S04 Trastorns glàndula tiroïdal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 30/04/2016
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 SEMINARI 4: ALTERACIONS DE LA FUNCIÓ TIROIDEA C.L, una pacient de 45 anys, va al seu nou metge d’atenció primària perquè des de fa uns 6 mesos es troba cansada, letàrgica i amb el cap “emboirat”. Anteriorment havia anat a un altre metge, ja que va patir diversos episodis de menorràgia (regles molt abundants i llargues). El seu anterior metge va atribuir els seus símptomes a la premenopausa, anèmia i depressió i li va pautar el següent tractament: • Anafranil ®, 50 mg/dia → ATC
 • Loette diario ®, 1 comprimit al dia → anticonceptiu hormonal per normalitzar la regla
 • Tardyferon ®, 80 mg/dia → sulfat de ferro per tractar l’anèmia Malgrat el tractament va millorar l’anèmia i li va regular els cicles menstruals, els símptomes de cansament i confusió van empitjorar. Amb freqüència pateix mal de cap i dolors musculars (que alleuja amb paracetamol), i estrenyiment (per això pren diàriament 30 ml de llet de magnèsia).
També experimenta sequedat de pell i picors, i a més sempre té fred, fins i tot a l’estiu s’ha de posar jerseis. El metge li fa un examen físic i li demana una analítica.
Dades de l’examen físic: 
 Pressió arterial: 142/89 
 Freqüència cardíaca: 64 → lleugerament disminuïda
 Temperatura: 36.4 
 Pes: 68 kg → lleuger sobrepès per la seva alçada
 Alçada: 1.62
 Edema periorbital → característic de l’hipotiroïdisme
 No presenta nòduls tiroides ni goll Resultats de l’anàlisi (entre parèntesi, valors normals):
 Glucosa: 104 mg/dl (65-109)
 Hemoglobina: 13.6 g/dl (12.1-15.1)
 Hematòcrit: 40.1% (36.1- 44.3) 
 AST: 22 UI/L (11-47)
 ALT: 19 UI/L (7-53)
 Fosfatasa alcalina: 54 UI/L (38-126)
 Anticos contra TPO (peroxidasa tiroidea): positiu
 TSH: 12.8 microUI/L (0.35-6.20) → TSH elevada
 T4 lliure 0.14 ng/dl (0.7-1.9) → T4 disminuïda 
 Colesterol total: 268 mg/dl (desitjable: <200) → chol total elevat
 Colesterol LDL: 142 mg/dl (desitjable: <130) → chol LDL elevat
 Colesterol HDL: 36 mg/dl (desitjable: >35) 1. Quina patologia indiquen els signes, símptomes i proves de laboratori de la pacient? Hipotiroïdisme primari (TSH elevada + T4 disminuïda): insuficiència de la glàndula tiroides, que no té capacitat suficient per secretar nivells de T4. Segurament sigui per causes immunes: presenta anticossos contra TPO positius, que destrueixen la tiroides. Com que hi ha pocs nivells de T4, el sistema de retroalimentació està atenuat i conseqüentment hi ha major secreció de TSH
 
 En hipotiroïdisme central (molt poc freqüent), el problema és a l’hipotàlem o a l’hipòfisi: T4 disminuïda + TSH normal o també disminuïda. Això destaca el valor diagnòstic de la TSH: si és normal/baixa és hipotiroïdisme central, mentre que si és alta és primari. 
 
 En l’hipotiroïdisme subclínic, no es manifesten símptomes o són molt poc específics: els nivells de T4 són normals però els de TSH són molt superiors. El problema és a la tiroides, que és capaç de produir suficient T4 però perquè està funcionant per sobre del seu rendiment normal (està sobreestimulada gràcies a que la TSH està elevada).
 1 de 3 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 Característic de dones > 40 anys, que solen presentar sobrepès, fatiga i chol elevat. En aquest cas hi ha molta controvèrsia, només s’ha d’iniciar el tractament quan:
 • Els símptomes impossibiliten una vida normal
 • Els nivells de chol són molt alts
 • Hi ha Ac positius
 • Els nivells de TSH són molt elevats
 
 La pacient presenta hipotiroïdisme primari
 • Símptomes típics: debilitat, fatiga, intolerància al fred, restrenyiment, depressió, dolor muscular o articular…
 • Símptomes tardans: pell més seca, alteracions de la menstruació (menorràgies o amenorrea) i somnolència
 
 Podria considerar-se una situació subclínica? I en cas que els valors de T4 lliure fossin 0.9 ng/dl?
 No es podria considerar hipotiroïdisme subclínic: la pacient presenta la T4 baixa. En el cas que els valors fossin els esmentats, llavors sí: presentaria nivells de T4 normals i de TSH elevats
 
 L’increment dels nivells de colesterol està relacionat amb la patologia tiroidea? 
 Dos mecanismes que les hormones tiroïdees afecten els nivells de chol:
 • Incrementen els nivells dels receptors de LDL: capta les LDL circulants i en promou la seva 
 metabolització, fet que disminueix el chol en sang
 • Estimulen la conversió de chol en àcids biliars, incrementant-ne la seva excreció
 Alhora, també:
 • Controlen l’estat d’ànim: apareix depressió, falta de motivació i pèrdua de la memòria
 • Estimulen l’absorció de ferro: per això hi ha anèmia
 • Regulen la menstruació: regles més freqüents, abundants i doloroses 2. Quin tractament seria l’adient en aquesta pacient? Quina seria la posologia? 
 Tractament hormonal substitutiu amb levotiroxina sòdica. 
 • Persona < 60 anys sense cardiopaties: 50-75 µg/dia
 • Persones > 60 anys o amb cardiopatia: 25 µg/dia
 Si al cap de 3-5 mesos la TSH és normal, la dosi és la correcta i no cal modificar-la.
 Si és molt alta, s’ha d’augmentar la dosi; si és molt baixa, s’ha de disminuir. 
 
 Durant quant de temps haurà de tractar-se la pacient? Quins efectes adversos podria produir el tractament? 
 El tractament s’ha de continuar de forma crònica, durant tota la vida. 
 Els efectes adversos més freqüents són de caràcter d’hipertiroïdisme, deguts a un excés d’activitat del sistema adrenèrgic: taquicàrdia, hipertensió arterial, angina, inquietud, tremolor de les mans i diarrea 3. Caldria continuar els fàrmacs que rebia abans? Pot haver-hi alguna interacció amb el nou tractament prescrit?
 No calen; amb el tractament amb levotiroxina ja li haurien de desaparèixer aquests símptomes. A més, es poden donar interaccions:
 • Els ATC inhibeixen la recaptació de NA: estimulen el sistema adrenèrgic igual com també ho 
 fa la levotiroxina, fet que podria produir una sobreactivació del sistema adrenèrgic
 • L’anticonceptiu conté etinilestradiol, que pot reduir la fracció lliure de levotiroxina (en potencia 
 la seva unió a proteïnes plasmàtiques) i com a conseqüència també el seu efecte
 • El ferro pot reduir l’absorció oral de la levotiroxina; si s’haguessin d’administrar conjuntament, 
 la seva administració ha de ser amb mínim 2h de diferència A la vista dels resultats, el metge li prescriu un nou tractament. Nou dies després d’iniciar-lo, la pacient acudeix a l’hospital amb febre de 40ºC, mareig, molèsties toràciques, taquicàrdia, hipertensió arterial i diarrea. Les anàlisi que li van realitzar van mostrar nivells de T3 i T4 molt per 2 de 3 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 sobre dels normals. La pacient va ser hospitalitzada, tractada amb propranolol i tractament de suport pel control de la febre i la pèrdua de líquids.
4. Què pot haver causat els símptomes que han conduit a l’hospitalització de la pacient? Quin sentit té el tractament amb propranolol? 
 Sobredosificació de la levotiroxina que ha provocat l’aparició de l’anomenada tempesta tiroïdea: una sobreactivació del sistema adrenèrgic que causa hipertèrmia, hipertensió, taquicàrdia…
 El propranolol és un β-blocador que antagonitza els efectes adrenèrgics 3 de 3 ...