Tema 4 derecho civil I (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho civil I
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 10/01/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4. EL temps i els seus efectes jurídics en el dret civil El temps es el fet natural que representa el període de durada continuada entre dos fets que mesura l’existència de les coses.
En sentit estàtic: Es un moment temporal determinat que es considera pel dret.
En sentit dinàmic: Es el transcurs del temps en el que concorren, fets, relacions i situacions jurídiques que es produeixen en el tràfic jurídic.
La computació legal del temps Les unitats de temps que es tenen en compte són:    El dia El mes L’any Es distingeixen els dies hàbils i els inhàbils.
Segons l’art. 130 LEC son dies hàbils tots els de l’any excepte:    Els diumenges Els dies de festa nacional Els festius en la CCAA o localitat que son inhàbils.
Pel que fa als procediments civils també són inhàbils tots els dies del mes d’agost.
El còmput natural del temps es mesura moment a moment, de manera real.
En el còmput civil es compte el dia complet i no s’exclouen els inhàbils.
S’exclou el dia inicial, i el dia final es compte per complet.
El còmput de mesos o anys es fa de data a data i si en el mes del venciment no hi ha el dia corresponent es considera que el termini acaba l’últim dia del mes ( art. 121-23.2).
La prescripció extintiva de la pretensió És la institució que determina l’extinció de la pretensió que porta lligada, com a conseqüència de no donar les adequades senyals de vida durant el termini marcat per la llei.
Requisits:   Inactivitat o falta d’exercici de la pretensió Ininterrompuda durant el termini que marca la llei 1 Fonament:   Perspectiva subjectiva ( renuncia) Perspectiva objectiva ( seguretat jurídica) La prescripció extintiva de la pretensió La prescripció no recau:   Sobre el dret Sobre l’acció judicial Sinó sobre la pretensió, que és el poder que ostenta el titular del dret a reclamar la posada en pràctica del seu contingut utilitzant mitjans judicials o extrajudicials.
La pretensió és un concepte substantiu, no processal.
La pretensió que s’extingeix es tant la que s’exercita en forma d’acció com d’exempció.
Art 121-1 CCCat: “ La prescripció extingeix les pretensions relatives a drets disponibles” Art 121-2 CCCat: “ No prescriuen les pretensions que s’exerciten mitjançant accions merament declaratives”. Incloent-hi l’acció de: Declaració de qualitat d’hereu o hereva:       Les de divisió de cosa comuna Les de partició d’herència Les de delimitació de finques contigües Les d’elevació a escriptura publica d’un document privat Les pretensions relatives a drets indispensables Les que la llei exclogui expressament de la prescripció Caràcters i subjectes La prescripció ha d’esser al·legada i s’ha de provar que es donen els seus pressupòsits.
Els tribunals no la poden aplicar d’ofici ( art. 121-4 CCCat) Subjectes La poden al·legar i fer valer:   Els qui estan obligats a satisfer la pretensió Els tercers que hagin estat perjudicats per falta d¡oposició o renuncia a la prescripció consumada, excepte si hi ha recaigut sentencia ferma ( art. 121-5 CCCat).
Efectes 2 L’efecte extintiu es produeix automàticament quan es compleix el termini.
L’extinció de la pretensió principal s’estén a la de les garanties accessòries, encara que no n’hagi transcorregut el termini propi de prescripció ( art. 121-8 CCCat) La prescripció produeix efectes en perjudici de qualsevol persona També les que tenen la capacitat limitada, tot i que la persona titular de la pretensió té acció per a reclamar el rescabalament dels danys que en derivin a les persones a qui siguin imputables ( art.121-6 CCCat) No es pot fer una repetició del pagament efectuat en compliment d’una pretensió prescrita, encara que no s’hagi fet amb desconeixement de la prescripció ( art. 121-9 CCCat).
Terminis de prescripció 10 anys ( art. 121-20 CCCat): les pretensions de qualsevol classe ( personals o reals), que llevat que algú hagi adquirit abans el dret per usucapió o que la llei disposi una altra cosa.
3 anys ( art. 121-21 CCCat): a) les pretensions relatives a pagaments periòdics que s’hagin de fer per anys o terminis més breus.
b) Les pretensions relatives a la remuneració de prestacions de serveis i d’execucions d’obra.
c) Les pretensions de cobrament del preu en les vendes de consum d) Les pretensions derivades de responsabilitat extra contractual.
1 any ( art. 121-22 CCCat): les pretensions protectores exclusivament de la possessió.
Inici i còmput del termini Inici ( art. 121-23.1 CCCat): “El termini de prescripció s’inicia quan, nascuda i exersible la pretensió, la persona titular d’aquesta coneix o por conèixer raonablement les circumstancies que la fonamenten i la persona contra la qual es por exercir”.
El transcurs del termini beneficia o perjudica a succeeix en la posició activa o passiva de la relació jurídica 3 Còmput En el còmput del termini de prescripció no s’exclouen els dies inhàbils ni els festius. El còmput de dies es fa per dies sencers. El dia inicial s’exclou i el dia final s’ha de complir totalment. El còmput de mesos o anys es de data en data La interrupció de la prescripció es el fet de trencar el silenci en el que es trobava la relació per la concurrència d’una causa obstativa que impedeix la prescripció i obliga a tornar a començar a comptar el termini des que cessa la causa interruptiva, des del inici Causes d’interrupció     Exercici de la pretensió davant els tribunals Inici del procediment arbitral Reclamació extrajudicial de la pretensió Reconeixement del dret o renuncia a la prescripció ( abans que es completi el termini de la prescripció) fefaent. Que te la fe publica, que poden assegurar que allò es veritat. El notari dona fe.
Requisits     Que l’acte procedeixi de la persona titular de la pretensió o d’una tercera persona que actuï en defensa d’un interès legítim i que tingui capacitat suficient S’efectuï davant el subjecte passiu de la pretensió, abans que es consumi la prescripció S’al·legui per la part a qui beneficia La interrupció de la prescripció determina el dies a quo a partir del qual ha de començar Dies a quem: últim dia del còmput Suspensió Produeix una paralització en el termini de prescripció que no s’elimina, de manera que quan cessa la causa de suspensió se segueix comptant el termini tenint e compte el ja transcorregut.
Causes:   Força major Raons personals o familiars 4 La suspensió ha de ser al·legada per la part a qui beneficia, no pot ser apreciada d’ofici, llevat quan afecti persones que encara son menors o incapaces La suspensió beneficia o perjudica a qui succeeixi en la posició activa o passiva de la relació jurídica en la que es va originar la pretensió.
Renuncia La renuncia es l’acte unilateral pel qual es desisteix d’un dret o una facultat. Pel que fa a la prescripció s’ha de distingir:    La renuncia anticipada és nul·la La renuncia feta mentre transcorre el termini: es renuncia al termini que es porta transcorregut i per això es un acte interruptiu de la prescripció.
La renuncia a la prescripció consumada, quan ja ha transcorregut el termini. Pot ser expressa o tàcita. Impedeix l’efecte extintiu de la pretensió a la que deixa subsistent. En tot cas, es pot tornar a iniciar el termini per una prescripció futura respecte la mateixa pretensió.
La caducitat És un mode d’extinció de determinades accions i poders jurídics per l’esgotament del temps de vida prèviament fixat als mateixos. També es fonamenta en el principi de seguretat jurídica però a diferencia de la prescripció es basa no en la inactivitat sinó en el mer transcurs del temps.
Diferencies amb la prescripció:     Objecte: accions i poders jurídics/ pretensions Interrupció del termini: no és possible en la caducitat on tampoc es pot tornar a començar a comptar el termini.
Renúncia: no és possible en la caducitat Efecte extintiu: la caducitat extingeix el poder, i la prescripció solament l’exercici.
La caducitat. Règim juridic Relacions juridiques indisponibles: La caducitat actua de manera automaticca, d’ofici, no es oot suspendre el termini i no es té en compte l’exercibilitat o no del poder o de l’acció. Respon al interes public.
Relacions juridiques disponibles i caducitat convencional: La caducitat no opera de forma automàtica, sinó que ha de ser al·legada; el termini 5 Còmput del termini de caducitat Art 122-5 CCCat: “El termini de caducitat s’inicia, si no hi ha normes especifiques, quan neix l’acció o quan la persona titular pot conèixer raonablement les circumstancies que fonamenten l’acció i la persona contra la qual es pot exercir...” En el còmput del termini de caducitat no s’exclouen els dies inhàbils ni els festius, El còmput de dies es fa per dies sencers. El dia inicial s’exclou i el dia final s’ha de complir totalment El còmput de mesos o anys es fa de data a data. Si al mes del venciment no hi ha el dia corresponent a l’inicial, es considera que el termini acaba el darrer dia del mes.
La preclusió S’aplica tant a les pretensions com als poders jurídics i marca el termini màxim d’exercibilitat des del seu naixement que es de 30 anys. El termini es computa de manera seguida sense que influeixin ni els fets suspensius ni els interruptius.
Respon al principi de seguretat jurídica del tràfic i al principi de bona fe.
L’efecte de la preclusió es l’extinció de la pretensió ( s’ha d’al·legar) o l’extinció de les accions i poders de configuració jurídica ( s’ha d’al·legar si son disponibles) Erga omnes Da mihi factum dabo tibi ius Obiter dicta Lege ferenda Pressumpcions: iuris tantum, iuris et de iure.
6 ...