Transport II (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 2º curso
Asignatura Fisiología Humana II
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 22/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fisiologia II – segon parcial TRANSPORT DE CLORUR, SODI I AIGUA L’aigua normalment es mou acoblat a un solut. El ronyó ha de ser capaç de separar el transport de l’aigua al del solut per poder mantenir l’homeostasi. Ho podria fer de dues maneres: mitjançant transport actiu d’aigua (no existeix ja que seria molt costós) o el ronyó té una diferent permeabilitat segons les zones del ronyó (zones permeables a l’aigua i impermeables). Ha de crear un interstici medul·lar hiperosmòtic. La sal (sodi i clorur) es transporta al llarg de la nefrona de manera processiva. Podem distingir les següents parts: túbul proximal (on tenim una reabsorció del 67%), la nansa de Henle (25%), túbul distal (5%) i túbul col·lector (amb un 3%). Cada vegada hi ha menys. La major part de la regulació hormonal es dóna al final, al túbul col·lector. - En el túbul proximal: El Na+ entra i surt pels mecanismes explicats anteriorment ( cotransport de sodiglucosa i sodi-potassi ATPasa). També hi ha un intercanviador de H+/Na+ (apical) en el qual entra el sodi i surten els protons. De sortida cap a la sang majoritàriament és amb la sodi-potassi ATPasa també hi ha altres transportadors com l’intercanviador bicarbonat i sodi. - En la nansa de Henle: Trobem el cotransport (3-Na-K-Cl) explicat anteriorment. El sodi entra per la bomba ATPasa i el clorur surt pels canals de clorur. Hi ha un reciclatge de potassi. Els diürètics promouen la pèrdua d’aigua. Hi ha un diürètic de la nansa (glutdiurèitcs- promouen una diüresi molt elevada) que bloquegen aquest co-transport, així es transporta menys sal i no es reabsorbeix tanta aigua ja que no tindrem un interstici hiperosmòtic. - En el túbul distal: Trobem un cotransport de sodi i clorur. Aquí els diürètics com la tiacida no són tant potents com els glutdiurètics. - A les cèl·lules principals del tub col·lector: El transport de Na+ es fa per una canal apical de sodi i surt per la ATPasa. També hi ha un canal de potassi basolateral i un altre apical. Quan entra sodi surt una mica de K+ ja que la cèl·lula estarà més despolaritzada i serà més fàcil que el K+ surti a l’exterior. El canal de sodi pot ser inhibit per un diurètic molt feble. Diürètics molt forts inhibeixen el transport de sal a la Nansa de Henle, els diürètics mitjans inhibeixen el transport de sal en el tub distal i els diürètics fluixos inhibeixen el transport de sal en el tub col·lector. Fisiologia II – segon parcial Si quan arribem al tub col·lector resulta que a les parts anteriors no han absorbit molta sal a la part final hi haurà més sal (gradient químic favorable) i per tant perdrà potassi ja que a la part final ja no ho pot fer per contrarestar la pèrdua. En canvi si hi ha un problema en el tub proximal, els elements que venen després poden regular-ho. Els glutdiurètics bloquegen el transport de sal, la sal es pot reabsorbir al tub distal però no té prou capacitat d’absorció i arribarà fins al tub col·lector. Al tub col·lector intentarà absorbir el sodi però quan més sodi reabsorbeix més potassi perd. El potassi que es perd va directe a l’orina. Els diürètics que afecten al tub distal o al tub col·lector no fan que perdis tant potassi. Fisiologia II – segon parcial Clorur Observem el gràfic on veiem la relació de concentració en el plasma i en el túbul proximal. La concentració d’inulina va augmentant. La inulina és un indicador. No té cap procés ni de reabsorció ni de secreció. Augmenta la concentració però la quantitat d’inulina és la mateixa. Augmenta la concentració perquè disminueix el volum d’aigua (reabsorció). La osmolaritat del fluid és constant. Per tant estem reabsorbint tant solut com aigua (mateixos mols) i per això la osmolaritat no canvia. Té un transport similar al sodi. Ho podem diferenciar segons les diferents parts: - Túbul proximal Hi ha una variació de la concentració de soluts entre el túbul i el plasma. La inulina al llarg del túbul va incrementant. La inulina no es reabsorbeix ni es filtra, la quantitat es la mateixa, el que passa es que disminueix el volum, es reabsorbeix aigua. La osmolaritat es constant, reabsorbim tant solut com aigua. La concentració de Na+ casi no canvia -> ISOSOMOTICA : tants soluts entren tanta aigua entra. - Al llarg de la nefrona 1. Túbul proximal: reabsorció de l’aigua i solut igual ->isosmòtica 2. Nansa de Henle (dilueix): quan surt el fluid de la nansa de henle disminueix la osmolaritat, té una membrana impermeable a l’aigua però no als soluts. 3. Túbul distal 4. Túbul col·lector Tant en el túbul proximal com en la nansa de Henle fan el mateix (dilueixen el fluid) encara que canviïn les condicions, no són regulables. En canvi en el túbul distal i el túbul col·lector la osmolaritat del fluid variarà segons les necessitats hídriques. En una Fisiologia II – segon parcial situació de restricció d’aigua augmenta la osmolaritat del fluid (vermell), reabsorbeix aigua i no soluts. En una situació de molta aigua (blau), reabsorbeixes soluts i no aigua. - Nansa de Henle: És asimètrica. La primera part és més permeable a l’aigua i els soluts tenen dificultat per sortir. Augmenta la osmolaritat. Quan arribem a la base de la nansa de Henle passa tot el contrari. En la segona part surten els soluts i l’aigua no, per això baixa l’osmolaritat. Però qui guanya? El segment que dilueix (segona part) l’aigua es queda dins, ja que el transport de sal és actiu. Si no hi hagués transport actiu la osmolaritat al final seria igual que al principi, però no passa això sinó que diluïm el fluid -> interstici hiperosmòtic (portar sal cap a l’interstici medul·lar). Fisiologia II – segon parcial Com controlem la permeabilitat de l’aigua i els soluts? L’aigua es mou mitjançant la difusió, té aquoporines. La primera part té aquoporines la segona part no per tant l’aigua no pot sortir. La segona part té molts sistemes de transport de sal (canals) i en la primera, en canvi, no hi ha. La nansa de Henle treballa per la resta de la nefrona: treu sal cap a l’interstici medul·lar i el ronyó després regula la permeabilitat de l’aigua en funció de les nostres necessitats. Desert -> augment de les aquoporines a les membranes del tub col·lector i del tub distal ( als túbuls finals). Així farem que la membrana sigui molt permeable a l’aigua i així l’aigua no s’escapi i poder-la portar de retorn cap a la circulació. Molta aigua-> disminució de les aquoporines a les membranes, l’aigua seguirà el seu trànsit i es perdrà. La nansa de Henle crea el gradient necessari per moure l’aigua. Les aquaporines estan regulades de manera hormonal per la vasopressina. En la nansa ascendent gruixuda es dóna el transport actiu de sal. A la part ascendent prima com que tenim tanta sal de la nansa descendent, el transport de sal es dóna de forma passiva ( a favor de gradent). Fisiologia II – segon parcial Transport d’urea Vasopressina: posa aquoporines a la membrana del tub col·lector i a més també hi posa més transportadors d’urea. Serà més hiperosmòtic, afavorirà que entri aigua. Però això no es suficient. Quan més llarga sigui la nefrona més capacitat tindrem de reabsorbir aigua. Però conserven la forma de U. Cada vegada que estiguin més a baix a l’esquerra serà més hiperosomolar. El ratolí del desert té una osmolaritat de l’interstici medul·lar més hiperosmolar, establirà gradients més grans. El MECANISME DE CONTRACORRENT permet assolir gradients d’hiperosomolaritat més grans. Com sobreviuen les cèl·lules en aquest medi? Com fem que la sang arribi i els hi doni nutrients? La sang pot interferir en el gradient trencant l’esquema. La evolució ha fet que els vasos sanguinis renals son iguals que la nefrona, l’imiten. Són totalment permeables i s’equilibren. Així podem obtenir perfusió sanguínia d’aquestes cèl·lules. Tenim dos tipus de capil·lars: - Peritubulars: on la velocitat del flux esta baixa i amb això aconseguim que s’equilibri amb l’interstici. Permet mantenir el gradient d’osmolaritat. Fisiologia II – segon parcial En el túbul proximal i en la nansa de Henle la permeabilitat és igual. En el túbul col·lector si hi ha ADH o vasopressina augmenta la permeabilitat ja que tenen receptors d’ADH. Si la osmolaritat augmenta, els sensors ho detecten i secreten ADH, s’uneixen als receptors, activa la quinasa A que fosforila a les aquoporines 2 del tuúbul col·lector i a més d’uneix al promotor de la aquoporina 2 fent que hi hagi més. Volum extracel·lular NaCl (principal component del volum extracel·lular) Pressió arterial Ronyó Osmolaritat de la sang Aigua Quins mecanismes estan implicats en la regulació del volum (NaCl) i la osmolaritat (aigua)? - Renina-angiotensina-aldosterona: s’activa quan baixa la pressió per tant reabsorbirà més aigua. La angiotensina promou la vasoconstricció, disminució de la filtració glomerular, el sodi en part es reabsorbeix per difusió per tant augmenta la Fisiologia II – segon parcial concentració de sodi. Hi haurà una major reabsorció. La aldosterona viatja a les cèl·lules renals i s’uneix a un receptor, a l’unir-se l’hormona es transloca al nucli i activa la transcripció d’alguns gens. Això promou que al col·lector hi hagin més canals de sodi, més reabsorció de sal. - Quan cau la pressió s’activen els baroreceptors activant el sistema nerviós simpàtic. Es produeix una disminució de la filtració glomerular i un augment de la reabsorció de sodi. - ADH: de manera no tan bé regula la absorció de sal, hi haurà més reabsorció de sal. - Pèptid natriouretic auricular (PNA): promou la secreció. Als capil·lars dels glomèruls promou la vasodilatació augmentant la filtració glomerular i per tant perdem líquid. 1. Com controlem la secreció de la renina? 2. Com el ronyó regula la vasoconstricció/vasodilatació de les arterioles del glomèrul controlant la filtració glomerular? El glomèrul contacta amb la part ascendent de la Nansa de Henle-> aparell juxtaglomerular (feedback). Si disminueix la filtració glomerular arribarà menys quantitat de sal a les cèl·lules de l’aparell juxtaglomerular, hi ha un transport idèntic a la nansa de Henle (contransport de 3). Depenent de la quantitat hi haurà un menor o major transport. Si disminueix la filtració glomerular aquestes cèl·lules detectaran que hi ha disminució de la quantitat de sal i això es tradueix en un augment de les prostaglandines E2 (activant-se COX2 abans). És a dir, que una disminució de sal provoca un augment de PGE2. El mecanisme no es coneix (s’uneix a un receptor). Fa un efecte paracrí que porta a que secreti renina. A part, la PGE2 influeix sobre la musculatura llisa del glomèrul, intenta incrementar la vasodilatació de la arteria aferent ( per a que arribi més sang). ...

Comprar Previsualizar