Tema 4: Dret i Estat (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció al dret
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 28/01/2015
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 4: Dret i Estat 1- ESTAT DE DRET L’Estat de Dret és una forma determinada d’Estat, amb una sèrie de característiques o elements diferencials respecte d’altres tipus d’Estat. L’imperi de la llei és el primer tret distintiu de l’Estat de Dret i estableix dues condicions fonamentals: que sigui expressió de la voluntat general i que s’orienti a la defensa dels drets i llibertats dels ciutadans. En l’imperi de la llei s’entén la llei com a emanació de la voluntat general; orientació de la lleia a la defensa dels drets i llibertats fonamentals; divisió de poders i legalitat de l’activitat administrativa.
2- ESTAT LIBERAL DE DRET L’expressió Estat Liberal de Dret és un concepte resultat del context socio-econòmic i ideològic del liberalisme clàssic, naixent de la Revolució francesa fins la primera guerra mundial. La finalitat primordial d’aquesta lluita és la defensa de la llibertat dels ciutadans davant el poder de l’Estat. En aquest cas, l’imperi de la llei el veiem com la primacia de la llei rau en el seu caràcter d’expressió de la voluntat general. Aquesta forma d’Estat deixa de ser-ho si la voluntat d’un monarca absolut o d’un dictador substitueix la d’un assemblea legislativa elegida lliurement un dels trets definitoris de l’Estat liberal és l’existència de formes de sufragi restringit, generalment de caràcter censatari. El vertader cos electoral es restringeix a una minoria de ciutadans. Hom podria arribar a pensar que la l’absència de sufragi universal trenca la idea de sobirania popular, però no sembla oportú pensar d’aquesta manera perquè en l’Estat liberal, s’inverteix substancialment la situació de l’absolutisme i la llei apareix almenys formalment i parcialment com a creació d’un òrgan de representació popular lliurement nomenat. La llei s’orienta cap a la defensa dels drets i llibertats fonamentals. La dignitat i la llibertat es troben per damunt l’Estat.
L’objectiu prioritari de l’Estat és la garantia de la llibertat que implica la no-ingerència en les relacions entre individus excepte per a assegurar la coexistència de les llibertats individuals a través del Dret.
3- ESTAT SOCIAL DE DRET A partir de la primera guerra mundial i de la segona es generalitza un nou Estat de Dret, l’Estat Social de Dret. Sorgeix per corregir els defectes del liberalisme i per tal d’adaptar les estructures polítiques i jurídiques a les noves necessitats del desenvolupament tècnic, social i econòmic. L’Estat Social de Dret es basa en la consciència de la necessitat d’alliberar l’home no sols de la por a l’opressió i la tirania, tal com havia fet l’Estat liberal de Dret, sinó tabé de la fretura social, de la fam, de la misèria i de la incultura. La Constitució de Weimar de 1919 és pionera en aquest sentit i representa una conquesta política del socialisme democràtic. A aquesta segueix la Llei Fonamental de Bonn e 1949.
L’Estat social de dret es caracteritza per ésser un Estat de benestar, ja que el seu principal objectiu és la consecució d’un benestar social general. La forma de producció capitalista es fa compatible amb aquest INTRODUCCIÓ AL DRET Tema 4: Dret i Estat objectiu a través d’una sèrie de mesures que corregeixen les injustícies del mercat. Les condicions del capitalisme avançat permeten introduir aquestes mesures correctives. L’Administració haurà de garantir les prestacions i serveis públics necessaris perquè puguin realitzar-se els drets de caràcter econòmic, social i cultural, per exemple, la Seguretat Social.
4- ESTAT DEMOCRÀTIC/CONSTITUCIONAL DE DRET Per una banda, el terme democràtic aplicat a l’Estat no s’entén com a quelcom separat del terme social, sinó com a termes complementaris que han de concórrer en l’Estat de Dret. Parlar d’Estat democràtic suposa posar l’èmfasi en la necessitat de potenciar els principis democràtics/constitucionals, la participació popular en la presa de decisions i el pluralisme polític entre d’altres. L’Estat democràtic apareix com una alternativa encara no realitzada d’Estat de Dret en la qual les idees de llibertat i igualtat es materialitzaran realment en la síntesi entre democràcia i socialisme. Descansa en una ideologia neoliberal, que pretén un increment màxim de la privatització i un retrocés al mínim de l’Estat.
...