecte Inclou dues causes d’inexigibilitat: - L’estat de necessitat exculpant La por insuperable Legislació Art. 20 CP. Están exentos de responsabilidad penal: 6ª. El obrare impulsado por miedo insuperable.
També Art. 20.5. Estat de necessitat (En no justificant.) - Mal causat no superior a l’evitat(mals=) Mal causat superior (por insuperable) No confondre la força física irresistible amb la força psíquica, que es la que se situa en l’àmbit de la inexigibilitat.
DIFERÈNCIES JUSTIFICACIO I/O EXCULPACIO( pwp) Por insuperable: elements 1. Por - No ha d’entendre’s com a terror, sinó com a temor. En alguns casos de terror podem tenir fins i tot una causa d’inimputabilitat, un trastorn mental transitori..
2. Insuperable - No pugui superar-se la seva pressió motivadora, no es pot actuar d’altra manera.
- TS: que la por sigui de tal entitat que l’home mig, el comú dels homes, no ho hagués resistit. El dret no pot exigir conductes heroiques Home mig en la posició de l’autor: amb els seus coneixements i condicions personals, físiques i mentals.
3. Mal - Greu - Seriós - Real (tot i que és possible l’error) - Imminent Pendent relliscant: possibilitat de que tothom comenci a traficar amb drogues. Legitimació de la conducta.
TEMA 9: CONCURSOS Concurs de delictes 1. Concurs real: pluralitat de fets i pluralitat de delictes.
2. Concurs ideal: unitat de fet- pluralitat de normes- pluralitat de delictes. Un fet que comporta dos delictes.
3. Concurs medial: cas paradigmàtic de quan es comet un delicte com a mitjà per realitzar un altre.
Concurs lleis: unitat de fet- pluralitat normes- únic delicte CONCURS REAL Pluralitat de fets realitzats per un mateix subjecte constitueix una pluralitat de delictes Límits màxims de compliment (Art. 76 CP) (ACUMULACIÓ JURÍDICA) Mai es pot superar el triple de la pena més greu. Encara que l’acumulació material és de 10 anys, l’acumulació jurídica és de 9 anys. Hi ha uns límits de compliment que limiten l’acumulació material.
Quan els delictes tenen una pena (el triple de la més greu) que supera els 20, hi ha una altra norma que diu que no es pot superar els 20 anys. Mai superior al triple de la més greu, però mai superior a 20. Aquest és el límit ordinari.
Quan els delites tenen una pena especialment greu, en principi el límit ordinari era 20, però quan els delictes comesos son molt greus, especialment poden arribar als 25, 30 o 40.
Límits excepcionals acumulació jurídica - 25 anys: un delicte amb pena de fins 20. Exemple: assassinat (139) + delicte pena més 5 anys 30 anys: un delicte amb pena de més de 20. Exemple: assassinat (140) + delicte pena més de 5 anys.
40 anys: dos delictes amb penes de més de 20. Exemple: assassinats (140) 40 anys: terrorisme, un delicte amb pena de més de 20. Exemple: un assassinat terrorista + delicte pena més de 10 anys.
CONCURS IDEAL Un sol fet constitueix dues o més infraccions (Art. 77 CP) Art. 139 CP. Assassinat: “... aquell que mati una altra persona ...” Art. 550 CP. Atemptat: “... aquells que escometin l’autoritat, els seus agents, ...” Un sol fet, una única pena (acumulació jurídica). Art.77.2: pena infracció més greu, en la seva meitat superior.
- Excepció: quan l’acumulació material de penes sigui més beneficiosa (EX: pena de presó i multa: lesions lleus a l’autoritat).
CONCURS MEDIAL Delicte 1: falsedats. Delicte 2: estafa RELACIÓ MITJÀ- FINALITAT Article. 77.1- … quan una [de les infraccions] sigui un mitjà necessari per cometre l’altra (DUES CONDUCTES: concurs real).
PERÒ: Tractament: concurs ideal Perquè hi ha la relació mitjà- finalitat s’ha de tractar com un concurs ideal. És un concurs real que es tracta com un concurs ideal.
CONCURS DE LLEIS (Art. 8 CP) Un fet sembla que infringeix vàries normes (subsumible lògicament a totes) però finalment només es pot admetre l’existència d’un únic delicte.
FONAMENT: Principi “non bis in idem. (Si consideréssim els dos delictes infringiríem aquet principi).
Problemes de delimitació: concurs ideal.
Art. 8. Els fets susceptibles de ser qualificats segons dos o més preceptes d’aquest Codi, i no compresos en els articles 73 a 77, s’han de castigar observant les regles següents: - - 1a. El precepte especial s’ha d’aplicar amb preferència al general.
2a. El precepte subsidiari s’ha d’aplicar només en defecte del principal, tant si es declara expressament l’esmentada subsidiarietat, com si aquesta és tàcitament deduïble.
3a. El precepte penal més ampli o complex ha d’absorbir els preceptes que castiguin les infraccions consumides en aquest.
4a. En defecte dels criteris anteriors, el precepte penal més greu ha d’excloure aquells que castiguin el fet amb una pena menor Quatre principis que regulen el concurs de lleis.
PRINCIPI D’ESPECIALITAT Homicidi (Art. 138): matar Assassinat (Art. 139): matar amb traïdoria Llei especial 8. 1a. CP El precepte especial s’ha d’aplicar amb preferència al general.
L’assassinat es matar amb traïdoria, l’assassinat deroga l’homicidi.
PRINICIPI DE SUBSIDIARIETAT Subsidiarietat expressa: Art. 382. ”Quan amb els actes sancionats en els articles 379, 380 i 381 s’ocasioni, a més del risc previngut, un resultat lesiu, sigui quina sigui la seva gravetat, els Jutges i Tribunals hauran d’apreciar tan sols la infracció penada més greument.
Subsidiarietat tàcita: - Partícip – autor.
Temptativa – consumació.
Perill concret – lesió.
Normalment és tàcita. El particip es subsidiari a l’autor, la temptativa a la consumació i el perill concret a la lesió. La lógica es el principi bis in idem.
PRINCIPI DE CONSUNCIÓ 3a. El precepte penal més ampli o complex ha d’absorbir els preceptes que castiguin les infraccions consumides en aquest.
Amenaces Robatori amb intimidació Furt Robatori força Robatori en casa habitada Violació llar El robatori amb intimidació és una figura que absorbeix les amenaces i el furt. Castiguem el delicte més complex. Si no tinguéssim el delicte de robatori amb intimidació, aplicariem un delicte de furt i d’amenaces com a concurs medial (el més greu a la meitat superior).
Quan la lesió excedeix el mitjà necessari per emportar-te la cosa, ja no es un concurs de normes sino un concurs de delictes (si per emportar-me un ordinador, li trenco un braç).
PRINCIPI D’ALTERNATIVITAT 4a. En defecte dels criteris anteriors, el precepte penal més greu ha d’excloure aquells que castiguin el fet amb una pena menor.
Exemple: A trenca el vidre d’un cotxe per apoderar-se d’una bossa. En arribar el propietari, l’amenaça per poder fugir amb el botí.
Robatori amb força (art. 238 CP) 1- 3 anys Robatori amb intimidació (art. 242 CP) 2-5 anys No podem castigar pels dos delictes. No hi ha relació d’especialitat respecte la relació entre el robatori amb força i el robatori amb violència. No hi ha subsidiarietat. No hi ha consunció (dues figures sumades donen lloc a una altra més complexa). Es podria sumar al robatori amb intimidació els danys, ja que aquests no els recull l’article.
Casos en que cap dels anterior principis es pugui considerar, s’aplica el precepte més greu.
Supòsits que no son ni d’especialitat, ni de subsidiarietat ni de consunció. Castigar per els dos vulneraria el principi bis in idem. Es castigaria pel delicte més greu.
...

Comprar Previsualizar