8. Interpretació i aplicació del dret (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Teoria del dret
Profesor E.T.
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 23/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura teoria del dret, de primer de dret a la UAB amb la professora Emma Teodoro, de l'any 2016

Vista previa del texto

Teoria del dret 1º Dret UAB TEMA 8: INTERPRETACIÓ I APLICACIÓ DEL DRET 8.1: APLICACIÓ DEL DRET – MÈTODE DEDUCTIU Els juristes realitzen la tasca tècnica de cercar les normes jurídiques aplicables a un cas concret, establint mitjançant la interpretació l’abast d’aplicació de les normes prèviament seleccionades.
La finalitat és arribar a solucions o decisions jurídiques. Establir les conseqüències de les normes jurídiques pel que fa a un cas concret.
Concepció tradicional del mètode jurídic: Mètode lògic – deductiu - El dret és concebut com un tot.
- Es basa en el concepte d’exegesi (interpretació, explicació) - El jurista desenvolupa la tasca tècnica d’interpretació del dret positiu vigent. No crea dret. Especifica quina és la solució jurídica que estaria prevista en una norma abstracta i general.
- Aplicació del dret: procediment que té com objectiu determinar el significat abstracte i general d’una norma jurídica en funció dels fets d’un cas concret sobre els que el jurista haurà de decidir. És a dir, haurà de subsumir els fets en la norma general i abstracta. Així qualificarà jurídicament els fets per tal d’obtenir la conseqüència jurídica prevista en la norma general i abstracta.
Fases del mètode lògic – deductiu Fase 1: Reconstrucció dels fets Objectius: - Determinar i comparar els fets que després hauran de ser subsumits en la norma jurídica.
- Comprovar fàcticament els fets. La dificultat apareix perquè els fets són controvertits.
Poden haver-hi versions diferents de les parts. Per això, a banda de fixar els fets, també s’hauran de provar.
- Reconstrucció dels fets: comprovació fàctica de la realització dels mateixos i reconstrucció empírica dels fets.
1 Teoria del dret - 1º Dret UAB No qüestions jurídiques.
Fase 2: Qüestions de dret. Determinar la norma jurídica al cas concret Objectius: - Buscar la norma jurídica aplicable al cas.
- Concretar el significat d’aquesta norma jurídica general i abstracta al cas concret.
Dificultat: possibilitat d’aplicació de més d’una norma jurídica.
- Podem trobar-nos davant de llacunes o antinòmies.
Fase 3: Concreció de la decisió jurídica Objectius: - Subsumir els fets fixats i provats (durant la fase de la reconstrucció dels fets) en una norma jurídica. La dificultat apareix a l’hora d’encaixar els fets concrets en el supòsit general i abstracte d’una norma mitjançant la interpretació de conceptes abstractes.
Crítica al model deductiu 1. Fe en la lògica deductiva - La forma real de procedir quan es pren una decisió jurídica no és un procediment lògic i ordenat segons el model clàssic de sil·logisme pràctic.
- No considera la incidència dels factors no jurídics en l’aplicació del dret.
- Trobar l’única solució al cas mitjançant l’exegesi d’aquestes.
- No qüestions jurídiques.
2. Tensió abstracte – concret - Per tal de subsumir els fets concrets en la norma jurídica, hem hagut de qualificar prèviament aquests fets, per tant, els haurem reconstituït conceptualment. Aquest procés implica una operació complexa, ja que qualifiquem a partir de la norma jurídica que previsiblement sabem (coneixement expert) que aplicarem. Així anirem passant dels fets a la norma i de la norma als fets successivament.
Existeix la possibilitat de canviar la determinació de la norma aplicable.
Això vol dir que els juristes anem pivotant entre el supòsit de fet del contingut de la norma (abstracte) i els fets (concret). Això esta criticat, perquè llavors no es sosté el mètode lògic – deductiu.
- Reconeix l’existència de factors psicològics en l’aplicació del dret (reacció antiformalista de la teoria del dret) 2 Teoria del dret - 1º Dret UAB Reconeixement de cert marge de discrecionalitat en l’aplicació del dret: “casos difícils” on la solució no és evident. Apareix la necessitat d’introduir límits a l’arbitrarietat a través de la racionalitat.
- Cal parar atenció en el fet de que la solució no pot ser arbitrària, i per això haurem de justificar la decisió a través de criteris i valors addicionals.
Mètode deductiu i principis constitucionals Principis constitucionals lligats a la problemàtica de la decisió jurídica: Principi de legalitat pel que fa a l’aplicació de la llei - Qualsevol decisió ha de basar-se en la llei. La llei és l’element legitimador de les decisions, el que legitima una decisió jurídica és que s’adeqüi a la llei.
- Totes les decisions (judicials o administratives) hauran d’estar basades en una norma vàlida per tal de ser considerades legítimes.
Article 9.3 de la Constitució: La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.
Per tant, el principi de legalitat és un principi constitucional.
Article 103.1 de la Constitució: L’administració pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb sotmetiment ple a la llei i al Dret.
Principi d’independència judicial Article 117.1 de la Constitució: La justícia emana del poble i s’administra en nom del rei per jutges i magistrats integrants del poder judicial, independents, inamovibles, irresponsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei.
Llei orgànica 6/1985 d’1 de juliol del poder judicial Independència orgànica; personal (trasllats i jubilacions no utilitzats com a instruments de pressió); de criteri (siguin neutrals en l’exercici de la seva funció, al marge dels seus interessos i ideologia). Reconeixement críticament com la subjectivitat dels jutges impregna les seves decisions.
3 Teoria del dret 1º Dret UAB Aquests dos principis impliquen que les decisions judicials estiguin basades en la llei. Els jutges no creen dret ni poden actuar discrecionalment.
Principi de seguretat jurídica Establert en l’article 9.3 de la Constitució.
- Idea de seguretat jurídica: o Interessos de “l’home bo”: vol saber quina és la solució jurídica que protegeix o empara els seus drets.
o Interessos de “l’home dolent”: vol saber quin serà el comportament dels tribunals quan hagin de valorar les conseqüències jurídiques de les seves accions.
- Només hi ha una solució jurídica possible.
- Les decisions jurídiques no creen dret. Les decisions judicials (paradigma de les decisions jurídiques) han de buscar la solució jurídica que es troba en les normes de l’ordenament jurídic.
- Supòsits en els que el principi de seguretat jurídica exigeix reforçar el principi de legalitat: matèria penal.
Exemple: necessitat de l’existència prèvia d’una norma jurídica amb rang de llei que determini les conductes punibles i la sanció a imposar; irretroactivitat de les disposicions sancionadores o les que restringeixin drets individuals o conseqüències no favorables.
Teories “neoempiristes” Objectiu: - Intenten defugir del model jurídic tradicional lògic-deductiu - Presenten un model jurídic que es basa en la justificació racional de les decisions jurídiques.
- Entenen que la solució jurídica final d’un cas concret comporta un pas no deductiu final.
Així la solució jurídica final a un cas serà sempre una elecció possible i no el resultat de l’aplicació de les regles del mètode deductiu.
Per què? - Entenen que el legislador no és sempre racional. És a dir, no sempre fa lleis perfectes, que preveuen solucions clares i no contradictòries per a qualsevol cas hipotètic que es pugui donar.
4 Teoria del dret 1º Dret UAB - Els juristes han de ser racionals en la interpretació i aplicació de la llei.
- La solució concreta a un cas concret sempre serà la més raonable possible, mitjançant també l’aplicació de criteris imperatius arguments de justícia material.
- L’acceptació racional a una decisió jurídica descansa en la seva justificació, en les raons que la justifiquen.
Teoria de l’argumentació racional de Perelman Distinció entre judicis de veritat i judicis de valor Els judicis de veritat utilitzen els científics per exposar les seves teories. Són acceptats si demostren experimentalment que són veritat.
Els judicis de valor són aquells sobre els quals descansen les decisions jurídiques. No es poden provar, no tenen referent empíric i no tenen res a veure amb la veritat.
o Per tal que una decisió jurídica s’accepti, ha de ser raonable i convèncer que és la decisió més raonable possible. Hauré de mostrar i no persuadir. Així obtindrem l’adhesió racional a la decisió jurídica presa.
o Una decisió es raonable si es basa en arguments convincents que permeten l’acord, l’acceptació i convenceran en un procés d’argumentació.
Crítica - “Context ideal de justificació” de les decisions jurídiques (no “audiència universal”) - No integra altres condicionaments valoratius, psicològics, socials... que formen part de la decisió jurídica.
Actualment...
- Aquesta teoria de l’argumentació s’integra dins de l’esquema deductiu del model tradicional pel que fa a la resolució dels casos jurídics  La decisió jurídica final integra un cúmul de decisions prèvies: entorn als fets, la normativa aplicable al cas concret, etc. Així es produeix una justificació gradual de la decisió final.
Aquesta estarà conformada per raons lògiques jurídiques i arguments racionals.
8.2: MOTIVACIÓ DE LES DECISIONS JUDICIALS Justificar implica donar raons. Cal justificar si existeix controvèrsia (entre els fets jurídics) i per evitar arbitrarietat i discrecionalitat.
5 Teoria del dret 1º Dret UAB Estructura de la motivació d’una decisió judicial Article 120.3 de la Constitució: Les sentències seran sempre motivades i es pronunciaran en audiència pública.
- Sistema d’aplicació judicial de la llei, els jutges han de motivar les seves decisions. És una necessitat racional i un imperatiu constitucional. Han d’exposar, mostrar el fonament legal de la seva decisió, facilitant així el control de la legalitat d’aquesta.
Evitació d’arbitrarietat i discrecionalitat.
- Pràctica: la majoria de recursos contra decisions judicials (amb independència dels referents als elements de prova) giren entorn a: 1. Concepte d’infracció de la norma legal aplicable.
2. Interpretació que fan els jutges del contingut de la norma.
- L’estructura de la motivació està determinada per: 1. Principi de legalitat 2. Principi de supremacia de la llei com a font del dret Estructura de les decisions judicials 1. Fonaments de fet: (qüestions de fet) - Arguments que recullen informació i proves sobre els fets del cas (antecedents – fets – fets provats) 2. Fonaments de dret: (qüestions de dret. Raonament jurídic) - Motivació legal mínima: 1. Motius sobre la legislació aplicable.
2. Precisions necessàries sobre el significat de la norma i la seva oportunitat al marge dels fets jurídics.
- Motivació legal concreta: 1. Qualificació jurídica dels fets. En quin supòsit de fet encaixa la reconstrucció dels fets del cas i la seva valoració jurídica. Explicació del raonament per tal de subsumir els fets.
2. Determinació de les conseqüències jurídiques per al cas concret.
3. Motivació complementària a arguments racionals: (sentit comú, criteris econòmics, socials, valors...) - S’incorporen per tal de completar el sentit literal del text de la norma.
- Per resoldre una llacuna.
6 Teoria del dret 1º Dret UAB Elements de reflexió crítica 1. Estructura anterior: obeeix als postulats de la concepció tradicional del mètode jurídic.
Amb aquesta similitud sorgeixen 3 objeccions: 2. Objeccions: - “Anar i tornar” dels fets a la norma i de la norma als fets guiarà la reconstrucció conceptual dels fets per part del jutge, així com la determinació dels elements objecte de prova. Així la separació entre qüestions de fet i dret es desdibuixa.
- Decisió dels casos es produeix intuïtivament abans de la determinació i interpretació de la norma aplicable. Raonament pràctic.
- Existència de criteris addicionals al marge de la legalitat i les regles del mètode jurídic tradicional que s’apliquen sense realitzar el procés descrit en aquest mètode lògic-deductiu.
8.3: INTERPRETACIÓ DEL DRET - Els juristes utilitzen aquest terme per referir-se tant a activitats com a resultats.
Interpretació com a resultat i com a producte.
- Si ens fixem en la tipologia de sistemes jurídics (estàtics/dinàmics) i establim el nostre sistema jurídic com a dinàmic (= els actes són més importants que el contingut) podem establir la següent diferenciació o classificació: 1. Interpretació autèntica: és l’activitat que realitzen els òrgans estatals en l’exercici de les seves competències. Només parlarem d’interpretació autèntica en sentit estricte quan determinats òrgans estatals estableixin directrius referides a textos normatius produïts pel mateix òrgan estatal.
ATENCIÓ! El desenvolupament reglamentari d’una norma jurídica no és interpretació de la llei en sentit estricte.
Dins d’aquesta tipologia trobem la interpretació constitucional de les normes jurídiques. El Tribunal Constitucional és l’òrgan específic que s’encarrega d’interpretar la Constitució. La jurisprudència del Tribunal Constitucional és font del dret.
2. Interpretació doctrinal: resta d’opinions científiques o tècniques. És l’activitat dels tècnics del dret quan interpreten les normes d’un text.
7 Teoria del dret 1º Dret UAB Interpretació judicial És el resultat de l’activitat dels jutges. Consisteix en l’activitat d’especificar el significat de la llei per al cas concret.
Interpretació jurisprudencial: existeixen determinats alts tribunals que tenen potestat per a crear jurisprudència: Tribunal Suprem, Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes i el Tribunal Constitucional.
L’ordenament jurídic preveu una sèrie de recursos que ens permeten arribar a aquests tribunals per tal de recórrer una decisió judicial d’un tribunal interior que s’allunyi de la interpretació jurisprudencial efectuada per aquests tribunals al llarg del temps. Això implica: augment de la seguretat jurídica / major igualtat (protecció constitucional) Interpretació jurídica La interpretació jurídica consisteix en: 1. Interpretar i fixar els fets rellevants jurídicament respecte un cas concret.
2. Buscar la norma aplicable al cas concret.
3. Establir, especificar el significat els preceptes normatius per al cas concret.
Des de l’àmbit de la Teoria del Dret es dóna més importància a la tercera activitat, poc a la segona i res a la interpretació i fixació dels fets. Per què? 1. Pressuposa l’existència d’un dret clar, harmònic i ple. I el jurista, mitjançant el mètode lògic-deductiu sempre serà capaç de trobar la solució jurídica única existent per al cas concret.
2. En la pràctica la normativa a aplicar en un cas concret pot ser objecte de controvèrsia segons la posició que representen.
3. S’obliden els fets: teories de la interpretació van ser creades per filòsofs del dret i no tenen una finalitat discursiva pràctica. Interpreten al marge dels fets.
8.4: REGLES I CRITERIS D’INTERPRETACIÓ No existeix un catàleg tancat i explícit. L’article 3.1 del Títol preliminar del Codi Civil recull criteris bàsics d’interpretació establerts per la jurisprudència i la doctrina: 1. Criteri gramatical: el jurista té l’obligació d’interpretar les normes segons el tenor literal del text de la norma. Partim de la literalitat de les normes.
2. Criteri contextual o sistemàtic: és de sentit comú que convé interpretar les normes tenint en compte l’àmbit (civil, administratiu, etc.) de procedència.
8 Teoria del dret 1º Dret UAB 3. Criteri històric: cal tenir en compte també els antecedents normatius (si n’hi ha) 4. Criteri sociològic: en el marc de la interpretació de la norma és important tenir en compte el moment, les condicions socials i econòmiques de quan s’apliqui.
5. Criteri intencional: cal atendre “l’espírito”, la finalitat del legislador a l’hora d’implementar la norma.
Existeixen més criteris interpretatius que podem trobar en diferents interpretacions jurídiques, per exemple els criteris lògics que es basen en recursos lògics: - Argument a contrari - Argument de reducció a l’absurd - Argument a fortiori - Argument a minori ad maius 8.5: INTERPRETACIÓ HARMONITZADORA / DEROGATÒRIA Els juristes davant d’un cas concret ens podem trobar amb dues solucions possibles que són contradictòries entre elles. Això en la pràctica és habitual per: 1. Augment de la complexitat dels ordenaments jurídics actuals.
2. Multiplicitat de textos legals.
Davant d’una situació d’antinòmia, el jurista ha d’intentar eliminar aquesta contradicció. Tenim dues possibilitats d’interpretació: 1. Interpretació harmonitzadora: reinterpretació de les dues normes aplicables, optimitzant l’ordenament jurídic per tal de fer-les compatibles i trobar una solució única o bé trobar una altra norma que resolgui la contradicció. Aquesta interpretació la fa el jurista, no el legislador. Sempre, però, haurem d’optar per la interpretació que estigui més en consonància amb la Constitució. Haurem de tenir en compte la interpretació que el Tribunal Constitucional faci a través de les seves sentències.
Harmonitzar les normes de l’ordenament jurídic segons els preceptes i principis constitucionals.
2. Interpretació derogatòria: descartem l’aplicació d’una norma aplicant el criteri jeràrquic, cronològic i d’especialitat.
9 ...

Tags: