Apuntes Instituciones de Derecho Comunitario Europeo - Bloque 6-7 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas + Derecho - 2º curso
Asignatura Institucions de Dret comunitari Europeu
Año del apunte 2017
Páginas 24
Fecha de subida 27/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apuntes Instituciones de Derecho Comunitario Europeo - Bloque 6-7 - Professor OLESTI
VI. ELS FONAMENTS DE LA UNIO EUROPEA.
LLIÇÓ 26
La creació d'un mercat comú. Les llibertats comunitàries: enumeració. Concepte de lliure circulació comunitària. Principis i mètodes per a la realització de les llibertats comunitàries.

LLIÇÓ 27
La lliure circulació de persones. Noció de lliure circulació de persones Contingut jurídic. Evolució. El dret de desplaçament i residència. Les excepcions per raó d'ordre públic, salut i seguretat pública.

LLIÇÓ 28
La lliure circulació de treballadors. Àmbit d'aplicació. Contingut jurídic: L'exclusió dels llocs de treball a l'Administració pública.

LLIÇÓ 29
El dret d'establiment i la lliure prestació de serveis. Delimitació de les nocions d'establiment i serveis. Àmbit d'aplicació. Contingut jurídic. L'exclusió de les activitats que comporten un exercici de l'autoritat pública.

LLIÇÓ 30
La lliure circulació de mercaderies i la lliure circulació de capitals. Concepte. Àmbit d'aplicació. Contingut jurídic. Les limitacions a la lliure

VII. L’A

Vista previa del texto

Bloc 6. ELS FONAMENTS DE LA UNIÓ EUROPEA LLIÇÓ 26. LA CREACIÓ D'UN MERCAT COMÚ 1. Les llibertats comunitàries: enumeració Diferent graus en la integració econòmica entre Estats. Fases en la integració econòmica entre Estats: - ZONA DE LLIURE COMERÇ  Eliminació dels obstacles a l’exportació i importació de béns entre els Estats membres, mantenint cada Estat la seva política aranzelària respecte a tercers països. Cada Estat és autònom per establir la seva pròpia política aranzelària. Exemple: Tractat de Lliure Comerç Nord Americà (NAFCA), Associació Europea de Lliure Comerç.
- UNIÓ DUANERA  És un pas més respecte la integració econòmica que implica un estadi molt més avançat en la integració econòmica pels estats que formen part de la Unió duanera. Implica l’eliminació dels drets de duana, els aranzels, entre els estats que formen part de la Unió Duanera. En una Unió Duanera tots els països que en formen part tenen un mateix aranzel, un mateix dret d’aranzel respecte d’exportacions i importacions originaries d’un tercer Estat.
La política aranzelària de tots els membres que integren la Unió Duanera és la mateixa. Indirectament implica que determinats aspectes de la política comercial dels Estats membres de la Unió Duanera han d’estat coordinats, com a mínim, els aranzels hauran d’estar coordinats entre ells, no són autònoms. Així doncs, es limita l’exercici de certes competències sobiranes per part d’aquests estats.
Exemple: Mercat Comú del Sud (MERCOSUR).
- MERCAT COMÚ  És un terme històric. Quan parlem de zona de lliure comerç o unió duanera estem parlant de la circulació de mercaderies, en canvi, quan parlem de mercat comú implica l’eliminació de les restriccions, obstacles, no només d’aquells que fan referència a les mercaderies, sinó també d’aquells que fan referència a la localització dels factors productius.
Així doncs el mercat comú és l’eliminació de qualsevol restricció, obstacle, que impedeixi o dificulti el moviment interestatal (entrada i sortida) de factors que participen en un procés productiu, és a dir, la liberalització de tots els factors productius.  Afecten a mercaderies, persones, serveis i capitals, però quan parlem de persones és necessari que exerceixin una activitat econòmica (= han de ser treballadors).
Exemple: la Unió Europea.
A partir de l’Acte Única Europea ja no es parla tant de mercat comú, sinó de MERCAT INTERIOR o mercat únic.  Creació d’un espai on es pugui garantir l’efectiva circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones. És un intent de nominalitzar un canvi en el procés d’integració europea i aquest canvi es visualitza en la lliure circulació de persones. Aquest canvi implica una major confiança en les legislacions 46 dels Estats membres i un aprofundiment en la lliure circulació de persones. Quan parlem de lliure circulació de persones no només fem referència a les persones en tant que factors de producció o que exerceixin una activitat econòmica, sinó que també fem referència a la capacitat del ciutadà de gaudir d’una lliure circulació independentment que exerceixi una activitat econòmica o no. Aquesta idea està molt vinculada a un dret polític del ciutadà europeu dret a la lliure circulació i residència.
- UNIÓ ECONÒMICA  Fem referència a una activitat proactiva per part de les institucions. A la UE no existeix Unió Econòmica, sinó Unió Monetària entre alguns Estats membres, però malgrat això cada vegada més s’està intentant aprofundir en la Unió Econòmica. Quan parlem de la Unió Monetària fem referència a que les institucions de la UE siguin capaces d’establir més o menys vinculants les directius de les diferents polítiques econòmiques.
UNIÓ MONETÀRIA  Els països que formen part de l’euro tenen una necessitat de major coordinació i integració en les seves polítiques econòmiques que els Estats que no formen part de l’euro. Els països que tenen major dependència són aquells països que han necessitat finançament de la UE per continuar sobrevivint (= aquells que han necessitat un rescat), perquè han sigut incapaços de generar recursos propis suficients per sobreviure a la crisi.
- INTEGRACIÓ ECONÒMICA 2. Principis i mètodes per a la realització de les llibertats comunitàries El mercat interior hem dit que implica l’eliminació d’obstacles i restriccions que impedeixin la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals. Aquest mercat interior ens dóna les llibertats comunitàries. Hem de tenir present que hi ha dues formes d’exercir l’activitat econòmica: per compte pròpia o per compra d’altri.
o o o o o Lliure circulació de mercaderies Lliure circulació de treballadors Dret d’establiment (lliure circulació de treballadors autònoms).
Lliure prestació de serveis Lliure circulació de capitals Hi ha uns principis generals que s’apliquen en l’exercici de les llibertats comunitàries i són d’aplicació a totes elles.
1) Principi de progressivitat  Origen en les modificacions, canvis, necessaris per adequar l’ordenament jurídic i l’estructura econòmica d’un país a la situació creada mitjançada l’entrada en vigor de les Comunitats Europees s’ha de fer de forma gradual, progressiva. En l’Acte Única Europea es va dir que el pas d’un mercat comú al mercat interior s’hauria de fer en un període de 6 anys, del 1987 al 1992.
47 Hi ha determinades disposicions de les Actes d’adhesió que s’apliquen progressivament durant un període de temps.  També es preveu en les adhesions de nous Estats i en determinades previsions de canvi cap a una major integració.
2) Principi de no discriminació  Per raó de nacionalitat, si parlem de persones; per raó de l’origen, si parlem de mercaderies. És el principi d’igualtat de tracte i és estructural en l’Ordenament Jurídic del Dret Comunitari.
La no discriminació per raó de nacionalitat afecta als ciutadans que siguin nacionals d’un Estat membre de la UE.
El principi de no discriminació implica tractar de la mateixa forma aquells que es troben en una situació equivalent i tractar de forma diferent a aquells que es troben en una situació diferent.  Fa referència tant a la no discriminació de fet o de dret.
Els ciutadans seran tractats de la mateixa manera que els nacionals d’aquell Estat membre.
Es prohibeixen restriccions que a la pràctica comporten una restricció al dret a la lliure circulació.
3) Principi d’equivalència en les condicions d’accés a un mercat  Quan parlem de mercat interior és una competència compartida entre els Estats membres i la UE, no és competència exclusiva.
Els Estats membres són competents per determinar els requisits, les condicions, que ha de complir una persona, mercaderia o capital, per tal d’exercir una activitat econòmica.  Pot succeir que les legislacions entre els Estats membres siguin diferent i comporti un obstacle tècnic que deriva de la divergència de legislacions (28), degut a que cada Estat és competent per establir els requisits que ha de complir una mercaderia o una persona per accedir a un determinat mercat.
Aquesta divergència de legislacions pot dificultar la lliure circulació.  La UE té la capacitat d’adoptar mesures de coordinació o d’harmonització d’aquelles disposicions legislatives, reglamentaries i administratives dels Estats membres que garanteixen l’accés a un mercat determinat, per això existeixen directives de coordinació o reconeixement mutu.
48 LLIÇÓ 27. LA LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES 1. Noció de lliure circulació de persones Inicialment es refereix als nacionals d’un Estat membre que es desplacen a un altre Estat membre amb la finalitat d’exercir una activitat econòmica. Queden excloses les situacions internes.
S’han de garantir dos aspectes: 1) Dret de desplaçament i residència  S’ha de garantir que el nacional d’un Estat membre pugui desplaçar-se i residir en un altre Estat membre, és a dir, pugui tenir el dret de desplaçament i el dret de residir en un altre Estat membre.
2) Aquest dret de desplaçament i residència es garanteix, per tal de poder accedir i exercir una activitat econòmica.  Si vols exercir una activitat econòmica, t’han de garantir que puguis residir en un altre Estat membre, perquè sinó no podries exercir l’activitat econòmica. L’activitat econòmica es pot exercir: a. Per compte d’altri  De forma assalariada. El règim jurídic aplicable a aquesta situació és la lliure circulació de treballadors.
b. Per compte pròpia o independent  El règim jurídic aplicable és aquell establert pel dret d’establiment i/o la lliure prestació de serveis.
A partir dels anys 90, quan s’estableix una ciutadania europea, aquesta vinculació entre dret de desplaçament i residencia i l’accés i exercici d’una activitat econòmica desapareix.  El dret de lliure circulació no és un dret econòmic, sinó un dret de contingut polític, perquè el dret a desplaçar-se i residir en un altre Estat membre el té qualsevol ciutadà de la UE independentment de que exerceixi o no una activitat econòmica.
Les situacions internes queden excloses, és a dir, un treballador nacional que exerceix una activitat econòmica en el propi Estat membre del que és nacional no se li aplicaria el règim jurídic de la lliure circulació comunitària, sinó que se li aplicaria la legislació pròpia de l’Estat.  Això és així, perquè la lliure circulació comunitària requereix que hi hagi un desplaçament.
Progressivament, arrel a l’entrada en vigor del Tractat de Maastricht, es va desvinculant el dret d’entrada residència amb l’exercici d’una activitat econòmica: dret del ciutadà europeu (article 21 TFUE).  Dret de contingut polític i no de caràcter instrumental. Aquest canvi de situació va fer necessari adoptar una directiva: Directiva 2004/38 de 29 d’abril, que regula el dret de desplaçament i residència dels ciutadans europeus. Abans d’aquesta Directiva hi havia una pluralitat de legislació que regulava aquesta situació en funció de quina fos la teva situació, era una regulació fragmentaria i parcial.
Requisits generals per gaudir de la lliure circulació de persones: ✓ Ser ciutadà europeu, és a dir, ser nacional d’un Estat membre  Cada Estat membre determina les condicions i requisit necessaris per concedir la nacionalitat (= en principi és competència exclusiva dels Estats la determinació de la nacionalitat).
✓ Moment en el qual s’adquireix la nacionalitat és irrellevant (Quan i com són aspectes irrellevants)  La única cosa rellevant és que siguis nacional d’un Estat membre i, 49 per tant siguis ciutadà europeu, en el moment d’invocar la norma comunitària.
✓ També se’n beneficien les persones amb doble nacionalitat, sempre i quan una de les dues sigui la d’un Estat membre.
Cas: Sentència Micheletti – Era un senyor que tenia doble nacionalitat (italià i argentí) i venia a treballar a Espanya. Quan arriba a Espanya li diuen que en cas de doble nacionalitat, la nacionalitat efectiva a Espanya serà la de l’últim lloc de residència (era italià perquè els pares eren italians, però no havia viscut mai a Itàlia).
Així doncs la nacionalitat efectiva era la d’Argentina i, per tant, no se li aplica la normativa comunitària sinó la llei d’estrangeria.
Els requisits per tal de considerar a un ciutadà com nacional d’un Estat membre, només ho pot determinar aquell Estat que li concedeixi la nacionalitat, però no un altre Estat.  Si un Estat a concedit la nacionalitat, un altre Estat membre no la pot condicionar ni limitar.
2. El dret de desplaçament i residència (Directiva 2004/38) Àmbit d’aplicació: a) Ciutadà Europeu (nacionals dels Estats membres) i les seves famílies siguin o no ciutadans europeus.
b) Membres de la família: o Cònjuge o parella de fet que ha celebrat una unió registrada d’acord amb la legislació d’un Estat membre.  El concepte de cònjuge depèn del què consideri cada Estat, per tant, si en aquell Estat no es considera cònjuge o parella de fet no tindràs el dret de residència en aquell Estat membre.
o Descendents directes del ciutadà europeu o del seu cònjuge o parella de fet, menors de 21 anys, o al seu càrrec  Independentment de la nacionalitat del cònjuge o parella de fet i independentment de la nacionalitat dels descendents directes d’un i altre.
o Ascendents directes o del seu cònjuge o parella de fet que estiguin al seu càrrec.
Independentment de la nacionalitat del membre de la família.
En certes situacions diferents a les esmentades anteriorment, com per exemple el germà que no és ciutadà europeu, llavors en aquestes situacions s’haurà d’afavorir el dret de desplaçament, és a dir, tens el dret a tenir un tracte més favorable que els estrangers.
Cas: Sentència Chen – Chen vivia al Regne Unit i estava embarassada i va donar llum a Irlanda. Els acords de pau entre Irlanda i Regne Unit establien que sota determinades condicions una persona que nasqués a la illa d’Irlanda podria ser considerat, si complia determinades condicions, obtenir la nacionalitat irlandesa. Aquesta nena complia les condicions i com que va néixer a Irlanda i marca al Regne Unit hi ha lliure circulació, però com que és un bebè en teoria no s’hauria d’aplicar la Directiva 2004/38.  El TJUE va dir que el problema era que si expulses a la mare, la ciutadana europea l’hauria de marxar, així 50 doncs les lesions que li produeixes abans de que hagi pogut exercir els seus drets com a ciutadana europea afecten a la possibilitat d’aconseguir una vida familiar.
Contingut jurídic: ▪ Dret dels beneficiaris (ciutadans europeus i els membres de les seves famílies) per entrar, romandre i sortir del territori de qualsevol Estat membre.
Al nacional espanyol amb cònjuge estranger, aplica la Directiva 2004/38? En principi no, no hi ha circulació. Una altra cosa es que la legislació espanyola estableixi que s’aplicarà un règim de tracte equivalent.
▪ Obligació dels Estat de no exigir cap condició addicional a les previstes en la normativa comunitària.  Hi ha dos tipus d’estrangeria: - Nacionals d’Estats que requereixen un visat d’entrada al territori de la UE.
- Nacionals d’Estats que no requereixen un visat d’entrada al territori de la UE.
▪ Dret de desplaçament s’exercita mitjançant la presentació d’un carnet d’identitat o passaport vàlid.
Exercici del dret de residència: ▪ Fins tres mesos  Única condició estar en possessió d’un document d’identitat o passaport vàlid.
▪ Superior a tres mesos, s’ha de trobar, alternativament en algunes de les següents situacions, és a dir, has de justificar que et trobes en una d’aquestes tres situacions (en qualsevol d’elles): o o o  Treballador per compta pròpia o per compta d'altri  Exercici d’una activitat econòmica.
Si vas a buscar feina, fins a 6 mesos, pots ser considerat com a treballador.
Tenir recursos suficients per a no convertir-se en una càrrega per l’assistència social de l’Estat d’acollida i tenir una assegurança de malaltia.
Matricula en un centre públic o privat, reconegut o finançat per l’Estat receptor amb la finalitat d’estudiar.
Ciutadans de la Unió desprès de cinc anys tenen un dret de residència permanent a un altre Estat membre.
5. Les excepcions per raó d'ordre públic, salut i seguretat pública Es poden adoptar mesures que limitin o restringeixin la lliure circulació dels ciutadans europeus? Sí, són excepcions al dret a lliure circulació i residència. Són mesures que no s’apliquen als propis nacionals. També hi ha la previsió de que els Estats membres coordinin les disposicions que regulen aquestes mesures. La directiva que recull la coordinació entre els Estats membres és la Directiva 2004/38.
51 ➢ Article 45.3 TFUE: Previsió de limitacions al dret de desplaçament i residència justificades per raó d’ordre públic, seguretat i salut públiques.
➢ Article 52.2. TFUE: Estableix la necessitat de coordinar les disposicions reglamentàries i administratives dels Estats membres referents al règim d’estrangeria i justificades per raó d’ordre públic, salut i seguretat públiques.
Es deriva de la possibilitat d’adoptar mesures que comporten una restricció al dret de desplaçament i residència i es deriva de l’adopció de mesures d’ordre públic, salut i seguretat pública.
Es realitza tenint en compte la jurisprudència del TJUE.
Concepte d’ordre públic, salut i seguretat pública:  No hi ha definició en els textos normatius.
 Salut pública definit de forma negativa (Directiva 2004/38):  o Malalties amb potencial epidèmic, tal i com són definides per l’OMS i les malalties infecciones o parasitàries sempre que siguin objecte de disposicions de protecció pels propis nacionals.
o L’expulsió només es justifica si la malaltia es produeix durant els tres mesos posteriors a la data d’entrada al país.  Si alguna de les persones desenvolupa la malaltia amb posterioritat la justificació de restricció a la lliure circulació de persones no és d’aplicació quan sobrepassa el termini de 3 mesos.
Ordre públic i seguretat pública: o No existeix diferenciació a nivell comunitari  El TJUE no diferència entre ambdós conceptes, encara que en altres àmbits si que es diferencien els conceptes.
o Es tracta de protegir uns interessos fonamentals de l’Estat que són canviants  Necessitat de que s’intentin salvaguardar uns valors fonamentals en cadascun dels Estats. El comportament de la persona suposarà una amenaça a un d’aquests interessos fonamentals de l’Estat.
o Només s’aplica quan estem davant d’una amenaça real i suficientment greu a un interès fonamental de l’Estat.  Interpretació molt restrictiva. Això és fixat per l’Estat, és a dir, les autoritats competents determinen si aquesta actitud és contraria a un valor essencial de l’Estat. El TJUE diu que és l’Estat qui és competent per catalogar, establir i qualificar aquest comportament i valors essencials que es volen protegir, però per tal que es bugui implementar una mesura justificada d’ordre pública i seguretat pública ha de complir unes condicions.
52 Límits a l’aplicació de les mesures adoptades per raó d’ordre públic i seguretat pública: ▪ Les mesures no es poden adoptar amb finalitats econòmiques: Reduir la mà d’obra estrangera.
▪ S’ha de fonamentar en el comportament personal de l’individu.
o Proporcionalitat de la mesura  Ha de representar una amenaça real i suficientment greu. Quins paràmetres utilitza el TJUE? El comportament que es pretén evitar ha de ser prohibit als propis nacionals, és a dir, s’ha de combatre de forma efectiva que els propis nacionals realitzin un comportament equivalent. Així doncs, l’Estat ha de combatre, de forma efectiva, el comportament que es considera socialment perillós.
o Aquestes mesures no es poden adoptar com una prevenció general contra un col·lectiu.  Tota mesura dirigida a dissuadir las estrangers de realitzar un determinar comportament és contraria al dret comunitari.
▪ Les condemnes penals no poden generar automàticament mesures d’ordre públic: poden ser rellevants no determinants.
Garanties de protecció al ciutadà europeu i la seva família: Garanties de caràcter processal: ▪ La decisió d’expulsió o denegació de permís s’ha de notificar a la persona afectada.
El ciutadà europeu ja no té un permís de residencia (sí que el tenen els ciutadans estrangers membres de la família d’un ciutadà europeu), sinó que s’inscriu al Registre. Si no s’inscriu, no se’l pot expulsar, sinó que se li interposarà una sanció.
▪ La persona afectada té dret a interposar els mateixos recursos que tingui el nacional contra actes administratius.  Té dret a interposar els mateixos recursos administratius i contenciosos administratius que un ciutadà europeu.
Garanties de caràcter material: (de contingut) Article 8 del CEDH que reconeix el dret a una vida privada i familiar. El TJUE diu que quan es vol interposar una mesura al ciutadà europeu i als membres de la seva família ha de tenir en compte quins perills suposa per l’ordre públic i quan aplica aquesta mesura està atacant al dret a una vida familiar i privada del ciutadà (= cost que té per l’exercici del dret a una vida privada i familiar i el cost a que el seu comportament infringeixi l’ordre públic).
L’adopció d’una mesura d’expulsió ha de tenir en compte: la duració de la residència de l’interessat, edat, estat de salut, situació familiar i econòmica, integració social i cultural en l’Estat receptor i els vincles amb el país d’origen.
53 LLIÇÓ 28. LA LLIURE CIRCULACIÓ DE TREBALLADORS 1. Àmbit d'aplicació En gaudeixen els ciutadans europeus i els membres de les famílies dels ciutadans europeus (amb certes matisacions).
Què s’entén per treballador assalariat? No és troba cap definició en la normativa comunitària i que regula què s’entén per treballador assalariat. El TJUE diu que no pot quedar limitat al què estableixen els ordenaments jurídics interns dels Estats, és a dir, el seu contingut no es pot deixar en mans dels Estats.  La lliure circulació de treballadors és una llibertat fonamental de les persones i és massa rellevant perquè les Estats ho puguin modificar. Això a la pràctica vol dir que la noció de treballador assalariat no està definit o limitat en l’ordenament intern.
Les persones que no siguin considerades com a treballadors des de la perspectiva de l’ordenament jurídic on estan residint no significa que no puguin gaudir de la lliure circulació de treballadors comunitaris.  No implica que no puguin gaudir d’aquests drets.
La persona ha de prestar un servei que tingui valor econòmic. I aquest servei el realitza a favor d’una altra persona, sota la seva tutela (direcció) i en contraprestació a aquest servei que realitza rep una remuneració.  Per parlar de treballador assalariat ens hem de fixar en la relació que té aquella persona amb el cap, és a dir, és limitat pels criteris que regeixen la relació laboral de qui realitza la feina i el seu cap.
Si una persona compleix aquest requisit és considerat treballador per la legislació comunitària independentment del que considera l’Estat membre on resideix.
Sentència Blum  Ella estava donant classes en un institut públic, però havia estudiat magisteri i per tal de poder tenir el títol que l’habilitava per exercir la professió havia de fer unes pràctiques remunerades i les feia en un institut. Quan feia aquelles pràctiques hi havia una petita remuneració i aquell període de pràctiques era obligatori i necessari per tal de després poder exercir la professió de mestra. Les autoritats alemanyes deien que no era una treballadora, sinó que estava en període de pràctiques. Les autoritats europees deien que feia una activitat econòmica on preveia una remuneració i realitzava aquesta activitat sota la tutela i supervisió d’un cap.
Àmbit d’aplicació material de la lliure circulació de treballadors: ▪ No està definit en la normativa comunitària; interpretació jurisprudencial de forma amplia.
▪ Inclou no només l’activitat assalariada a temps complert sinó també a temps parcial.
 No necessàriament has d’estar a temps complet realitzant aquella activitat.
▪ S’admet també quan el salari és inferior al salari mínim o es necessita un ajut social per sobreviure.  Permet que s’obtingui una remuneració inferior a la necessària per sobreviure i que gaudeixis de la lliure circulació de treballadors, malgrat no tinguis els recursos mínims necessaris per no ser una càrrega pels serveis socials de l’Estat on resideixis.
54 ▪ No s’admet quan es tracta de llocs de treball la finalitat del quals és constituir mecanisme d’inserció social o de reeducació social.
▪ El que és rellevant és que es tracti d’una activitat real i efectiva, s’exclouen les activitats que són marginals o accessòries.
2. Contingut jurídic: L'exclusió dels llocs de treball a l'Administració pública Art. 45.4 TFUE: Els llocs de treball a l’administració pública queden exclosos de la lliure circulació de treballadors.
Si un Estat membre reserva els llocs de l’Administració pública als propis nacionals no incompleix la lliure circulació de treballadors.  Els Estats poden, però no tenen la obligació, de reservar als propis nacionals els llocs de treball que impliquin l’exercici de l’AP.
L’Estat no té la obligació de reservar els llocs de treball als seus propis nacionals.
Què s’entén per Administració Pública? No es pot deixar que els Estats membres determinin què s’entén per AP, sinó que és un concepte d’abast comunitari que s’ha d’interpretar de forma restrictiva. Hi ha dues visions: - Institucional o orgànica  Aquell que treballa en una entitat finançada per l’Estat o qualsevol altre AP. És un concepte molt ampli.
- Funcional  No hi ha cap disposició del Tractat que ho estableixi i el TJUE estableix una definició que no depèn tant d’on treballa sinó de quin perfil té el lloc de treball que ocupa. Independentment de la naturalesa pública o privada de l’entitat on treballi, el concepte d’Administració Pública depèn del perfil del lloc de treball.
Definició del TJUE  La noció d’Administració pública suposa el compliment de dues condicions (s’han de complir les dues): 1) El lloc de treball impliqui una participació directa o indirecta en l’exercici d’un poder públic.
2) El lloc de treball tingui per objecte la salvaguarda dels interessos generals de l’Estat o d’altres col·lectivitats de caràcter públic.
És una formulació molt abstracta. I el TJUE va dir que el nivell educatiu no pot ser considerat com a lloc de treball a l’AP i això vol dir que si hi ha un concurs per tal d’ocupar un lloc en una escola, universitat, institut públic, etc. podrà accedir-hi qualsevol ciutadà de la UE.
Comunicació de la Comissió (1988): La Comunicació és un acte atípic que no és jurídicament vinculant.
En aquesta comunicació defineix què entén la Comissió per a lloc de treball de l’AP. És rellevant, encara que no sigui un acte jurídicament vinculant, perquè la Comissió és la única que està legitimada activament per interposar un recurs per incompliment. Així doncs, si els Estats no segueixen el què determina la Comissió en la seva comunicació es poden arriscar a que la Comissió interposi un recurs per incompliment.
55 • Són Administració Pública i, per tant, es poden excloure de la lliure circulació de treballadors: - Forces armades, policia o altres forces d’ordre públic, magistratura, administració fiscal i diplomàcia.
- Funcionaris o agents de Ministeris dels Estats, Governs regional o col·lectivitats territorials en la mesura que siguin a terme activitats realitzades entorn d’un poder jurídic de caràcter públic de l’Estat o d’altres col·lectivitats públiques.
Exemple: Elaboració d’actes jurídics, d’execució o el control dels actes jurídics i la tutela dels organismes que són dependents… • No són Administració Pública: - Organismes responsables de la gestió d’un servei de caràcter comercial. Exemple: Transport públic, distribució d’aigua i electricitat, companyies de navegació, correus i telecomunicacions, organismes de radiodifusió.
- Serveis operatius de salut pública (Exemple: hospitals, clíniques), recerca i ensenyament.
3. Contingut jurídic: El principi d’igualtat de tracte amb el nacional (Reglament 492/2011): Eliminació de les restriccions per raó de la nacionalitat a l’accés i condicions d’exercici d’una activitat assalariada.  No es pot discriminar per raó de nacionalitat als treballadors d’altres Estats membres. No es pot discriminar per l’accés a l’activitat econòmica ni per l’exercici de l’activitat econòmica.
S’estableix el catàleg de drets i obligacions que els Estats han de dur a terme per eliminar els obstacles a l’accés i l’exercici d’una activitat econòmica assalariada.
Directiva 54/2014  Els Estats creessin instruments que ajudessin a que el treballador pogués fer valdre els seus drets, perquè detectaven un incompliment dels drets que s’havien de tutelar per part dels Estats (Dret a l’habitatge, a l’educació).
Accés a una activitat assalariada  Prohibició d’establir restriccions o requisits que no estiguin previstos pels propis nacionals de l’Estat.
- Exemple: Procediments especials de contractació, subordinació de l’oferta de treball a criteris discriminatoris… - En determinades circumstancies, en funció de la naturalesa del lloc de treball on es vol accedir, les autoritats competents dels Estats membres poden exigir que el treballador acrediti determinats coneixements lingüístics.  Només en els llocs de treball que per la seva naturalesa ho requereixin.
56 Espanya i Portugal quan van entrar a la UE estaven subjectes a una restricció al principi d’igualtat de tracte en les condicions d’accés a una activitat assalariada.  Discriminació en l’accés a una activitat assalariada.
Condicions d’exercici: no existeixi discriminació en l’exercici d’una activitat assalariada.
• Condicions de treball amb el nacional siguin equiparables. Exemple: Condicions d’ocupació i treball, retribució, acomiadament, reintegració professional… • Mateixes avantatges socials i fiscals que els treballadors nacionals, en sentit molt ampli.
4. Contingut jurídic: Mesures en matèria de seguretat social - Treballadors comunitaris no siguin perjudicats en les seves prestacions socials pel fet d’exercir la lliure circulació  Es tinguin en compte els períodes de cotització en els diferents Estats membres, per tal de no veure’s perjudicat a l’hora de rebre prestacions socials degut a què has exercit la lliure circulació de treballadors.
- Necessitat de coordinar els sistemes de la seguretat social dels Estats membres (art. 48 TFUE) → Coordinar els diferents sistemes de seguretat social: Igualtat en els règims de cotització i a les prestacions socials, però no a que el contingut i les prestacions de la seguretat social siguin equivalents.
- Principi de coordinació  Garantir la igualtat de tracte pel que fa referència al règim de cotització i prestacions de la Seguretat Social; acumulació dels períodes de cotització, possibilitat de realitzar el pagament de les prestacions als beneficiaris que resideixin al territori de qualsevol Estat membre.
57 LLIÇÓ 29. EL DRET D’ESTABLIMENT I LA LLIURE PRESTACIÓ DE SERVEIS Accés i exercici d’una activitat econòmica per compte propi, de forma independent.
Estem fent dret al dret d’establiment i a la lliure prestació de serveis, per tant, cal diferenciar quan ens trobem en una situació o en una altra.
1. Delimitació de les nocions d'establiment i serveis.
A. DRET D’ESTABLIMENT  Possibilitat de crear una instal·lació material, estable i permanent d’una persona física o jurídica nacional d’un Estat membre al territori d’un altre Estat membre, amb la finalitat d’exercir una activitat econòmica no assalariada.  Voluntat d’integrar-se en l’economia productiva de l’Estat on t’has instal·lat, és a dir, de vincular-se estretament que impliqui una vocació de permanència.
L’establiment es pot exercir de dues formes: • Establiment principal  El nacional d’un Estat membre es desplaci a una altra per instal·lar un establiment.
• Establiment secundari  Possibilitat de crear sucursals o filials, agències, etc.
B. PRESTACIÓ DE SERVEIS  Exclou la voluntat de permanència, és a dir, exclusió de tota instal·lació estable i permanent en el destinatari de la prestació. Fem referència a tot allò que no es regeixi per les disposicions relatives a la lliure circulació de mercaderies, capitals i persones.
✓ ✓ ✓ ✓ Activitats de caràcter industrial Activitats de caràcter mercantil Activitats artesanals Activitats pròpies de les professions liberals Si que implica la voluntat d’una certa temporalitat, és a dir, estem parlant d’una absència de vinculació, integració del que realitza la prestació de serveis en el territori en el qual realitza aquesta prestació. Quan parlem de voluntat de permanència, com es delimita? Com diferenciem establiment i prestació de serveis? Això dependrà de la freqüència, la duració de la prestació, la seva intensitat, etc. En la pràctica és molt difícil de determinar. Sobre aquest aspecte hi ha una sentència Gebhard.
Diferències entre dret d’establiment i prestació de serveis: - Establiment  Voluntat de permanència i estabilitat - Prestació de serveis  Temporal i no estable. La temporalitat es determina en funció de la duració, la freqüència, la periodicitat i la continuïtat.
Quan parlem d’establiment SEMPRE hi ha desplaçament de persones, ja sigui física o jurídica; en canvi, quan parlem de prestació de serveis no és necessari que hi hagi un moviment físic de persones. La prestació de serveis es dóna en dos situacions: 58 a) Hi ha prestació de serveis quan el que presta el servei es desplaça al territori on resideix el destinatari del servei.
b) Hi ha prestació de serveis quan el destinatari de serveis es desplaça i es mou al territori on resideix el prestador de serveis.
c) També hi ha prestació de serveis quan cap dels dos, ni el prestador del servei ni el destinatari del servei, es mou, per tant, resideixen als seus respectius Estats sense que es desplacin.
En aquests casos ambdós subjectes exerceixen el dret a la lliure prestació de serveis.
El TJUE també ha considerat que serà lliure prestació de serveis quan qui presta el servei i el destinatari del servei resideixen al mateix Estat i ambdós es desplacen a un altre Estat membre per prestar un servei.
2. Àmbit d’aplicació personal Requisits per poder exercir ambdós drets (dret d’establiment i lliure prestació de serveis): (1) Persones físiques  Has de ser nacional d’un Estat membre i, per tant, ser ciutadà europeu.
(2) Persones jurídiques: Societats  Qualsevol persona jurídica, entitat, que persegueixi una finalitat lucrativa. Així doncs, gaudiran d’aquest dret les entitats de dret civil o mercantil, incloent les societats cooperatives i demés persones jurídiques de Dret públic o privat que tinguin una finalitat lucrativa. Aquestes persones jurídiques han de satisfer 2 requisits, de forma acumulativa, per tal de poder ser titulars d’aquests drets: • La seva constitució s’ha de fer d’acord amb la legislació d’un Estat membre  Han de ser creades segons l’Ordenament Jurídic intern d’un Estat membre. A l’hora de constituir-se hi ha Estats que requereixen requisits més materials i altres, requisits més formals.
• La seva seu social, administració central o centre d’activitat principal s’ha de localitzar dins el territori de la Unió Europea.
3. Àmbit d’aplicació material: Quines activitats es poden realitzar? Les persones físiques i jurídiques que gaudeixen del dret d’establiment i del dret a la lliure prestació de serveis poden dur a terme activitats no assalariades, és a dir, activitats realitzades per compta pròpia i de forma independent.
Quan parlem del dret d’establiment i la lliure circulació de serveis hi ha una STJUE rellevant: STJUE Janny  El TJUE defineix els requisits i condicions que s’han de produir per tal d’estar en presència d’una activitat econòmica per compte pròpia regulada pel dret d’establiment i a la lliure prestació de serveis.
a) Sense l’existència de cap vincle de subordinació pel que respecta a l’elecció de l’activitat, ni les condicions de treball i de retribució.
59 b) Sota la seva responsabilitat.
c) A canvi d’una remuneració que se li paga íntegra i directament.
S’exclouen les activitats que participen a l’exercici de l’autoritat pública (Art. 51.1 TFUE)  És una exclusió similar, equivalent, a la que fèiem referència quan parlàvem dels llocs de treball en l’Administració Pública en l’àmbit de la lliure circulació de treballadors.
4. Contingut jurídic Principi d’igualtat de tracte El contingut jurídic implica principi d’igualtat de tracte pel què fa a l’accés com pel què fa a l’exercici d’una activitat independent.
S’han d’eliminar progressivament les restriccions per raó de nacionalitat relatives a les condicions d’accés i exercici d’una activitat independent. Exemples de restriccions (Art. 49 TFUE): ✓ Procediments i pràctiques administratives que suposin un obstacle al dret d’establiment.
✓ Adquisició i explotació de béns immobles.
✓ Condicions d’obertura d’agències i filials.
✓ Ajuts que poden concedir als nacionals tot falsejant les condicions de l’establiment.
Principi d’equivalència en les condicions: És rellevant. És competència dels Estats establir els requisits per accedir i exercir una activitat econòmica assalariada, és competència dels Estats regular una activitat econòmica.
Això implica que pot haver-hi 28 legislacions diferents, és a dir, que l’accés a una professió sigui regulat de diverses maneres. I això a la pràctica comporta obstacles tècnics per la realització efectiva del dret d’establiment i la lliure prestació de serveis que ve donat per la disparitat en la regulació de les diverses activitats assalariades.  La UE el què pot fer és coordinar les disposicions que en cadascun dels Estats membres permeten l’exercici d’aquesta activitat.
La diversitat d’ordenaments jurídics exigeix l’adopció d’una sèrie de mesures per a coordinar les condicions que en cada Estat membre s’exigeixen per accedir i exercir una activitat econòmica no assalariada.
La dotació de contingut del principi d’equivalència es preveu: • Coordinació de les disposicions dels Estats membres que regulen les garanties que s’exigeixen a les societats per a protegir els interessos dels socis i tercers.
• Coordinació de les disposicions relatives a l’accés i exercici d’activitats no assalariades.
• Reconeixement professional de títols, diplomes i altres certificats.
60 5. Excepcions a l’exercici d’una activitat econòmica: les raons d’interès general Es pot considerar que s’han de complir o satisfer determinades condicions que, encara que restringeixin el dret d’establiment i la lliure prestació de serveis, són necessàries per protegir un interès general. Exemples: protecció social dels treballadors, protecció de la propietat intel·lectual...
Per tal que el TJUE accepti aquestes restriccions exigeix que les mesures que adopti l’Estat per satisfer l’interès general compleixi algunes condicions per la seva aplicació: 1. Ha de ser una mesura aplicable a tots els nacionals dels Estats membres.
2. La condició ha de ser objectivament necessària per a protegir aquest interès.
3. Mesura proporcional → La protecció no pugui ser assolida amb l’aplicació d’una mesura menys restrictiva. Les autoritats de l’Estat han d’escollir la mesura menys restrictiva possible, és a dir, que impliqui menys obstacles a l’establiment i a la lliure prestació de serveis.
61 LLIÇÓ 30. LA LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES I LA LLIURE CIRCULACIÓ DE CAPITALS LA LLIURE CIRCULACIÓ DE MERCADERIES 1. Concepte Fem referència a dos conceptes: 1) Creació d’una Unió Duanera  Eliminació dels drets de duanes entre els Estats membres i la creació d’una tarifa exterior comuna.
2) També implica l’eliminació de les quotes dels contingents, de les restriccions quantitatives.
Eliminació dels obstacles aranzelaris i eliminació dels obstacles no aranzelaris, és a dir, obstacles de la lliure circulació de mercaderies que no són aranzelaris, que no són de duana.
2. Àmbit d’aplicació Qui gaudeix de la lliure circulació de mercaderies? • Mercaderies  Tot producte estimable en diners i susceptible de ser l’objecte d’una transacció comercial. També podríem entendre que s’hi engloben aquelles transaccions en què el comprador li pagui al venedor (residus).
• Productes que han de ser originaris d’un Estat membre de la UE, i si no són originaris, llavors han de trobar-se en lliure pràctica.  Hi ha unes regles d’origen per determinar la procedència de la mercaderia: el país on es realitzi la transformació substancial del producte que estigui econòmicament justificada serà el país del qual la mercaderia tindrà el seu origen.
• Els productes que han estat importats d’un tercer Estat, han satisfet els drets de duana, les formalitats d’importació i que no s’han beneficiat d’una restitució de les quantitats pagades (subvencions: diners que restitueixen el que s’ha pagat per entrar a la Unió Europea).
3. Contingut jurídic L’establiment d’un aranzel exterior comú La Unió Duanera implica la substitució dels drets de duana respecte de productes originaris d’un tercer Estat i substitució per un aranzel comú exterior dels Estats membres que va suposar la pèrdua d’autonomia sobre la política duanera. Aquest aranzel comú va estar fixat l’any 1968.
Com a conseqüència els Estats membres no poden incrementar els drets de duana respecte d’un altre Estat membre. La política aranzelària és una competència exclusiva de la UE.
62 La Unió Duanera correspon al territori dels Estats membres, és a dir, tot el territori dels Estats membres és una Unió Duanera, encara que hi pot haver excepcions: en el cas d’Espanya, les que queden excloses de la Unió Duanera són Ceuta i Melilla.
En aquest àmbit es desenvolupa un complex sistema harmonitzat de designació i codificació de les mercaderies.
Supressió dels drets de duana Supressió progressiva dels drets de duana que gravaven el comerç intercomunitari entre els Estats membres (= són gradualment eliminats), de tal manera que l’1 de juliol de 1968 van ser eliminats aquests drets de duana, ja siguin: a. Específics  En funció de les característiques físiques o tècniques del producte gravat: pes, capacitat, mesures, etc.
b. Ad valorem  Els percebuts en funció del valor del producte en la duana.
Supressió de les exaccions d’efecte equivalent a un dret de duana: No només s’eliminen els drets de duana, sinó que s’eliminen també tots aquells gravàmens que no són drets de duana, però que tenen efecte equivalent a un dret de duana (= exaccions d’efecte equivalent  e.e.e.).
El TJUE ha donat una definició del què s’entén per dret de duana (STJUE, 1 juliol 1969, assumpte Sociaal Fonds Diamantarbeiders, as.  A Bèlgica, que s’importaven diamants es carregava una taxa, i aquesta taxa tenia la finalitat de crear un fons socials pels treballadors del sector del diamant. I es va plantejar si aquesta taxa es podia considerar una exacció d’efecte equivalent al dret de duana i si era contraria a la lliure circulació de mercaderies): a) Càrregues pecuniàries o percepcions.
b) Imposades unilateralment per un Estat membre.
c) Que graven el pas per una frontera d’un producte (encara que sigui posterior), és adir que circulin entre els Estats membres.
d) Independentment de la seva denominació, tècnica de percepció, objectiu perseguit, destinació dels ingressos, naturalesa dels productes gravats.
e) Inclús si la percepció no es realitza en benefici de l’Estat o no existeixi producció nacional i no es troba en competència amb els productes nacionals.
Exemple: Drets d’emmagatzematge, de manteniment de mercaderies, controls sanitaris o filosanitaris, controls de qualitat de les importacions, etc.
En principi són contraries a la lliure circulació de mercaderies i és una manera de fixar un dret de duana de forma dissimulada.
63 EXCEPCIONS: El TJUE admet que s’estableixin taxes, gravàmens, exaccions a la lliure circulació de mercaderies, sempre i quan compleixin un dels dos requisits: ▪ Serveis efectivament prestats  Suposi una avantatge específica i proporcionada a l’importador o exportador, voluntaris i l’import del servei ha de ser proporcional al servei prestat.
▪ Taxes o exaccions obligatòries previstes en la normativa comunitària  Controls instaurats per un Estat en aplicació de normativa comunitària. Les exaccions obligatòries previstes en la normativa comunitària implica que l’Estat no aplica unilateralment una taxa, sinó que l’Estat aplica la normativa comunitària que estableix la imposició d’una taxa o un control.
Supressió restriccions quantitatives: Supressió restriccions quantitatives  Prohibicions de limitacions, totals o parcials, a la importació i exportació de mercaderies provinents d’altres Estats membres (són obstacles no aranzelaris); és a dir, prohibició de quotes entre els Estats membres.
És una mesura prohibitiva de caràcter formal que es detecta fàcilment  Mesures establertes pels Estats membres que no impliquen cap problema a l’hora de ser detectades i eliminades.
Contingents eliminats del comerç intracomunitari des de 1970.  Deixen d’existir les quotes a partir d’aquest moment.
Supressió de les mesures d’efecte equivalent a les restriccions quantitatives ( = m.e.e  no són taxes, són mesures): També s’eliminen totes les mesures que tenen un efecte equivalent a les restriccions quantitatives. Això no implica un increment del preu directament, sinó per exemple, demanar unes condicions més dificultoses per un producte d’un altre Estat, són obstacles que no impliquen pagar.  Eliminar una quota, és una equivalència a una restricció quantitativa.
Elaboració jurisprudencial per definir què s’entén coma mesura d’efecte equivalent, ja que no es troba definida en la normativa legal comunitària. El concepte va ser establert pel TJUE: Sentència TJCE d’ 11 de juliol de 1974, assumpte 8/74, Dassonville  Tota reglamentació comercial dels Estats membres susceptible d’obstaculitzar directa o indirectament, actual o potencialment, el comerç intracomunitari.
Elements: • Mesura estatal  Interpreta de forma molt àmplia: o Disposicions legals, reglamentaries o administratives de qualsevol d’administració dels Estats membres, en sentit ampli: Estat, CCAA, corporacions locals.
64 Les pràctiques administratives: qualsevol comportament d’una autoritat pública, que sigui uniforme i observat d’una forma regular i permanent.
o Abstencions de les autoritats competents dels Estats membres davant dels actes de particulars contraris a la lliure circulació de mercaderies, malgrat no haver estat adoptades específicament per una autoritat. Exemple: Cas de les maduixes.
Efecte restrictiu sobre el comerç intracomunitari de mercaderies  Restricció efectiva de la lliure circulació de mercaderies.
o • 4. Les limitacions a la lliure circulació de mercaderies Les exigències imperatives: • En absència de normativa comunitària el TJUE permet l’existència de legislacions diferents entre els Estats que puguin obstaculitzar el comerç intracomunitari  Exigències imperatives per l’interès general. Si no hi ha normativa harmonitzada comunitària i hi ha 28 legislacions diferents que regulen aquest aspecte, llavors el TJUE accepta la possibilitat d’interposar mesures d’efecte equivalent (= obstaculitzen la lliure circulació de mercaderies), sempre i quan hi hagi un interès general a protegir.
• S’han de justificar per l’existència d’un interès general a salvaguardar i tot complint un seguit de requisits o condicions: • o Proporcional  Del conjunt de mesures que es poden adoptar per tal de protegir aquest interès fonamental, l’Estat ha de triar la menys restrictiva pel comerç intracomunitari o No discriminatori Exemple: Eficàcia dels controls fiscals, defensa dels consumidors, l’eficàcia dels controls fiscals...
Les limitacions previstes a l’art. 36 TFUE: ➢ Restriccions justificades per una sèrie de causes: o Ordre públic, moralitat pública i seguretat públiques o Protecció de la salut i vida de les persones i animals o Preservació dels vegetals o Protecció del patrimoni artístic, històric, arqueològic nacional o Protecció de la propietat industrial i comercial.
➢ No pot constituir una discriminació arbitraria ni una restricció encoberta al comerç intracomunitari.
65 LA LLIURE CIRCULACIÓ DE CAPITALS Evolució: 1) Comença a plantejar-se a partir del 88 i quan comença a parlar-se seriosament de poder crear una integració monetària (Maastricht).  Es planteja la lliure circulació de capitals 2) La segona fase consistia en que aquells estats que reunien determinades condicions (Criteris de convergència monetària), i volguessin podrien integrar la Unió Monetària.
3) La tercera fase és l’actual.
1. La delimitació entre lliure circulació de pagaments i lliure circulació de capitals En uns inicis, quan hi havia una lliure circulació de capitals diferenciàvem: - Lliure circulació de pagaments  Es liberalitzava el moviment de divises i implicava la remuneració, contraprestació, a una transacció subjacent, a una prestació prèvia (venda de mercaderies, prestació de serveis, etc.).
- Lliure circulació de capitals  Autònoms i que es comencen a garantir amb la seva totalitat l’any 94.
En el seu moment era important aquesta distinció, ja que si es considerava lliure circulació de pagaments estava garantit, però si era lliure circulació de capitals no estava garantit i havies de veure quina operació era per saber si es podia liberalitzar o no.  Ara tot es liberalitza i, per tant, la diferència ja no és rellevant.
Art. 63 TFUE: Prohibició tota restricció als moviments de capitals: • Interns  Entre Estats membres • Externs  Entre Estats membres i tercers Estats 2. Restriccions entre Estats membres En principi no hi ha restriccions entre els Estats membres per la lliure circulació de capitals.
És cert que s’autoritzen certes restriccions pels estats membres i que estan previstes en l’art. 65 TFUE.
Art. 65 TFUE: S’autoritzen les restriccions a la lliure circulació de capitals: • Qüestions fiscals que diferenciïn per lloc de residència.  Pot haver funcions tributaries diferents en funció de la teva residència i aquestes diferències s’autoritzen.
• Evitar infraccions en matèria fiscal (inclou blanqueig de capitals) i supervisió prudencial d’entitats financeres (determinades operacions que puguin dur a terme aquestes entitats siguin restringides, perquè comporten un risc molt elevat).  S’obliga a que determinades actuacions siguin declarades.
66 Interpretació TJUE: ✓ Aplicar-se de forma no discriminatòria.
✓ Justificada per raó d’interès general.
✓ Adequades a la realització de l’objectiu perseguit.
✓ Proporcionades  De les mesures que pot adoptar l’Estat, ha d’escollir aquella que sigui menys restrictiva per la circulació de capitals.
3. Restriccions amb tercers Estats Es permeten restriccions amb tercers Estats.
• Art. 64 TFUE: El Consell per unanimitat pot reduir i limitar la lliure circulació de capitals amb un tercer Estat.  Quan es va garantir la lliure circulació de capitals absoluta amb tercers Estats, determinats Estats membres no hi estaven d’acord i llavors van fixar unes excepcions en la seva normativa i se’ls hi va dir als Estats que l’any 93 tenien excepcions en relació a tercers Estats pel què fa a la lliure circulació de mercaderies les podrien mantenir.
• Art. 66 TFUE: Circumstàncies excepcionals (màxim 6 mesos) es poden adoptar restriccions a la lliure circulació de capitals, sempre hi quan amenacin mb crear greus dificultats pel desenvolupament de la unió monetària.
• Art. 301 TFUE: Sancions econòmiques en l’àmbit de l’acció exterior de la UE.
67 Bloc 7. L’ACCIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ EUROPEA LLIÇÓ 31. LA PERSONALITAT JURÍDICA INTERNACIONAL DE LA UNIÓ EUROPEA 1. Contingut i caràcter de la personalitat jurídica internacional La UE té personalitat jurídica internacional. Això vol dir: o o Projecció interna de la UE respecte els Estats.
Projecció externa en vers a tercers estats degut a que té caràcter de personalitat jurídica internacional.
Personalitat jurídica internacional  Això vol dir que té capacitat d’assumir drets i obligacions a nivell internacional, la capacitat de fer valdre els teus drets a nivell internacional (= exigir el compliment dels teus drets a instancies internacionals) i ser responsable a nivell internacional dels seus deures. La UE pot actuar en funció de l’atribució de competència dels Estats, no pot tenir drets i obligacions en qualsevol àmbit, sinó només en els que sigui responsable.
Com es manifesta? - - - Els subjectes de dret internacional són els creadors i els destinataris de les normes jurídiques internacionals.  Els subjectes són els qui creen el dret internacional i alhora són els destinataris. La UE en l’àmbit de les seves competències pot adoptar i celebrar Tractats i acords internacionals.
Participa o pot participar en les activitats que duen a terme altres organitzacions internacionals.  La UE, en tant que subjecte de dret internacional, pot formar part d’altres organitzacions internacionals de forma plena o de forma no tant pena (= observador d’una altra organització internacional).
La UE pot exercir el dret d’al·legació actiu i passiu.
o Dret d’al·legació actiu: Representació de la UE davant d’altres subjectes: Estats, organitzacions internacionals, etc.
o Dret d’al·legació passiu: La capacitat de que altres subjectes tinguin representació davant de la UE.
2. La conclusió de tractats internacionals (art. 218 TFUE) Els acords internacionals poden ser de dos tipus: • • Acords comunitaris  Aquells que es pronunciïn sobre competències exclusives de la UE.
Acords mixtes  Acords que fan referència a competències que no es troben dins de l’àmbit competencial exclusiu de la UE i, per tant, impliquen la participació d’Estats membres, de la UE i de Tercers Estats. L’objecte d’aquests acords són competències compartides entre Estats membres i la UE.
S’ha de tenir en compte tot allò relatiu al procediment de conclusió dels Tractats - Acords comunitaris  Qui celebra el Tractat és la UE.
68 - Acords mixtes  Manifestació de consentiment de la UE, els Estats membres i el tercer Estat.
Procediment (Art. 218 TFUE): El poder de negociació el té la Comissió que és qui sol·licitarà al Consell poder dur a terme negociacions i el Consell autoritza dur a terme aquesta negociació i com s’ha de dur a terme la negociació.
Un cop ha finalitzat la negociació, el Tractat el conclou el Consell mitjançant majoria qualificada.  En algunes ocasions podem trobar que s’exigeixi, excepcionalment, la unanimitat del Consell per tal de concloure un acord internacional. Aquests casos són els següents: a.
b.
c.
d.
Acords d’associació.
Acords de cooperació econòmica, financera i tècnica candidats a l’adhesió.
Acord de l’adhesió al conveni europeu de drets humans i llibertats fonamentals.
Acords internacionals que es refereixin a un àmbit competencial que a nivell intern exigís la unanimitat.
Com participa el Parlament europeu? La regla general és que sigui consultat. En principi es consulta el Parlament europeu un cop han finalitzat les negociacions en el període entre la finalització d’aquestes negociacions i que el Consell adopti la decisió. En ocasions aquesta consulta és vinculant, dictamen conforme i, per tant, podria bloquejar l’adopció de l’acord: 1) 2) 3) 4) 5) Acords d’associació.
Acords que creïn un marc específic en organitzar un procediment de cooperació.
Acord d’adhesió al conveni europeu de drets humans i llibertats fonamentals.
Acords que tinguin una incidència al pressupost.
Acords que es refereixin a àmbits interns, l’aprovació del qual requerís procediment legislatiu ordinari.
La UE és membre de la OMC (Organització Mundial del Comerç).
69 ...

Comprar Previsualizar