A_Parells_cranials_3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Neurobiologia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 12/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

- Generals.
- Nucli salivatori inferior. Correspon a la part inferior de la càpsula (la part superior era del VII PP.CC.) i innerva la glàndula paròtide.
- Nuclis sensitius: - Especials.
- Nucli gustatiu, que ocupa el terç mig de la columna sensitiva i innerva la mucosa de la base de la llengua (zona de la V lingual).
- Generals.
- Nucli solitari del bulb, ubicat en el terç mig i que innerva la mucosa de la faringe.
- Origen aparent: solc dorso-lateral del bulb.
- Trajecte perifèric: Els  axons  s’ajunten  per  constituir  el  nervi  i  van  a  buscar  el  forat  lacerat  posterior  per   travessar-lo. En el seu trajecte, el nervi forma dos ganglis: - Gangli intra-cranial (abans de passar pel forat lacerat).
- Gangli extra-cranial o gangli   petrós   d’Andersch (després de passar pel forat lacerat).
A  partir  d’aquí  es  dirigeix  cap  avall  i  cap  endavant,  travessant  la  cara  lateral  del  coll  per   col·locar-se a la cara lateral de la caròtida interna (la travessa), punt on queda cobert per la vena jugular interna (formen una espècie de sandwich). Acaba just en la base de la llengua (en la V lingual).
- Branques: - Nervi (timpànic) de Jacobson. Es forma a partir del forat de Jacobson (ubicat al  costat  de  l’orifici  d’entrada  del  conducte  carotidi),  fent-se extra-petrós. Puja llavors per la cara superior del penyal de temporal i surt a través dels hiats de Fal·lopi (cara antero-superior del penyal del temporal), moment en que passa a ser: - Nervi petrós superficial menor. Arriba fins el forat lacerat anterior, i un cop el passa  forma  el  gangli  òtic  d’Arnold.  D’aquí  va  directament  a  innervar  la  glàndula   paròtide.
- Plexe faringi.   Aquest   nervi   s’anastomosa   amb el vague (X) per anar directament als músculs constrictors de la faringe.
- Nervi del si carotidi.  Aquest  si  carotidi  s’ubica  en  la  bifurcació  de  la  caròtida  i   és un baroreceptor. Aquest baroreceptor arriba fins a la paret de la caròtida i en rep la distensió. A més, pot produir reflexes per regular la pressió arterial (si detecta que hi ha excés de pressió disten les parets, i viceversa).
A banda, existeixen branques musculars. Es dirigeixen a: - Múscul estiloglòs (branques motores).
- Múscul estilo-faringi (branques motores).
- Vel del paladar (branques sensitives).
- Amígdala palatina (branques sensitives).
X PP.CC. o VAGUE - Origen real: es troba ubicat a nivell del bulb. Conté: - Nuclis motors: - Especial.
- Nucli ambigu (IX, X i XI), del qual  el  X  n’ocupa  el  terç  mig.  Va  a   formar el plexe faringi juntament amb el IX PP.CC.
- General. Van a la musculatura llisa o glàndules.
- Nucli motor dorsal del vague (o cardio-pneumo-entèric-renal).
Ocupa  l’àrea  cinèria  (àrea  del  vague).
- Nuclis sensitius: - Especial.
- Nucli gustatori o gustatiu (columna formada pel VII, IX i X), del qual  el  X  n’ocupa  el  terç  inferior.  Dóna  la  sensibilitat  a  la  mucosa   de la part posterior de la llengua (per darrere de la V lingual).
- General.
- Nucli solitari del bulb (en el terç inferior de la columna formada per VII, IX i X). Innerva la mucosa de la faringe. Nota. Igual que el glossofaringi.
Nota. Dors llengua: lingual del trigemin + nervi de la corda del timpà (facial). V lingual: glossofaringi. Part posterior V lingual: vague.
- Origen aparent: solc dorso-lateral del bulb.
El   nervi   després   de   sortir   per   l’origen   aparent   se’n   va   a   buscar el forat lacerat posterior. Durant el trajecte, forma dos ganglis: - Gangli intra-cranial (o gangli jugular).
- Gangli extra-cranial (o gangli nodós).
- Trajecte perifèric: A nivell del coll, el vague segueix primer el trajecte de la caròtida interna, després la caròtida primitiva, i en aquest nivell forma el paquet vasculonerviós del coll (acompanyat de la vena jugular interna).
A nivell del tòrax, es quan es divideix en: - Vague dret.   Es   troba   amb   la   subclàvia:   creua   la   cara   ventral   de   l’artèria   subclàvia dreta, i la cara dorsal de la vena subclàvia dreta. Continua limitant amb el tronc braquio-cefàlic  (circula  per  la  cara  lateral  d’aquest).  A  continuació   es troba amb la vena àzig i es col·loca per la cara posterior del bronqui principal dret; un cop  passat  aquest,  es  col·∙loca  a  la  cara  dreta  de  l’esòfag.  Al  sortir  de  la   cara   dreta   de   l’esòfag,   travessa   el   hiat   esofàgic   (diafragma),   i   es   fa   llavors   posterior, donant innervació a les vísceres que es troben en la cara posterior de l’abdomen,  anastomosant-se amb el simpàtic.
- Vague esquerre. Es troba amb la crossa aòrtica: creua la cara ventral de la crossa aòrtica i immediatament es col·loca per la cara posterior del bronqui principal   esquerre.   Un   cop   passat,   es   col·∙loca   a   la   cara   esquerra   de   l’esòfag, formant  una  malla  (s’ajunta  amb  les  branques  de  la  cara  dreta)  que  és  el  plexe   esofàgic. Un cop passat el hiat esofàgic, es col·loca a la part anterior de les vísceres, donant branques que innerven la part anterior de les vísceres abdominals;  també  s’anastomosa amb branques simpàtiques.
- Branques (de dalt a baix): - Branca meníngia.
- Branca auricular.  L’orella  rep,  per  tant,  innervació  sensitiva  del  nervi  auriculotemporal  (branca  del  nervi  mandibular,  que  és  branca  del  trigemin)  i  d’aquest.
- Branca faríngia. És el que forma el plexe faringi amb el IX PP.CC., i innerva els músculs constrictors de la faringe (superior, mig i inferior).
- Branca laríngia: - Superior o cranial. Dóna dues branques: - Interna: innervació sensitiva de la mucosa de la laringe.
- Externa: innervació motora del múscul crico-tiroïdal.
- Inferior o caudal (o recurrent). Canvia segons el costat: - Dret: creua la cara caudal de la subclàvia dreta (formant una ansa), i es fa ascendent (es col·loca en el trajecte entre tràquea i esòfag).
- Esquerre: gira i forma una ansa al voltant de la crossa aòrtica per creuar-ne la cara caudal, i es fa llavors ascendent (entre tràquea i esòfag).
Van a innervar la musculatura de la laringe, a excepció del múscul cricotiroïdal.
- Branques cardíaques, branques traqueals, branques esofàgiques, branques pericàrdiques, branques abdominals.
XI PP.CC o ESPINAL Es classifica dins dels nervis viscerals o branquials ja que deriva del 5è arc branquial; és a dir, tot i que és un nervi motor  (innerva  els  músculs  del  coll)  se’l  classifica  així  pel  seu   origen embriològic.
- Origen real: aquest nervi té dos orígens.
- Nucli motor. Ubicat en el bulb: - Nucli ambigu (IX,  X  i  XI).  El  XI  ocupa  el  terç  inferior  d’aquest  nucli  i  va  a   innervar la musculatura de la laringe.
- Medul·la espinal: - Nucli visceral. Es troba situat a la banya lateral de la medul·la espinal (només a nivell de la medul·la cervical).
- Origen aparent: en el cas del bulb,  l’origen  és  el  solc  dorso-lateral del bulb; en el cas de la medul·la,   l’origen   és   el   solc   dorso-lateral de la medul·la espinal (un cop surt d’aquest  solc,  es  fa  ascendent  per  anar  a  buscar  l’altra  branca).
Les fibres que provenen del bulb (nucli ambigu), constitueixen el que es coneix com a arrel interna del nervi, la qual va a buscar el forat lacerat posterior; un cop passat, es troba  amb  el  vague,  s’hi  ajunta,  i  tot  dos  (arrel  interna  +  vague),  se’n  van  a  innervar  la   musculatura de la laringe.
Per altra banda, la branca que procedeix de la medul·la constitueix l’arrel   externa del nervi. Surt entre l’arrel   ventral   i   la   dorsal   de   cada   segment (passa entremig, quedant molt protegida). Per reunir-se amb l’altra   arrel,   la   branca   es   “veu   obligada”  a  entrar  pel  forat  occipital,  i   surt després pel forat lacerat posterior.  En  aquest  moment  s’uneix  a   l’arrel   interna   i   se’n   va   a   innervar   la   musculatura del coll: ECM i trapezi.
NERVIS SOMÀTICS XII PP.CC. o HIPOGLÒS Aporta la motricitat de la llengua. Només té una arrel motora.
- Origen real: en el IV ventricle,   en   la   superfície   que   correspon   a   l’ala   blanca   interna   (àrea  de  l’hipoglòs).  És  un  nucli  exclusivament  motor.
- Origen aparent:  part  anterior  de  l’encèfal,  en  el  solc  ventro-lateral.
- Trajecte perifèric:   l’hipoglòs   ha   de   sortir   pel   forat   condili   anterior (o forat de l’hipoglòs).  Per  arribar  a  la  llengua  ha  de  creuar  la  cara  lateral  del  cap:  creua  el  vague   per fora, la caròtida interna, la caròtida externa; un cop creuades aquestes estructures, arriba a donar innervació a la musculatura intrínseca de la llengua.
En el seu trajecte cap als músculs intrínsecs dóna una branca colateral (arrel motora), que  se’n  va  al  múscul  geni-hioïdal.
A   l’alçada   de   la   caròtida   interna,   dóna   també   una   branca   colateral   que   té   forma   d’ansa:   ansa   de   l’hipoglòs.   Aquesta   branca connecta directament amb les arrels dels nervis raquidis (1r, 2n i 3r nervis raquidis, tot i que és variable). Aquesta ansa emet també colaterals en el seu trajecte que innerven els músculs infra-hioïdals (totes motores).
PARELLS CRANIALS ORIGEN REAL III Col·lículs superiors del mesencèfal.
IV Col·∙lícul  inferior  del  mesencèfal.  Rodeja  l’aqüeducte  de  Silvio  per  la  part  posterior.
V N. MOTOR: n. Mastegador de la protuberància.
N.  SENSITIU:  n.  sensitiu  en  massa  (gelatinós,  esponjós)  que  s’estén  pel  mesencèfal,  protuberància  i  bulb.
Protuberància, proper a la llum del quart ventricle. Rodejat pel N. Facial.
N. MOTOR:  Esp: n. mímic que innerva els músculs de la mímica.
 Gen: n. lacrimonasal que innerva la glàndula lacrimal i la musculatura nasal i n. salivatori superior que innerva les glàndules salivals menors (sublingual i submaxil·lar).
N. SENSITIUS: (a nivell del bulb)  Esp: n. gustatiu que innerva la mucosa del dors de la llengua – 1/3  sup.  (d’aquí  surt  el  nervi  de  la   corda del timpà).
 Gen: n. solitari que innerva la  mucosa  de  l’oïda  mitja  i  la  caixa  del  timpà.
N. MOTOR:  Esp: n. ambigu (1/3 sup) que innerva els músculs de la faringe.
 Gen: n. salivatori inf (1/2 inf) que innerva la glàndula paròtide.
N. SENSITIUS:  Esp: n. gustatiu (1/3 mig) que innerva la mucosa de la V lingual.
 Gen: n. solitari (1/3 mig) que innerva la mucosa de la faringe.
N. MOTOR:  Esp: n. ambiguo (1/3 mig).
 Gen: n. motor dorsal del vague que innerva la m. llisa i glàndules del cor, pulmó, sistema digestiu i sistema renal.
N. SENSITIUS:  Esp: n. gustatiu (1/3 inf) que innerva la part posterior de la V lingual.
 Gen: n. solitari (1/3 inf) que innerva la mucosa de la faringe.
N. MOTOR: n. ambigu (1/3 inf) que innerva la musculatura de la laringe.
N. VISCERAL: asta lateral de la medul·la cervical que  innerva  el  trapezi,  els  músculs  del  coll  i  l’ECM.
Ala  blanca  interna  del  triangle  bulbar  (cara  dorsal  del  tronc  de  l’encèfal).
VI VII IX X XI XII ORIGEN APARENT Fossa intercrural o espai perforat posterior.
Làmina quadrigèmina, cara  posterior  del  tronc  de  l’encèfal.
Cara lateral de la protuberància (dos arrels, la prima és la motora i la gruixuda és la sensitiva).
Solc bulboprotruberancial.
Angle pontobulbocerebel·lós, juntament amb el n.
intermediari de Wrisberg i el N. auditiu.
Solc dorsolateral del bulb.
Per sobre del solc dorsolateral del bulb.
Dos ganglis: un intracranial (ocupa el foramen lacerat posterior) i un altre extracranial.
Solc dorsolateral del bulb i asta lateral de la medul·la cervical.
Solc  ventrolateral  per  sobre  de  l’oliva  bulbar.
...

Comprar Previsualizar