BLOC 3: ELEMENTS FONAMENTALS DEL PENSAMENT SOCIOLÒGIC CLÀSSIC: MAX WEBER (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencia política y Gestión pública - 1º curso
Asignatura Fonaments de sociologia
Año del apunte 2015
Páginas 16
Fecha de subida 03/04/2015
Descargas 34

Vista previa del texto

SOCIOLOGIA   BLOC 3: ELEMENTS FONAMENTALS DEL PENSAMENT SOCIOLÒGIC CLÀSSIC: MAX WEBER Max Weber (1864- 1920) Gran influència en la teoria sociològica.
Gran diversitat de temes.
Formació multidisciplinar (economia, història, filosofia, teologia).
Introducció • La sociologia de les accions socials Sociologia comprensiva • Tipus Ideals • Poder, autoritat i dominació • Classe, estatus i poder • Religió, capitalisme i modernitat • Raó, racionalitat i racionalització: ‘La gàbia de ferro’ • Els malestars de la modernitat: el desencantament del món     Com es fa sociologia? • Comprendre els motius de l’acció dels individus (la intenció de l’actor).
• Explicar les causes i conseqüències reals de l’acció.
Així podrem desentrellar ‘les conseqüències no intencionades de l’acció’.
Objectiu de les Ciències Socials • Comprensió (Verstehen): Procés racional explicatiu de l’acció.
• Procés de coneixement dels motius que estan a la base de l’acció i la impulsen.
• Estudiar i comprendre els valors que les persones han assumir i les creacions que han construït.
Eina metodològica: Sociologia comprensiva • Crea els ‘TIPUS IDEALS’. Són un instrument metodològic que permet la comprensió de la realitat.
• Tipus purs- ideals: ordenació racional de la realitat. Es formen amb característiques i elements de certs fenòmens socials però no correspon amb totes les característiques d’un cas particular. És una abstracció (fonamental per comprendre el fet social donat que aquests inclouen el comportament humà que ha de ser interpretat per tipus ideals).
• El tipus ‘mig’: classifica el que passa a la realitat La continua mezcla de explicación científica de los hechos y de razonamiento valorativos es, sin duda, una de las características más extendidas del Trabajo en nuestra especialidad, pero también una de las más perjudiciales.
Una ciencia empírica no puede enseñar a nadie qué deber hacer, sino solo qué puede hacer y, en algunos casos, qué es lo que realmente quiere hacer.
… si una demostración científica metodológicamente correcta en las ciencias sociales pretende lograr realmente su objetivo, tiene que ser admitida como correcta incluso por un chino, o, mejor dicho, tiene que tender en todo caso a esta finalidad.
Ètica protestant i l’esperit del capitalisme (1905- 6) • Publicada el 1905- 6 als Archiv • Només podem entendre les accions dels individus si les insertem dins d’un marc global de la concepció general que tals homes han forjat de l’existència (el sentit).
• Els dogmes religiosos i la seva interpretació són parts d’aquesta visió del món i és necessari comprendre aquestes parts per a entendre el comportament dels individus i dels grups, sobretot el comportament econòmic.
• Les concepcions religiosos son un dels factors determinants de les formes de conducta econòmica i per tant, una de les causes de les transformacions econòmiques de la societat.
• Weber mostra diferents tipus de protestantisme que afavoreixen la cerca racional del benefici econòmic amb significat espiritual i moral positiu.
• Anàlisi de la influència de la religió a la base econòmica de la societat.
• Estudis posteriors sobre diferents religions.
Ètica protestant • La Reforma protestant, contràriament a la concepció catòlica, ha accentuat la dimensió ètica i religiosa del treball en el món, interpretat com a ‘professió’ o ‘missió a la que un ha estat cridat’.
• El calvinisme (branca del protestantisme a la que Weber fa especial referència) avança en aquesta direcció afavorint, indirectament, conductes de tipus capitalista.
• • Protestantisme: o No hi ha lloc per a la contemplació ni l’ociositat.
o Hi ha lloc per la recerca de signes i proves per ser-ne mereixedor ‘a la terra’.
o S’estableix sobre el món: un pretext per arribar a la salvació (dignitat).
Reforma protestant: o Elimina les restes de resignació o passivitat de la cultura cristiana.
Ètica protestant i l’esperit del capitalisme (1905- 6) • El capitalisme originat amb l’ètica protestant: treball, comerç i acumulació de capital.
• Weber rebutja el determinisme i protestantisme com a un dels elements de suport.
• Capitalisme: món objectivitat similar a la societat cosificada explicada per Marx a través del fetitxisme de la mercaderia.
Religió, capitalisme i modernitat • Capitalisme modern: dominat per l’ethos que anomenem esperit del capitalisme, que n’és la força impulsora.
• L’origen històric de l’esperit del capitalisme no espot buscar en el canvi de les condicions materials com voldria el materialisme històric.
• L’ethos capitalista és el fruit d’un constant i llarg procés d’educació.
Esperit del capitalisme Característiques del capitalisme ascètic: • Ànim de lucre i actuació racional i calculada en els negocis (també en precapitalisme).
• Capacitat d’establir un domini separat de l’enriquiment personal i familiar: o Dedicació professional al creixement de la riquesa, de forma separada de les necessitats domèstiques.
L’esperit del capitalisme arriba a tots el sectors socials ... el nuevo espíritu encara cualidades éticas específicas, de distinta naturaleza que las que se adaptaban al tradicionalisme de los tiempos pasados.
... un tal religión de libros –bíblica- se convierte en la base de un sistema educatives no solo para los miembros el sacerdociio, sinó tambén, y hasta en especial, para los laicos.
• L’esperit del capitalisme es pot definir com un tipus de conducta econòmica que es caracteritza per la recerca constant i creixent de beneficis, mitjançant la utilització racional, calculada i metòdica de tot allò que intervé en el procés de producció i en les condicions del mercat. Una extraordinària racionalitat, tant en les conductes com en les estructures, impregna aquest nou esperit que es desenvolupa a partir dels segles XVI i XVII.
• Defineix l’esperit del capitalisme com aquells hàbits i idees que afavoreixen el comportament racional per aconseguir l’èxit.
Ascetisme Enriquiment com a medi de salvació Ascetisme Opció ètica que considera que l’home aconsegueix la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics...) i fins i tot generant-se dolor.
  ÈTICA PROTESTANT I L’ESPERIT DEL CAPITALISME • Protestants vs. Catòlics: ètica del treball i acumulació de capital -Fe en la vida professional (Pg. 155- 156) -Ètica de treball (Pg. 56) Ascetisme (Pg. 227- 228) • Racionalitat per a obtenir la màxima quantitat de riquesa -Los protestantes han mostrado singular tendencia hacia el racionalismo económico, tendencia que ni se daba entre los católicos.
Característica personal permanente. (Pg. 32) - Ascetisme extramunda • Treball com a fi i no com a mitjà -Catolicisme: ‘alejamiento del mundo’ -Protestantisme: ‘amor al mundo’ • Austeritat per a l’estalvi i major acumulació de riquesa (cerca de rendibilitat)   -La ganancia de dinero, el resultado y la expresión de la virtud en el Trabajo, constituye el autentico alfa y omega de la moral. (Pg. 49) -‘Economía y sociedad’: contexts històric i social que caracteritza a la cultura occidental.
-La màgia reutilitzada: o Dóna pas a la pràctica simbòlica o Es racionalitza: es sistematitza en divinitats i mitologies o Es passa dels ‘mags’ als ‘sacerdots’ -Avenç cap a una cohesió cultural: moralitat -Formalització i administració funcionarial -Gàbia de ferro (secularització, racionalització de la societat)   Ètica protestant i l’esperit del capitalisme (1905- 6) • • 2 racionalitats per explicar l’acció social o Racionalista o utilitària (factor tècnic- material) o Valors (factor simbòlic- cultural) Factor simbòlic o Instrument de dominació o En la modernitat per el sentit i es burocratitza EL POLÍTICO Y EL CIENTÍFICO -Dues conferències impartides als seus estudiants 1919 -Implicació política (frustrada) de Weber -Reflexió sobre el Beruf de l’home de ciència i ‘l’home públic’ 1. Marc institucional de la ciència i de la política 2. Anàlisis dels actors socials que actuen dins d’aquestes institucions 3. Els tipus d’accions a les quals aquests actors es comprometen Ø Marc Institucional Compara la sort d’aquells joves segons la seva nacionalitat, sigui Alemanya o d’Estats Units.
Ø Recerca i docència Ø Especialització Només amb una rígida especialització es pot arribar a una plenitud.
Ø Passió i Ciència Si existeix tal passió, per considerable, veritable i profunda que sigui, no és suficient per aconseguir un resultat. Només és una condició prèvia a la inspiració.
Tenir un mètode de treball.
S’ha de tenir en compte l’atzar.
Ø Progrés La tasca científica està immersa en el corrent del progrés.
S’ha de considerar com a finalitat peculiar universal de tots nosaltres la llei del progrés, el sentit de la ciència.
Ø La ciència com a vocació Barreja de buscar la veritat i l’acumulació de coneixements.
Ø Intel·lectualització i Racionalització Es creen nous sistemes d’organització de treball, i del coneixement.
Què vol dir que un problema és polític? • Els interessos relacionats amb la distribució, sostenibilitat o transferència del poder son decisius per a respondre al problema.
• Aquests factors són els que determinen la decisió.
Ø Política ‘El esfuerzo para compartir el poder o por influir en su distribución, ya sea entre los Estados o en el interior del estado, entre los grupos humanos que comprende, lo cual corresponde también esencialmente al uso corriente del termino,’ (Pg. 38) Ø L’Estat • Definició en funció del mitjà que li és propi: la violència legítima • Uns que dominen a uns altres, una relació basada en la violència legítima, per a que l’estat existeixi ‘els dominats’ han d’obeir l’autoritat que ells poders constituïts li reclamen com a pròpia.
• L’Estat: ‘Definible sociológicamente por referencia a un medio específico que él, como toda asociación política, posee: a violencia física.’ (Pg. 83) • La violència no és el mitjà normal però si que li és específic.
• Autoritat: poder degudament legitimat en el curs de complexos processos de dominació.
Ø L’Estat modern ‘Asociación de dominación con carácter institucional que ha monopolizado la violencia física legítima como medio de dominación y ha reunido todos los medios.’ (Pg. 92) Ø Com s’aconsegueix mantenir la seva dominació? • Tota dominació exigeix una continuïtat administrativa i que la conducta humana estigui orientada a l’obediència dels caps que pretenen ser portadors del poder legítim.
• Certa organització econòmica.
• Obediència basada en temor i esperances. Importància en el personal administratiu.
Ø Estaments o empreses En aquests procés d’expropiació o de desenvolupament d’una organització de base racional fa aparèixer els ‘polítics professionals’.
Tipus de legitimitat/ dominació Tipus ideals: Instrument metodològic que permet la comprensió de la realitat. No existeixen en estat pur però permeten entendre la realitat (identificar trets fonamentals).
1. CARISMÀTICA: Basat en la devoció a una persona dels seus trets especials.
2. TRADICIONAL: Heretada, legitimada per l’estatus d0aquells qui l’exerceixen, consolidat històricament.
3. LEGAL- RACIONAL: Basada en la llei, la norma objectiva i racional. L’autoritat està legitimada per les normes.
Dominació LEGITIMITAT TRADICIONAL: • Quan el carisme es rutinitza (rutitnització) • Descansa en la creença quotidiana • El que manté la legitimitat són les tradicions instaurades (institucionalització) • Monarquies medievals, absolutes (criteris hereditaris, divisió estamental de la societat) LEGITIMITAT RACIONAL- LEGAL: • Descansa en la creença en la legalitat • Mode de dominació més moderns • Els qui detenen el poder poden ser revocats si no l’exerceixen adequadament.
L’Estat Modern i l’organització política: manté els tres tipus purs de lideratge polític, dominació i autoritat: o Dominació carismàtica (familiar i religiosa) o Dominació tradicional (patriarques, patrimoni) o Dominació legal (llei i estat modern. Burocràcia) Modernització i burocratització són inseparables en el pensament de Weber: El creixement de la burocràcia va lligat al procés de modernització.
EL POLÍTICO Y EL CIENTÍFICO Les qualitats del polític: • Passió: entrega cap a una ‘causa’ • El sentit de las responsabilitat • Mesura: tranquil·litat i guardar distància L’ethos de la política: Tota acció èticament orientada pot ser: • Ètica de la convicció • Ètica de la responsabilitat Sociologia Weberiana Una ciència a la que comparteix la compressió interpretativa de l’acció social i, per tant, l’explicació causa del seu curs i de les seves conseqüències.
-La sociologia ha de ser una ciència -La sociologia ha d’ocupar-se de la causalitat -La sociologia ha der fer servir la comprensió interpretativa.
Acció social i socialització Se comprende por acción aquella conducta humana que su propio agente o agentes entienden como subjetivamente significativa, y en la medida en que lo es. Tal conducta puede ser interna o externa y puede consistir en que el agente haga algo, se abstenga de hacerlo o permita que se lo hagan. Por acción social se entiende aquella conducta en la que el significado que a ella atribuye el agente o agentes entraña una relación con respecto a la conducta de otra u otras personas y en las que tal relación determina el modo en que procede dicha relación (Weber, 1921).
La acción social: ensayos metodológicos Acció: conducta humana en la que l’actor o actors atribueixen un sentit subjectiu (diferència amb la conducta reactiva dels animals).
Acció social: acció humana en la que el sentit és compartit entre els diferents actors.
Quan és social l'acció? • Les persones han de tenir en compte el comportament dels altres, com també la presencia o l'existència dels mateixos. (Exemples, nens petits que no juguen junts, estar junts esmorzant però llegint el diari) • Significació. Cal entendre aquest terme al seu sentit més literal, és a dir, en el sentit que l'acció de el subjecte ha de tenyir el seu valor de signe o de símbol para los altres, i que l'acció dels altres calç, així mateix, que tingui valor de signe o de símbol per al subjecte. Tenir en compte als altres no és suficient per tal que una acció va seguir social. També és necessari que el subjecte Indiqui per su acció que ha compris els expectatives dels altres i que su acció està destinada a respondre a aquestes, o evidència su negativa a respondre. (Exemple: quan dues persones s'aborden al carrer i 1 d'elles estiguin su mà) • La conducta de les persones implicades en una acció social veu influïda per la Percepció que cadascuna d'elles te de la significació de l'acció de les Altres i de su pròpia acció. És precís, en altres paraules, que a els subjectes comprovin, con el seu comportament, que han compris els expectatives dels altres i que accepten o no respondre a aquestes. Aquest tercer criteris esta és d'algun mode el complement exterior dels 2 criteris precedents, sent aquests últims interns als subjectes ment afectats. En efecte, mitjançant la conducta observable des de l'exterior, és possible jutjar sobre els dues condiciones subjectives precedents.
L’ acció social • Vinculada a conductes passades, presents i futures d’altres persones.
Ex. Venjança, defensa, mesures de precaució,...
• Vinculada a les altres persones: concretes o definides.
Ex. diner: preveus que els altres estaran disposats a acceptar-lo • Només és SOCIAL si està relacionada amb les ACCIONS d’altres persones.(Pg. 39) –La conducta religiosa és social? És acció humana, no social.
–La conducta econòmica? La acción social: ensayos metodológicos • No tot contacte humà és social, cal significat amb el seu comportament.
• Actuar de manera similar no és ‘acció social’ per Weber.
Ex. Obrir el paraigües quan plou • Casos límit de l’acció social o Conducta condicionada (reactiva) per la multitud (premsa p.e.) o ‘Està de moda’, és ‘el que es porta’...
Acción social: conducta humana en la que el sentit és compartit entre els diferents actors.
Una acció on el sentit esmentat per un subjecte està referit a la conducta d’altres... L’acció social (incloent tolerància o omisió) s’orienta per les accions d’altres, que poden ser passades, presents o esperades com a futures (Weber, M. Economia i Societat, 1969).
• L’ acció significativa “No es menester ser César para comprender a César.” La capacidad de “revivir” totalmente una experiencia es importante si es que uno debe estar seguro de que la ha entendido, pero no es absolutamente necesaria para interpretar su sentido. (Pg. 13) Metodologia comprehensiva • Procura integrar en l’anàlisi de la realitat social 3 dimensions.
o Dimensió objectiva (relació de causalitat) o Dimensió subjectiva (significat) o I marc històric • La societat està influenciada pel factor cultural. No es pot equiparar a altres ciències naturals, exactes.
Tipus d’acció social (Pg. 43) 1. RACIONAL EN CUANTO A SU FIN: Ús dels mitjans i persones per assolir intencions calculades.
2. RACIONAL EN CUANTO A SUS VALORES: Ètics, estètics, religiosos, etc.
3. AFECTIVA: Resultat d’impulsos emocionals (venjança, plaer,...) + difusos   4. TRADICIONAL: Expressió dels costums establerts.
Racionalidad con arreglo a fines • Considera els objectius i les conseqüències.
• Evalúa racionalment els mitjans en relació als fins.
• Des del punt de vista de la ‘racionalidad medio-fin’, l’altra (valors) és sempre racional.
• Aquesta racionalitat completa, només es troba en l’acció com a cas límit artificial.
Racionalidad con arreglo a valores • L’actor plasma en la seva conducta la forma més eficaç possible i adequada als mitjans, però guiada per un valor suprem determinat.
• Disposat a correr riscos en nom dels valors • Racionalitat extrema es toca amb la irracionalitat (ex. Fanatismes) Ejemplo de quién actúa del todo racionalmente en el sentido de intentar realizar un valor absoluto es aquel hombre que, con desprecio de las consecuencias posibles, actúa por convicción de lo que es el deber, el honor, la belleza, la doctrina religiosa, la piedad o la importancia de una “causa” cualquiera. (Pg. 43) Acció Afectiva: Jon Elster –Reconsideració de les com a irracionals.
Acció Tradicional: Procés de destradicionalització com a racional.
La acción social: ensayos metodológicos Una acción social, hasta cuando ocurre en un llamado “sistema social” – un “estado”, “gremio”, “iglesia”, “matrimonio”– consiste pura y exclusivamente en la posibilidad de que alguien haya actuado, actúe o vaya a actuar de tal modo que el significado de un agente varíe en relación al de otro de una manera especificable. (Pg. 46) • La falta de reciprocitat elimina la “relació social” Relació social Hi ha relació social quan, en una actuació conjunta de varis actors, el sentit de l’acció de cadascun es relaciona amb l’actitud de l’altre, de manera que els actes s’orienten recíprocament entre sí.
Classe, Estatus i Poder • L’acció social mai es dóna en un món pla, sinó que hi ha tot un seguit de desigualtats, per Weber son tridimensionals: classista, honor i poder.
• Fins llavors predominava una visió unidimensional de la desigualtat (Marx) • Les tres dimensions poden aparèixer aïllades però es troben combinades en la realitat tenen una interrelació permanent, depenen i es generen entre elles.
• Rebuig a discursos simplistes que tendeixen a reduir-ho tot al poder econòmic (e.g.
Cornel West Race Matters) Classe, Status, Partido • Estratificació social.
• Distingeix entre: o Classes socials: definida pel mercat (econòmicament) o Estatus: prestigi, honor – Poder: partits polítics • Ordre social i ordre econòmic no coincideixen • Classes, grups d’estatus i partits són fenòmens de la distribució del poder d’una comunitat Podemos denominar “orden social” la forma de distribución del honor social dentro de una comunidad, entre grupos característicos que participan de esta distribución. (Pg. 222) • Visió plural de l’estructura social: a més a més de les classes marxistes, afegeix estatus i poder.
• No només propietat dels mitjans de producció, sinó també la posició en el mercat determina la posició de classe.
• Conseqüències del procés burocratitzador.
Classe Social Influida per diferents factors: • Dimensió econòmica i d’ingresos, dimensió d’estatus i la de mobilitat.
• 4 grups de classe: o Classe treballadors manuals o Petita burgesia o Treballadors no propietaris de coll blanc (tècnics, administració pública...) o Privilegiats per la propietat i l’educació (nova classe intel·lectual) Classe Social (Pg. 222) • Un número de personas poseen un componente causal específico de sus oportunidades de vida en común.
• Este componente está representado exclusivamente por intereses económicos en la posesión de bienes y oportunidades de ingresos.
• Está representado bajo las condiciones de mercados de productos o de trabajo.
Classe Social • Categories bàsiques de totes les situacions de classe: la propietat i la falta d’aquesta • Per exemple: els propietaris poden pertanyer a la classe dels rentistes o a la classe dels empresaris.
Pero la connotación genérica del concepto de clase es siempre la siguiente: que el tipo de oportunidad en el mercado constituye el momento decisivo, el cual presenta una condición común para el destino del individuo. (Pg. 224) • Acció comunal: orientada cap al sentiment de solidaritat dels actors.
• Acció societària: orientada cap a una regulació d’interessos racionalment motivada.
La aparición de una acción societaria, o incluso comunal, derivada de una situación de clase común no es, en modo alguno, un fenómeno universal. (Pg. 225) • Però els “grups d’status” obstaculitzen la pràctica del principi del mercat.
• La situació de classe ve determinada només econòmicament.
• La situació de classe ha tingut un paper important en la formació de partits polítics. Per exemple: els intents dels grups d’status per aliar-se amb el proletariat, en contra de la burgesia (Pg. 229) Estatus • Honor d’estatus • Per exemple: l’aristocràcia arruïnada • Posició social que ocupa un individu i que els altres reconeixen. És un element bàsic de l’estructura social.
• La posició social, estatus, fa referència a expectatives, responsabilitats, privilegis, etc.
Determina com actua una persona en el context social.
• L’estatus dóna una identitat social.
• Estil de vida específic per part de tots els qui desitgen formar part del cercle • Restriccions sobre les relacions socials (endogàmia) • Estratificació basada en la usurpació (p.e. pràctiques culturals) • Estatus i Casta (Pg. 232) • Un grup d’estatus és instrumental: eficaç per seleccionar individus qualificats (guerra, cavalleria,...) • Altres aspectes clau en la formació de grups d’estatus: La afiliación política o la situación de clase ha sido decisiva, al menos con la misma frecuencia, en todas las épocas. Y en la actualidad, la situación de clase es, con mucho, el factor predominante, ya que, lógicamente, la posibilidad de llevar el estilo de vida esperado de los miembros de un grupo de estatus se halla, en general, económicamente condicionada.
(p.234) Con bastante generalidad, existe entre los grupos de status privilegiados una descalificación de status que opera contra la realización de trabajos físicos corrientes. (...) se considera toda empresa económica racional, y especialmente la “actividad empresarial”, como una descalificación de status. La actividad artística y literaria también es considerada un trabajo degradante en cuanto se explota para obtener unos ingresos, o al menos cuando está relacionada con un gran esfuerzo físico. (p.235) ...los grupos interesados en el orden de status precisamente reaccionan con especial dureza contra las pretensiones de adquisición meramente económica. (...) Sólo aceptarán a sus descendientes, los cuales habrán sido educados en las convenciones de su grupo de status y nunca habrán manchado su honor con su propio trabajo económico. (p.236) Classe vs. Estatus ...las “clases” se estratifican de acuerdo con sus relaciones con la producción y la adquisición de bienes; en tanto que los “grupos de status” se estratifican según los principios de su consumo de bienes, tal como viene representado por “estilos de vida” particulares. (p.237) Exclusió i Tancament Social • Tendència de tots els grups socials (ex.Metges contra curadors), també per raó de gènere, ètnia • Quan es percep que és arbitrari i injust pot generar: ressentiment o discursos de fraternitat universal • Estímul per lluitar contra els que exclouen, però també hi ha figures de free riders • Educació Universitària Classe, Status, Partido El mercado y sus procesos “no establecen distinciones personales”: están dominados por intereses “funcionales”. Desconocen el “honor”. El orden de status significa precisamente lo inverso, a saber: estratificación en términos de “honor” y de estilos de vida, peculiares a los grupos de status como tales. (p.236) Las épocas, y países, en que la situación de clase pura posee una significación predominante, son regularmente períodos de transformaciones tecnológicas y económicas. Y, en su momento, toda disminución en la variación de estratificaciones económicas provoca la aparición de estructuras de status y resucita la importancia del honor social. (p.238) Partits ...las clases y grupos de status se influyen mutuamente, e influyen sobre el orden legal y, a su vez, son influidos por éste. Pero los partidos habitan una mansión de “poder”. Su acción se orienta hacia la adquisición de “poder” social, o sea, influir sobre las acciones comunales, sea cual sea su contenido. (...) En efecto, las acciones de partido siempre van dirigidas hacia un objetivo que se intenta conseguir de forma planificada. (p.238) Meitat de classe i meitat d’estatus, però de vegades no són ni una cosa ni l’altra.
Sus medios de conseguir el poder pueden ser muy diversos, desde la franca violencia, de todo tipo, a la caza de votos con medios burdos o sutiles: dinero, influencia social, la fuerza de la oratoria, sugestión, grosera coacción, y así sucesivamente, hasta las tácticas burdas o más refinadas de obstrucción en los cuerpos parlamentarios. (p.239) Obra pòstuma (1921) • Tracta de sociologia General que aborda aspectes de sociologia econòmica, jurídica, política i religiosa.
• L’objecte del llibre és la història universal: totes les societats, civilitzacions, èpoques • Fer intel·ligibles les diferents formes d’economia, de dret, de la dominació de la religió, dins d’un sistema conceptual únic.
• A través de la seva comparació, Weber pretén demostrar la originalitat de la civilització occidental.
Marianne Weber (1870- 1954) • Després de la crisi de salut de Max, ella serà la figura pública de la parella, convertintse en una intel·lectual pública i portaveu del moviment feminista.
• Incorpora qüestions de la vida pública i privada, treball domèstic, poder,...
• Debats intel·lectuals: o Amb Weber: la necessitat de les dones d’arribar a la mateixa autonomia que els homes.
o Amb Simmel: el significat del treball de la dona en la producció de la cultura.
o Amb Charlotte Perkins Gilman: sobre la diversitat de punts de vista entre les dones.
ECONOMIA I SOCIETAT, Esbozo de sociología comprensiva ...