Temari dret (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Periodismo - 4º curso
Asignatura Dret a la Informació
Año del apunte 2013
Páginas 15
Fecha de subida 04/11/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1: El dret a la informació i l’estat democràtic TEMA 1. El dret a la informació i l'estat democràtic 1.1. Introducció al món del dret. Estat social i democràtic de dret. Normes jurídiques i altres normes Després de les primeres eleccions democràtiques de 1977 s’aprova per referèndum nacional el dia 6 de desembre de 1978 la Constitució Espanyola.
Els principals plantejaments que havien de constar en la constitució eren els següents: - La forma de govern. Monarquia com a forma d’estat.
Les relacions Església-Estat. S’escull la aconfessionalitat de l’estat.
L’estructura de l’estat. Estat basat en l’autogovern de les seves comunitats.
Els poders del Cap d’Estat i del Govern en relació amb els del Parlament. Es redueixen els poders del rei i s’estableixen mecanismes de control del Parlament al Govern.
La Constitució Espanyola dissenya l’estat social i democràtic de dret. Es manifesta en una triple faceta: - La garantia del principi de legalitat. La llei ha de ser l’expressió de la voluntat popular.
El respecte als drets fonamentals.
La submissió de l’administració a l’ordenament jurídic i al control judicial.
La Constitució Espanyola es configura així com la norma jurídica suprema que serveix de referent a totes les demés.
El nostre ordenament jurídic està, doncs, integrat per un conjunt de normes jurídiques. Aquestes no s’han de confondre amb les normes morals o socials.
Normes jurídiques ! Conjunt de normes de caràcter jurídic imposades per l’Estat i que poden ser imposades al conjunt de la societat de forma coactiva, és a dir, per la força.
Normes morals ! Són aquelles que cada persona imposa en base als valors que acostumen a adquirir-se a la família.
Normes socials ! Són aquelles que es formen en una determinada societat i que venen determinades pel costum.
1 Tema 1: El dret a la informació i l’estat democràtic 1.2. La constitució espanyola de 1978 (CE) i el reconeixement de drets fonamentals La Constitució Espanyola realitza un ampli reconeixement de drets i llibertats individuals i col·lectives.
- - Dret a l’honor, intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
Dret a expressar i difondre els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció. Dret a comunicar o rebre lliurement informació veraç. Prohibició de la censura prèvia. Respecte als drets reconeguts a la constitució.
Dret a la tutela jurisdiccional.
1.3. Les garanties dels drets fonamentals a la Constitució Espanyola. La divisió de poders, l’estructura del poder judicial a Espanya i la protecció jurisdiccional dels dret El Tribunal Constitucional preveu també instruments tècnics i judicials al seu servei i per la seva defensa.
El dret a la informació sorgeix de l’aplicació de l’article 20 de la Constitució Espanyola. El Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional creen una doctrina que recull els criteris a seguir en cas de reclamació judicial en defensa de les llibertats d’expressió o de informació i dels drets de la personalitat.
La reclamació judicial civil es representa en front els jutges de primera instància i es recurrible davant l’Audiència Provincial, la sentència de la qual, és recurrible front el Tribunal Suprem. En cas que sigui un cas penal, és a dir, per vulneració dels drets fonamentals, aquesta sentència també es podria recórrer front el Tribunal Constitucional.
2 Tema 2: El dret a la informació i el seu reconeixement a la CE TEMA 2. EL DRET A LA INFORMACIÓ I EL SEU RECONEIXEMENT A LA CE 2.1. El dret a la informació vs llibertat d’expressió El dret a la llibertat ideològica té una doble dimensió: - Interna. Dret a adoptar una determinada posició intel·lectual front la vida.
Externa. Dret a expressar lliurement allò que es pensa.
El dret a la llibertat d’expressió és, doncs, la manifestació externa del més ampli dret a la llibertat ideològica.
Podem expressa-nos perquè som lliures, ideològicament parlant. I podem informar lliurement i ser informats perquè existeix llibertat d’expressió.
El dret a la llibertat d’expressió té un doble caràcter: - Dret a la llibertat front al poder.
Garantia per a una opinió pública lliure.
El dret a la llibertat d’expressió té per objecte les idees, les opinions i els judicis de valor. Pel contrari, el dret a la llibertat de informació té per objecte els fets noticiables i verídics.
Resulta important delimitar els drets a opinar i a informar de informacions perquè en cas de conflictes entre els dos, els tribunals hauran de fer-ho també.
Quan es barregen elements informatius i d’opinió, el Tribunal Constitucional resol de la següent manera: en els casos en que la informació inclou elements valoratius, sempre que l’element preponderant del comunicat sigui l’informatiu, s’estarà en presència del dret a la llibertat d’informació i no del d’expressió.
2.2. Antecedents històrics del dret a la informació. Especial referència a la llei de premsa de 1966 La llibertat de premsa és una de les manifestacions específiques del dret general a la llibertat d’expressió. L’absència de tal dret condueix a una dinàmica autoritària o dictatorial. De l’època de la dictadura franquista destaquem: - - Decret del 22 de març de 1938. La premsa passa a ser un servei de l’Estat i per a l’Estat que transmet els valors oficials i serveix de instrument i d’adoctrinament polític.
La Llei Fraga del 18 de març de 1966. Reconeixement formal de la llibertat d’expressió, suprimeix la censura prèvia i les consignes dels mitjans de comunicació.
3 Tema 2: El dret a la informació i el seu reconeixement a la CE Objectivament, la Llei Fraga suposa un progrés en relació a l’anterior decret de 1938. Però l’administració segueix conservant importants poders.
La situació canvia amb Adolfo Suárez com a nou president del Govern. En aquest punt apareixen noves lleis i decrets: - Llei per a la Reforma Política. Aparició de nous diaris de caràcter nacionalista.
Decret-Llei de l’1 d’abril de 1977 sobre la llibertat d’expressió. Suprimeix parcialment el segrest administratiu de publicacions i gravacions.
Decret del 15 d’abril de 1977. El Govern crea l’organisme autònom Mitjans de Comunicació social de l’Estat.
Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics del 27 d’abril de 1977. Es reconeix la llibertat d’expressió i el dret a la informació de manera simbòlica.
Llei 62/1978 del 26 de desembre de protecció Jurisdiccional del Drets Fonamentals de la Persona. La llibertat d’expressió es situa en àmbits més oberts i democràtics.
2.3. Titularitat del dret a la informació: ciutadans i periodistes. L’estatut jurídic dels subjectes de la informació El titular d’un dret és la persona que posseeix aquell dret.
El dret a la llibertat d’expressió correspon a tots els ciutadans.
El dret a la informació inclou tres facultats: - Rebre Investigar Difondre informació La titularitat del dret a rebre informació la tenim tots els homes i les dones, mentre que la titularitat del dret a comunicar radica especialment en els periodistes professionals.
4 Tema 3: La informació veraç i rellevant TEMA 3. LA INFORMACIÓ VERAÇ I RELLEVANT 3.1. La veracitat com a requisit constitucional. Veracitat i diligència professional. La tesi del reportatge neutral a la doctrina del Tribunal Constitucional Ja que la veritat única no existeix, un mateix fet pot ser narrat de diverses maneres i poden ser totes elles verídiques. Així doncs, existeixen tres tesis en quan a què s’entén per informació veraç: - Tesi subjectiva. La informació veraç és aquella en que l’informador té el convenciment que allò que ha transmet és real.
Tesi objectiva. Existeix una coincidència total entre el que s’ha transmès i el que ha succeït.
Tesi intermitja. Existeix una adequació acceptable entre el que s’ha transmès i el que ha succeït.
La informació requerirà que el periodista estigui en cautela en tres casos: - Quan la informació pugui afectar els drets Quan la informació pugui afectar al principi de presumpció d’innocència.
Quan la informació tingui una especial transcendència La diligencia consisteix en: - Contrastar la informació amb dades objectives de diferents fonts.
Comprovar raonablement la informació atenent a la fiabilitat de les fonts.
No ocultar intencionadament dades rellevants.
No barrejar opinió i informació.
Apropar-se el més possible a l’anomenat reportatge neutral.
La neutralitat és no posicionar-se, no donar únicament veu a una de les parts, no opinar en un sentit concret.
Així, el reportatge neutral neix d’aquella informació amb caràcter judicial, concretament penal.
3.2. El dret de rectificació i la llei orgànica La llei orgànica és una llei molt curta i molt clara.
El primer article d’aquesta llei és el que ve a definir el dret de rectificació. La titularitat del dret a aquesta rectificació són les persones. Es pot utilitzar quan es considera que la informació és errònia.
5 Tema 3: La informació veraç i rellevant Quan es produeix el cas: - La persona ha d’adreçar-se per escrit al mitjà de comunicació dins els set dies següents a la publicació.
El mitjà ha de rectificar en un màxim de tres dies –a excepció d’altres publicacions que no són diàries−.
- - - El mitjà pot actuar de tres maneres: o Rectificar bé o No rectificar o Rectificar defectuosament Art.5: Quan no es fa la rectificació, es podrà iniciar la via judicial. La persona podrà adreçar-se al jutjat. Dona tot tipus de possibilitats per a que la persona pugui demandar.
Art.6: El propi jutge és qui ha de demanar al mitjà que presenti la informació.
La resolució serà el mateix dia del judici o un dia més tard. És una sentencia no recurrible.
Quan una persona s’adreça a un tribunal, aquesta acció és perfectament compatible amb qualsevol altre acció penal que pugui estar relacionada amb aquesta demanda.
No es pot confondre amb una demanda que repara des del punt de vista econòmic.
3.3. La rellevància pública de la informació per raó de l'objecte i per raó dels subjectes De la doctrina del Tribunal Constitucional pot extreure’s que la prevalença del dret a la informació sobre altres drets també fonamentals, en cas de col·lisió, tant sols pot donar-se en aquells suposats en que passin dos requisits: - Que la informació difosa sigui veraç.
Que es refereixi a assumptes de rellevància pública que sigui d’interès general. Pot ser deguda per: o Els propis fets sobre els que recau la informació: " Fets de transcendència pública o rellevants per si mateixos per a la formació d’opinió pública.
" Fets succeïts al domini públic.
o Els subjectes implicats a l’objecte de la informació: " Persones públiques: • Ocupar càrrec públic: polítics i funcionaris.
Realitzar una activitat que persegueix notorietat pública.
Persones privades. La seva vida privada no té cap interès per a la opinió pública.
• " 6 Tema 4: Els límits genèrics a la llibertat d’informació TEMA 4. ELS LÍMITS GENÈRICS A LA LLIBERTAT D'INFORMACIÓ 4.1. Especial protecció de la joventut i la infància. La llei orgànica de protecció al menor 1/1996, de 15 de gener Entre els límits que estableix l’article 20.4 de la Constitució Espanyola es troba en especial respecte a la joventut i a la infància.
La raó de ser d’aquesta especial protecció als menors d’edat la trobem a les seves particulars condicions de maduresa o a la seva especial vulnerabilitat. La finalitat d’aquesta especial protecció és la d’evitar les pertorbacions que puguin causar-se en el desenvolupament de la personalitat dels nens i els adolescents. Són normes de caràcter preventiu.
Per tot això s’estableixen mesures que reforcen la seva protecció en front a possibles intromissions il·legítimes.
4.2. Els secrets oficials La llei regularà l’accés als ciutadans als arxius i registres administratius. Els secrets oficials constitueixen un límit a l’obtenció legítima de la informació.
Segons la llei podran ser declarades matèries classificades els assumptes, actes, documents, informacions, dades i objectes, el coneixement del qual per persones no autoritzades podrien ferir o posar en risc la seguretat i defensa de l’Estat.
Si una matèria classificada arriba a coneixement d’una persona està obligada a mantenir el secret. La revelació o difusió 4.3. El secret judicial a la llei i a la doctrina del Tribunal Constitucional La declaració de secret de sumari suposa una clara excepció al principi general de publicitat dels procediments penals.
La Llei d’Enjudiciament Criminal distingeix entre: - Secret sumarial de primer grau (genèric). Secret natural per tots amb excepció de les parts.
Secret sumarial de segon grau (reduplicat). Secret especial prèvia resolució motivada.
En determinats procediments de caràcter penal el Jutge pot declarar el secret de sumari amb la finalitat de garantir l’efectivitat de les investigacions del fets delictius.
7 Tema 4: Els límits genèrics a la llibertat d’informació El secret de sumari limita al periodista per informar tant sols sobre les actuacions judicials, però no sobre els fets delictius; per això, no suposa un veritable límit a la llibertat d’informació.
El Tribunal Suprem dicta que el secret sumarial es limita al contingut de les declaracions dels imputats i testimonis. Tot allò que pugui perjudicar l’èxit de la investigació o afectar la intimitat o la seguretat de les persones immerses en un procés penal ha de ser resguardat pel secret sumarial.
En quant als periodistes, no existeix cap pena en cas que reveli actuacions processals declarades secretes. Tampoc està penalitzada la divulgació de la informació que es troba sota secret sumarial.
8 Tema 5: Els drets de la personalitat TEMA 5. ELS DRETS DE LA PERSONALITAT Són aquells que reconeix l’article 18 de la Constitució Espanyola: el dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge. Es dona protecció tant en via civil com en via penal perquè es pot vulnerar qualsevol d’aquests tres drets en qualsevol dels dos àmbits.
5.1. El dret a l’honor Existeix, però, un doble aspecte del concepte d’honor: - Objectiu o transcendent. Apressi públic o consideració que els demés tenen de tu.
Subjectiu o immanent. Estima de la dignitat pròpia.
El Tribunal Constitucional es decanta al 1992 per incloure la fama o el prestigi professional dins el concepte d’honor. La fama, però, és definida L’essència de l’honor es basa en la dignitat de les persones. en un doble sentit: - Com a opinió que els demés tenen d’un.
Com a opinió que els demés tenen per la seva professió o art.
Així, el Tribunal Suprem senyala que l’atac a l’honor pot desenvolupar-se tant al marc intern de la persona com a l’extern.
Els actes de discriminació racial o els contraris a la dignitat humana s’emmarquen dins el concepte d’honor.
El dret a l’honor suposa un límit a la llibertat d’informació. En cas, però, que s’informi de fets verídics el dret de la llibertat d’informació predomina sobre el dret a l’honor.
Així doncs, aquesta injuria tindria caràcter legítim. De no ser-ho es produiria un mal moral susceptible de ser indemnitzat.
La titularitat del dret a l’honor l’ostentaven les persones individualment considerades i no institucions públiques o grups socials. No obstant, amb la sentència del Tribunal Constitucional del 1991 es recull també una vessant col·lectiva del dret a l’honor. La sentència amplia l’àmbit de protecció del dret a l’honor a aquelles persones que formen part d’un col·lectiu ètnic que és el directament ofès en el seu conjunt. Aquest canvi en la sentència es produeix del cas de Violeta Friedman. A partir dels anys 90, el Tribunal Constitucional reconeix clarament l’honor de les persones jurídiques.
Per la mort d’una persona s’anul·len la seva personalitat civil i els seus drets i obligacions. No obstant, la dignitat sobreviu, pel que, un cop mort, es podran exercitar accions contra qui atempti el seu honor. Això ho podran fer qualsevol de les següents persones: 9 Tema 5: Els drets de la personalitat - Cònjuge, descendents, ascendents i/o germans que visquin.
Ministeri Fiscal en cas que no hi hagi cap dels anteriors.
Es vulnera, doncs, el dret a l’honor quan els fets imputats siguin falsos i quan l’objectiu sigui degradar, humiliar o insultar.
5.2. El dret a la intimitat El dret a la intimitat es refereix a l’esfera íntima de la persona i al seu dret a resguardar aquell àmbit privat personal i familiar front a la divulgació per tercers i una publicació no volguda.
Difondre dades sobre la salut de les persones i descobrir dades sobre la vida sexual de les persones pot vulnerar el seu dret a la intimitat.
5.3. El dret a la pròpia imatge El titular del dret a la pròpia imatge està facultat per impedir: - La simple i pura obtenció de la imatge.
La reproducció de la imatge.
La publicació de la imatge.
És essencial el tema de la recognoscitivitat, és a dir, ha de poder-se reconèixer la identitat de la persona recollida a la imatge. Si la persona no es reconeix, no vulnera el dret.
Intromissió il·legítima - La intromissió il·legítima consisteix en la captació, la reproducció o la publicació de la imatge d’una persona.
La intromissió il·legítima es produeix respecte les persones públiques com privades quan la imatge es presa en llocs o moments de la seva vida privada.
Intromissió no il·legítima - - La intromissió no serà il·legítima quan es tracti de persones públiques o de notorietat pública en actes públics.
La intromissió no serà il·legítima quan es tracti d’imatges de persones públiques captades en llocs oberts al públic. En el cas que la persona tingui el propòsit de preservar la seva intimitat, la intromissió serà considerada il·legítima.
No és intromissió il·legítima la utilització de la caricatura d’una persona ja que no representa la seva figura física real.
10 Tema 5: Els drets de la personalitat - - Quan les persones privades es trobin en un lloc on succeeixi un fet noticiable o d’interès públic, prevaldrà el dret a la informació, per tant, no serà considerada il·legítima.
No existeix intromissió il·legítima quan és el propi interessat qui renuncia a la protecció de la llei.
11 Tema 6: Els drets de la personalitat, intromissions il·legítimes TEMA 6. ELS DRETS DE LA PERSONALITAT, INTROMISSIONS IL·LEGÍTIMES 6.1. Delictes contra l’honor: calúmnies i injúries amb publicitat. Tipus agreujats Els delictes d’injúries i calúmnies atempten directament contra l’honor de les persones. Des de la perspectiva jurídica, l’essència de l’honor es basa en la dignitat de la persona. El delicte d’injúries és el tipus base d’aquestes infraccions penals.
Mentre que la calumnia és un suposat específic i agreujat de la injúria.
Delicte de injuries: Una injuria és una acció o una expressió que lesiona la dignitat d’una persona menyspreant la seva fama o atemptant contra la seva pròpia estimació.
El delicte doncs, es pot cometre a través de paraula o l’escrit, i també a través de caricatures, gestos, imatges i actituds desdenyoses. No és suficient amb que l’actitud sigui objectivament injuriosa i que el subjecte ho sàpiga, sinó que requereix un ànim especial de injuriar (intencionalitat). És a dir, ha d’haver la intenció de fer mal.
Tipus de injuries: - Sense publicitat.
Amb publicitat. Es cometen a través dels mitjans de comunicació.
La exceptio veritatis és una causa d’exclusió de la penalitat de naturalesa objectiva.
El Codi Penal distingeix dos suposats: - Quan la injúria es dirigeix a particulars. Les imputacions consisteixen en emetre judicis despectius que lesionen la dignitat de la persona.
Quan la injúria es dirigeix contra funcionaris públics sobre fets concernents a l’exercici dels seus càrrecs. En aquest casos el periodista quedarà eximit de responsabilitat criminal si pot provar la veracitat de las imputacions.
Delicte de calumnies Es tracta d’una ofensa a l’honor a la que s’ha d’afegir la imputació d’un delicte. El Codi Penal distingeix entre: - Sense publicitat. Multes de quatre a deu mesos Amb publicitat. Es cometen a través dels mitjans de comunicació. Presó o multa de sis mesos a dos anys.
En aquest cas també comptem amb la exceptio veritatis com a circumstància d’exclusió de la penalitat.
12 Tema 6: Els drets de la personalitat, intromissions il·legítimes 6.2. Delictes contra la intimitat El Codi Penal tipifica el delicte de descobriment i revelació de secrets com a delicte que atempta contra la intimitat de les persones. Es tracta d’un delicte que poden cometre els professionals del periodisme a través dels mitjans de comunicació.
Constitueix delicte de descobriment de secrets les accions de: - Apoderar-se, sense estar autoritzat, de documents, dades, correspondència, efectes personals...
Utilitzar mitjans tècnics per interceptar o conèixer les comunicacions d’un altre.
Apoderament, utilització o modificació de dades de caràcter personal o familiar continguts en arxius, registres, fitxers o suports informàtics, electrònics o telemàtics.
Per ser considerat delicte ha d’existir intencionalitat. Aquesta ha de ser: - Descobrir secrets.
Vulnerar la intimitat de l’altre.
El delicte de descobriment de secrets es castiga amb les penes de presó de un a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos. El perdó de l’ofès actua com a circumstància que eximeix de la responsabilitat penal.
13 Tema 7: Confrontació entre el dret a la informació i altres drets fonamentals TEMA 7. CONFRONTACIÓ ENTRE EL DRET A LA INFORMACIÓ I ALTRES DRETS FONAMENTALS 7.1. Solució jurisprudencial davant la col·lisió entre dos drets fonamentals.
Principi de ponderació de béns en conflicte segons el TC A la pràctica poden plantejar-se conflictes entre el dret a la informació i a la llibertat d’expressió amb altres drets fonamentals de la persones.
La Constitució Espanyola estableix que la llibertat d’expressió i de la informació tenen un dels seus límits al respecte als demés drets fonamentals de les persones.
La Jurisprudència ha elaborat una doctrina fixant els criteris de resolució a través de l’anomenada doctrina de ponderació de bens en conflicte. Aquest mètode consta de tres fases: - - - Fase 1: Determinació del dret exercit. En aquesta primera fase, els jutges han de determinar si el conflicte s’ha produït amb ocasió de l’exercici del dret a la llibertat d’expressió o de la informació ja que cada un consta dels diferents límits.
o La llibertat d’expressió té com a principal límit la degradació innecessària o l’insult.
o El dret a la llibertat de informació té com a límit la veracitat.
Fase 2: Anàlisi del correcte exercici del dret. Els jutges han de determinar si el dret s’ha exercitat correctament o, si pel contrari, s’han sobrepassat els límits permesos.
Fase 3: Valoració del drets de la personalitat. Deixaran de tenir caràcter preferent les llibertats d’expressió i informació sobre dels drets de la personalitat quan el seu exercici hagi traspassat els límits constitucionalment permesos.
7.3. Responsabilitat civil i penal del periodista. Danys morals i indemnitzacions Responsabilitat civil ! Neix per la realització d’una acció antijurídica que provoca un perjudici a un tercer, donant lloc a la obligació de reparar pel dany causat i a indemnitzar al perjudicat.
Per a que es pugui exigir la responsabilitat civil d’algú hauran de concórrer els següents requisits: - L’existència d’una infracció legal que lesioni un dret subjectiu.
14 Tema 7: Confrontació entre el dret a la informació i altres drets fonamentals - Que tal infracció sigui imputable a un subjecte que hagi incorregut en negligència* o dol.
Que l’acte negligent o dolos hagi causat un dolor susceptible de ser indemnitzat pecuniàriament.
Responsabilitat penal ! Es tracta de quan la conducta de l’agent estigui tipificada com a delicte en el codi penal i que hi hagi un comportament intencionat per part de l’autor del delicte.
La responsabilitat penal sempre serà personal, és a dir, pagarà la pena qui hagi comés el delicte.
* Negligència ! Acte comès sense voluntat específica de causar la infracció legal 15 ...