TEMA 6. Control de flux, errors i Congestió (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)
Grado Ingeniería Telemática - 1º curso
Asignatura F.T. Fonaments Telemàtica
Año del apunte 2014
Páginas 15
Fecha de subida 30/12/2014
Descargas 33
Subido por

Vista previa del texto

25/11/14   TEMA 6- CONTROL DE FLUX, D’ERRORS I CONGESTIÓ 1.Control de flux 1.1. Introducció “Sirve para adaptar la tasa de envio de información a la capacidad de un receptor. En general tenemos una comunicación entre un emisor y un receptor pues queremos adpatar la cantidad de información que envia el emisor a la capacidad que tiene el recpetor de digerir-la o procesar-la. Eso en general se hace para cada flujo determinado). Hay diferentes tipos de flujo, es decir conjunto de dadtos que se envian de usuario a usuario, estos adpatar el flujo para la capcidad del receptor.” El control de flux és el conjunt de tècniques que permeten adaptar la taxa d’enviament d’informació (per a cada flux deteminat) a la capacitat d’un receptor en particular. Serveix per adaptar la taxa del enviament d’informació a la capacitat que te el receptor per processar-la. (És un mecanisme per evitar que els recpetors es saturin).
“DEFINICIÓ: El mecanismo de control de flujo es un mecanismo que tenemos en las redes de comunicaciones para evitar que los recpetores se saturen. “ Exemples: CAS 1- baixa capacitat de processament al receptor CAS 2- Servidor d’alta capacitat saturat per les peticions dels usuaris.
·El control de fluxe es pot realitzar a dos nivells: -A nivell de transport (extrem a extrem) que estableix una connexió entre l’emisor i el receptor final. Aquest control de fluxe a nivell de transport evita que el receptor es saturi, és a dir, que s’adecui a las capacitats del receptor.
-A nivell d’enllaç de dades (punt a punt és a dir, entre nodes consecutius). Fariem control de flux entre cada parell de nodes per a que cada un dels nodes intermitjos no es vegi saturat per el node anterior.
  1   25/11/14   CONTROL SALT-A-SALT (Nivell d’enllaç) Cada node actua com a origen i/o destí. Tu tens un node i mires el node anterior que esta conectat directament al teu, i s’estableix un dialeg de control de flux entre els dos per a que el receptor no es saturi. Aixi evitem que si tenim una cadena de nodes no es vegin saturats uns amb altres.
És un mecanisme bastant simpre ja que només engloba un enllaç. També podem dir que es basnta controlable. Aixó es degut ja que el temps de propagació del enllaç es un temps fixe i no varia depenent de varios casos ja que es un enllaç directe entre dos nodes.
Una desvantatge de fer servir el control Salt a Salt vs Extrem Extrem és que cada un dels nodes que estan entre font i destí (els nodes intermitjos), doncs aquets nodes han d’estar implementant control de fluxe dialogant amb el node anterior. En canvi en un control extrem a extrem només estan implicats el emisor original de la informació i receptor final de recepció. És a dir, els nodes intermitjos no estan implicats en aquest control.
Per concluir podriem dir que ens estalviem amb el control Extrem Extrem temps de processat, ja que els nodes no estan implicats en el control de Flux.
CONTROL EXTREM-A-EXTREM (Nivell de transport) El control Extrem a Extrem només implica l’emissor i el recpetor finals.
És a dir, els node intermitjos no tenen aquest control de fluxe. Aixó fa que hi hagi un estalvi de processat en nodes intermedis. CONTE! Els nodes intermedis no processen la informació, pero si que la transmeten! L’han de transmitir de node a node.
Aquest control Extrem a Extrem també té desventatges ja que sovint implica múltiples enllaços. És a dir, aquets múltiples enllaços són els nodes interedis que hi ha entre emisor i receptor. Aquets nodes no procesen la informació, pero la transmeten entre si. Aixó implicaria un retar extrem a extrem gran i variable.
Lo més important serià que el retard extrem a extrem és gran, ja que podriem tenir molts nodes intermitjos. A més aquet retard es variable ja que depen del camí que prenguin per enviar la informació aquets nodes. Poden escollir un camí curt o llarg. És a dir el trafic de informació dependrà del temps que tardi la informació en arribar. La resposta de la confirmació també és variable, és a dir, pot canviar. El temps de anda i tornada del node A al node B en general és gran i variable. En el cas de un enllaç directe, aixó ja no passa ja que el temps serà fixe i curt normalment. És curt ja que seria entre nodes consecutius.
  2   25/11/14   1.2. Mecanismes La idea bàsica dels mecanismes de control de flux és que la font adapti dinamicament la seva taxa a les condicions del receptor. Cal que hi hagi un mecanisme de feedback en el sentit Receptor – Emisor. És a dir, l’emisor indica al receptor si ha d’enviar més dades o no.
Les tècniques que s’implementen són: -ON-OFF -Stop & Wait -Finestra Lliscant (estàtica o dinàmica) ·Mecanismes de control de flux: El receptor envia missatges, quan ja no pot enviar-ne més para. Quan pot tornar a rebre, envia un altre missatge notificant-ho (l’emisor envia l’informació en funció del que diu el receptor).
ON-> L’emissor envia a velocitat màxima.
OFF-> L’emissor deixa d’enviar.
És a dir, quan el receptor es comença a saturar envia un missatge al receptor dient-li para, deixa d’enviar (Missatge OFF). Quan ja se li ha passat aquesta saturació li envia un missatge dient-li que ja pot enviar de nou. El emissor quan sep aquest missatge que pot enviar, envia a màxima velocitat.
Aquest sistema de ON OFF, és un sistema una mica Brut, és a dir aquet sistema és adecuat per a RTT baixos. RTT (Tiemps que s’inverteix en enviar i rebre una trama, entre dos nodes A i B). Si la RTT és gran vol dir que el emissor comença a enviar moltes dades i el receptor comença a saturarse. El receptor reaccióna i envia un missatge al receptor dient-li para , que m’estic saturant. El temps que tarda en enviar-se aquet missatge al emissor ja es massa tard ja que el recpetor ja esta massa saturat. Per aquest motiu els RTT ha de ser baix.
Tenim tres caracteristiques principals del ON-OFF: -S’ha utilitzar per a RTT’s baixos -Presenta problemes per a enllaços BER (tasa error de bit) elevats.
Presenta problemes en sistemes con una tasa de errors de bit alta (BER) ja que si el receptor es satura i vol enviar el missatge de OFF es molt probable que aquet no arribi al emisor i aquest últim no sapiga enviar l’informació al receptor. Quan tenim una tasa de Error de Bit alta aquet sistema no és bo.
Per aquest motiu s’utilitza en línies curtes i en xarxes de Àrea Local (LAN), ja que en aquestes xarxes la BER i RTT solen ser baixes.
  3   25/11/14   ·Mecanismes de control de flux: Per al mecanisme de funcionament el que es fa en stop & wait es enviar un paquet. Hem d’esperar al reconeixement (ACK) del paquet enviat abans d’enviar-ne un altre. Aquest mecanisme es adecuat quan el RTT es petit ja que si el RTT és gran el tiemps de esperem entre que es transmet una trama i l’altre és molt gran i no aprofitariem la capacitat del canal. És a dit com que RTT ha de ser baix per a Stop & Wait, aquest mecanisme és ineficient.
També funciona per a BER elevades.
En la imatge de la dreta podem observar l’eficiencia en termes d’utilització. Aixó ho veiem ja que si la RTT és elevada, la eficiencia es baixa.
Per a saber-ho calculariem: A dalt de la imatge podem observar un petit esquema, on veiem l’origen i el destí i un node intermedi. Aquest node pot ser un router, un switch... A baix d’aquest esquema observem un esquema de temps, on veiem el que passa quna enviem una trama desde l’origen fins el Router (temps de Transmissió). OBSERVACIÓ: la línia que va en diagonal del temps de propagació ha d’estar recta (marcat a la figura en vermell). Llavors, enviem una trama, aquest trama arriba al node intermig, el node intermig la transmet considerant que no hi hah un temps de processat. I el recpetor el que fa és inmediatament que li arriba la informació, envia un ACK (confirmació que ha arribat la informació). Aquesta ACK arriba al node, del node a l’origen. Quan ha arribat a l’orgien, aquest envia la següent trama.
Colclusió: veiem el temps de Tx, que es el temps en que s’envia la info. La RTT seria el temps que tardo jo en transmetre una trama. És a dir, desde que jo començo a transmetre la trama fins que m’arrriba l’ultim bit de la confirmació ACK. El RTT llavors és la suma del temps de tx i el temps d’espera. (aquest temps d’espera no s’utilitza).
La velocitat màxima de transmissió, seria un paquet fins de la RTT ja que el transmissior te prohibit transmetre un paquet dins de la RTT. Fins que no li ha arribat la ACK de confirmaicó no pot transmetre el següent paquet. La quantita de paquets que jo puc transmetre per segon seria: El tamany del paquet (en bits) dividir per la RTT. S’utilitza en WIFi normalment, sistemes de curt enllaç. D’acord amb aquest expressió, si la RTT augmenta la eficiència disminueix. És a dir, si la RTT és gran significa que el temps de tx i el temps d’espera és gran i hi hauria un temps gran fins que ens arribès el ultim bit de la ACK. Per a que la eficiència sigui alta, el que ha de passar esque no es tardi en arribar la confirmació ACK.
  4   25/11/14   ·Mecanismes de control de flux: En el mecansime de Stop & Wait veiem que podiem transmetre un únic paquet en un RTT, ara en la finestra lliscant (sliding window) ens permet enviar múltiples paquets per RTT (w).
És a dir, en Finestra lliscant, encara que no haguem rebut la confirmació de tots els paquets, podem començar a transmetre els següents paquets.
Ara dins de la RTT veiem que agrupa tres trames i el temps d’espera del primer ACK.
Aixó ens fa veure que hi haurà una eficiència més gran que en el cas anterior.
En la imatge veiem que els missatges de confirmació, depenent de la implementació, contenen un identificador que indica el següent paquet de espera rebre. És a dir, quan el receptor rep el primer paquet, el que transmet és la confirmació del 2, ja que el primer paquet és qui li ha dit que veia.
La finestra de transmissió seria el conjunt de paquets transmesos pels quals no s’ha rebut un ACK.
Per exemple: Per a w = 3, la velocitat seria: Ara la velocitat de transmissió vindria donada per els paquets dividit per la RTT. En aquest cas tenim que els paquets són 3. Enviem el triple de informació.
·La mida òptima de la finestra b [paq/s]: taxa de servei limitat al llarg del camí.
R [s]: Round Trip Time de tot el camí.
W [paquets]: mida màxima de la finestra.
Podem enviar w (paquets) en R (s), però no podem passar de b (paq/s).
Aleshores hem d’ajustar la mida de la finestra: Si w < wopt -> desaprofitem el canal Si w > wopt -> congestió (nodes intermedis) Finestra lliscant: És la quantitat de paquets transmesos per els quals no he rebut una ACK de moment.
  5   25/11/14   Dins d’aquest mecanisme de finestra lliscant trobem que la mida pot ser fixa o la mida pot ser variable: ·Finestra lliscant de mida w fixa: La finestra lliscant funciona bé si b i R no varien. És a dir si la wopt no varia.
En la pràctica, una tria estàtica de w pot resultar ineficient o crear problemes (congestió de la xarxa o del node receptor). Els paràmetres b i R varien amb el temps, és a dir depenen del camí i de la càrrega de la xarxa. La capacitat del recpetor pot variar amb el temps.
Quan aquesta tria de w és ineficient cal adaptar la finestra per tal d’ajustar-la a la mida òptima en cada instant. És a dir passem a al finestra de mida variable.
·Finestra lliscant de mida variable: 1.3. Anàlisi de prestacions   6   25/11/14   El Control de flux, pot estar a nivell de: Transport (extrem a extrem) o enllaç de dades (adjacents). L’objectiu principal de l’anàlisis dels Mecanismes de Control de Flux es el càlcul de la utilització U que estarà entre 0 i 1 (0<U<1). Per a calcular aquesta utilització utilitzem la formula de la imatge anterior, els temps que es transmet de forma útil partit el temps total de la comunicació.
És a dir, per a resumir diriem que: - ON-OFF: Dins del que cap es un mecanisme simple, el qual és molt sensible als errors i als retards- FINESTRA LLISCANT: És un mecanisme més complex (en termes de CPU i memòria). Permet optimitzar la utilització d’un enllaç.
- STOP & WAIT: Per al cas particular de la finestra lliscant (w=1), diem que es més simple (només un paquet/trama en memòria), no optimitza, i si la RTT baixa és millor.
2.Control d’errors L’objectiu principal del control d’errors és assegurar que les dades Rebudes i Transmeses són iguals. Podem trobarnos amb dos tipus d’errors: ·Errors de Bit; és pot produir una inversió, és a dir en contes de un 0 -> 1, o 1 -> 0. Aquest tipus d’error es produeix a nivell físic, on podem utilitzar la detecció (i correcció) a nivell d’enllaç.
·Error de paquet; és pot produir perdues, duplicacions, desordenament i fins hi tot inserits. Es produiexen a nivell de xarxa, amb ajuda de les capes inferior i superior, pel qual també tenen detecció (i correcció) a nivell de transport.
+IMPORTANT: Tant a nivell de transport com a nivell d’enllaç, el control de errors a nivell de bit, es realitza a nivell d’enllaç. I el control d’errors a nivell de paquets és fa a nivell de Transport només. És a dir, hi ha dos tipus de control d’error, el de bit que es realitza a nivell d’enllaç i el de paquets que es realitza a nivell de Transport només. No fem control d’error de paquet a nivell d’enllaç només a nivell de Transport.
  7   25/11/14   2.1. Control d’errors de bit El control d’error de bit és realitza ja que el canal o l’enllaç per on s’envien els bits no es perfecte. Aixó comporta errors esporàdics i incorrelats, ràfegues d’errors, pèrdua de sincronisme. I també comporta BER: Bit Error Ratio (els bits rebuts erròniament / els bits enviats). El control d’error de bit l’estudiarem més profundament a FC (Fonaments de Comunicacions), les tècniques de codificació per a detectar-los i corregir-los.
2.2. Control d’errors de paquet En aquest apartat ens centrarem basicament en el control d’errors de paquets. Aquest control d’errors de paquet es centra només a la capa de transport. En el Control d’errors de paquets realitzem dos tasques: Detecció i correció. Assumim que fem control d’error de bit en la capa d’enllaç i simultaniament el control d’errors de paquet a la capa de transport.
Si tinguessim un control d’error de bit ideal, es detectarien tots els errors de bit (minuto 4.21). Si els errors de bit son detectats i corregits, no generen errors de paquet. Si en cas contrari els errors de bit son detectats pero no corregits, hi ha perdues de paquets. (aquet paquet que conte bit no corregits es descartat). TIPUS D’ERROR DE PAQUET: ·PÈRDUA: Poden haver-hi perdues degudes a una sobrecàrrega o congestió a la xarxa ja que les cues son plenes. També pot haver-hi perdua quan el BER és més gran que 0 (BER >0), llavors el paquet es descartat.
Per a recuperar tenim el ARQ (Automatic Repeat reQuest) que és una tècnica, la més utilitzada, de detecció i correció de pèrdues de paquet.
O també podem fer ús de tomporitzadors de transmissió (RTO) i el reconeixements de ACKs. Si l’emissor no rep cap ACK en un RTO, el paquet és retransmès. Un exemple seria en la imatge: Com reconeixer? ·Si ens surt un ACK per cada paquet és Stop & Wait.
·Si són ACKs acumulatius (és a dir, confirmen un paquet i els anterior) és Finestra Lliscant.
  8   25/11/14   Reconeixements: Reconeixements negatius (NACKs); el receptor detecta un buit en la seqüencia rebuda. Envia un NACK per informar la pèrdua. El transmissor pot retransmetre immediatament, sense esperar a RTO.
Els mecanismes NACK i RTO poden conviure; NACK suposa càrrega de senyalització innecessària, és a dir, no s’utilitza normalment.
·DUPLICACIÓ: Es transmet un paquet ja rebut correctament. Les causes serien un ACK perdut o amb retard. O el paquet retardat o RTO mal triat, és a dir amb una RTT > RTO.
·INSERCIÓ: hi ha paquets rebuts d’alguna altre transmissió. Les causes serien la corrupció a la capçalera, o el paquets retardats a la xarxa.
Un paquet d’una comunicació antiga és retardat i inserit en una comunicació nova (entre mateixos nodes).
·REORDENACIÓ: Es reben paquets en un ordre incorrecte. Les causes serien la pèrdua i retransmissions. Els paquets poden prendre camins diferents (mode datagrama).
NÚMEROS DE SEQÜÈNCIA: Un número de seqüencia indica la posició d’un paquet dins un flux.
Cada paquet és identificat amb un número de seqüència consecutiu. Això permet la detecció de: Pèrdua de paquets, reordenació i duplicació, i inserció.
·L’espai de números de seqüència és el conjunt de possibles números de seqüència representables en una certa capçalera;   9   25/11/14   Finestra de Control d’errors: és l’espai de números de seqüència que referencien tots els paquets transmesos però encara no reconeguts.
Política de retransmissió: Go-back-N • Què fer quan detectem un error? Go-Back-N: retransmission de tot el contingut de la finestra de control d’errors.
• Expira un temporitzador de retransmissió (RTO) • Recepció d’un NACK • El receptor només accepta paquets en ordre Control d’error de paquet (reordenació) Política de retransmissió: retransmissió selectiva • Funcionament: Retransmetre únicament els paquets perduts • Com descobrir quins paquets s’han perdut? Cada ACK pot portar un mapa de bits de la finestra de control d’errors actual, marcant els paquets rebuts (SACK) Exemple: L’emissor pot demanar periòdicament un paquet STATE amb la informació desitjada (mapa de bits). Evitar despesa d’espai a la capçalera de l’ACK   10   25/11/14   3.Control de congestió 3.1. Introducció Congestió i els seus efectes: La congestió es la sobrecàrrega de la xarxa.
Aquesta congestió pot ser deguda per: Arribada de tràfic (paquets) a la xarxa a un ritme superior al que aquesta és capaç de cursar. Això es deuria ja que el temps de procés dels nodes intermedis ho causa i el temps de transmissió d’enllaços també.
Efectes de la congestió: La saturació de cues dels nodes de xarxa que fa augmentar el retard. La pèrdua de paquets que fa retransmissions de paquets, i conseqüentment retransmissió de retransmissió. També hi ha pèrdua de capacitat efectiva.
+La xarxa pot entrar en un mode de funcionament inestable i esdevenir inutilitzable per culpa de la congestió! Congestió i throughtput ·La càrrega oferta al sistema: són els nombres de paquets oferts al sistema, incloent retransmissions ·La càrrega cursada pel sistema: són els nombres de paquets que arriben al destí corresponent.
·Rendiment: Percentatge de paquets que són cursats.
·Possibles solucions? ·Augmentar la mida de les cues dels nodes. Seria útil per absorbir ràfegues puntuals, ja que les ràfegues poden saturar un node de manera puntual. La contrapartida es que augmentar la mida de les cues dels nodes no resol el problema per a una congestió sostinguda, és a dir, de llarga durada. Això faria que generes majors retards, ja que els temporitzadors expiren i es provoquen retransmissions innecessàries, i això pot fer augmentar la congestió.
·Dues alternatives: Mecanismes en cicle obert (preventius) i mecanismes en cicle tancat (reactius).
3.2. Mecanismes en cicle obert El mecanisme de cicle obert és una alternativa o solució a la possible congestió. Aquest mecanisme a priori té com a objectiu evitar que aparegui la congestió. Les decisions preses són independents de l’estat de la xarxa. Com a exemples molt clars tenim: La cubeta amb degoteig (Leaky Bucket) i la Cubeta amb fitxes (Token Bucket).
  11   25/11/14   ·Cubeta amb degoteig (leaky bucket) La cubeta amb degoteig és un algoritme utilitzat per commutació de paquets en xarxes informàtiques i xarxes de telecomunicacions. Es pot utilitzar per comprovar que les transmissions de dades, en la forma de paquets, s'ajusten als límits definits en ample de banda i explosivitat (una mesura de la irregularitat o variacions en el flux de trànsit). També es pot utilitzar com un algorisme de planificació per determinar el temps de les transmissions de complir amb els límits establerts per l'ample de banda i explosivitat: veure programador de xarxa. L'algorisme de cubeta amb degoteig també s'utilitza en comptadors de cubeta amb degoteig, per exemple, per detectar quan la taxa mitjana o pic de successos aleatoris o estocàstics o processos estocàstics sobrepassar determinats límits.
*Característiques: El sistema té una capacitat finita, és a dir es pot desbordar i tenir pèrdues de dades. La taxa de sortida és constant, ja que te un flux entrant amb taxa variable que es converteix en un flux a taxa constant. I el més important, la conformació de trànsit (traffic shapping).
L'assignació de trànsit (també conegut com "la conformació de paquets") és una tècnica de gestió de trànsit de la xarxa informàtica que retarda alguns o tots els datagrames per ajustar amb un perfil de trànsit desitjada. L'assignació de trànsit és una forma de limitació de velocitat.
·Cubeta amb fitxes (token bucket) És un algorisme utilitzat en xarxes de commutació de paquets informàtics i xarxes de telecomunicacions. Es pot utilitzar per comprovar que les transmissions de dades, en la forma de paquets, s'ajusten als límits definits en ample de banda i explosivitat (una mesura de la irregularitat o variacions en el flux de trànsit). També es pot utilitzar com un algorisme de planificació per determinar el temps de les transmissions de complir amb els límits establerts per l'ample de banda i explosivitat: veure programador de xarxa.
  12   25/11/14   La cubeta amb fitxes (token bucket): Quan no hi ha fitxes disponibles a la cubeta ocorren tres casos: Els paquets han d’esperar abans de poder ser transmesos, els paquets són descarats o els paquets són marcats.
·Com funciona el “token bucket”? La cubeta genera una fitxa cada ∆𝑡 segons. Cada cop que s’envia una unitat de dades d’informació a la xarxa, la font consumeix una fitxa de la cubeta. Si el host ha estat inactiu 𝑏 ·   ∆𝑡 , llavors s’hauran pogut emmagatzemar fins a b fitxes a la cubeta i es podrà enviar una ràfega de b unitat de dades com a mínim. Si fos el cas que no hi ha fitxes a la cubeta, els nous paquets han d’esperar a que se’n generin de noves.
Una característica important de la cubeta amb fitxes es que limita el temps màxim durant el qual una font pot transmetre a la velocitat màxima.
Suposem que: B = Capacitat de la cubeta de tokens (bytes) R = Taxa d’arribada de fitxes (Bps) M = Velocitat de sortida de la font (Bps) t = Màxim temps de ràfega (s) ·Considerem que cada token dóna permís per a transmetre 1 byte Llavors compleix que: (M > R) En la següent gràfica podem observar la taxa mitjana a la qual transmet la font. Estem suposant que la cubeta estava plena de fitxes inicialment.
NOTA: la velocitat instantània de transmissió és M, en els moments en què es transmet.
  13   25/11/14   3.3. Mecanismes en cicle tancat El mecanisme de cicle tancat és una alternativa o solució a la congestió.
PROCEDIMENT: ·Decidir com mesurem la congestió de la xarxa Hi haurà un percentatge de paquets descartats per saturació de memòria (cues) als buffes dels routers. La ocupació mitja de les cues, i la estadístic del retard dels paquets.
·Monitoritzar la xarxa per detectar congestió ·informar els nodes que poden prendre mesures ·Actuar per a estabilitzar el sistema Possibles actuacions en el procediment del cicle tancat: Pot augmentar la capacitat de la xarxa o dels nodes saturats, però em de tenir compte que no es viable.
Dividir o repartir el tràfic sobre rutes menys saturades (és a dir fer un balanceig de càrrega).
Reduir la càrrega oferta a la xarxa. Negant el servei a alguns usuaris, degradant el servei a alguns usuaris o obligant als usuaris a programar les seves transmissions.
Característiques: L’emissor rep informació sobre l’estat de la xarxa (realimentació). Millor comportament quan hi ha congestió. Els nodes poden ajustar paràmetres de la comunicació per evitar o reduir la congestió. Alternatives a tot això: ·Realimentació explícita, que pot fer augmentar el trànsit de la xarxa.
·Realimentació implícita, que es menys fiable.
Un exemple molt clar seria el control de congestió de TCP.
3.4. Mecanismes emprats a Internet TCP: Transmission Control Protocol. Implementa diferents algoritmes de control de congestió, com per exemple; ·Sistema de cicle tancat, que utilitza ACKs per a deduir s’hi ha congestió.
·Tots es basen en reduir la finestra de transmissió, finestra de congestió <= finestra de transmissió.
·Mecanismes preventius: Slow Start, començar amb finestra mínima, finestra augmenta amb una unitat per cada ACK que arriba. Un altre mecanisme preventiu seria Congestion Avoidance (fotografia a baix).
  14   25/11/14   Single rate Three Color Marker (srTCM) 4.Conclusions • Control de flux – On-Off, Stop & Wait, Finestra Lliscant • Control d’errors de paquet – Tipus d’errors de paquet – Temporitzador de retransmissió – Finestra de control d’errors – Polítiques de retransmissió • Control de congestió – Cicle obert i tancat • Connexió amb les assignatures – Arquitectura i Protocols d’Internet (2B)   15   ...