Resum temari complet. (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2016
Páginas 36
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a la sociologia Maria Figueras Bosch 1r trimestre Clara Cortina INTRODUCCIÓ A LA SOCIOLOGIA .
Sessió 1: Introducció SER HUMÀ: L’home com a ser social.
➢ Instint versus aprenentatge.
 Components instintius → determinació biològica  Components apresos → determinació social ➢ Determinisme versus representació.
SOCIETAT: La societat com a creació humana ➢ La nostra experiència amb la gent que ens envolta.
➢ Conjunt de persones que interactuen en un espai determinat i que comparteixen una mateixa cultura ➢ Conjunt de forces en conflicte i tensió en el sí de les quals s’alça l’home, com una criatura conscient, intencional i moral.
DETERMINISME ≠ REPRESENTACIÓ  CONDICIONAMENT Segons els sociòlegs l’origen de la persona si que influeix en el que es convertirà la persona.
Quasi be tot te una tendència social (impuls o orientació col·lectiva i coherent que en un determinat grup i temps es mostra amb objectius definits), fins i tot la por pot ser un pensament social ja que hi ha societats que tenen por a certs fenòmens, esdeveniments, etc.. que en d’altres societats no sel’s dona importància.
LA SOCIETAT ENS DETERMINA O NOMÉS ENS CONDICIONA? Determinisme (tot el que succeeix – pensament, conducta, accions i decisions – estan fixats, condicionats i establerts per una cadena de causes i conseqüències, es a dir, estan predeterminats) no és representació(condicionament) à representació significa que la vida es com un teatre i les persones en som els actors. Tenim els rols que ens pertoquen predeterminats ( Avançat per Shakespire 1600 “ as you like it”).
No hi ha determinisme absolut però tampoc som essers totalment lliures. Es a dir no estem totalment predeterminats a ser com som però si molt condicionats.
El sociòleg és aquell que busca entendre i explicar la realitat, no busca solucions, mantindrà una posició freda i distant. Per aconseguir-ho ha de seguir un mètode anomenat perspectiva sociològica.
PERSPECTIVA SOCIOLOGICA Implica acceptar que la societat és una construcció del home i l’individu està condicionat.
Tots som part de la societat i tenim en nostre punt de vista, això dificulta el nostre treball i ens pot interferir. La idea és admetre que estem dins d’una societat i intentar que això ens influeixi el mínim en el nostre treball. Hi ha tècniques per mirar la societat des d’una altra perspectiva.
És la visió del món i de la societat des del punt de vista sociològic.
L’home hom a ser social i no com a creació divina, antigament aquest era un pensament supera rupturista ja que es considerava que tot era creació divina, pensament contrari al sociològic que creu que les persones es creen en conseqüència a la societat.
Societat es una construcció on l’individu forma part de la societat però el sociòleg també fet que provoca que la imparcialitat és gairebé impossible ja que estem dins de la societat que analitzem.
La idea de la perspectiva sociològica és admetre que estàs dins la societat i evitar en la mesura del possible que això t’influeixi fent un exercici de distanciament per tenir una visió el mes neutre possible.
Per obtenir una visió global com a sociòleg cal: ➔ Distanciament: estudiar/triar un tema sobre el qual n tinguem prejudicis, estudiar realitats que no siguin nostres.
➔ Qüestionant: ens hem de qüestionar les idees preconcebudes que tenim.
➔ Discussió de prejudicis ➔ Coneixement i qüestiona ment de la realitat social.
➔ Anàlisi sistemàtica: seguint un mètode.
➔ Voluntat comprensiva: volen entendre que passa i perquè passa.
“Les coses són com són i no sempre el que semblen i podrien ser diferents” à la realitat es la que es però no sempre es el que sembla ( podem anar mes enllà de les aparences) i finalment comprendre que no es permanent sinó que es una construcció canviable.’’ La sociologia és potencialment més canviable que la ciència.
IMAGINACIÓ SOCIOLÒGICA: permet entendre com els individus a través de la seva vida quotidiana es formen una idea falsa de la seva posició social. Permet entendre la habilitat de mirar a través del seu entorn i personalitat per captar les estructures socials.
Els sociòlegs entenen que la realitat social no es una realitat que existeixi naturalment sinó que la realitat social l’hem construït nosaltres mateixos à CONSTRUCCIO SOCIAL DE LA REALITAT.
Ens permet comprendre la història i biografia i les relacions de totes dues en el marc de la societat.
Sessió 2: Mètodes d’investigació en ciències socials 1. Naturalesa científica 1. La sociologia i criminologia és ciència? Fan ciència? 2.
En el cas que fos ciència hi han diferents perspectives científiques - positivisme/interpretativisme.
3. Tècniques amb les que generem coneixement i fem anàlisi - quantitatives/qualitatives.
QUÈ ÉS LA SOCIOLOGIA? La sociologia és una ciència social que estudia la societat i les relacions dels individus entre ells (interacció). I formen grups i entre ells generen una dinàmica. Així doncs la sociologia estudia la organització i estructura dels grups humans.
Pretén fer un estudi: - Sistemàtic - Rigorós - Científic.
de la societat 1. La sociologia/criminologia és una ciència? ➔ Què estudia? Estudia els comportaments (com definir que és delicte i que no) i com es castiga.
➔ XI congreso español de sociología <http://fes-sociologia.com/grupos-de- trabajo/cat/29/ ➔ XVIII Isa World COngress of Sociology: http://www.isasociology.org/congress2014/rc/ L’objecte d’estudi principal és la societat com a sistema complex i les interrelacions entre els seus components, també hi han objectes d’estudi secundaris com són els components de la societat i de la vida social (grups socials, estructures socials, dinàmiques socials, comunitats, sistemes, conflictes).
El sociòleg o científic social és parcial o com a mínim hi ha risc de que ho sigui ja que pot tenir una visió que pot condicionar el seu estudi. A més tothom té opinions i percepcions sobre aquest estudi i aleshores aquest fet resta valor a qui es dedica a analitzar aquestes coses.
Resultat: - Admès perquè s’ha realitzat a través d’un mètode científic - Rebatre amb un altre estudi científic.
EPISTEMOLOGIA DE LA SOCIOLOGIA L’epistemologia (ciència que estudia que podem conèixer i que no) és la branca de la filosofia que s’ocupa d’analitzar en què consisteix el coneixement, però també de determinar-ne l’origen, el mètode que seguim per obtenir-lo i els límits del que podem conèixer.
El problema de l’epistemologia en la sociologia no és el tòpic de la llunyania com ho és quan es parla de metafísica sinó tot al contrari, és la proximitat de l’objecte d’estudi i el fet que el sociòleg en forma part. Llavors aquest pateix el risc d’estar sota influències i no ser imparcial ni objectiu. És molt important mantenir la neutralitat i evitar les ideologia, prejudicis o valors que formen part de la realitat social.
És per això que és una ciència mal vista. Tot i així, actualment es considera que el coneixement es pot aconseguir seguint un mètode científic basat en l’empirisme (coneixement a partir dels sentits). Observació, anàlisi, classificació i formulació de teoria en són els passos a seguir arribant fins i tot a la predicció a través de la comprensió dels mecanismes que regulen els grups humans.
És una ciència acumulativa, es tracta a partir de teories anteriors tot completant-les o ampliant-les.
➔ Orígens de la disciplina (inicis s.XVIII-finals s.XIX –rev.industrial i rev. Francesa) Sorgeix en un moment de transformació social, ja que volien entendre el perquè succeïa el que estava passant d’una manera científica. Apareix a finals del sXVIII i principis del s.XIX amb la revolució industrial i la revolució francesa. És un moment on es produeixen transformacions a la societat a molts nivells i de manera molt ràpida. És Auguste Comte (1839), filòsof, matemàtic i ‘’sociòleg’’ francès qui dirigeix la disciplina. És el pare del positivisme i defineix la disciplina que s’ha d’utilitzar específicament per primera vegada.
El context històric en el que es situa és la revolució francesa i la revolució industrial, i és també en aquest on sorgiran els primers grans pensadors que reconeixem de la disciplina (primers sociòlegs). I sorgeix per la voluntat de comprendre els ràpids processos de transformació de la seva societat.
➔ Per què és una ciència? → aconseguir un saber objectiu i racional de la realitat.
Tota ciència ha de tenir una aspiració conscient i rigorosa d’assolir un saber objectiu i racional de la realitat. és un sistema de proposicions lògicament interrelacionades que permeten explicar el món a partir de l’observació dels fets.
característiques de la ciència: - anàlisi - basada en una teoria → ordenar les dades obtingudes empíricament (per experiència) - sense restriccions (obertura) - capacitat d’acumulació: jo treballo a partir del treball realitzat per altres.
- neutralitat ètica: quan fem ciència s’ha de fer sense cap intencionalitat política o de ideologies.
- 2. En el capacitat de crítica.
cas que fos ciència - diferents perspectives científiques: positivisme/interpretativisme.
Prespectiva o perspectives d’investigació sociològica? L’observador forma part de l’objecte observat.
La doble dimensió, objectiva i subjectiva, de la vida social (que constitueix l’objecte d’estudi) genera algunes dificultats de comprensió sense arribar a crear barreres infranquejables pel coneixement científic.
➔ Ontologia: naturalesa de la realitat social ➔ Epistemologia: relació entre la realitat social i observador.
➔ Metodologia: eines per conèixer la realitat social.
(són els punts en els que el positivisme – la realitat és allò que podem observar intepretativisme no es posen d’acord.) i Exemple d’anàlisi positivista Estudi sobre el suïcidi de durkheim (1897) Durkheim. Alemanya havien començat per primera vegada les causes de defunció l’opció suïcidi. Això permetia comptabilitzar el nº de suïcidis i va observar que hi havia diferències importants a nivell territorial. (més a les regions protestants que a les catòliques). Ell no entenia que fos la religió en si mateixa l’explicació al problema. Ell observava que el grau d’individualisme havia augmentat molt en les zones protestants. (amb major individualitat - + sols - + aïllats de la resta - + risc de suïcidi). Ell prèviament havia definit diferents tipus de suïcidi, i el suïcidi egoista varia segons el grau d’individualisme, és més provable en grups socials poc integrats i el grau d’individuaisme varia segons la confessió religiosa. I va observar que el menor nombre de suïcidis es produïa a Baviera (regió més catòlica d’Alemanya). El mètode o la perspectiva utilitzada és el POSITIVISME (el coneixement de la realitat ha de venir a base d’observar-la).
RECORDATORI: la perspectiva sociològica L’estudi d’un determinat fenomen o comportament de la societat es realitza tenint en compte el conjunt del sistema.
L’estudi clàssic del suïcidi de Durkheim n’és un bon exemple perquè realitza un anàlisi sociològica i no psicològica: ‘’les causes de cada actitud suïcida cal buscar-les en la naturalesa de la pròpia societat’’ Variables explicatives: creences i pràctiques religioses, estructura familiar, cohesió social.
3. Tècniques amb les que generem coneixement i fem anàlisi - quantitatives/qualitatives.
➔ tècniques quantitatives Tipus de dades i fonts d’informació: ➢ Fonts exhaustives: recompte (estoc) o registre (fluxe). Que tots els elements que tenen l’objecte d’estudi s’estudien. Informació sistemàtica de tots els individus d’una població.
➢ Fonts de base mostral: enquestes – tècniques de mostreig que partint d’una mostra pot generalitzar de manera totalitària - (transversals, retrospectives, seguiment) S’extrau una mostra del total i només observa aquesta part. A partir d’una mostra podem obtenir resultats generals.
Mètodes de recollida: telefònica, enquestador...
Tipus: Transversal (espai de temps determinat) Retrospectiva (temps més llarg on consten el passat i el present) Seguiment (informació dinàmica ja que consta el principi, ara, després, entremig, més enllà i final) ➢ Experiments: crea una realitat artificial de la qual altera alguna circumstància per poder observar quin n’és l’efecte sobre els d’individus partint de la base acció-reacció.
Exemples de fonts de dades quantitatives: - Recompte de població (cens) → IMPUS - Enquesta transversal/seguiment → EPA (enquesta de població activa) - Registre de flux d’aconteixements → moviment natural de la població - Enquestes d’opinió → Eurobaròmetre ➔ tècniques qualitatives Tipus de dades i fonts d’informació: ➢ entrevistes en profunditat: no fa preguntes perquè busca l’espontaneïtat de l’entrevistat, i com diu les coses ens donarà més informació que no pas el que diu en sí. Per exemple veurem si es repeteix sobre algun tema si s’emociona.
➢ històries de vida: pretén recollir la trajectòria dels individus tot assabentantse de qui eren abans del succés o qui eren després.
➢ entrevistes semi-dirigides: L’entrevistador formula unes preguntes clau les quals hauran de ser contestades per l’enquestat i alhora desenvolupades, volem que el subjecte en qüestió ens sorprengui tot aportant subjectivitat.
➢ <<focus grups>>: Es tracta d’ajuntar persones amb alguna cosa en comú que ens interessa i deixar que parlin entre ells. D’aquesta manera es sentiran còmodes i potser aportaran més informació rellevant que la que haurien donat a un entrevistador que d’alguna manera els condiciona.
➢ observació participant: es tracta d’infiltrar-se en el grup que t’interessa, se un més per així poder veure de pròpia mà el seu comportament natural tot interactuant amb ells.
Relació entre perspectives i tècniques Tècniques quantitatives X Interpretativisme Positivisme Tècniques qualitatives X x Principals productors de dades estadístiques socials, econòmiques i demogràfiques oficials: INE → institut nacional d’estadística CIS → centro de investigacions sociològica Eurostat Sessió 3: Principals paradigmes Principals paradigmes i autors ● funcionalisme/consens ● conflicte ● interacció Hi ha 3 sociòlegs que en el sXIX a través de la seva obra creen 3 escoles de pensament.
1. Què han dit els grans sociòlegs de la societat i el canvi social? Com a conseqüència de la revolució industrial es crea una nova societat amb molts canvis: industrialització, urbanització...
2. Què vol dir modernització? és la transformació de societat del pas de un regim tradicional a un regim modern.
sorgeix al sXIX al món occidental. sorgeix perquè comencen les industries i un estat de dret.
Aquestes 3 escoles reben el nom de paradigmes. Segons Thomas Kuhn els paradigmes són realitzacions científica universalment reconegudes que, durant cert tems proporcionen models de problemes i solucions a una comunitat científica.
Què són? Els sociòlegs discrepen del sentit que té la societat, això s’anomena paradigma ja que hi ha varies corrents que expliquen una mateixa realitat des del seu punt de vista. No hauria de ser així perquè al ser una ciència, tots els científics haurien de poder arribar a una mateixa conclusió, encara que més endavant apareix-hi nova informació que trencarà la teoria i s’aproparà més a la realitat.
El terme paradigma significa «exemple» o «model». En tot l'àmbit científic, religiós o un altre context epistemològic, el terme paradigma pot indicar el concepte de esquema formal d'organització, i ser utilitzat com a sinònim de marc teòric o conjunt de teories . Aquest concepte va ser originalment específic de la gramàtica, el 1992 el diccionari MerriamWebster definia el seu ús només en aquest context, o en retòrica per referir-se a una paràbola o una faula. En lingüística, Ferdinand de Saussure va fer servir paradigma per referir-se a una classe d'elements amb similituds. El terme té també un significat en el terreny de la psicologia referint-se a acceptacions d'idees, pensaments, creences incorporades generalment durant la nostra primera etapa de vida que s'accepten com a veritables o falses sense posar-les a prova d'una nova anàlisi.
A les ciències socials els 3 paradigmes coexisteixen en el temps.
Paradigmes teòrics en Socioogia (imatge bàsica de la societat que guia tant en la investigació com en successos rellevants dins la mateixa) ● Funcionalisme o paradigma funcional: (COMPLEMENTARITAT) entén la societat com un organisme viu, conjunt d'elements que tenen diferents funcions però són dependents entre elles, es a dir, cada grup té una funció determinada dins la societat per a fer funcionar aquest tot que suposa. La societat és un cos únic on tenen atribuïdes diferents parts. Les societats són sistemes complexos que tendeixen a l'equilibri i l'estabilitat. la visió que tenen de la societat és una societat estable regida per un consens moral. Els integrants són conscients que tot grup és necessari per al bon funcionament. Els canvis son positius perquè es donen quan una petita part del tot no funciona bé, llavors es necessita un canvi per reequilibrar el perfecte mecanisme i garantir l’harmonia.
o Sociolegs originals: Auguste Compte i Herbert Spencer o Sociòlegs clàssics: Els principals autors són Emile Durkheim (18581917):''La divisió del treball social – 1893 i Robert K Merton.
Emile Durkheim es pregunta pels efectes que te industrialització i els canvis de feina de la gent a la societat, és a dir, en què canvia la industrialització els mecanismes de cohesió social La industrialització requereix que els individus tinguin una sèrie de capacitats i això provoca distincions, i que una conseqüència de la modernitat es que cada vegada som mes diferents els us dels altres però ell ho positivitza ja que diu que això crea una certa dependència que porta a un equilibri i cohesió de la societat i cadascú veu en els altres un sistema compartit. Ell no parla de funcions però determina que són altres institucions a part de la del treball que generaran funcions.
○ Robert K. Merton (1910-2003) fa una distinció entre funcions manifestes i funcions latents. No tot és el que sembla a vegades uns treballen unes funcions que no son es que els hi corresponen. Ex. La uni. es una institució que té una sèrie de funcions, si el rector fa una conferencia i explica que fa i quins son els seus objectius de la upf verbalitzar una sèrie de funcions. Té funcions manifestes (educar) i latents (contribuir a una societat igualitària) ■ Manifestes és que es veu ■ Latent és que hi és però encara no es veu. Per entendre-les es requereix anàlisi.
● Teoria o paradigma del conflicte: (TENSIÓ) El que li interessava era el conflicte entre grups que tenen un excés diferenciat de recursos. La societat es divideix en grups els quals es troben en posicions dominants o subordinades. Es confronten perquè hi ha un sistema desigual ja que tenen interessos diferents i es aquesta tensió que els manté units. També compartia el diagnòstic sobre la industrialització ha provocat una distinció de glasses. el conflicte es basa en el supòsit teòric que les societats són sistemes desiguals la dinàmica dels quals resulta la confrontació d'interessos entre els diferents grups. La visi de la societat era desigual i desequilibrada, regida per la dominació dels uns sobre els altres. El principal autor sobre aquest paradigma era Karl Marx (1818 - 1883), també Ralf Dahrendorf (19292009) i John Goldthorpe (1935) ● Teoria o paradigma de l'acció o la interacció: (IDEES) Parla d’una relació estructural, la interacció ho interpreta des d’un canto més humà, parla dels ritus, símbols, la comunicació a traves del llenguatge com unificadors. Basat en el supòsit teòric que els individus i els diferents actors socials donen significat amb la seva acció la realitat social. Donen molta importància a las idees, valors, actituds... La visió de la societat és que està en procés de creació continua, basada en la interacció social. Aquest paradigma és com si sumés els altres dos. Un dels autors principals és Max Weber (1864-1920) i un autor que continua en la seva línia és Erving Goffman (1922-1982).
○ La pregunta que es feia Weber era: Com és que la industrialització/capitalisme ha començat a Europa i no a la resta del món? I que la causa era la religió, que els països en els que s'havia produït eren protestants.
Amb el capitalisme, apareix l’estat com a motor per a transformar la societat. Es qui aplica uns valors i unes idees.
Visions de la societat segons els diferents paradigmes teòrics.
El canvi social.
Aquesta suposada societat contemporània encara no està acceptada teòricament pels sociòlegs actuals, tot i així Manuel Castells, un sociòleg català viu, ha denominat aquesta nova societat com a societat de la informació i ha teoritzat sobre l’efecte d’aquests canvis evidents en un llibre.
Sessió 4: Organització social Conceptes:  Com influencien les nostres vides les organitzacions de les que formem part? Estan perdent per en la nostra vida quotidiana? INDIVIDUALISME  Estan canviant les formes d’organització social? En quina mesura les organitzacions avancen cap a una major flexibilitat? SOCIETAT XARXA ORGANITZACIÓ SOCIAL (I) - Categoria social: classificació d’individus que comparteixen característiques.
- Reunió o aglomeració: concentració de persones que es troben junts en un temps i espai determinat.
- Rol social: pautes de comportament de l’individu marcades per les categories i grups als quals pertanyen.
- Grup social: Conjunt d’individus en situació d’integració durable, conscient per part dels que hi participen i reconegut per aquells que no pertany al grup.
El manteniment de la identitat i les fronteres dels grups necessita en última instància de formes d’antagonisme i de conflicte (no es per a tots els grups). Els grups socials es divideixen es dos: o Primaris (familia) o Secundaris (companys de feina) Poden clasificar els grups socials en una categoría o un altre segons el tipus de relacio determinat en les variables següents.
Tipus (personal o instrumental) Duració (llarga o curta) Amplitud (activitats múltiples o restringides) Percepció subjectiva (com un fi – forma part de la meva condició - o com un mitjà) Mida PRIMARIS Tipus: Personal (sentimentals) Duració: llarga (permanent) Amplitud: activitats múltiples (compartim molt temps) Percepció subjectiva: com un mitjà SECUNDARIS Tipus: Instrumental Duració: curta Amplitud: activitats restringides Percepció subjectiva: com un fi *endogàmia: gàmia vol dir unió i endo vol dir dins. Es la practica de casament entre persones d’un mateix grup.
Existeixen un subgrups que val la pena tenir en compte:  Lideratge: una persona adopta el paper de líder per a prendre decisions en nom del grup per al bé d’aquest. Podem distinguir dos tipus clars de liders: 1. Instrumental: s’elegeix entre el grup i aquest tindrà una misio técnica.
2. Expressiu/carismatic: s’autoelegeix d’entre el grup perque creu que ell es l’unic que ho pot fer.
 Organitzacions formals: Tipus específic de grup social que es caracteritza per tenir uns objectius determinats i un esquema de funcionament prèviament establert. Es poden considerar com a grups socials secundaris. Aquelles on el sistema de funcionament està establert. Es poden considerar un grup social secundari. Un clar exemple és la burocràcia.
 Burocràcia: organització resultant d’un disseny racional amb criteris d’eficiència: especialitzada, jeràrquica, impersonal amb canals de comunicació formals i escrits. Els canals de comunicació són formals i per escrit.
 Xarxes socials: entramat de vincles socials entre persones que tenen una identitat comú molt difusa i que interactuen de manera poc intensa.
Aquesta organització distribueix activitat i presa de decisions seguint un patró interactiu. Caracteritzades per la flexibilitat i adaptabilitat. Es tracta d’individus que formen part d’alguna cosa però no es poden definir estrictament com a grups perquè el lligam és poc intens i difícil.
La burocràcia i les xarxes socials entren en conflicte doncs les xarxes socials s’han donat per la modernització i la burocràcia s’està quedant enrere.
La teoria de la democràcia és de Max Weber i la teoria de la societat xarxa és de Manuel Castells. Moltes de les idees de Castells han transcendit. Idea de societats més horitzontals que permetien una societat menys jerarquitzada, creixen l’individualisme ja que ell veu que amb aquest sistema de xarxa l’individu es cada vegada més individual a l’hora de prendre decisions. La tecnologia ens permet informar-nos i comunicar-nos, aquesta es la base del canvi.
Sessió 5: Cultura i interacció o En quina mesura el nostre comportament està determinat culturalment o biològica/genèticament? Transmissió biològica vs cultural o Quines són els components de la cultura? Com es modifica i transmet la cultura? o La cultura és monolítica? Què són les subcultures i les contracultures? La cultura té varies definicions: ❖ Conjunt de creences, activitats i objectes materials que constitueixen el mode de vida d’una societat i orienten els components dels seus integrants així com les seves consciències.
❖ Valors que comparteixen els membres d’un grup, normes que acaten i béns materials que produeixen. (A. Giddens) ❖ Conjunt de costums, coneixements, objectes i components apresos i transmesos socialment.
Components de la cultura: ✓ Símbols ✓ Llenguatge i comunicació ✓ Valors i Creences i actituds (concepcions anhelades de la realitat) ✓ Normes ✓ Cultura material i tecnològica La cultura és també una eina de interacció i dominació en diferents dimensions: ▪ Comunitària: la cultura com a univers de participació horitzontal – crea comunitat.
▪ Jeràrquica: la cultura com a univers estructurat verticalment – lógica de la dominació.
▪ Dinàmica: la cultura com a realitat canviant, resultat de la tensió entre comunitat i dominació – font d’innovació.
Els valors de la cultura dels Estats Units: 1. Igualtat d’oportunitats 2. Èxit personal 3. Confort material 4. Activitat i treball 5. Eficiència 6. Optimisme sobre el progrés 7. Ciència 8. Democràcia i capitalisme 9. Llibertat 10. racisme i superioritat Formes d’interacció social que varien culturalment: Llenguatge Comunicació no verbal: intercanvi d’informació i significats mitjançant expressions facials, gestos i moviments del cos.
Imatge/Aspecte físic/Cos: Com ens mostrem davant dels altres.
Sentiments/Humor: Una mica determinats per la societat.
Directes vs. Mediatitzades (impacte de les noves tecnologies) Cultura: - canvi cultural - transmissió diversitat cultural → com sabem, hi ha una diversitat cultural molt notable. Podem dividir la cultura en subcultures i contracultures. Les primeres tenen uns codis propis que conviuen en harmonia amb els codis de la respectiva cultura imposada. Un exemple se subcultura son els gitanos, amish o hippies. En canvi la contracultura es aquella que pretén imposar com a verdaders els seus codis. Un exemple son els terroristes o ocupes.
- etnocentrisme vs. Relativisme cultural → l’etnocentrisme és el convenciment que la cultura pròpia és millor i està per sobre que les altres. Per contra el relativisme cultural defensa que les cultures son diferents i no es pot establir una com a millor que les altres.
els sociòlegs estableixen que entre aquests dos hi ha una linea fina, els drets humans que són el mínim a respectar.
- subcultures i contracultures.
Sessió 6: Socialització i rols.
▪ Quins són els mecanismes de construcció social de a realitat? ✓ Socialització ✓ Rols ✓ Mecanismes culturals (estereotips) ▪ En quina mesura els rols tenen una determinació biológica? Lectura Obigatória: ‘’transmisión y evolución culturales’’ La transmissió cultural com a forma de socialització: ● Vertical (intergeneracional) ● Horitzontal (intergeneracional) SOCIALITZACIÓ: Procés mitjançant el qual l’individu és absorbit per la cultura dde la societat i incorporat com un membre constituent més.
Procés d’interiorització normativa, imaginativa i valorativa (S. Freud) i ve a dir que els rols són fruit de l’aprenentatge.
La socialització serveix bàsicament per: a) Garantir que l’individu aprengui a funcionar dins d’una societat.
b) Garantir que la societat en sí, segueixi funcionant com a ta, que no es transformi i mantingui una consistència (REPRODUCCIÓ SOCIAL) Re socialitzar implica re-aprendre a viure segons unes pautes. La resocialització la duen a terme organitzacions totals basades en l’aïllament per a reconvertir les persones. Exemples en són els centres penitenciaris o les sectes.
La re-socialització pot ser: a) Tipus:  Parcial  Total b) Exemples:  Canvi d’entorn sòcio-cultural en processos migratoris.
 Vinculació a institucions totals, per exemple centres penitenciaris.
Assimilació ≠ Integració Assimilació: procés pel qual la resocialització es perfecte i no es pot diferenciar d’algú d’aquí.
Integració: procés pel qual la persona adopta uns comportaments però continua essent distintiu.
Agents de socialització: o Família o Escola o Grups socials o Mitjans de comunicació Etapes de socialització al llarg del cicle vital o Infància o Adolescència o Edat adulta o Vellesa Posicions socials: status i rol STATUS: Conjunt de recursos que posseeix un individu en la societat a la que viu. Podem arribar a entreveure una idea jeràrquica. Podem parlar de dos tipus d’estatus: - Adscrits: de naixement (sexe, noblesa) - Adquirits: aconseguits al llarg de la nostra vida.
ROL: Conjunt coherent d’activitats normativament realitzades per un subjecte, que es deriven del seu status. Els individus poden ser diferents rols al mateix temps. Serà la societat qui determinarà el grau de comptabilitat i congruència entre rols. Hi ha diferents instints innats, que per aquest fet podríem classificar de biològics, exemples en són l’instint de supervivència, l’instint sexual o l’instint de maternitat.
A la vegada aquests s’han convertit en rols, s’ha globalitzat per exemple que les dones a diferencia dels homes posseeixen aquest sentiment, no es universal, amb això vull dir que la societat ha fet una associació falsa que tots ens hem cregut.
Un altre exemple d’aquesta construcció serien les pors, que depenen molt de la cultura a la qual pertanyem. No tots tenim les mateixes coses i si és així no en un mateix grau.
Però igual que la societat ha construït aquests rols també pot modificar-los i destruir-los.
Actualment hi ha rols que s’estan sacsejant i això demostra l’artificialitat d’aquests donantnos el poder de canviar. Un exemple clar es el rol de la mare dins la família.
● Gènere o Sexe: Home – Dona El sexe com a diferenciació biològica (composició cromosomàtica, òrgans reproductors, genitals externs i interns, component hormonal i característiques sexuals secundàries.) o Gènere: Masculí – Femení El gènere com a conjunt d’elements identitaris i rol associats a cada sexe. Fa referència a la construcció social i cultural de la identitat femenina i masculina que pot canviar segons el context.
✓ Rol i socialització ✓ efectes sobre l’estratificació ✓ estereotips o Identitat/Orientació sexual L’edat també es podria considerar un marcador biològic, però a la vegada una persona vella no ha de ser aquella que té mes arrugues. Molts cops associen vellesa amb poca il·lusió, actitud pessimista, motivació quasi nul·la.
▪ Estereotips, prejudicis, discriminació ❖ Estereotip: (idea) caracterització fix o inflexible de què es objecte un determinat grup de persones.
❖ Prejudici: (actitud) idea preconcebuda sobre un individu o un grup, que es resisteix a canviar fins i tot quan es disposa de nova informació. Basat en estereotips. Pot ser positiu o negatiu. Estereotip generalitza que ho pensa tota la societat.
❖ Discriminació: (comportament) conjunt d’activitats que neguen als membres d’un grup determinat recursos o oportunitats.
Sessió 7. Institucions secundàries Institucions socials: són els que creen i defineixen els rols. De manera coordinada o desordenada ens van marcant els rols. Són agents o conjunt de pautes que estructuren o regulen el comportament humà en un àmbit determinat (equivalent a l’instint pels animals).
Son els agents o conjunt de pautes que estructuren o regulen el comportament humà en un àmbit determinat (equivalent a l’instint pels animals). Estableixen les normes i vetllen per elles.
Exemples d’aquestes són: o Família com a organització familiar.
o L’ensenyament.
o La religió o La forma política o El treball o L’economia o La sanitat...
Tipus d’institucions socials: - Primàries/públiques: tenen incidència en l’esfera pública de la societat (educació, política, economia...) - Secundàries/privades: tenen incidència en l’esfera privada (família, religió...) - Totals: impliquen un procés de re-socialització. Tenen com objectiu re-socialitzar els individus.
La distinció entre esfera pública i privada no sempre és neta i clara.
Exemples d’institucions (primàries):  Economia: Institució que organitza la producció, la distribució i el consum de béns i serveis.
 Política: institució que distribueix el poder, que estableix les prioritats de la societat i que pren decisions al respecte. Estructura com a la nostra societat s’accedeix i exerceix el poder. (Ex. Si visquéssim a un sistema electoral determinat (democràcia) l’accés a poder seria diferent)  Educació: institució que permet la transmissió dels coneixements, de les qualificacions laborals, de les normes i els valors culturals.
 Mitjans de comunicació: Institució que regula l’accés a la informació i la seva distribució. Hi ha diferents visions de la seva funció segons les tres escoles sociològiques:  Funcionalisme: o Agents de socialització i transmissió cultural o Garants de control social i reforçador de les normes socials.
o Adjudiquen estatus i promou el consum.
o Ofereixen informació o Tenen capacitat de mobilització.
 Teoria del conflicte: o Transmissió de la ideologia dominant.
o Consideren la propietat i els interessos particulars dels mitjans.
o Sistemes de filtratge de la informació.
La majoria els utilitza per dominar (dominadors) i per promoure la desigualtat ja que es transmet la ideologia dels dominants que utilitzen els mitjans de comunicació com un sistema de filtratge.
 Interaccionisme: o Defineix la realitat.
Exemples d’institucions (secundàries):  Religió: agrupa les creences sobre allò sagrat i les pràctiques que se’n deriven.
 Família: agrupa els individus en un grup primari basat en les relacions de parentiu (marcades per la consanguinitat, l’afinitat (parella) o l’adopció). Hi ha diferents visions de la seva funció segons les tres escoles sociològiques.
 Funcionalisme: o Agent de socialització o Regulador de l’activitat sexual o Garant de la preproducció social o Ofereix seguretat material i emocional als individus  Teoria del conflicte: o Regulen la distribució de la propietat a través de sistemes hereditaris i reforcen la desigualtat social.
o Marquen la relació de poders entre gèneres: patriarcat.
o Regulen les relacions entre races i ètnies amb les pràctiques matrimonials: endogàmia vs. Exogàmia.
 Altres: o Interaccionisme o Feminisme o Intercanvi social A vegades es fa difícil de classificat perquè la distinció no sempre és neta i clara ja que tot està connectat.
Elements de modernització de les famílies.
La influència dels grups familiars sobre les decisions individuals s’afebleix = major llibertat individual.
PARES-FILLS o La figura paterna (i materna) són menys autoritàries: canvis en els models educatius.
o Ampliació dels drets dels infants.
PARELLA o S’imposa la lliure elecció del cònjuge o la parella (eliminació dels matrimonis concertats) o Reconeixement dels drets de la dona i la seva capacitat de decisió en l’àmbit domèstic.
o Majors nivells de llibertat sexual.
o Acceptació creixent de les relacions homosexuals.
o Afebliment dels vincles legals i reconeixement dels vincles de fet.
Transició demogràfica o Longevitat (més esperança de vida) creixent: millores de supervivència o Fecunditat decreixent: millores eficiència productiva.
Estructures demogràfiques més envellides ATENCIO! LONGETIVITAT ≠ ENVELLIMENT Quins són els efectes de l’envelliment demogràfic sobre la societat? - L’allargament de l’esperança de vida comporta un endarreriment dels calendaris: nova significació de les edats.
- El canvi en l’estructura d’edats de la població comporta canvis en les estructures de les llars i en les relacions Inter generacionals.
EXPLICACIÓ Ens plantegen la repartició del cicle de vida segons les fases d’edat, al 1950, 2000 i 2050.
Passem de viure 60, 80 i 90 respectivament. Aquests darrers anys de més impacten a l’estructura d’edats. Primerament disminueix la infància. La preadolescneica s’avança pero la durada no. La ‘’quasi’’ grown up (eterna joventut) s’allarga moltíssim, endarrerim la etapa adulta, assumir responsabilitats. L’etapa d’entrada al mercat de treball es tardia. Finalment la jubilació es dona mes tard i s’allarga.
Ens interessa aquesta fase de quasi, perquè canvia tota l’estructura.
Transformació en temes de salut que ens permet viure mes temps, però la vida fèrtil de la dona no ha canviat.
EXPLICACIÓ Relacions de dependència projectades, Espanya 2014-2060.
Augment de la dependència demogràfica (quan pesen els vells i els joves en relació amb els adults). Provocada pel creixent pes dels vells. Els majors de 65 anys son dependents, el seu treball no genera recursos. Per cada adult hi ha 1 dependent (2060). Actualment un 0,6.
No només hauríem de tenir en compte l’edat sinó també la salut i el treball.
Entenem dependència com a dependència econòmica. Es raonable pensar que tots els majors de 65 anys seran dependents? Si, potser passem als 70 però no hi ha dubte que son dependents igual que els menors de 16. Tot i així cal tenir en compte que no tots els adults no treballen (aturats, estudiants, prejubilats, discapacitats...) TOTAL INACTIUS ACTIUS (OCUPATS + DESOCUPATS) Taxa d’aturats = (aturats/actius – ocupats + aturats-) x100 Taxa d’activitat = (actius/població total) x 100 RESUM DE LES TRANSFORMACIONS RECENTS A ESPANYA 1. Diversificació de les trajectòries vitals.
2. Nupcialitat:  Disminució  Endarreriment  Difusió de les parelles de fet.
 Diversificació del tipus d’unió i maneres de celebració.
3. Fecunditat:  Baixa fecunditat persistent  Endarreriment de la fecunditat  Augment de la fecunditat fora del matrimoni (dissociació, reproducció i matrimoni) 4. Transformació de rols i relacions de gènere.
DETERMINANTS DE LES TRANSFORMACIONS RECENTS Demogràfics o Augment de l’esperança de vida que ha donat lloc a l’endarreriment del calendari (triguem més a fer-nos grans així que ens ho prenem amb mes calma) o L’estructura d’edats s’ha envellit permetent la relació amb generacions passades.
Socials o Augment de l’individualisme (canvis de valors i aspiracions) o Canvi de costos-beneficis associats a la reproducció, als fills (es dona un càlcul racional a l’hora de decidir si tenir fills o no) FACTORS QUE EXPLIQUEN LA BAIXA FECUNDITAT PERSISTENT  Endarreriment del calendari (tenir fills més tard) o Etapa d’educació més llarga → incorporació tardà al mercat laboral → estabilitat econòmica o Allargament de l’esperança de vida → distribuir aquests anys de mes en tot el cicle de vida. Comporta un endarreriment dels calendaris: nova significació de les edats.
o Societat rica → les famílies es pot permetre pagar la inversió en la formació de les noves generacions, quan abans aquestes s’havien d’incorporar directament al mercat del treball.
 Restriccions estructurals i institucionals (plantegem els fills com una inversió o un cost. L’estat no ajuda a la seguretat de tenir fills amb ajudes o subvencions per exemple.
 Canvis en els valors relacionats amb la família i els nivells de fecunditat desitjada.
(exemple: un fill com a ideal de família). El canvi en l’estructura d’edats de la població comporta canvis en les estructures de les llars i en les relacions Inter generacionals.
DEPENDÈNCIA DEMOGRÀFICA El concepte ha quedat exclòs, actualment hauríem de parlar de dependència econòmica ja que l’edat no es l’únic fet rellevant.
Taxa de dependència econòmica = 𝑎𝑡𝑢𝑟𝑎𝑡𝑠+𝑖𝑛𝑎𝑐𝑡𝑖𝑢𝑠 𝑜𝑐𝑢𝑝𝑎𝑡𝑠 𝑥 100 Si calculem la taxa de resultat és 1,8 dependents per cada ocupat, xifra molt diferent a la de la dependència demogràfica.
Sessió 8: Institucions socials II: La presó  És possible la resocialització?  Quins són els mecanismes de re-socialització en les institucions penitenciàries? Re-socialització - Tipus: parcial Institucions socials: agents o conjunt de pautes que estructuren o regulen el comportament humà en un àmbit determinat (equivalent a l’instint pels animals).
Tipus d’institucions: - Totals.
Aquestes impliquen un procés de re-socialització o d’alternació (P.L.Berger) Es caracteritzen per:  Separació contundent entre l’interior i l’exterior  Regulació rígida de les relacions interior-exterior.
 Uniformització dels membres.
L’estada en aquestes institucions pot ser temporal o indefinida i l’entrada voluntària o obligatòria.
Ex: SECTA Organització religiosa que es manté al marge de la societat  Utilitza el proselitisme (procés) per aconseguir nous adeptes.
 Exigeix la conversió i aquesta és l’origen de la re-socialització, per tant hi ha una conversió de creences que porta a l’individu a voler canviar la seva manera de vida i entrar a formar part dins d’aquest grup.
 Recorre a la tècnica de l’aïllament (que conviuen en llocs aïllats)  Te una entrada voluntària però desprès del procés de proselitisme.
Ex: PRESO Institució del sistema de justícia penal que persegueix la rehabilitació.
Crítiques a l’eficàcia de les presons per assolir aquest objectiu:  Aïllament del mon en el que s’han de reincorporar.
 Contacte amb altres delinqüents: socialització negativa.
Foucault: ‘’el encarcelamiento penal, desde el principio del s. XIX, ha cubierto a la vez la privación de libertad y la transformación técnica de los individus.
 Veu la presó com una institució disciplinària.
 “El aislamiento de los condenados garantiza que se pueda ejercer sobre ellos, con el máximo de intensidad, un poder que no será contrarrestado por ninguna otra influencia; la soledad es la condición primera de la sumisión total”.
 Foucault suggereix que la presó accentua les formes de disciplina que existeixen en la pròpia societat (la societat com a presó) “Pero la evidencia de la prisión se funda también sobre su papel, supuesto o exigido, de aparato de transformar los individuos. ¿Cómo no sería la prisión inmediatamente aceptada, ya que no hace al encerrar, al corregir, al volver dócil, sino reproducir, aunque tenga que acentuarlos un poco, todos los mecanismos que se encuentran en el cuerpo social?”.
(lectura obligatòria sessió 8) PRESO ≠ SECTA o No hi ha proselitisme o No hi ha aïllament.
o No hi ha entrada voluntària.
Sessió 9: TEMA 4. Normes socials, control i desviació.
 Normativitat  Conformitat i coerció.
 ‘’learning not to commit crime’’ Què son les normes socials? Les normes socials no son normes necessàriament escrites. Regla per a l’exclusió d’alguna cosa, a que hom ha de subjectar el seu comportament: - Implícites - Explícites Precisament perquè hi ha normes explicites i implícites el control social serà formal e informal.
Existeix el control o pressió social, informal i difús que té com a objectiu evitar la que anomenarem conducta desviada.
CONTROL SOCIAL: forma de pressió social formal i informal/difusa que te com a objectiu evitar la conducta desviada.
Agents o mecanismes de control:  Conformitat  interiorització de les normes mitjançant processos de socialització i aprenentatge.
Ex: Que a certa edat en una festa per passar-t’ho bé s’ha de beure alcohol.
 Coerció  protecció de les normes: capacitat sancionadora i punitiva (incentius i penalitzacions).
El sistema jurídic i penal és una forma institucionalitzada de control.
El problema es que tot i haver-hi aquest control, no tots ens comportem seguint aquestes normes.
- Quan deixem algú de costat per la seva manera de comportar-se Vies d’escapament al control social (Berger): - La transformació: Aquests individus que senten que la societat els controla en excés o imposa una sèrie de normes que no volen complir. Refuten el control social perquè voldrien canviar les normes.
- El distanciament ( creació de sub-grups, sub-cultures): - La manipulació (“reserva de rol “ de Goffman, ampliació de la teoria dels rols, èxtasi i alteració).
DESVIACIÓ SOCIAL Transgressió de normes socials establertes.
La desviació es relativa a cada societat, no existeixen individus naturalment desviats.
L’aparició d’individus desviats fomenta la innovació social. Fa saltar l’alarma per reformar la norma vigent que necessita un canvi.
Desviació NO delicte El delicte és la transgressió d’una llei (forma de desviació). El delicte és un acte punible en una societat determinada.
TEORIA DEL CONTROL DE T. HIRSCHI (obligatòria) ATTACHMENT: les relacions socials fortes fomenten la conformitat.
COMMITMENT: Una estructura d’oportunitats favorable ofereix més avantatges a la conformitat.
INVOLVEMENT: Una implicació intensa en activitats socials inhibeixen les conductes desviades.
BELIEF: Les creences i valors afins a la cultura establerta, redueixen el risc de desviació.
Sessió 10: Teories sociològiques de la desviació.
La desviació segons els paradigmes sociològics:  Teories funcionalistes: ANÒMIA  Teories interaccionistes: ETIQUETATGE  n individu que es vist com a estrany per la norma o el seu comportament no esta ben vist i la societat l’etiqueta com a delinqüent i no li trauran aquesta etiqueta.
 Teoria del conflicte: CRIMINALITZACIÓ I DESIGUALTAT  sostenen que en una societat en la que hi ha classes dominants i dominades, les classes dominants tendeixen a criminalitzar les classes dominades.
Relació de les teories sociològiques de la desviació amb temes criminològics:  Anomia  Etiquetatge  Teoria del control Repressió/Punció Reincidència.
prevenció  els individus estan controlats per la societat i perquè no es desviïn els hem de convèncer perquè facin cas a les normes.
Els individus que han tingut una bona socialització, son aquells que tenen mes consciencia del seu cos i de les conseqüències que te delinquir i per tant no ho faran. La millor política és la prevenció: intervenir abans que es produeixi.
Les diferents teories no són necessàriament excloents, cadascuna serveix per explicar millor uns tipus de delictes.
TEORIES FUNCIONALISTES Anòmia: (no norma, absència de norma) La desviació té la seva pròpia funció dins la dinàmica social. Quan les normes no són clares o es contradiuen pot ser que la delinqüència serveixi per canviar la norma o ajustar-la.
a) Consolida els valors i normes socials.
b) Permet la innovació i la superació dels conflictes normatius.
DURKHEIM  la desviació és una reacció lògica davant d’una situació en la qual no hi ha una norma clara o ja no es vigent, es a dir quan hi ha un conflicte normatiu o fins i tot a un buit normatiu.
MERTON  no és que no hi hagi norma establerta sinó que hi ha una contradicció entre normes que fa que l’individu actuï d’una manera estranya. Es tracta de l’estructura cultural valors) vs. L’estructura social (oportunitats); entre fins i mitjans.
ESTRUCTURA SOCIAL ACCEPTA REBUTJA Conformitat Innovació Fins legítims Fins legítims ESTRUCTURA Mitjans lícits Mitjans il·lícits CULTURAL Ritualisme Retraïment Fins il·legítims Fins legítims Mitjans lícits Mitjans il·lícits.
ACCEPTA REBUTJA TEORIES INTERACIONISTES Etiquetatge Cap acte és intrínsecament desviat o normal. Qualificar a un individu de ‘’desviat’’ reforçarà la seva conducta desviada.
- Estigma: marca física indeleble. Per exemple: la societat es deixa marques que no podràs esborrar mai i indica una cosa sobre una societat. Solen anar associats a característiques físiques o coses que has fet. Tenir antecedents penals en el passar era un estigma.
BECKER  La desviació es producte de la interacció social en el que es construeixen i defineixen les conductes desviades. Cap acte és intrínsecament desviat o normal.
Desigualtat: alguns individus tenen més facilitats que altres.
TEORIA DEL CONFLICTE La criminalització de determinades conductes per part dels grups privilegiats és una expressió més de la dominació.
TRAVIS SIRSCHI  si la societat és igualitària, es a dir, que està ben integrada hi ha un fàcil control i la desviació serà pràcticament impossible. Per contra, si els ciutadans no es senten integrats i es senten més aviat aïllats, la desviació serà molt notable.
EXÀMEN - Val un 60% de l’assignatura.
- Necessitem tenir com a mínim un 4 per fer mitjana.
- Per poder presentar-te a la recuperació s’ha d’haver suspès al examen.
- Primera part tipo test. (25 preguntes). Resta si t’equivoques.
- 3 preguntes de desenvolupament breu. Més de reflexió que de teoria.
- LLEGIR LECTURES OBLICATÒRIES ...