Tema 3 - Identitat personal i social (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 13/04/2016
Descargas 40
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3 – Identitat personal i social 1. LA CONSTRUCCIÓ SOCIOHISTÒRICA DE LA IDENTITAT Hi ha molts estudis que indiquen que els joves d’avui dia la depressió es 10 vegades més que fa 50 anys enrere. Perquè?    Hi ha més elements per mesurar-la Estem en una modernitat líquida (Bauman): Vivim en un canvi social accelerat, és impossible mantenir-nos en un punt fix, no ens podem aturar. Allò sòlid ha estat substituït per lo líquid i això comporta incertesa, inseguretat, vulnerabilitat...
Ara tenim moltes opcions per escollir i això té una conseqüències bones: Autonomia, independència, llibertat... però també n’hi ha de negatives: estrès, ansietat, angoixa...
Si en obliguen a escollir contínuament el plaer d’escollir es devaneix i ens porta a l’ansietat d’escollir (perquè tenim ansietat? Volem triar l’opció correcta i a més a més si triem una opció no sabrem mai si ens hem equivocat o no fins passat un temps).
“Escollir és el destí inevitable del nostre món” HOMO ELIGENS  El deure d’escollir La responsabilitat de ser un mateix       En la comunitat tradicional: un podia ser simplement, sense pensar-hi.
Era de la “comparació universal”: es multipliquen els patrons de comparació dels que disposa el Jo, és a dir, coneixem a moltes persones, cadascuna d’una manera, i ens podem comparar amb elles i decidir cap a on volem anar, com volem ser i ningú d’entrada t’impedeix fer-ho, canviar.
Som responsables del nostre futur, ja no estem ancats al passat, estem en construcció permanent. Avui dia, la identitat és una tasca oberta, nosaltres decidim qui som i qui volem ser, però durant aquest procés llarg, si finalment fracassem o això creiem, generem ansietat.
Hi ha un imperatiu, una obligació de “ser un mateix”, de realitzar-se, superar-se, assolir resultats... hi ha molta pressió intrínseca i tot això pot derivar a una gran ansietat, a una crisi d’identitat, una sensació d’insuficiència...
Moltes vegades aquest imperatiu ens porta a un deure permanent. Ens sentim obligats a estar a l’alçada en molts àmbits i això és un factor estressant també (molts criteris de valoració s’afegeixen al Jo – “Haig de”, “Necessito”, “Vull”...).
La llibertat s’associa a un nombre d’exigències creixent i a causa d’això tenim la temptació d’evadir-nos (addiccions, mons virtuals...).
“Ser un mateix és cada cop més cansat” 2. L’EXPERIÈNCIA DE LA IDENTITAT: NARRATIVA D’UN MATEIX Coneixes un mateix és complicat, ja que moltes vegades ens fa por. Components de la nostra identitat:      Autoeficàcia: tenir confiança en un mateix Autoestima: autoavaluació que ens fem Autofocalització: grau en que l’atenció es dirigeix cap a nosaltres Autoconcepte: esquema de creences i autopercepcions del jo Autovigilància: regulació del propi comportament en base a situacions externes o a partir de factors interns.
Aquests 5 components són bàsics per afrontar la vida.
A vegades oblidem qui som i per això necessitem fer canvis, però aquests a vegades no són fàcils de fer. El primer pas és un dels més difícils, has de deixar la teva zona de confort per poder avançar, si volem canviar em de deixar de fer el mateix i això ens provoca inseguretats, pors i ansietat. Podem prendre diferents decisions per fer aquests canvis:   Decisions a llarg termini: decisions que impliquen un gran canvi. Són difícils i incomodes.
Decisions a curt termini: també es poden anomenar decisions de confort, i són petites decisions que finalment si les juntes són com una decisió a llarg termini. Aquestes són més fàcils de prendre i més còmodes.
Impediments segons Carlos Castaneda     Por: no ens deixa mirar endavant, no ens deixa fer el primer pas.
Claredat: massa llum ens cega, és un dir, un excés de claredat ens impedeix veure les coses.
Poder: quan conquestes el poder, a la vegada ell també et conquesta a tu i et corromp.
Vellesa: és el més cruel de tots, un cop has superat a tots els anteriors arribes aquí i no et deixa disfrutar.
Activitat 1: Com em defineixo, qui sóc? Aquesta activitat ens serveix per saber com ens veiem i què volem ser. Si sabem qui som podrem afrontar millor les adversitats que ens porti la vida. Elements d’anàlisi:    Tipus d’identitat: personal o social Diversitat del jo Comparar el “jo actual” amb el “jo ideal” El sentit de la vida segons Viktor Franki Hem de donar significat al patiment.
“Quien tiene un porqué para vivir, encontrará casi siempre el cómo” Nietzsche Logoterapia (teràpia del sentit): Com el seu nom indica, és una teràpia que ajuda al individu a trobar el sentit a la seva pròpia vida. La cerca fonamental de l’home és trobar un sentit a la vida, a la seva existència i així serà imparable, podrà aguantar-ho tot perquè sempre trobarà el motiu per el qual fer-ho (dolor, patiment...).
Activitat 2: Com sóc i com em veuen Consisteix en dir tres trets sobre nosaltres mateixos, tres trets que creiem que ens donen els nostres pares i tres trets que creiem que ens donen la nostra parella, amics... una vegada fet, ho comparem. Quasi sempre, les tres definicions ens els tres apartats sobre nosaltres mateixos mai coincidiran, això és perquè les persones segons elles ens percebem d’una manera o d’una altre, però hi ha la falça creença de que existeix un “jo autèntic”, però en realitat el que hi ha és una identitat múltiple.
Totes les versions del jo són producte de diferents relacions amb els altres, més que trobar-nos a nosaltres mateixos, el que hem de fer és construir-nos, sortir de la lògica existencialista d’un “jo autèntic”, abandonar el “jo sóc així” i donar pas a “estic sent així ara”.
3. LA IDENTITAT SOCIAL: JO COM A MEMBRE DEL GRUP La simple pertinença a un grup, el fet de ser categoritzat com a membre del grup A o B, té conseqüències sobre la conducta cap a un i cap al altre grup.
Paradigma del grup mínim (Tajfel) Les persones mantenen, en part, la seva autoestima a través de la identificació amb grups que consideren millors que altres grups als quals no pertanyen. És a través de comparacions socials favorables a l’endogrup. La discriminació intergrupal augmenta l’autoestima. Una baixa autoestima afavoreix la discriminació intergrupal.
Teoria de la identitat social      Reaccions davant una identitat social negativa (Test de la nina) Tancar-se al seu grup Mobilitat individual Competència social Creativitat social (redefinir els termes de comparació) o Revaluar positivament certs atributs del grup o Canviar la dimensió de comparació o Canviar el grup de comparació ...

Comprar Previsualizar


Comentario de lmartinez54 en 2016-04-20 13:50:37
Moltes graciess!!! :)