1. Principis bàsics de l'economia (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura economia política
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 04/09/2014
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

1. Principis bàsics de l’economia 1.1 L’economia de l’escassetat i l’enfocament econòmic L’economia és la gestió de recursos escassos, és a dir, el que volem és aprendre a gestionar recursos escassos de la manera més eficient possible.
L’economia s’enfoca actor per actor, vol dir, que analitzarem aquesta idea dels recursos escassos des de diferents actors que participen en l’economia, que son, per una banda, els consumidors (ciutadans) que busca que davant d’un sou (recurs escàs) poder optimitzar el màxim possible la utilitat que rep de l’ús d’aquests recursos escassos (amb qualsevol tipus d’ingrés maximitzar la nostra satisfacció amb l’ús d’aquest recurs), i per l’altra banda, les empreses (també optimitzen els recursos escassos, busquen produir el màxim possible amb els menors costos possibles –sous i imputs que utilitza-).
Entra en joc un tercer actor, els sector públic i l’Estat, que buscaria que no hi hagin abusos, serveix per ajudar a ser mes eficients els mercats i ajuda a resoldre qüestions de desigualtat social (igualtats d’oportunitats), gestiona els seus recursos amb la màxima eficàcia possible.
L’economia busca que aquest tres actors gestionin de la forma mes eficaç possible a aquells recursos escassos que utilitzen.
El terme economia prové de la paraula grega que significa “el que administra una llar”. Les llars i les economies tenen molt en comú. En definitiva, la llar ha de distribuir els seus recursos escassos entre els seus membres tenint en compte la capacitat, els esforços i els desitjos de cadascun d’ells.
Els economistes estudien: Com prenen decisions els individus Com interactuen els individus Com funciona l’economia en el seu conjunt Com prenen decisions els individus: Principi 1: els individus s’enfronten a disjuntives: han d’optar, prendre decisions si consumir una cosa o una altra. Per aconseguir una cosa (normalment) cal renunciar a una altra.
Principi 2: el cost d’una cosa és allò al que es renuncia per aconseguir-lo.
Principi 3: les persones racionals pensen en termes marginals Principi 4: els individus responen als incentius.
PRINCIPI 1: ELS INDIVIDUS S’ENFRONTEN A DISJUNTIVES Una decisió important a la qual s’enfronta una societat: EFICIÈNCIA vs. EQUITAT EFICIÈNCIA significa aprofitar els recursos disponibles de la millor manera possible. A través del sistema d’incentius necessari aconseguim una economia i societat més eficient, però aquest model incorpora que acceptem la desigualtat, és a dir, hi haurà gent que cobri més i altres que cobrin menys. A partir d’aquí es quan ens preguntem si això és just (sorgeixen diferents ideologies).
EQUITAT significa distribuir la prosperitat equitativament entre els membres d’una societat. (Hi hauria un problema d’incentius, i l’any següent no hi hauria res a repartir, perquè ningú treballaria) El sistema d’incentius del que ens hem dotat, per exemple, si et formes i estudies, la societat ens diu que podríem aconseguir un salari més elevat. Un altre, es el fet de si vas a treballar, tens una remuneració. Si hi ha incentius per anar a treballar, hi haurà més eficiència, l’economia serà més eficient.
El gran debat es si anem a un model d’equitat (menys incentius) o cap un model eficient (mal distribuït).
PRINCIPI 2: EL COST D’UNA COSA ÉS ALLÒ AL QUE ES RENUNCIA PER ACONSEGUIR-LA En enfrontar disjuntives, és necessari comparar els costos i beneficis de cada curs d’acció.
L’elecció d’una alternativa sempre implica la renúncia a una altra.
Els costos d’una elecció no sempre són evidents.
Cost d’oportunitat: allò al que es renuncia per aconseguir una cosa.
PRINCIPI 3: ELS INDIVIDUS RACIONALS PENSEN EN TERMES MARGINALS Canvis marginals: els petits ajustaments que realitze a plans que ja existien Com milloro i com empitjoro si prenc una determinada decisió en el marge? És a dir, comparació de COSTOS i BENEFICIS MARGINALS.
Exemple: valorar què suposaria una tarda més d’estudi abans d’un examen.
Utilitat: preu del plaer. Satisfacció que proporciona. La utilitat marginal és decreixent, vol dir, que l’increment d’utilitat d’un mes a una altre és decreixent. La utilitat total va creixent (la suma), però la marginal cada vegada és menor l’increment que ens suposa. El benefici marginal és allò que em reporta de benefici fer una activitat, en respecte a no fer-la. Una persona pren una decisió racional si i només si el benefici marginal és superior al cost marginal.
PRINCIPI 4: ELS INDIVIDUS RESPONEN A INCENTIUS L’incentiu per excel·lència que ens permet organitzar la societat és el PREU (mesura que li posem a les coses del seu valor), i evidentment lligat al preu, hi ha les unitat monetàries, i els diners. Podríem posar preus a les coses amb altres mesures que no fossin diners, el preu pot estar mesurat amb qualsevol cosa que serveixi com a forma d’intercanvi. Normalment, ho fem amb diners perquè el cots de fabricació del diner és semblant a 0, li hem donat valor nosaltres.
El preu, més enllà d’informar de quan costa adquirir una cosa, és el sistema d’incentius. Mesura que relaciona tot l’intercanvi. El preu ens serveix per prendre moltes decisions.
Impostos especials demanda inelàstica Canvis en els costos i beneficis d’una alternativa poden modificar el comportament dels individus.
PRINCIPI 5: EL COMERÇ POT MILLORAR EL BENESTAR DE TOTHOM Els individus obtenen guanys del comerç amb altres individus gràcies a l’ESPECIALITZACIÓ i l’INTERCANVI.
Exemple: interessaria produir i consumir absolutament tot el que un necesita? o Individu autosuficient (economia d’autosuficiència): 5u d’aliments, i 3u de mobles o Pagès: 15u d’aliment (només aliments) o Indústria: 8u de mobles (només mobles) o Situació final: més unitats d’aliments i de mobles (intercanvi entre pagès i indústria) que si es fa autosuficient.
PRINCIPI 6: EL MERCAT ÉS UN BON MECANISME PER ORGANITZAR L’ACTIVITAT ECONÒMICA Tota societat ha de respondre a tres preguntes fonamentals: QUÈ produir? – quins béns? COM produir? – quina tecnologia Per a QUI produir-ho? – distribució El mercat, la senyal i els preus son uns bons sistemes per decidir què produir. Si estem fen un producte i baixa el preu del mercat, ens indica que podem tenir desfasaments tecnològics. La baixada de preu de la competència ens envia una senyal. Per a qui produir-ho? Pel que estigui disposat a pagar-ho.
Existeixen DOS sistemes d’assignació de recursos fonamentals (dues formes d’organització per contestar a les preguntes bàsiques anteriors): SISTEMA D’AUTORITAT: l’Estat pren les decisions SISTEMA DE MERCAT: El preu es fixa en el mercat L’economia de mercat assigna els recursos per mitjà de les decisions descentralitzades dels agents econòmics quan interactuen als mercats de béns i serveis.
Els PREUS són l’instrument del que se serveix la “mà invisible”.
PRINCIPI 7: L’ESTAT POT MILLORAR, EN OCASIONS, ELS RESULTATS DEL MERCAT FALLIDA de MERCAT: quan el mercat no assigna eficientment els recursos per si mateix. L’Estat intervindrà quan hi hagi una errada de mercat o quan el repartiment NO sigui EQUITATIU de la prosperitat econòmica (desigualtat). Una errada de mercat seria per exemple quan una determina industria contamina un riu, no imputa el preu que costa aquesta contaminació (estem incentivant determinades industries contaminants).
CAUSES POSSIBLES D’UNA FALLIDA DE MERCAT: Externalitats: conseqüències que les accions d’una persona tenen en el benestar d’unes altres.
Béns públics: el consum d’una unitat de bé per una persona no n’impedeix el consum a altres Poder de mercat: capacitat d’un agent econòmic (o uns quants) per influir en els preus de mercat.
1.4 EL FUNCIONAMENT DE L’ECONOMIA EN EL SEU CONJUNT: Principi 8: el nivell de vida d’un país depèn de la seva capacitat per produir béns i serveis.
Principi 9: els preus pugen (inflació) quan el govern imprimeix massa diners.
Principi 10: existeix una disjuntiva a curt termini entre desocupació i inflació.
PRINCIPI 8: EL NIVELL DE VIDA D’UN PAÍS DEOÈN DE LA SEVA CAPACITAT PER PRODUIR BÉNS I SERVEIS o o Les diferències en els nivells de vida dels països són sorprenents Aquestes diferències es deuen als diferents nivells de productivitat dels països Productivitat: és la quantitat de béns i serveis produïts per unitat de temps i treball. Per exemple, producció per hora i home. Major productivitat major nivell de vida.
PRINCIPI 9: ELS PREUS PUGEN QUAN EL GOVERN IMPRIMEIX MASSA DINERS Inflació és un augment del nivell general de preus en una economia. Un elevat creixement de la quantitat de diners produeix inflació i fa caure el valor de la moneda.
PRINCIPI 10: LA SOCIETAT S’ENFRONTA A UNA DISJUNTIVA A CURT TERMINI ENTRE INFLACIÓ I DESOCUPACIÓ A curt termini: + inflació: - desocupació (Corba de Philips) MICROECONOMIA I MACROECONOMIA La Microeconomia analitza el comportament econòmic dels agents econòmics individuals (llars i empreses).
Estudia la manera com prenen les decisions les llars i les empreses i com interactuen als mercats.
La Macroeconomia analitza els fenòmens que afecten al conjunt de l’economia (creixement dels nivells de vida, inflació, desocupació). Estudia com interactuen els mercats a nivell nacional.
1.5 EL MODEL (O DIAGRAMA) DEL FLUX CIRCULAR El model de flux circular és una forma senzilla de visualitzar les transaccions econòmiques que es donen entre les famílies i les empreses a l’economia.
El diagrama del flux circular: 1.6 LA FRONTERA DE POSSIBILITATS DE PRODUCCIÓ (FPP): Gràfica. És la Q total de béns que podem produir en una economia atesa una determinada tecnologia. Economia amb dos béns: A i B, i tenim 1000u de matèria primera, i 1000u de treballadors. A l’hora de decidir què produir podem fer el següent: posar-ho tot a produir a A (2000u de AA i 0u de AB), o a B (2000u de BB i 0u de BA) La frontera es totes les combinacions possibles de BA i de BB que ens permeten els recursos disponibles. Quan repartim la producció produir més, si tot ho destinem a un mateix bé, ens costa més produir. Quan es reparteix, serà superior a 2000u.
La frontera de possibilitats de producció és un gràfic que mostra diverses combinacions de producció que l’economia pot produir donats els factors de producció i la tecnologia.
...