2. Teories psicològiques (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 15/04/2016
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: TEORIES I PROCESSOS PSICOLÒGICS QUE EXPLIQUEN EL COMPORTAMENT HUMÀ 1. EL COMPORTAMENT HUMÀ DES DE LES DIFERENTS PERSPECTIVES PSICOLÒGIQUES  Model Biològic (Neurociència, evolucionista, genètica de la conducta): intenta explicar el comportament a través de la part física.
 Model Psicodinàmic: psicoanàlisis. Anàlisi psicològic. Parteix dels models de Freud.
 Model Conductista  Model Humanista: prové del model psicodinàmic. Anys 60.
o Gestalt: Treballa molt la percepció i com processar l informació i la percepció de la nostra ment davant de les coses i els objectes. Interpretació i projecció a través de la nostra experiència.
o  Model d’Anàlisi Transaccional Model Cognitiu: anàlisis a partir de un mateix i que fem i com ens comportem amb nosaltres mateixos i amb els altres.
 Model Sistèmic: teoria dels sistemes, economistes. Té relació amb les teories de que la persona forma part d’una família nuclear.
2. MODEL BIOLÒGIC Anomenat també model biomèdic, fisiològic o neurofisiològic. Assumeix que el trastorn mental és una malaltia com qualsevol malaltia física i que les alteracions psicopatològiques són degudes a disfuncions biològiques. Com afecta una malaltia al comportament, sempre des del punt de vista mèdic. Parla de patologia, de estructures a nivell cerebral i de com curar aquesta problemàtica del comportament a través de fàrmacs.
Més centrat en la malaltia, en l’estructura anatòmica cerebral i les alteracions bioquímiques: Neurofisiologia, Neuroquímica i Genètica.
 El model biològic serveix i és aplicable però cal estabilitzar els diferents nivells de la persona.
Aplicabilitat: tradicional en els espais terapèutics.
3. MODEL PSICOANALÍTICDINÀMIC Sigmund Freud (1856-1939) metge dedicat a la Neurologia i considerat "el pare del psicoanàlisis".
El psicoanàlisis fou una disciplina que en un inici s’ocupa de tractar trastorns mentals. Intenta entendre les malalties mentals (les neurosis que tenien les dones de l’època degut al puritanisme).
Quan alguna cosa et fa mal (trauma) s’envia a la part que Freud anomena inconscient, per a que no arribi al conscient. Com això no surt tal qual, surt en forma de símptoma nerviós (neurosi).
El psicoanàlisis aporta una visió de la malaltia on pren importància la subjectivitat de la persona. Freud s’interessa per estudiar una patologia freqüent en el seu temps: la histèria (doble moral: reconeixement de la sexualitat masculina i la negació de la femenina).
 Aborda temes com la sexualitat, la repressió i la ment inconscient.
 En gran mesura es va basar en els mètodes d'interpretació, introspecció i observació clínica.
 Motor conducta humana és l’energia psíquica: Libido. Principi de plaer.
 Procés de socialització: Sublimació  Principi de realitat.
 Estructura de la personalitat: JO, ALLÒ, SUPERJÒ.
 Ansietat como a resultat de la lluita entre el ALLÒ i el SUPERJÒ. El JO: Mecanismes de defensa (inicialment negar i poc a poc anar assimilant la situació).
 El tractament psicodinàmic pretén fer conscient allò inconscient d’una forma progressiva.
 La personalitat humana es desenvolupa en estadis.
 El psicoanàlisis històricament ha defensat la seva categoria de “ciència”. Hi han moltes crítiques per no ajustar-se al mètode científic i sovint és considerada com una pseudociència.
Aplicabilitat: Hildegard Peplau (1952), Eric Berne (1974).
 NIVELLS DE LA PERSONALITAT SEGONS LA TEORIA DE SIGMUND FREUD  L’ALLÒ: Innat I inconscient. Impulsos. Desitjos primaris. Pulsions. Principi del Plaer. (el que m’agradaria fer).
 EL JO: Nivell central. Es desenvolupa a partir del naixement. El món dels estímuls i de la realitat conscient. Aconsegueix satisfer les necessitats principals com la fam, la son, la set, i s’inclou el sexe (en el marc d’allò permès pels paràmetres socials). Control entre l’allò i el superjò.
 EL SUPERJO: Adquirit. Moral. Consciència. Regles socials. Normes.
Principi de realitat. (el que he de fer).
 ACTIVITAT Eros  Energia vital. Impulsa cap a l’acció. Libido.
 INACTIVITAT Thanatos  Energia de mort. Autodestrucció.
4. DESENVOLUPAMENT PSICOSEXUAL. ETAPES Si no es passen totes aquestes etapes es pot produir un trauma que impedeixi aconseguir un equilibri.
Tot i que aquestes etapes no es superin a la edat adequada, es superen.
 ORAL (del naixement al 1ºany). Boca és l’òrgan de plaer i contacte. Referència. Sent plaer quan menja, quan mama... ja que les terminacions nervioses de la boca poden fer que puguin fer-se imatges mentals dels objectes.
 ANAL (2 als 4 anys). El plaer s’experimenta a través del control dels esfínters. Producte del seu cos que pot expulsar o no, i que funciona com a moneda de canvi en la seva relació amb les persones adultes (amor/hostilitat). El pipi i la caca són indicadors de salut. Quan tenen control dels seus esfínters, es valora i es premia al nen, de manera que ell aprèn, ja que veu que ho ha fet bé. Sovint es fa una regressió, es retorna a una altra etapa, provocat per una situació emocional que pertorba el nen.
 FÀL.LICA (4 als 7 anys) Identificació de gènere i sexe. Exhibicionisme i complexos. Identificació amb el pare del mateix sexe per tenir una aprovació per part del pare del sexe contrari.
 LATÈNCIA( 7 als 11 anys) Grans aprenentatges escolars. Poca activitat sexual.
 GENITAL (11 anys a final de l’adolescència) Maduració genital. Desig i coneixement de l’altre.
Identitat sexual. Orientació sexual.
 Model Interpersonal: Harry Stack Sullivan (1964)  Derivat del Psicoanàlisis.
 Concepció de persona com a ésser social. Els factors socials són de major influència que els aspectes biològics.
 L’ansietat té un paper central en el desenvolupament de la personalitat perquè: o És el motor de la conducta humana.
o Ajuda a consolidar l’autoestima.
o Aprenentatge de les experiències de la vida.
o Desenvolupa el “Sistema del Jo”. Experiències infantils influeixen en el desenvolupament de l'edat adulta: “Personificacions”: Jo bo (experiències de aprovació i estima), Jo dolent (experiències de vergonya, culpa, baixa autoestima), el No Jo (experiències de por i horror).
o Etapes en el desenvolupament humà en base a las capacitats de comunicació i integració de noves experiències interpersonals.
Aplicabilitat: Hildegard Peplau - aspectes psicosocials de la cura.
La nostra percepció ve pel que ens diuen els demés per tant això és el que motiva la nostra autoestima. No es té identificació d’ell mateix al principi i poc a poc va tenint consciència de qui és i com és a través de manifestacions de valoracions, afecte etc. Que generen seguretat de ser qui sóc de que m’accepten, de que sóc estimat/da, és a dir que pugen l’autoestima. Tot això afecta al nostre futur i futures relacions tant socials com emocionals (si no ens han donat afecte com l’hem de donar?) L’altra gent és la que modifica el seu comportament i personalitat, això entra dins dels processos del “jo”.
 HILDEGARD PEPLAU (1909-1999) MODEL DE PEPLAU (Model de cures), Infermeria psicodinàmica (Teoria psicoanalista; Teoria de les necessitats humanes) Aspectes clau del model:  En la relació infermer/a-pacient actua també el la conducta i sentiments de cadascuna de les parts implicades en la relació. Així, l’aprenentatge del/la pacient està relacionat amb com és el/la infermer/a.
 El/la infermera ha de procurar estimular el desenvolupament del/la pacient cap a la seva maduresa.
Acompanyant-lo/a amb diferents mètodes per a que pugui resoldre conflictes interpersonals i arribar a una vida plena i satisfactòria (personal i social).
 La motivació i el desenvolupament personal del/la pacient són conceptes importants en la relació Principis:  Tota conducta persegueix un objectiu que pot ser experimentar un sentiment de satisfacció.
 Els obstacles que podem trobar en aquest intent d’aconseguir donar resposta a les nostres necessitats generen frustració.
 L’ansietat és un estat present en les relacions interpersonal i per tant, present també en la relació infermer/a-pacient. El/la infermer/a por augmentar aquesta ansietat.
Fases relació infermer/a-pacient: 1. Orientació: el/la pacient té una necessitat i busca ajuda. El/la infermer/a l’acompanya per a que pugui reconèixer i entendre què li passa, quin és el problema.
2. Identificació: el/la infermer/a facilita al/la pacient l’exploració dels seus sentiments perquè pugui conviure amb la malaltia.
3. Aprofitament: El/la pacient intenta treure el màxim profit de la relació amb el/la infermer/a.
4. Resolució: S’han de resoldre les necessitats de dependència del pacient i facilitar relacions de suport.
 MODEL CONDUCTUAL Ivan Pavlov, John Watson y B.F. Skinner Tota conducta pot estar condicionada  Watson  Importància de la conducta (observable, mesurable, quantificable)  Tot comportament és una resposta a estímuls externs.
 Teories de l’Aprenentatge Associatiu: o Condicionament clàssic (Pavlov.1849-1936). Actitud passiva de l’individu. Reflex incondicionat, dos estímuls (incondicionat i neutre). Associats produeixen que el neutre passi a ser condicionat, amb resposta condicionada: Salivació en els gossos. (per exemple els nenes, estan condicionats per moltes coses que després generalitzen quan perceben un estímul semblant).
Estímul Incondicionat (Menjar) Resposta Incondicionada (Salivació) Estímul Neutre (so) EN (so)+ EI (menjar)  RI (salivació) Després de moltes presentacions conjuntes, si es presenta només el so obtenim salivació: Estímul Condicionat (so) + Resposta Condicionada (Salivació).
Condicionament operant (B.F. Skinner. 1904-1990) Emfatitza la interacció amb l’entorn. Conceptes: - reforç positiu, negatiu, “Llei de l’efecte” (reforç o extinció), evitació, fugida.
El càstig: Procés que té l’objectiu d'extingir una conducta inadequada. És un correctiu i s’aplica desprès de produir-se la conducta a extingir. El reforçament negatiu fa que la conducta s’estableixi. Un càstig emocional és molt més efectiu però molt més destructiu. Per tant s’ha de qüestionar a la conducta, no a la persona.
Organisme Resposta Conseqüències (Reforçadors + o -: Augmenten o disminueixen la probabilitat de la resposta) Aplicabilitat: Fàcils d’administrar i funcionals en determinats casos. Els conceptes per sí sols són útils per aplicar-se.
+ EXEMPLES - J.B. Watson (1878-1958): El pequeño Albert - La Naranja mecànica (S. Kubrik, 1971) 5. MODEL HUMANISTA  Abraham Maslow (1943): Piràmide de les necessitats (supervivència  creixement)  La persona és la font més fiable en coneixement i recursos. Percepció subjectiva del món.
 Objectiu: El creixement i reconeixement del potencial humà.
Teràpia centrada en el client (Carl Rogers, 1961)  Canvi de pacient a client.
 La persona: procés dinàmic en continua evolució.
 Terapeuta: comprensió empàtica, acceptació positiva incondicional i la “congruència” terapèutica.
 Teràpia Gestalt (Fritz Perls, 1941):  Enfocada en els processos. Personalitat: Història de vida + Satisfacció de necessitats + Autoconcepte.
 Estrats del jo: fals, “com si”, fòbic, implosiu, explosiu -> jo verdader.
La teràpia:  “Aquí i ara”  Consciència (mètode “adonar-se’n”)  Acceptació  Com i per a què (el perquè deixa de tenir importància) Tot allò que percebem no és només el que arriba pels sentits. El tot, no és la suma de les parts.
 Anàlisi transaccional (Eric Berne, 1910-1970):  Interacció a partir de transaccions entre els estats del jo: pare, adult, nen.
 Deixar enrere guions de la infància inconscients que continuen actuant per decidir sobre nosaltres mateixos/as (capacitat pròpia per a pensar, sentir, decidir).
La teràpia:  Accessible i pràctica.
 Es destaquen els aspectes socials i de la interrelació.
 Llenguatge no tècnic. Comprensible per el/la pacient.
 Consideració positiva de “l’altre”.
 L’objectiu és ajudar a la persona a solucionar el problema (“tornar a estar bé”).
6. TEORIA HUMANISTA:  Resolució de conflictes actuals.
 Concepte de responsabilitat del individu. Negociació amb el/la pacient des d’una posició d’igualtat.
 Aposta per les potencialitats humanes per superar l’adversitat.
 Resiliència Aplicabilitat: Virginia Henderson, Hildegarde Peplau, Marjory Gordon.
 VIRGINIA HENDERSON (1897-1996) Necessitats comuns en tota persona malalta o sana ( si la persona no està sana, els/les professionals d’infermeria han de suplir-la en aquestes funcions): 1. Oxigenació 2. Nutrició i hidratació 3. Eliminació productes de rebuig de l’organisme 4. Moure’s i mantenir posició adequada 5. Son i descans 6. Peces de roba adequades 7. Termoregulació 8. Mantenir higiene 9. Evitar perills de l’entorn 10. Comunicar-se amb altres 11. Viure segons valors i creences 12. Treballar i sentir-se realitzada 13. Participar en activitat recreatives 14. Aprendre, descobrir i satisfer necessitats  MARJORY GORDON ( -2015) PATRONS FUNCIONALS DE LA SALUT DE GORDON: 1. Percepció de la salut (estils de vida, prescripcions mèdiques) 2. Nutricional metabòlic 3. Eliminació 4. Activitat exercici 5. Son i descans 6. Cognitiu-Perceptiu (sensorial) 7. Autopercepció-autoconcepte 8. Rol-relacions 9. Sexualitat-reproducció 10. Tolerància a l’estrès 11.Valors i creences 7. MODEL COGNITIU COGNICIÓ (cognoscere, "conocer"): facultat dels éssers de processar informació Teories de l’Aprenentatge Social (Albert Bandura, Richard Walters, 1965):  Aprenentatge per Imitació de Models  Aprenentatge per Observació  Aprenentatge Vicari: Aprendre sense actuar, només observant les conseqüències de la conducta en els altres. Experiment Bandura: Aprenentatge i agressivitat.
Jean Piaget: Evolució a partir de la interacció de les funcions afectives i intel·lectuals. Desenvolupament en base a l’equilibri entre el jo i l’entorn.
Tractament cognitiu: Pensaments distorsionats, identificar creences subjacents i modificarles amb la teràpia  Albert Ellis TRE (Teràpia racional emotiva, 1955):  Succés activador  sistemes creences  Conseqüència emocional  Valors, presumpcions, esquemes mentals: Pensaments i actes racionals i irracionals Beck (1979): Distorsions cognitives (inferència arbitrària, generalització excessiva, abstracció selectiva) Seligman (1979) Indefensió Apresa. Locus de Control.
Aplicabilitat: La tècnica de “reestructuració cognitiva” és molt utilitzada per la infermera en el procés d’ajudar a la persona a encarar la situació de salut i malaltia.
8. MODEL SISTÈMIC Teoria General de Sistemas Bertalanffy (1968) Ésser humà, sistema viu i obert amb subsistemes.
Funcionament subsistemes: permet el funcionament global.
Sistema humà funciona como un tot inseparable.
Sistema humà té límits en el seu entorn i la informació va i torna.
Els 5 sentits i la conducta verbal i no verbal formen la frontera que delimita al ésser humà de la resta.
Aplicabilitat: En teràpia familiar i en el treball dels equips de treball. En infermeria: interacció ment-cos.
Influència de l’entorn i de la persona. Identificació dels punts forts i dèbils del pacient.
Models de infermeria: I. King y M. Rogers ...