Desenvolupament socioafectiu (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 1º curso
Asignatura Psicologia Evolutiva I
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 03/04/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

- Grau de Logopèdia - Curs 2016/2017 ___________________________________ Eunice Martínez Sintes 1r PSICOLOGIA EVOLUTIVA I -Infantesa bloc 2. el desenvolupament socioafectiu a des dels dos anys fins al final de la tercera etapa de la infància 2. 2 Bases del desenvolupament socioafectiu 2.2.1 MANIFESTACIONS EMOCIONALS I AFECTIVES 2.2.1.1 Fites bàsiques • • • Somriure fisiològic Somriure social (un dels primers signes de la dimensió emocional d'una criatura) – En casos com l'autisme o altres trastorns de desenvolupament detectem una mancança pel que fa a aquesta facultat) → És fonamental per les relacions entre individus Vincle afectiu (familiar)  El vincle es va format des del naixement ,però es manifesta a partir dels 7-8 mesos k És FONAMENTAL pel que fa a les relacions futures i el desenvolupament holístic de la persona.
2.2.1.2 Les manifestacions emocionals a) Expressions facials • • • 3m: tristesa davant una interrupció en un moment d'interacció 4m: ràbia, alegria 6m: sorpresa, por, timidesa b) Respostes a estats emocionals (d'altres persones) • • • • • 3m: reconeixement d'emocions en la mare(ex:disgust davant la cara inexpressiva de la mare) 4-5m: Diferencien si hi ha perill en la cara de la mare/pare...(persona/es de més proximitat).
Diferencien diverses emocions (Iglesias, 1985) 1-2 anys: Són sensibles a situacions conflictives pròpies de les persones adultes Manipulen les persones adultes, en funció dels seus interessos i per tan demostra una comprensió bastant profunda dels sentiments dels altres i per tant dels propis, a partir d'aquesta conducta 14m: Comença a donar-se la conducta de provocació. També s'inicia la conducta del consol 24m: comentaris explícits sobre les emocions pròpies (anàlisi personal).
 - Les emocions són elementals en aquesta etapa vital, ja que esdevé la via fonamental de comunicació (en absència de llenguatge) de la criatura amb els adults i l'entorn.
 - Importància d'assessorar en tot aquest procés de desenvolupament del món emocional per a la correcta i saludable gestió del mateix.
2.2.1.3 El control de les emocions - Grau de Logopèdia - Curs 2016/2017 ___________________________________ • • Eunice Martínez Sintes 1r Regulació social: L'expressió de les emocions i la repressió d'aquestes estan intímament ligades amb el sexe, l'edat i la cultura.
Insistència en la repetició de les emocions “positives” , i contràriament 2.2.2 EL VINCLE SOCIAL I AFECTIU 2.2.2.1 CONCEPTE Vinculació emocional que s'estableix entre la criatura i les persones del seu entorn ( que és fruit del manteniment en el temps de la proximitat, com a base de confiança.
Finalitat: mantenir proximitat amb la persona vinculant.
Relació adequada: l'infant experimenta sensacions de confiança i va construint una base de seguretat amb la persona 2.2.2.2 FORMACIÓ I EVOLUCIÓ 2.2.2.2.1 Precedents històrics Finals del segle XIX:      Freud: destaca la importància de les primeres relacions, centrades en l'atenció quotidiana en les necessitats bàsiques.
 Vincle: a partir de les les primeres necessitats és comença a forjar Watson: afegeix l'aspecte del condicionament Lorenz: Fenòmens “troquelat” - els aneguets segueixen en fila a la primera cosa que els passi per davant Harlow: Descarta teoria de fonamentar la relació amb la mare basada en l'alimetació  Experiment amb micus (mare amb aliment/mare amb pell de pelux) → observació del grau afectiu del micu amb les respectives “mares” artificials.
El micu estableix un vincle amb la mare amb la que ha tingut contacte físic, caliu...això li proporciona un sentiment de protecció...
Bowlby (1969): Formula la teoria del vincles (a través d'estudiar els comportaments complexes de joves en contrast amb els seus historials de la infància, per tal d'extreure conclusions sobre la rellevància del vincle afectiu en la intantesa la seva experiència personal pel que fa a la separació amb la seva mainadera 2.2.2.2.2 Causes Predisposicions: • atracció pel nadó • atracció envers la cara de l'adult (pare/mare) • procés interactiu • *contacte pell a pell 2.2.2.3 ETAPES 1ª) 0-2 mesos: mostra interés per ñes persones que l'envolten, que s'hi relacionen... però encara no estabeix les diferències 2ª) 3-6 mesos: manifesten respostes diferenciades segons les persones amb qui interactuen 3ª) 7-8 mesos → 3anys: la criatura intenta mantenir-se en contacte amb la/les persones vinculants 4ª) 3 anys: s'inicia un procés d'independència (no hi ha una necessitat tan vital de mantenir-se aprop de la persona vinculant) - Grau de Logopèdia - Curs 2016/2017 ___________________________________ Eunice Martínez Sintes 1r INDICIS DEL VINCLE ____________ Bowly: estableix un model sistèmic Vincle = la mare/pare i la criatura constitueixen un sistema dual de regulació (un individu necessita a l'altre-protecció i l'altre(mare) és atret per la necessitat de l'altre – conducta protectora) • Objectiu del sistema del vincle: regular la distància, proximitat, facilitat de contacte – permet establir guies i límits conductuals Factors d'activació: perill, cansament, dolor...
 Interacció de dos sistemes antitètics (contraris) que actuen simultàniament • • • Sistema homeostàtic: (estat de la la criatura que vol i dol) vol explorar més enllà, però alhora a de trobar certs límits a través de l'anàlsi expressiu de la persona vinculant Hi ha la necessitat de mantenir un equilibri (corda afluixa, corda tiva...) Sistema per exploració i recerca d'informació (estimulació)  Patró de “referència social”: Mirada criatura: *demana com és situació *busca informació a la seva cara  Model intern d'actuació (depenent de diversos factors): • Interiorització de l'experiència, Característiques personals, Experiència en episodis anteriors, Patró de vigilància de la mare (persona vinculant).
2.2.3 Diferències individuals: Tipus de vincle Experiència AINSWORTH (1972) Medició: “situació estranya” a)Vincle segur: alegria – consol b)Vincle insegur ambivalent: primer vincle, després s´enfaden c)Insegur que evita el contacte  Causes de les diferències:  RODRIGO:  Freqüència amb que s´expressa l´afecte a l´infant  Freqüència amb que es respòn a les demandes  Quantitat i qualitat d´estimulació  DUNN:  costum a absència mare  diferències culturals - Grau de Logopèdia - Curs 2016/2017 ___________________________________ Eunice Martínez Sintes 1r 2.2.4 Importància del vincle Permet la formació d’un model mental de les relacions interpersonals i l'elaboració de reflexions envers aquestes.
 Reflexions : “Puc confiar en els demes quan els necessito”?  Sensació de seguretat i confiança amb un mateix i en els demés  Més tendència a comunicació  Conductes d´exploració  Solució problemes  Joc i relació amb altres companys  Capacitat per a relacions socials armonioses i estables: qualitat relacions  Més tolerància cap als demés  Estil de pares: reproducció en fills/filles  Privació d´aferrament: Retard en llenguatge, Problemes en relacions socials...
 Concepte “Resiliència” (Rutter, 1992) – dificutltat d'assimilació d'aquest concepte com a conducta 2.3 el desenvolupament cognitiu 2.3.1. PRESSUPOSTOS BÀSICS DE LA TEORIA DE PIAGET 1.1 INTRODUCCIÓ ___ Jean Piaget (1896-1980) Suïssa OBJECTE: Estudiar “com pensen” els infants Etapes principals desenvolupament cognitiu:  Període sensoriomotor: 0-2 anys  Període pre-operacional: 2-6 anys  Període operacional concret: 7-11 anys  Període operacional formal> 12 anys CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT • Contribució: pensament específic infantil • Qüestions fonamentals:  Permanència de l’objecte  Capacitat d’ imitació - Grau de Logopèdia - Curs 2016/2017 ___________________________________ Eunice Martínez Sintes 1r PRINCIPIS I CONCEPTES BÀSICS A) ADAPTACIÓ: adaptar-se als canvis de l’entorn Processos complementaris:  Assimilació. Interactua amb l’ entorn - l’ assimila a les seves estructures cognoscitives normals.Incorpora la nova informació a partir dels esquemes actuals.
 Acomodació. Acomoda contínuament les estructures. Modifica els esquemes o en crea de nous: es constitueixen progressivament.
B) ESQUEMES: Patrons d’ organització del pensament i la conducta C) REPRESENTACIÓ: Interiorització dels esquemes.
1.2. ELS PERÍODES DEL DESENVOLUPAMENT: Període sensorimotor (0-2a) • • • • Intel·ligència pràctica Esquemes perceptius i motors.
6 subestadis Comprensió del món: accions obertes → representació mental  ESTADI 1. (0- 1m) 1er-Exercici dels reflexos  Adaptacions innates: els reflexos es van modificant i adaptant  Reflexos= únics esquemes dels neonats  Absència de: Conducta imitativa, Intencionalitat, Permanència objecte  ESTADI 2. (1- 4 m) 2on-Reaccions circulars primàries      Incorporar experiències als seus esquemes reflexes «Esquemes»= pauta organitzada RCP: repetir accions plaents descobertes per casualitat Reaccions circulars: repetir accions Primària: centrat en el seu propi cos.
 ESTADI3. (4- 8 m) 3er-Reaccions circulars secundàries  Primera diferenciació entre l’ acció i el resultat → interès pel resultat de les seves accions  1a adquisició de permanència de l’objecte. Busca objectes que desapareixen quan: .parcialment visibles, és ell qui els ha amagat.
 ESTADI 4. (8-12 m) 4rt-Coordinació dels esquemes secundaris.
 Cerca activa de l’objecte sempre davant la seva vista: busca objectes en el primer lloc on s’han amagat “Error subestadi 4” - Grau de Logopèdia - Curs 2016/2017 ___________________________________ Eunice Martínez Sintes 1r  ESTADI 5. (12- 18 m)5è- Reaccions circulars terciàries.
 Construeix nous esquemes d’acció: “experimentar” Ex: tirar objecte al terra vàries vegades I  Imitació de més conductes Ex : Fer torres de cubs  ESTADI 6. (18-24 m) 6è-Inici pensament simbòlic  Representació mental d’objectes absents i accions passades.
 Aparició dels primers símbols / signes  Imitació diferida: observar acció i repetir-la temps després  Mostra conductes de simulació (fa veure que...)  Permanència objecte totalment adquirida.
2. 4 Anàlisi critica de la teoria de Piaget Metodologia • Observació naturalista . Crítica a no poder ser replicat • Entrevistes no estructurades • Mostra reduïda de participants • Mancança de tasques i instruments adequats • Piaget subestima la capacitat/competència cognitiva dels nadons  Permanència objecte -(piaget) fins 8-12 m:objecte ocult no existeix – Baillargeon i DeVos (1991) A partir de 3 mesos.
Experiment/ Estudis de la “bastanaga”Esdeveniment impossible (sorpresa de la criatura): indica la reflexió de la criatura envers l'objecte- atenció fixada en aquest esdeveniment  Causalitat: els esdeveniments tenen causes identificables- (piaget) 8-12m: anticipació d'esdeveniments • Leslie (1984) Observació d'accions que són causes immediates d'altres esdec¡veniments • Saxe i Carey (2006)- la capacitat d'observació sobre els objectes proporciona el coneixement de causa efecte.
BLOC 3.
3.1 Desenvolupament cognitiu A) Teoria dels estadis de Piaget ____ període pre- operacional , període de les operacions concretes B)Noves perspectives teòriques ____ El processament de la informació, Teoria «intel·ligències múltiples» - Grau de Logopèdia - Curs 2016/2017 ___________________________________ Eunice Martínez Sintes 1r Representació de la realitat per dues vies: 1.1 La construcció del pensament narratiu.
1.2 La construcció del pensament lògic 1.1 Pensament narratiu. Es basa en les vivències i pensaments En funció de l'experiència quotidiana 1.1.2 Comprendre i escoltar contes ▪ Elaborar les pròpies vivències ▪ Conèixer l'entorn social ▪ Gramàtiques dels contes. Els permet estructurar-se • Introducció • Conjunt d'episodis (organització interna: esdeveniment inicial, reacció interna dels protagonistes (emocions, sensibilització...), execució d'accions (fil de la planificació), conseqüències(desenllaços, extractes morals...) (ens permet veure si els nens/es requereixen intervencions en la seva comprensió o captació emocional) - contribueix a la construcció d'abstraccions i del desenvolupament i organització de la funció simbòlica • Desenllaç 1.1.3 Teoria de la ment • Què pensa un infant sobre el què pensen els altres • Com comprèn els estats d'ànim, les intencions i els pensaments • Falça creença (Permer, Wimmer, 1997) • Dimesió EGOCENTRISTA dels infants en aquest estadis (relació amb la descentralització del joc simbòlic) • Astington (2010) – estudiosa per exel-lència sobre la teoria de la ment – (destaca el treball a casa/família) 1-Període pre-operacional (2-6 anys) 1.2 PENSAMENT LÒGIC: 1.
No poden fer operacions lògiques 2.
Dificultat per a considerar més d’ un aspecte alhora 3.
Encara li costa posar a la pràctica aquestes operacions, idees, símbols per realitzar deduccions pròpies.
1.2.1 DIMENSIONS EGOCENTRISME.
▪ Pensen que els altres comparteixen també el seu punt de vista. indiferenciació punt de - Grau de Logopèdia - Curs 2016/2017 ___________________________________ Eunice Martínez Sintes 1r vista infant/altri ▪ Jutgen les accions sempre des del seu punt de vista ▪ No són conscients que existeixen altres prespectives diferents a les pròpies (ex. 3 muntanyes – una més alta que l'altra. El nen a una banda i l'examaminador a l'altra: Tu què veus? Què veu la persona que està davant teu?) CLASSIFICACIÓ.
• Organitzar objectes, persones i fets en categories amb significat.
1.Col.leccions figurals: no és capaç de mantenir el mateix criteri de classificació, degut a què les raons de l'agrupament són variables.
2.Col.leccions no figurals: agrupa segons semblances, però el criteri es pot veure difuminat (dificultat en el manteniment) 3.Classes: capacitat de canviar criteris i mantenir-los amb una mínima coherència (elaborada: 8 anys) DISTINCIÓ APARENÇA/REALITAT  Reconèixer que atributs físics d’un objecte es mantenen sense canvi, tot i que la seva aparença externa es modifiqui.
Ex «cotxe vermell» ANIMISME  Atribueix vida a objectes inanimats  Tipus (Piaget): atribució de consciència, noció de vida, funció de les lleis naturals (el sol calenta perque no tinguem fred) ARTIFICIALISME • Qualsevol fenòmen natural ha d'estar originada per l'acció de l'home com a causa de les transformacions de la natura (ex.formació muntanyes) – molt arrelat al pensament infantil propi d'aquesta etapa PENSAMENT TRANSDUCTIU • Relacionar dos successos que succeeixen propers en el temps (relacionar banyar-se amb veure una sèrie) CENTRAMENT • Es fixa en un aspecte de la realitat i descarta els altres. Sol fixar-se amb el que més resalta provocant una distorsió de la realitat.
IRREVERSIBILITAT • Pensasr en la forma o situació inicial/anterior al canvi o transformació: refer en sentit invers el procés seguit.
INCAPACITAT PER LA CONSERVACIÓ • Dificultat en adonar-se que algunes propietats dels objectes romanen constants encara que es modifiqui l'aparença externa DIFICULTAT PER A LA CLASSIFICACIÓ - Grau de Logopèdia - Curs 2016/2017 ___________________________________ • 1.2.2 Eunice Martínez Sintes 1r Dificultats per organitzar objectes en jerarquies de classes i subclasses Limitacions del pensament infantil en aquesta etapa (Silvestre 2002)  Judicis basats en aparences  Manca de descentrament  Irreversibilitat  Egocentrisme  Pensament transductiu  Insensibilitat a les contradiccions ...