Tema 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 3º curso
Asignatura Sistema de Penes i Sancions
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1: FILOSOFIES DEL CÀSTIG La presó és el sistema de càstig més usat del món. Els països que més usen aquest càstig: EEUU, Rússia i xina.
Tots els països usen el recurs de la presó, doncs aquest és el càstig antagonista a la mort. És un tema cultural i tots els estats l’han usat. Ara per ara, no tenim cap alternativa viable a la presó.
Les presons no funcionen perquè abusem d’elles, és a dir, estan massificades i saturades, com a conseqüència d’això no es pot tractar als presos de manera eficient. Els canvis legislatius abusen de l’ús de la presó com a solució.
La segona pena més aplicada és la pena de multa.
FILOSOFIES DEL CÀSTIG: - Retribucionisme (Kant) Parteix del punt de vista del “ojo por ojo”. Busca tornar l’status quo d’abans de la ofensa. (=Retornar alguna cosa a la mateixa dosi amb la qual es va treure)El motor de la teoria és la realització de la justícia material com un fi en si mateixa, no busca la finalitat a la pena. L'essència d'aquesta teoria és la de compensar el mal causat, i això només es pot fer amb una pena proporcional a la gravetat del fet realitzat. El càstig s’ha de portar fins al seu últim extrem.
- Rehabilitació/Reintegració: L’objectiu és la preparació de la persona per la seva reinserció a la societat. El criminal trenca el contracte social. Les penes són temporals.
- “Deterrance” o desistiment (Beccaria): A través de la pena el cost trenca amb tot possible benefici que pugui tenir el delinqüent. La pena estava més enfocada a que el delinqüent desistís de l’acció que no pas a garantir la seva rehabilitació.
- Incapacitació: La presó és tècnicament una forma d’incapacitació doncs si estàs allà no pots cometre un delicte. L’ofensor de forma física o química (per ex, castració química) no pugui dur a terme l’activitat delictiva.
- Mediació/Restauració: Es pretén reparar el dany.
La opinió de la doctrina és que en les formes de castigar hi ha diferents maneres. Per ex, si pensem en una presó d’aquí Espanya i una de Noruega no són iguals. És a dir, culturalment apliquem càstigs diferents.
- Tot i que el nostre sistema, l’espanyol, és el de rehabilitació, també tenim altres elements que apliquem als nostres càstigs com el desistiment o la restauració.
- Als EUA durant els anys 60 la filosofia del càstig passa de retribucionista a rehabilitativa. Es comencen a fer metanàlisis sobre els programes de rehabilitació i el que passa és que de tots els programes no es veu un clar benefici (revolving doors: tal com entres a la presó fas el programa i surts. No era eficient), per tant passen a la filosofia de incapacitació.
- A Austràlia hi havia una filosofia d’incapacitació, no obstant avui dia té una filosofia de reparació del dany perquè hi ha molts aborígens. Un dels fonaments és que quan la societat humana viu en comunitats petites de la reparació és que no es pot permetre el luxe de matar a tothom, sinó que ens reunim i decidim quin ha de ser el futur de l’ofensor.
És una reunió de la col·lectivitat, víctima+agressor+fiscal+jutge... i a partir d’aquí intentem buscar una solució.
- A Xina la filosofia és de rehabilitació cultural. El càstig ha d’anar vinculat a la reparació del dany al poble, a la societat.
- Als Estats islàmics la filosofia és la d’incapacitació. Per ex, si et tallen la mà és una manera d’evitar que puguis cometre robatoris en un futur. En aquesta societat és requereix molta càrrega probatòria. És un sistema teocràtic, els càstigs són immòbils i s’han d’aplicar.
Per tant, un determinar sistema pot combinar diferents punts i a més a més, pot anar d’una filosofia a una altre.
Les conseqüències indirectes de la pena pesen molt més per a no cometre els crims elements personals que no pas elements penològics. Avui dia, podem dir que els càstigs s’han tornat molt humans. Directives de la UE, la ONU, etc. estan advocant que els càstigs siguin els menys severs possibles, defensen la búsqueda d’alternatives més “lights”.
...