05.1. La crisi de postguerra: projectes diferents i projectes oposats a Europa (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Perspectiva històrica del món contemporani
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 47
Subido por

Vista previa del texto

Perspectiva Històrica del Món Contemporani 30-03-2016 V. LA CRISI DE POSTGUERRA: PROJECTES DIFERENTS I PROJECTES OPOSATS A EUROPA La reconstrucció política d’Europa En finalitzar la Segona Guerra Mundial, la destrucció demogràfica i econòmica del continent europeu es podia copsar en diversos àmbits: • Habitatges arrasats (un 85% de les ciutats alemanyes havien quedat devastades) • Desplaçats: fins a 25 milions • Inutilització de l’equipament industrial, amb la consegüent caiguda de la producció • Sacsejada demogràfica, qualitativa i quantitativa A banda de fer front a les conseqüències materials de la guerra, també cal engegar un procés de reconstrucció política: en altres paraules, fer possible la reconstrucció del sistema d’estats existent abans de la guerra. I això passa, en primer lloc, per establir governs autònoms a Europa Occidental.
Aquest objectiu s’assoleix en dues fases: En primer lloc, s’impulsen governs de concentració nacional que s’encarreguin de posar les condicions necessàries per a unes eleccions (1945-1946) En segon lloc, s’impulsen governs de coalició fruit de les correlacions de forces resultants de les eleccions (1946-1947) Les dinàmiques d’aquest procés, però, no són les mateixes a tot arreu: així, si bé França i Itàlia recuperen el consens polític, Grècia es veu immersa en una guerra civil que enfronta la guerrilla comunista –amb el suport iugoslau– i la monarquia grega –amb el suport britànic–, imposant-se aquests Perspectiva Històrica del Món Contemporani 30-03-2016 darrers l’any 1949. Alemanya i Àustria es troben sota un règim de gestió quadripartita administrat pels vencedors, mentre que els països alliberats estan immersos en processos de depuracions polítiques amb l’objectiu de perseguir els crims contra la humanitat; aquests processos perdran pes a mesura que es consolidi la dialèctica de la Guerra Freda i els col·laboradors dels nazis resultin interessants per als governs anticomunistes occidentals.
A grans trets, les diferències en aquesta reconstrucció política es poden establir en dos grans blocs, segons si es tracta de l’Europa Occidental o de l’Europa Oriental: EUROPA OCCIDENTAL: o Destaca el domini de tres blocs polítics: Comunistes: han participat activament i de manera clara en les tasques de la resistència antifeixista, la qual cosa els atorga una gran legitimitat. A més, compten amb tres grans avantatges: el seu pragmatisme polític (han col·laborat amb forces no-comunistes durant la guerra), la carta de l’URSS i un caos econòmic que els dóna ales. A partir del 1947, la seva marginació provocarà la radicalització del seu discurs, si bé no arribaran mai a consolidar grans quotes de poder (a excepció del món local, com ho demostra la Bolonya roja).
Socialistes: la socialdemocràcia s’erigeix com a “tercera via”, i a França jugarà un paper important com a ens consolidador del republicanisme.
Democràcia cristiana: partits d’ordre i anticomunistes que miren d’allunyar els socialistes dels comunistes i que són la continuació dels vells Partits Liberals.
Reben el suport del Vaticà, que d’aquesta manera neteja el seu passat de suport a la Itàlia feixista (Pactes del Laterà, 1929): oficialment, l’Església no s’hi va enfrontar mai, com tampoc no ho va fer amb l’Alemanya nacionalsocialista.
Perspectiva Històrica del Món Contemporani 30-03-2016 EUROPA ORIENTAL: els països d’aquesta àrea compten amb una escassa tradició liberal parlamentària i es troben econòmicament poc desenvolupats. Per postres, els seus sectors conservadors han col·laborat amb l’ocupant nazi. Els partits comunistes hi són minoritaris l’any 1945, però esdevenen majoritaris l’any 1948, com demostren aquestes xifres sobre la seva militància: 1945 1947 Polònia 20.000 800.000 Hongria 30.000 750.000 Txecoslovàquia 80.000 1.300.000 Bulgària 80.000 500.000 Romania 1.000 710.000 ☭ ☭ ☭ El fet és que ni els EUA ni la Unió Soviètica tenen un plantejament global sobre què fer amb els països europeus. En qualsevol cas, aquests tenen les seves pròpies dinàmiques internes, que són les que ajuden a explicar el creixement del comunisme a l’Europa de l’Est.
...