Tema 4 - Demografia i Migracions (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Sociedad, Salud y Bienestar
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

Tema 4 – Demografia i migracions Països emissors de migracions al tercer món Desequilibri social i cultural Colonització Increment de les capacitats tecnològiques Desequilibri ecològic i sobreexplotació del recursos naturals i humans Contacte amb altres civilitzacions Imatges de societat opulenta i atractiva Programes internacionals per a la salut Reducció de la mortalitat infantil, explosió demogràfica, increment de la pressió Sobreexplotació Desertització Canvi climàtic Desequilibri social i cultural Emigració Lluites tribals per a la subsistència Europa com a receptor      Caiguda en xifres absolutes de les taxes d’immigració però hi ha un increment de distàncies culturals i religioses.
Demografia: Taxa de Reposició, però amb comportaments diferents segons la quota de la població autòctona o integrada i la quota de població ‘ètnica’.
Inversió de la Piràmide de la població Desequilibri impositiu → Crisi de l’estat del benestar i crisi global Necessitat de població marginal i economia submergida L’hàbitat occidental        Hi ha segregació social i funcional de les ciutats El Disseny i la Globalització provoquen la diferenciació d’estatus, la uniformització social i cultural i una inhibició de la participació popular Inducció de nous hàbits relacionals, més restringits a grups d’iguals Increment dels desequilibris territorials en Macrourbes Reaparició del gueto i la por a la diferència Reforçament dels signes d’identitat grupal com a forma de crear i mantenir la identitat personal i social Conflicte entre el ‘Dret de la Terra’ i el ‘Dret de les Comunitats’ Nombre de població migrant (Bierbrauer i Pedersen, 1996).
    Oscil·la entre 25 i 30 milions de treballadors legals Es dobla amb els familiars És molt més gran si es consideren els il·legals (Castles i Miller, 1993; Potts, 1990) que arriba fins els 100 milions Els refugiats, segons la definició o l’agència que ho valori: oscil·la entre 20 i 500 milions de persones i el nombre pot créixer més si es consideren les segones generacions Les segones generacions en les legislacions d’alguns països es consideren ciutadans nacionals, però viuen en les mateixes condicions d’indefensió, dependència i referents culturals, religiosos i lingüístics que els seus progenitors constituint autèntics guetos ètnics (Berry, 1990).
Això planteja una situació que no és nova, però si que té uns paràmetres diferents de situacions similars prèvies.
Tot això comporta una sèrie de conseqüències...
   Dispersió a la ciutat (però amb un cert reagrupament per països d’origen segons el barri) Migració de població ‘més antiga‘ en el lloc, vers nous barris de cases unifamiliars a la perifèria metropolitana Alts preus de l’habitatge al centre-ciutat que fa que només es puguin llogar els pisos si s’està disposat a viure ‘molt densificats’ en un habitatge compartit Tot això canvia el paisatge i la utilització de l’espai públic    En alguns barris antics dels centres urbans la immigració arriba al 47%, amb el risc d’esdevenir un ghetto ètnic, malgrat les fortes inversions públiques per millorar l’espai urbà.
La situació actual no és obertament conflictual però es pot intuir una certa tensió i rebuig vers el risc de ghetto.
La onada de migració 1996-2007 ha canviat l’estatus i l’autopercepció dels immigrants dels 50-60, que ja no es veuen a si mateixos com a immigrants i s’han convertit en ‘autòctons’ que desconfien dels nous immigrants.
L’homogeneïtat del barri permet una millor construcció del ‘chez-sois’ en un primer estadi (a la casa, al carrer, al comerç ètnic), però comporta l’exclusió social i la no-adaptació a la societat de recepció, ni la possibilitat de mestissatge. El ghetto com a espai social homogeni deixa de funcionar per a la integració quan s’hi barreja la dimensió d’etnicitat.
El que esdevé més important en la construcció del ‘chez-sois’, alhora que el més obertament conflictual, són els centres de culte (els oratoris i les mesquites) o els centres de reunió en general. També influiria el comerç d’alimentació (en el cas dels àrabs, carnisseries per raons religioses, en el cas dels indus pel control del comerç d’alimentació general i electrònic, en el cas xinès accés a productes barats), etc. Pels immigrants que no presenten una ‘diferència’ religieuse (els Llatinoamericans en general), els bars juguen un paper referencial especial, però sobre tot els locutoris i les seus públiques d’Internet, que també han esdevingut llocs de rencontre cultural i ètnic.
Principals migracions dels darrers 150 anys Hi ha hagut diverses onades d’immigracions atretes per esdeveniments especials:        La industrialització des de la fi del S.XVII, especialment a partir de 1830 Les expos de 1888 i (1927) 1929, La construcció del metro a Barcelona a començament del S.XX Principals llocs d’origen: De zones agràries de Catalunya Del sud d’Espanya Processos d’integració-assimilització més o menys ràpids però els immigrants d’alt nivell (funcionaris, professors, militars, policia, etc.) rarament es van integrar a la cultura de recepció.
Després de la Guerra Civil (1936-1939)     Procedència: De tot Espanya, especialment d’Andalusia, la Galicia, l’Aragon i Extremadura.
Raons:  Raó de base principal: migració per a la supervivència  Però: el franquisme impulsa i manipula els moviments migratoris dins les estratègies uniformistes i genocides de la cultura i la identitat catalana Dimensió: Arribar a ser més del 52% de la població de Catalunya Integració:  L’esforç per una certa integració és el ‘preu’ per a la mobilitat social ascendent  Això porta a adoptar alguns patrons de comportament de la societat de recepció  Les capes immigrants del poder, són reactants a qualsevol integració, ja que consideren que són a Espanya… Resultat: 30 anys després, la hipòtesi del melting pot s’ha acomplert poc o molt.
‘Nova identitat catalana que ha sabut mantenir més o menys el seu caràcter diferencial com a un element d’identificació positiva que dona cohesió a la societat civil, amb una aparença d’alt nivell d’homogeneïtat malgrat la diversitat  En els estadis inicials d’aquesta onada migratòria, les diferències eren realment fortes a nivell de la cultura, les tradicions, els hàbits de la vida quotidiana i sobre la qualitat, l’estètica i l’emplaçament de l’habitatge L’hàbitat: Malgrat una certa ‘mixité’ (barreja) a la ciutat, l’emplaçament dominant era l’autoconstrucció en barris perifèrics, més o menys de barraques, i la construcció de nous barris. La població provinent d’un mateix origen tendia a concentrar-se en un mateix emplaçament.
 Construcció d’un Chez-soi: La màxima expressió d’apropiació de l’espai (El bar de Paco) urbà era la proliferació de bars amb noms geogràfics que actuaven de centre de retrobament informal de les persones d’origen comú. No es van convertir en ghettos però hi van estar molt a prop. Les polítiques urbanes i socials dels darrers 30 anys han ‘catalitzat’ la ‘mixité’ i les diferències s’han minimitzat.
Tractament del tema des de la psicologia Rogler, (1994), articles publicats entre 1974-1993 a les 21 principals revistes de psicologia: Només el 1% dels més de 30.000 articles tenia alguna relació amb el tema de les migracions.
La dada no deixa de ser sorprenent, donat que el fenomen migratori és una constant en la història de la humanitat.
Punts de focalització en els processos migratoris des d’ una perspectiva psicosocial: Els orígens, les causes i els processos psicosocials. Aquests estan relacionats amb: 1. El país d’origen.
2. Els problemes, formes d’adaptació i processos vinculats a l’ immigrant i el seu grup.
3. Els processos psicosocials de les comunitats de recepció.
Tradicionalment la psicologia s’ha centrat: més en el tercer, algo en el segon, bastant en els punts de fricció, i poc en el primer. En els noranta aquesta tendència sembla canviar.
1- Orígens, causes i processos psicosocials relacionats amb el país d’origen.
Per Bergere (1996) cal remuntar-nos a conceptes vinculats als processos colonitzadors, com el darwinismo social, o la 'mixofòbia' de Gobineau (1854) i de Le Bon: cal evitar l’homogeneïtzació social de classe, raça i sexes que porta a la degeneració de la civilització i valors 'pròpis'.
Això es referia als conceptes utilitzats per Lévi-Strauss:    d’Antropofàgia, referits al racisme imperialista/ colonialista d’ assimilació i d’'antropoèmia', racisme diferencialista/mixòfob o d’exclusió Des de la psicologia dels pobles, hem de saltar fins els noranta per a tornar a trobar cert interès sobre els països d’origen de les migracions.
  Bierbrauer i Pedersen (1996): les causes d’emigració sempre han de ser vistes en una perspectiva històrica.
Krau (1991): la perspectiva psicosocial aporta:  Dimensions o mecanismes ocults aparentment il·lògics,  Conductes contradictòries i discriminatòries  I la seva contribució a una actitud poc adaptativa.
 Smith i Bond (1993): Els immigrants que valoren molt positivament la seva pròpia tradició són més resistents a conformar-se a la cultura de recepció.
2- Problemes, formes d’adaptació i processos vinculats a l’immigrant i el seu grup.
Teoria de les Relacions Cícliques de Park i Burgess, Escola de Xicago. Tres etapes o processos: 1. El conflicte, 2. L’acomodació i 3. L’assimilació.
El prejudici no és atribut de l’individu sinó de la relació entre grups, per tal de preservar distàncies socials en l’acomodació. Els territoris ètnics faciliten l’adaptació dels immigrants a la nova societat, aspecte qüestionat i/o matisat en els plantejaments actuals.
Amir (1969) Teoria de les 'hipòtesis del contacte cultural':  El conflicte, en condicions favorables, tendeix a l’harmonia, en condicions desfavorables tendeix a augmentar la disharmonia.
Condicions que redueixen l’hostilitat:  Contacte d’igual status  Contacte entre representants de majories i minories d’alt status  Clima social positiu pel contacte  Contacte íntim més que casual  Contacte agradable i valuós  Resultats funcionalment importants Condicions que incrementen l’hostilitat:  Contacte que produeix competició entre grups  Contacte involuntari o desagradable  Contacte que degrada el prestigi d’un o ambdós grups  Contacte que porta a la frustració o a trobar caps de turc  Quan els estàndards morals i ètics d’una o ambdues parts són violats Teoria Ecològica de Berry (1990) Amplia el concepte de migració al de 'Grups ètnics', que inclouen a persones de segona o de tercera generació que s’identifiquen amb una herència comú vinculada al lloc d’origen dels progenitors. En el model ecològic d’aculturació de Berry (1990, 1994) individu i context són interactius. L’adaptació a un nou context esdevé una nova identitat. Desenvolupa un model bidimensional d’aculturació centrat en la desitjabilitat de mantenir-se en la cultura heretada i en la desitjabilitat de mantenir un contacte positiu amb la nova cultura. En resulten 4 situacions:     Assimilació: la persona rebutja la cultura original i tracta de ser un membre de la nova cultura.
Integració: la persona vol mantenir la cultura d’origen i alhora aprendre la nova Separació: vol mantenir la cultura d’origen i evita la nova Marginació: rebutja ambdues cultures Orientació cultural i Self: El tercer món és més col·lectivisticament orientat. Occident és més individualista. En migracions internacionals hi ha un xoc de cultures. Diversos estudis mostren que:      Els que estan al nivell d’INTEGRACIÓ presenten major nivell de benestar general que els altres Les dones, menor nivell de salut mental que els homes La distància entre cultures és important Alt nivell d’estudis i coneixement de la llengua i la cultura són factors de bona adaptació La bonança econòmica és un facilitador, les situacions de crisi són un element de conflicte i encriptació Teoria de Markus i Kitayama (1991): Si el Self de les persones es forma a partir del seu entorn social, hem de focalitzar-nos en com les relacions socials, valors i normes varien a través de les cultures. Quan una persona es percep a sí mateixa com algú la qual identitat i self no té res que veure amb el grup o la comunitat, es considera menys implicat amb els vincles i els factors contextuals. Quan perceb la seva identitat o self com definit per relacions i obligacions socials properes, està més disposat a implicar-se o a dependre dels factors del marc contextual.
Model ortogonal d’identificació cultural de Beauvais (1991): Incrementar la identificació amb una cultura no requereix disminuir la identificació amb altres → multiciplitat d’identitats. Hi ha plantejaments que patologitzen la migració i el xoc cultural. La migració està inclosa en el DSM III com a un estressant que ajuda a les patologies com el Síndrome d’Ulisses.
3- Processos psicosocials de les comunitats de recepció.
Abordatge tradicional: des dels prejudicis i els estereotips en relació a la conceptualització del racisme, freqüentment sense considerar que es tracta de processos històricament causats, dinàmics i canviants.
Perspectives actuals: Tendeixen a enfocar el tema com a col·lectius en contacte i en conflicte, en el que els prejudicis juguen un paper en els processos categorials etnocentrats.
Tajfel (1984) ‘Els prejudicis són una expressió individual i una expressió de propietats estructurals de la societat en els processos de categorització.’ Tajfel i Turner (1986) ‘La mera percepció de pertinència a un grup és suficient per sí sola per produir una actitud positiva vers l’endogrup i discriminar l’exogrup.’ Friedman (1994) ‘Tendència de tots els grups a veure als altres com a competidors pels mateixos recursos limitat.’ Per Triandis (1990) la gent:     La gent tendeix a definir la seva forma de fer, sentir o pensar com la natural, i les altres com a no naturals i incorrectes.
La gent tendeix a creure que les normes, valors i rols de l’endogrup són absolutament correctes i a comportar-se de manera que afavoreixi el seu endogrup, a sentir-se orgullós del seu grup i a actuar de manera hostil vers els membres d’altres grups.
Alguns nivells d’etnocentrisme semblen ser universals En els processos migratoris hi ha etnocentrisme tant en els immigrants com en els receptors.
Fisher (1990) relació entre etnocentrisme i conflicte:      Les característiques percebudes, reals o falses, causen etnocentrisme L’etnocentrisme redueix la confiança i contribueix a l’escalada de conflictes El conflicte incrementa la comunicació inefectiva i la ineficàcia de les tàctiques de contenció El conflicte incrementa la distorsió perceptual i els biaixos cognitius que contribueixen a l’escalada conflictual.
Alhora redueix la competència de resolució de problemes degut a que regidifica i restringeix les normes en relació a l’exogrup.
Consideracions sobre les formes d’abordatge dels fenòmens migratoris Balibar y Wallerstein (1991)     Les relacions cal entendre-les en el context de formacions socials concretes.
Raça, ètnia i nació són modus històrics de construcció social que es corresponen amb diferents estructurs de l’economia mundial o global.
Racisme només es pot entendre dins de nacionalismes.
Racisme reflecteix la divisió de la força de treball entre centre i perifèria d’un sistema.
Segons Wieviorka (1991)  Es relega l’estudi de les característiques de les ètnies i de les races i es dóna prioritat a l’anàlisi dels contactes i conflictes reals, situant-lo en els seus nivells físics, geogràfics, territorials, econòmics i culturales.
Bérgère (1996:282)  assenyala el perill de reduir el prejudici racial a una expressió de resistència al canvi de l’ordre social i renunciar a qüestionar la noció de raça, marginant el fet de que aquesta és una construcció social i històrica.
Moscovici (1993) L’immigrant sempre ha tingut una consideració ambigua, que l’ha portat inclús a assumir la seva presumpte perillositat com a transgressor d’allò comú, depenent de la situació econòmica de la societat receptora.
Textos ESQUEMA DE LAS CARACTERÍSTICAS ESPECÍFICAS DEL ESTRÉS Y EL DUELO MIGRATORIO 1. Es un duelo parcial: en el caso de la migración, el objeto - el país de origen y todo lo que representa- no desaparece, no se pierde propiamente para el sujeto, pues permanece donde estaba y cabe la posibilidad de contactar con él. Es más, cabe la posibilidad de regresar un día, definitivamente, al lugar del origen.
2. Es un duelo recurrente: En el caso de la migración el ir y venir a nivel emocional en relación al país de origen da lugar a que los procesos de elaboración de la separación funcionen de modo recurrente.
3. Es un duelo vinculado a aspectos infantiles muy arraigados: cuando la persona emigra ya está condicionada por lo que ha vivido en la infancia y lógicamente tendrá dificultades para adaptarse plenamente a la nueva situación.
4. Es un duelo múltiple (los 7 duelos de la migración): Posiblemente ninguna otra situación de la vida de una persona, incluso la pérdida de un ser querido, supone tantos cambios como la migración. Todo lo que hay alrededor de la persona cambia, tanto más, cuanto más lejana y distante culturalmente sea la migración.
5. Da lugar a cambios en la identidad 6. Da lugar a una regresión: Al tener que afrontar tantos cambios a la vez el inmigrante tiende con frecuencia a sentirse abrumado e inseguro, adoptando actitudes regresivas. Desde una perspectiva psicológica, el concepto de regresión se entiende como el retroceso de la persona hacia actitudes más infantiles, menos autónomas.
7. Tiene lugar en una serie de fases 8. Supone la puesta en marcha de mecanismos de defensa y de errores cognitivos en el procesamiento de la información 9. Se acompaña de sentimientos de ambivalencia: El inmigrante siente a la vez amor hacia su país de origen por los vínculos que estableció allá, pero también tiene sentimientos de rabia porque tuvo que marchar de su tierra, porque el país de origen fue una mala madre que no le dio todo lo que necesitaba. Estas situaciones favorecen la rabia, y de este modo, se mezclan las emociones de amor y de odio hacia su país de origen. Y por otro lado tiene sentimientos amorosos hacia el país de acogida por los vínculos que ha establecido, pero también tiene rabia por el esfuerzo que le supone la adaptación, por lo que también hay ambivalencia hacia el país de acogida.
10. El duelo migratorio lo viven también los autóctonos y los que se quedan en el país de origen 11. El regreso del inmigrante es una nueva migración: En el tiempo en que ha vivido fuera del país de origen, se han producido muchos cambios, tanto en la personalidad del inmigrante como en la sociedad de la que un día partió. Al regresar al país de origen llega una persona muy diferente de la que un día marchó y llega a un país que también es diferente.
12. El duelo migratorio es transgeneracional” (Achotegui 2002) ...