Primer Parcial Neuropsicología UB (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Neuropsicología
Año del apunte 2014
Páginas 26
Fecha de subida 10/11/2014
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

Neuropsicologia 17-09-2014 Maria Mataró (mmataro@edu.ub), despatx 3206 o Fonts d’informació - Llibre: Junqué, C. i Barroso, J. (2009). Manual de neuropsicología. Madrid: Editorial Síntesis (capítols 3, 4 i 5) - U.S. National Library of Medicine National Institutes of Health.
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/ - https://campusvirtual2.ub.edu/pluginfile.php/1124078/mod_resource/conte nt/1/Fonts%20dinformaci%C3%B3%2C%20material%20i%20recursos.pdf o Exàmens: o Bloc I i II: teoria + llibre o Bloc I, II, III, IV (menys llibre) o 25 preguntes  10 de novembre  25% 40 preguntes  12 de gener  50% (nota mínima 16 sobre 40) Pràctiques: o 15 i 16 de desembre o Activitat dirigida: article 15 preguntes i conclusions del cas  25% Índex Bloc I. Neuropsicologia. Desenvolupament i estat actual ......... 4 Tema 1. Introducció a la Neuropsicologia................................................. 4 1.1 Definició de Neuropsicologia ...........................................................................4 1.2 Estat actual: sortides professionals en neuropsicologia................................5 1.3 Historia de la Neuropsicologia .........................................................................5 1.4 Tècniques de la Neuropsicologia ....................................................................8 Bloc II. Trastorns neuropsicològics ................................................... 11 Tema 2. Atenció .......................................................................................... 11 2.1 Tipus d’atenció .................................................................................................11 2.2 Trastorns de l’atenció ......................................................................................12 Tema 3. Memòria ........................................................................................ 15 3.1 Tipus de memòria .............................................................................................15 3.2 Avaluació neuropsicològica ............................Error! Bookmark not defined.
3.3 Trastorns de la memòria: amnèsies................................................................16 Tema 4. Percepció ...................................................................................... 18 4.1 De la percepció al reconeixement ...............................................................18 4.2 Avaluació neuropsicològica ..........................................................................18 4.3 Trastorns de la percepció ...............................................................................18 Tema 5. Llenguatge .................................................................................... 19 5.1 Components del llenguatge ..........................................................................19 5.2 Avaluació neuropsicològica ..........................................................................20 5.3 Trastorns del llenguatge ..................................................................................22 Tema 6. Moviment ...................................................................................... 25 6.1 De la intenció al moviment ............................................................................25 6.2 Avaluació neuropsicològica ..........................................................................25 6.3 Trastorns del moviment....................................................................................25 Tema 7. Funcions executives..................................................................... 25 7.1 Definició i components ...................................................................................25 7.2 Avaluació neuropsicològica ..........................................................................25 7.3 Trastorns de la funció executiva: síndromes disexecutives ........................25 Bloc III. Patologia cerebral ............................................................... 25 Tema 8. Traumatismes cranioencefàlics .................................................. 25 2 8.1 Mecanismes neuronals....................................................................................25 8.2 Classificació de la gravetat............................................................................25 8.3 Seqüeles neuropsicològiques.........................................................................25 Tema 9. Patologia tumoral ......................................................................... 26 9.1 Conceptes ........................................................................................................26 9.2 Classificació dels tumors .................................................................................26 9.3 Tumors més freqüents ......................................................................................26 9.4 Alteracions neuropsicològiques .....................................................................26 Tema 10. Patologia vascular ..................................................................... 26 10.1 Neuroanatomia i territoris vasculars ..............................................................26 10.2 Factors de risc vascular ...................................................................................26 Tema 11. Neuropsicologia de l’envelliment i les demències ................ 26 Tema 12. Neuropsicologia infantil ............................................................. 26 Bloc IV. Pronòstic i tractament ........................................................ 26 Tema 13. Recuperació de funcions .......................................................... 26 13.1 Mecanismes neurals de recuperació de funcions ......................................26 13.2 Factors de recuperació ..................................................................................26 13.3 Intervenció neuropsicològica ........................................................................26 3 17-09-2014 Bloc I. Neuropsicologia. Desenvolupament i estat actual Tema 1. Introducció a la Neuropsicologia 1.1 Definició de Neuropsicologia La neuropsicologia és la ciència que estudia la relació entre cervell i conducta La conducta inclou emocions, comportament i aspectes cognitius.
Aspectes cognitius  atenció, memòria, percepció, moviment, llenguatge i executives.
Podem estudiar la relació estructura/funció. Al principi es feia amb estudis lesionals (un malalt té tal alteració, quan mor i se li realitza l’autòpsia, se sap quina part del cervell resulta que estava afectada i per tant, on es situa la lesió que provoca tal alteració).
També podem mesurar volums cerebrals per extreure escales i relacions. Es fan circuits neuronals, marcadors bioquímics… Definició de l’APA. Clinical neuropsychology is a sub-field of psychology concerned with the applied science of brain-behaviour relationships. Clinical neuropsychologists use this knowledge in the assessment, diagnosis, treatment, and or rehabilitation of patients across the lifespan with neurological, medical, neurodevelopmental and psychiatric conditions, as well as other cognitive and learning disorders Assessment is primarily by way of neuropsychological tests, but also includes patient history, qualitative observation and may draw on findings from neuroimaging and other diagnostic medical procedures.
Clinical neuropsychology requires an in-depth knowledge neuropathology, neurobiology and psychopharmacology.
La neuropsicologia neuropsicologia.
clínica és l’aplicació pràctica of: del neuroanatomy, que estudia la Als Estats Units, la formació mínima que s’ha d’obtenir per ser neuropsicoleg és la carrera, el PIR i un doctorat en algun tema relacionat amb la neurologia.
4 19-09-2014 1.2 Estat actual: sortides professionals en neuropsicologia Funcions o Avaluació: o Diagnòstic diferencial (no el pot fer ja que necessita d’altres proves però si que ajuda a completar-lo).
o Delimitació de les funcions alterades i preservades.
o Establiment de la línia base (i veure a partir d’aquesta si el pacient millora o empitjora).
o Eficàcia del tractament (en una Hidrocefàlia (excés de líquid al cervell) s’ha de dur a terme una intervenció per col·locar una vàlvula. Per mesurar els efectes d’aquest tractament, s’analitza al pacient abans i després de la intervenció).
o Tractament neuropsicològic Població o Adulta: o Neurològica: AVC (accident vascular cerebral), tumors, malalties infeccioses i inflamatòries, trastorns degeneratius, TCE (traumatisme cranioencefàlic), malalties desmielinitzants (com l’esclerosis) i demències.
o Psiquiatria.
o Altres mèdiques i quirúrgiques: malalties del cor i ronyons, SIDA.
o Població infantil o Es contemplen les mateixes però amb l’afegit dels trastorns de l’aprenentatge.
Àmbits o Salut o Educació o Forense/legal (indemnització, adopcions, herències…) 1.3 Historia de la Neuropsicologia 1. Franz Joseph Gall (1758-1828)  fundador de la frenologia. Pensava que cada par del cervell té la seva funció però la distribució que plantejà, no era científica. Va identificar zones com “l’impuls d’estrangular” o “l’impuls de menjar carn”. Quan més desenvolupes una funció (estudiar matemàtiques), més gran es farà la zona especialitzada en aquesta funció.
Feia els seus estudis de neuroanatomia quan els interns d’un manicomi morien.
2. Segle XIX o Pierre Paul Broca (1824-1880)  Pacient Tan: era capaç d’entendre el que se li demanava (“aixeca el braç”, i l’aixecava) però només podia dir “tan”, pacient no fluït. Afectació al Girus frontal inferior esquerre  Afàsia de Broca  falta d’expressió. Àrees 44 i 45.
5 Carl Wernicke (1848-1905)  Pacient fluït que parlava molt però res del que deia tenia sentit. No era capaç de comprendre el que se li deia. Afectació al Circunvolució temporal Superior. Afàsia de Wernicke  Trastorn en la producció del llenguatge. Àrea 22.
També va identificar l’Afàsia de conducció  quan li demanes al pacient que repeteixi alguna paraula, aquest ho entén i vol fer-ho però no és capaç de repetir-ho. Tot i així, en un altre context, és capaç de dir aquella paraula.
o Joseph Jules Déjérine (1849-1917)  Problemes per la comprensió de la lectoescriptura. Afectació al Girus Angularis. Àrea 39.
o Cas Phineas Gage (1848)  John Martin Harlow fou el metge del pacient Gage al qual li va travessar el crani una vara, va sobreviure tot i la lesió al lòbul frontal.
Aquesta va causar-li canvis de comportament (va preservar la capacitat intel·lectual), tenia els instints d’un nen, feia el que volia.
3. Segle XX o Neurocirugia (tumors i epilèpsia) o Guerres o TCE (accidents de transit) o Neuroimatge: anys 70  TC; anys 80  RM o Al segle XX e comença a operar rutinàriament gràcies a: o o A la descoberta de la importància de la higiene: prevenció de bacteris i infeccions.
Anestèsia.
22-09-2014 Neurocirugia o Hemisferectomia: extirpació total o parcial d’un hemisferi. Quan creien que la criatura no podria viure amb aquell hemisferi per culpa dels atacs epilèptics. Van arribar a treure tot l’hemisferi esquerre  no podien parlar. Al cap d’uns mesos podien dir algunes paraules i amb el temps parlaven amb normalitat. Si ho fessin amb un adult, quedaria afàsic del tot; un nen te la capacitat de substituir les funcions d’un hemisferi amb l’altre.
o Hemidecorticacions / Hemisferectomies funcionals: fan la mateixa funció però sense ser una hemisferectomia. Fan uns talls sota el còrtex per desconnectar certs axons (mal fet, pot causar que una part del cervell deixi de funcionar).
o Lobectomies: extirpació total o parcial d’un lòbul. Persones amb epilèpsia (perquè no afecti altres àrees o per aturar les crisis) o tumors.
6 o o o o Cas HM (1953): tenia epilèpsia si pel que semblava causada pels dos hemisferis.
o Escorça temporal o Amígdala o Formació hipocampal A partir d’aquell moment es va descobrir que hi ha diferents tipus de memòria. Importància de tenir els DOS hipocamps sans (esquerra  memòria verbal, dret  memòria visual). Li van preguntar si sabia escriure a màquina i deia que no, li van ensenyar i al cap d’uns dies al preguntar-li si en sabia, tornava a dir que no, però quan li feien fer-ho, ho feia bé.
Si els dos hipocamps estan afectats i operes un, el pacient es pot quedar com si no tingués cap dels dos hipocamps.
Test de Wada o Test d’amital sòdic intracarotidi: anestèsic que es posa per la femoral fins a l’artèria caròtida interna, t’adormen tot un hemisferi 510min. Amb un hemisferi adormit, utilitzant proves de memòria, poden veure com funciona l’altre.
Estimulació elèctrica intracranial (per Wilden Penfield): per evitar seqüeles.
S’adorm a la persona localment i amb el cervell obert, estimulen elèctricament. Intenten saber quant tros es pot extreure (amb un tumor es vol treure el màxim possible sense deixar a la persona afàsica).
Callostomies (per Roger Sperry): persones epilèptiques molt focalitzades en un costat, quan se’ls talla un terç del davant del cos callós, no perden la consciència.
Tècniques per estudiar el cervell: o Presentació taquistoscòpica (o tècnica des caps visuals separats): son presentacions molt breus en un dels dos camps visuals, per tant només el llegirà un hemisferi. Se li presenten les paraules al dret perquè es llegeix amb l’hemisferi dret; si té el cos callós seccionat, al presentar-li una paraula al camp visual esquerre, pot ser que no la llegeixi perquè la informació no pugui canviar d’hemisferi.
o Escolta dicòtica: paraules diferents al mateix temps, una per cada orella. Les ipsilaterals s’anul·len, les contra laterals s’escolten bé. Amb el cos callós sa, tendirem a dir més la paraula que sentim per l’orella dreta (arriba més ràpid).
Guerres o I Guerra Mundial: Poppelreuter va dissenyar proves per detectar diferents dèficits, sobretot lesions parietals i occipitals.
o II Guerra Mudial: Luria va estudiar el parietal.
7 o Guera del Vietnam: van anar seguint els veterans de la guerra. Van descobrir quins són els predictors de l’afectació a llarg termini (el nivell intel·lectual, n’és un d’important).
Traumatismes cranioencefàlics o Els accidents de tràfic és una de les causes de mort més abundant, però ha anat disminuint. Quan et fas un cop al cap, els axons es trenquen.
Neuroimatge o Estructural: - TC - RM o Funcional - PET: és molt car. És molt útil per veure tumors però a nivell de recerca és millor la ressonància (més barat i menys intrusiu).
- SPECT: és pitjor que la RMf - RMf 1.4 Tècniques de la Neuropsicologia o o Tomografia Computada (TC, Escàner, Tomografia axial computada…): et donen talls axials.
- L’os (del voltant) es veu molt gruixut.
- La substància blanca i gris són poc diferenciables.
- Es parla d’hipo/hiperdensitat.
- Líquid cefaloraquidic (LCR) és fosc.
- Les lesions seran hipodenses (fosques).
- La sang es veu hiperdensa (blanca).
Ressonància Magnètica (RM): ens podem trobar amb les tres orientacions.
- Més resolució, l’os no sembla tan gruixut.
- Distinció de la substància blanca i gris.
- Es parla d’hipo/hiperintensitat.
- Ens dona diferents potenciacions, per exemple:  T1: similar al TC.
 T2: LCR i Lesions hiperintenses (brillants).
Tall Axial Tall Coronal Tall Sagital 8 Fotografies: 1. RM T1 – sense lesió 2. TC – infart occipital bilateral (part de baix de la imatge) que li provocava agnòsia visual (ell pensava que no ho veia però ho veia, però no ho reconeixia).
3. RM T1 – té els ventricles massa grans però no hi ha pressió; al néixer li van detectar una hidrocefàlia però no se la van tractar.
4. RM T1 i T2 – al T2 veiem millor les hiperintensitats (lesions a la substància blanca, són normals amb l’edat).
5. RM T2 – ventricles petits, està inflamat (cop a la part superior esquerra).
o MRI noves modalitats - Espectroscòpia per RM (MRS): detecta determinats metabòlits del cervell i de vegades permet veure si els tumors són molt malignes o no. Amb nens amb anòxia (ofegaments), ens permet veure les zones afectades. Frecuencias. Es un grafico donde se miran ciertas substancias - Difusió per RM (DWI) i Perfusió per RM (PWI): s’utilitzen en isquèmies (ictus: una part del cervell que no rep oxigen i mor) en fase aguda.
La primera permet veure el tros mort al cap d’uns minuts (amb una ressonància normal, no ho veuríem perquè les cèl·lules encara hi són). El segon permet veure el flux arterial, la sang (la zona que no és de color verd, no rep flux arterial: està morta o està en risc de morir).
Després d’un ictus, en les tres primeres hores es pot administrar un medicament perquè torni a haver-hi circulació, desfà el coàgul.
- Tensor de difusió (DTI): treballa amb molècules d’aigua. Si la molècula està comprimida per axons, només es podrà moure en un 9 sentit. Depenent de com es mou la molècula d’aigua, podrem saber a quin teixit està (si no es pot moure 1, si es mou molt 0). Amb càlculs matemàtics es pot fer tractografia.
Actualment s’estudia molt l’estat de repòs (resting)  quan una persona no fa res, en realitat està pensant i per tant s’estan activant diverses zones. S’ha vist que hi ha unes zones que s’activen sempre i en totes les persones. Són “les xarxes de pensament”. Persones amb Alzheimer o ictus no tenen les àrees igual d’activades.
- Connectoma funcional: ---- 10 24-09-2014 Bloc II. Trastorns neuropsicològics Tema 2. Atenció És una de les característiques més importants que tenim i que s’afecta amb multitud de lesions. És necessària perquè altres funcions es facin bé (de vegades al millorar l’atenció, la memòria i altres funcions, milloren).
2.1 Tipus d’atenció No hi ha un acord total en els tipus d’atenció, però actualment en general es parla de quatre tipus d’atenció (encara que alguns els donen altres noms): L’alerta Activació general de l’organisme, estar desperts i activats, amb els ulls obert. Hi ha unes vies implicades en això: Via reticulo-talem-cortical. Si es lesiona la via, no podrem despertar.
Quan s’obre un vas, el cervell comença a omplir-se de sang fins a comprimir el crani. Pot produir-se una isquèmia (perquè no hi ha lloc per oxigen). Quan hi ha excés de sang, tendeix a sortir cap al tronc i comprimeix el sistema reticular (la persona entra en coma i si segueix comprimint, pot morir).
Atenció selectiva o focal Capacitat de centrar-nos en una tasca evitant les distraccions. Quan estem molt focalitzats en una tasca, inhibim tota la resta. Lesions frontals i parietals (sobretot en el dret) poden provocar problemes per centrar-se.
Atenció sostinguda Manteniment de l’atenció al llarg del temps. Es més fàcil sostenir l’atenció amb una tasca complexa; si la tasca és avorrida, costa molt mantenir l’atenció. Les estructures frontó-parietals estan implicades en la sostinguda, molt implicada la part medial.
Atenció dividida o alternada (memòria de treball / working memory) Capacitat de prestar atenció o treballar en dues coses alhora o anar-les alternant.
Si el nivell d’alerta és baix, no podem mantenir l’atenció, així com si no tenim atenció sostinguda, no podem tenir memòria de treball. És “acumulatiu”.
CONSCIÈNCIA Wakefulness (alerta, vigília) quan parlem de nivell de consciència, un dels components és tenir els ulls oberts.
Awarness (consciència, ser conscient) o o Interna: pensaments Externa: capacitat de percebre els estímuls 11 Relacionat amb àrees del frontal, lateral i temporal.
Normalment van lligades: si tens els ulls oberts, sols ser conscient dels teus pensaments i dels estímuls; quan els tens tancats, menys conscient.
2.2 Trastorns de l’atenció 2.1.1 Transtorns de la consciència  Coma  Estat vegetatiu/síndrome de vigília sense resposta  Estat de mínima consciència Existeix un altre síndrome que realment NO és un trastorn de la consciència:  Pseudocoma (síndrome de enclaustramient) Vigília/son Consciència Altres Coma Absent (NO obre els ulls) Ninguna Cap funció auditiva, visual, comunicativa ni emocional VS/UWS Present Ninguna MCS Present Parcial LIS Present Present Pot presentar moviments de retirada a estímuls nocius, sobresalts, respostes breus.
Plor o somriure reflex Localitza estímuls nocius, toca objectes, seguiment de consignes inconscients, seguiment visual mantingut, verbalització o gests inconsistents. Plor o somriure contingent (somriu a gent que coneix, no a la que no) Tetraplègic (no pot moure res més que els ulls), funció auditiva o visual preservada, anàrtric (no pot parlar) És el més greu. Encara que se la sacsegi, no reacciona. Per què es doni: lesió al tronc o dany difús de tot el cervell que afecti la via del arousal És com si s’hagués recuperat de la lesió del coma NO és un trastorn de l’atenció ESQUEMA POWER + fotos (no posar mínima consciència + o -) Escala de coma de Glasgow Avaluació per saber l’estat de consciència. Es valora al trobar al pacient, al portarlo fins l’hospital i poc després de l’ingrés cada unes hores. Es valora:   Obertura d’ulls: de l’un al 4. Si té els ulls oberts ja d’entrada, un 4. Si li demanes i els obre, és un 3. Si davant d’un estímul dolorós els obre, és n 2. Si no els pot obrir un 1.
Resposta motora: de l’1 al 6. Si localitza un estímul dolorós i aparta la zona, un 6; si reacciona al estímul dolorós però no el localitza, un 5. Quan no reacciona a absolutament res, 1.
12 Resposta verbal: de l’1 al 5. Si et parla de manera confusa és un 4, si et parla amb paraules inadequades, que no tenen res a veure un 3; si no parla, i només gemega 2; si no respon a res, 1.
 Quan s’obté una puntuació d’un 8 o menys, podem dir que la persona està en coma. És una escala poc fina.
Coma Recovery Scale-Revised (CRS-R) És la millor escala per diferenciar el coma de l’estat vegetatiu i del de mínima consciència.
Es valora funció auditiva, visual, motora… i l’arousal.
2.1.2 Deliri Alteració de l’atenció i també de la consciència (awareness). Tenen reduïda la capacitat de percebre i respondre a estímuls. Es desenvolupa en poc temps (hores o dies). La gravetat sol fluctuar durant el dia, hi ha moments en els que el pacient estarà bé i de cop, molt malament.
A part de l’atenció també es veuen alterades altres funcions cognitives.
No s’explica per una malaltia prèvia i tampoc és cap trastorn de l’arousal. És una conseqüència directa d’una condició medica: retirada d’un fàrmac, exposició a una substància tòxica… es produeix desorientació.
Desorientació: S’altera en temps, lloc i persona. La més fàcil de donar-se és la de temps; és molt difícil que es doni una desorientació en persona i no en temps. Un símptoma molt clar és quan et contesten malament (més que quan no ho saben).
Temps: - Dia de la setmana Dia del mes Mes Any Lloc: - Tipus de centre (si sap l’hospital on és, si sap la planta…) Ciutat Persona: - Nom Edat Estat civil En casos de deliri, et pots trobar que una persona que està perfectament, en qüestió d’hores, estigui desorientada.
13 2.1.3 Alteració de l’atenció selectiva, sostinguda o dividida Freqüentment es donen quan hi ha dany difús (TEC), però poden donar-se per: - Traumatisme cranioencefàlic: TCE Patologia vascular Demències subcorticals Esquizofrènia Depressió i trastorns bipolars Ansietat i trastorn obsessiu-compulsiu TDAH Apatia Fatiga crònica envelliment Les proves més freqüents per determinar els danys en l’atenció, són:     Atenció selectiva o WAIS (clau de números): hi ha uns números correlacionats amb uns signes, i els has d’anar completant.
o Symbol dígit modalities test (SDMT): es equivalent a l’escala del WAIS de clau de números però es pot fer oralment o per escrit.
o Trail making test: té dues parts, aquí s’utilitza l’A: s’han d’unir els números per ordre.
Atenció sostinguda o Continuous performance test (CPT): errors d’omissió. Hi ha moltes versions, una d’elles és una presentació de lletres alternatives en les que has de prémer un botó cada cop que la lletra es repeteixi. (Un pacient amb una lesió neurològica al frontal, pol tenir una reacció de prémer tota l’estona després de veure una repetició: errors de comissió).
Atenció dividida o Trail making test: té dues parts, aquí s’utilitza l’B: és similar a la A, però s’alternen números i lletres (1, 2, C, D, 5…).
Totes les atencions: o Test of Everyday Attention: prova ecològica perquè tracta de veure com es faria en un entorn natural (tasca de buscar coses en un mapa, simulació d’un ascensor…).
La majoria d’aquestes proves es valora per velocitat. S’ha d’estar atent per valorar quins possibles problemes poden haver-se presentat: falla expressament, no ha entès la tasca… 2.1.4 Negligències És una dificultat per detectar (percebre), actuar i fins i tot pensar en la informació d’una part de l’espai. La lesió més freqüent és un accident vascular cerebral de l’hemisferi dret. El dèficit sempre és contra lateral a la lesió. Un terç de la gent a la que se li veu afectat l’hemisferi dret, no es recupera; però la majoria de gent que té afectat l’esquerra, sí que es recupera. NO és deu a un dèficit sensorial primari o motor.
14 Si té problemes per detectar, quan la negligència és a la part esquerra (lesió a la dreta), només veurà la part dreta. Si és per actuar, al dibuixar, només representarà la part dreta. Si es de pensament, a algú se’l fa imaginar que es troba algun lloc de la seva ciutat i se li demana que recordi que hi ha, només podran recordar allò que hi ha a la part dreta, encara que se li demani que es “giri” imaginant-se en aquell lloc.
Tipus de negligències:   Perceptiva (atencional) vs Motora (intencional) Personal (del propi cos) vs Extrapersonal (dintre d’aquesta trobem: representació centrada en persona [tu ets el punt mig de la negligència, obvies el que hi ha a la teva esquerra], centrada en objecte [cada objecte es valora per separat, només serà capaç de llegir el final de les paraules]).
El més normal és tenir-ho tot, però es donen casos en que no es presenten tots els tipus.
Tareas especificas: ......
03-10-2014 Tema 3. Memòria 3.1 Tipus de memòria   Declarativa (o explícita) o Semàntica: oneixements generals del món que no estan lligats a un particular temps o espai particular.
o Episòdica: coneixement particular lligat a la pròpia experiència del individu. És com la nostre autobiografia.
No declarativa (o implícita) o Procedimental: aprenentatge d’hàbits i habilitats (conduir, tocar la guitarra…). S’aprenen amb la pràctica i costa oblidar-los.
o Priming: apareix quan una experiència prèvia influencia la conducta sense ser-ne conscients (reconeixement d’imatges a trossos, quan més o duus a terme, més fàcil et serà).
o Condicionament o Operativa (de treball) Pacient H. M.  no recordaria el que va sopar el dia anterior perquè té alterada la memòria episòdica. Però si que podria dir que és el que sol menjar la gent d’estats units, si que ho sap, perquè la semàntica no està alterada.
Per gravar la informació és imprescindible el bon funcionament de l’hipocamp (per això el pacient HM no podia generar nous coneixements de cap tipus).
També és imprescindible l’escorça, sobretot el prefrontal en el cas de l’episòdica.
Per la semàntica és imprescindible el sistema límbic.
La memòria s’emmagatzema sobretot a l’escorça. En el cas de l’episòdica, les regions límbiques també tenen molt de pes. La semàntica _____Per evocar la memòria també és l’escorça la que realitza aquesta funció. En el cas de l’episòdica, també està implicat l’hipocamp.
15 Memòria immediata (a curt termini): abocar una informació que s’ha mantingut ininterrompudament.
La diferència bàsica entre immediata i llarg termini és la presencia o no d’un espai de temps en el que la persona està pendent d’una altra informació.
Aprenentatge: és el procés d’adquirir nova informació.
Memòria: persistència d’informació en el temps.
3.2 Trastorns de la memòria: amnèsies Quan parlem d’amnèsia es parla d’un trastorn de la memòria que és molt greu. Les amnèsies es produeixen quan es causa una lesió a:    Lòbuls temporals medials o Anòxia per aturada cardíaca (bilateral) o Altres lesions vasculars o Encefalitis herpètica Diencèfal (talem i cossos mamil·lars) o Síndrome de Korsakoff o Lesions vasculars Cervell basal anterior o Lesions vasculars Foto cervell Lòbuls temporals medials  Quan hi ha una anòxia, l’hipocamp és una de les zones més sensibles a quedar afectada, hi haurà dany al hipocamp. També als ganglis basals i a unes zones anomenades fronteres, que es troben properes als territoris vasculars. Aquestes anòxies es poden donar per ofegament, intoxicació per excés de diòxid de carboni, anòxia prenatal…  Quan hi ha un infart del territori artèria cerebral posterior, també queden afectats els lòbuls temporals.
 Al voltant del 80% tenen el virus de l’herpes simple però hi ha situacions determinades en les que aquest virus ataca i provoca una encefalitis (inflama el cervell). Pot afectar de forma bilateral o unilateral. Sol aparèixer com si tinguessis una grip molt forta: esternuts, vòmits, febre… acaba per marejar-se, desorientar-se… Quan més ràpid es tracti, menys problemes causarà, si no es tracta, pot arribar a ser mortal.
16 Diencèfal  El síndrome de Wernicke-Korsakoff sol donar-se en persones amb alcoholisme i dèficit de vitamina B1 (per desnutrició, anorèxia…). Això fa que es lesionin els cossos mamil·lars i el talem.
Té dues fases, la primera és la Fase Aguda anomenada: Encefalopatia de Wernicke. És un episodi abrupte. Les solen portar al hospital perquè la persona està confusa (amb deliris) i té problemes motors (atàxia: falta de coordinació) i problemes oculars. La majoria de persones mor en aquesta fase (més o menys un 50%). Les persones que sobreviuen passen a una segona fase, Fase Crònica, anomenada Síndrome de Korsakoff. Aquesta fase es caracteritza per tenir amnèsia anterògrada (no podrà guardar nova informació), amnèsia retrògrada amb gradient temporal (no podrà accedir a alguns records, pot arribar a ser fins a 20 anys enrere) però una memòria immediata i implícita preservades.
 Infart talàmic. FALTA Cervell basal anterior Nuclis que es troben a la part inferior de davant del cervell.
 Una de les causes més típiques d’aquestes lesions són ruptures d’aneurisma.
Es poden trencar per un esforç físic i pot causar una hemorràgia.
Amnèsia global transitòria És un trastorn bastant freqüent del que no es coneix ben bé la causa: pot ser vascular, venosa, epilèptica… Està afectada tot tipus de memòria. Sol ocórrer en persones a partir de 50 anys i tindrà problemes per gravar nova informació. Hi ha un trastorn limitat de l’amnèsia però no presenta problemes a nivell de consciència (està desperta, pot pensar i rebre estímuls). En 24hr la persona es recupera (per això s’anomena transitòria) encara que amb pot haver-hi nàusees, marejos… Amb les tècniques de difusió s’ha vist que hi ha lesió a l’hipocamp que després es resol.
3.3 Avaluació de la memòria    Escala de memòria de Wrchsler (WMS-III): et donen puntuació en tres escales de manera que pots veure quin tipus de memòria està afectada.
o Memòria de treball o Memòria immediata o Memòria demorada A més hi ha dues bateries opcionals: una són uns dígits que es diuen en veu alta i el pacient els ha d’anar repetint, l’altre és igual però de manera visual, el pacient ha d’assenyalar ens números representats en uns cubs.
Tomal, test de memòria i aprenentatge: és una bateria de 14 test per a nens. Hi ha valoració verbal i no verbal i s’obtenen índex de memòria generals i específics.
Test Conductual de Memòria Rivermead (/para niños): és un test ecològic, intenta representar i utilitzar la realitat.
17   Rey Auditory-Verbal Learning Test (AVLT): són una sèrie de paraules que el pacient ha d’aprendre en diferents repeticions.
California Verbal Learing Test (CVLT): és igual que l’anterior però amb categories de paraules, així que pot ajudar a valorar la memòria i també les estratègies que utilitzen per organitzar. Hi ha versió d’adults i nens.
Tema 4. Percepció 4.1 De la percepció al reconeixement 4.2 Avaluació neuropsicològica 4.3 Trastorns de la percepció 4.3.1 Agnòsies Trastorns del reconeixement que es donen per lesions en àrees secundaries i terciàries. Quan utilitzem “agnòsic” parlem de gent que anteriorment havia tingut un reconeixement normal i que actualment el té alterat per una lesió (lesió via baja occipito-temporal). Les agnòsies visuals normalment es donen per lesions en els dos hemisferis. Si hi ha una agnòsia visual unilateral, serà per l’hemisferi dret.
Poden ser aperceptives o associatives: Aperceptives Falla la percepció: no poden percebre l’estímul i per tant, no el poden reconèixer.
Tens una visió però aquesta no és definida (no podria reproduir l’objecta copiantlo, tampoc aparellar dos objectes iguals perquè no en percep les característiques similars, tampoc no podria definir l’objecte).
Associatives Hi ha una percepció correcte de l’estímul (et fas una imatge) però no pots reconèixer-lo (podria copiar i aparellar un objecte i també descriure’l, però no podria dir que és l’objecte).
També classifiquem les agnòsies visuals segons quin és l’estímul que no es pot reconèixer:   Modalitat sensorial o Visual (lesions via baixa occipito-temporal) o Auditiva (lesions al temporal): segons el tipus d’estimul que no reconegui, se’n defineixen diferents.
o Somato-sensorial (lesions al parietal) Modalitats específiques o Agnòsia visual per objecte: no vol dir que no reconegui cap objecte, hi ha objectes que reconeix i sobretot i són reals; és més difícil si ho ha de fer a partir d’un dibuix. Quan més “complicat” és l’objecte, més dificultats presentarà (si hi ha diversos objectes damunt dels altres).
18 o o o o o o o o o o Prospagnòsia: problemes de reconeixement de cares. Ni es reconeixen a ells mateixos, si ho fan és per context. FOTOGRAFIA DIAPO RECONEIXEMNT. Generalment tenen una percepció correcte de la cara però no la reconeixen (poden descriure la cara però no dir qui és), per tant solen ser agnòsies associatives. Existeix un test de Benton anomenat Facial recognition.
Agnòsia topogràfica: té una percepció correcte dels llocs i te’ls pot descriure, pot arribar a dir-te quin tipus d’edifici és (una església), però no pot dir-te quina és (l’església de Santa Maria). No té problemes per moure’s per l’espai, així que arribarà a casa seva sense problemes però si li ensenyes fotografies de la mateixa, no la reconeixeria. Sol ser de tipus associatiu.
Acromatopsia (versió aperceptiva de l’agnòsia pels colors; no pot percebre els colors, només percep tons, veu com una escala de grisos) i agnòsia cromàtica (veu els colors però no és capaç de dir quins colors són). En una prova de números per a identificar daltònics, els primers no serien capaços de veure el número i els segons sí, però no sabrà de quins colors està pintat, només que hi ha diversos tons.
Alèxia agnòsica: alteració en el reconeixement de les lletres que produeix una alèxia (problemes de lectura). No reconeix les lletres perquè les lletres no arriben al lloc del cervell en el que en principi s’haurien d’identificar. La lesió és a la part occipital de l’hemisferi esquerra i part del cos callós. Coneix les lletres, l’àrea 39 no està afectada, el problema és a nivell de connexions. Pot escriure però no reconèixer allò que ha escrit (no té perquè donar-se amb agrafia).
Agnòsies auditives per sons Agnòsies verbal pura (problemes per reconèixer el llenguatge, no descodifiques els sons com a llenguatge, senten sorolls) Amúsia (no pot reconèixer cançons: sap que és música però no sap quina cançó és).
Agnòsia tàctil (si li poses un estímul a la mà i l’ha de reconèixer de forma tàctil, no és capaç).
Agnòsia digital (no reconeixes els dits) Desorientació dreta-esquerra (quan ajuntes més d’una d’aquestes agnòsies és dona el síndrome de Gerstmann).
Tema 5. Llenguatge 5.1 Components del llenguatge El llenguatge és una capacitat molt complexa. A nivell clínic es valoren quatre components: FOTO CERVELL - Llenguatge espontani Comprensió del llenguatge (Wenicke, 22) Repetició del llenguatge (Fascicle arquejat) Denominació 19 Els conceptes (com el d’un cavall) està repartit per les tres parts. Qualsevol lesió afecta al circuit i pot ser que et faci fallar a l’hora de dir els noms (una àrea pels noms propis, altres pels comuns…), per tant, els noms queden afectats en totes les afàsies.
Si tenim una lesió a les àrees 22, 39 (lectura, escriptura, càlcul, girus angular), 40 (girus supramarginal) i 44, quedarà afectat el llenguatge.
Quan parlem, utilitzem tot el cervell. El llenguatge va per xarxes i està implicat gairebé tot. Lesions de substància blanca que connectin amb aquestes àrees també poden produir afàsies.
Laterització dels llenguatges La majoria del dretans, tenim el llenguatge a l’hemisferi esquerra; per que s’hi produeixi una Afàsia, la lesió ha de donar-se a l’hemisferi esquerra.
El 70% dels esquerrans el tenen a l’hemisferi esquerra, un 15% el tenen al dret i un 15% és bilateral, per tant, en aquests últims, quedi afecta l’hemisferi que quedi, produirà una Afàsia, però serà menys greu que els altres perquè estarà més repartit. A més, és més fàcil de recuperar.
5.2 Avaluació neuropsicològica Llenguatge espontani Per avaluar el llenguatge espontani, deixarem que la persona parli; fer-li preguntes obertes (“de què treballaves?” “què feies quan et va passar?”…). També se li pot dona un dibuix i li podem demanar que ens el expliqui (pe. Test para el diagnostico de la afàsia de Boston). Després d’analitzar el llenguatge, haurem de decidir si aquest és fluid o no fluid. Per això haurem de: - - - Mirar la longitud de les frases: contar les paraules. A partir de 4 paraules, ja considerem un llenguatge fluid. És la principal i més important.
Prosòdia: entonació de les frases. Hi ha lesions que causen que el pacient tingui un llenguatge aprosòdic. Si té entonació però no és la que hauria de ser, té un llenguatge disprosòdic. Si la prosòdia és exagerada, es parla de híperprosòdia.
Gramàtica: hi ha lesions que causen que la persona sigui agramatical: la persona no utilitza articles, ni preposicions, ni temps verbals (lesions frontals).
És un llenguatge telegràfic. Molt contingut de noms i verbs (no conjugats) però amb molt poques paraules. També hi ha casos on hi ha gramàtica però està mal usada: disgramàtic, si que conjuga i utilitza articles i pronoms però no correctament (afàsies de tipus posterior).
Agilitat articulatòria: gent a qui li costa molt produir els sons (no els canvia, sinó que li costa produir-los).
Altres o Fluids:  Parafràsies fonemàtiques i semàntiques: canviar fonemes (fonemàtica) i canviar paraules que poden o no estar relacionades (semàntiques).
 Neologismes: la persona s’inventa paraules.
20 Jargó: el llenguatge està tan deformat que és com si tingués la seva pròpia jerga.
 Logorreic: no pot parar de parlar.
No fluid:  Parla telegràfica: no hi ha preposicions ni articles, només verbs i noms.
 Lacònic: llenguatge escàs i breu.
 Estereotípia: repetició involuntària de paraules. Es sol donar en persones amb lesions molt grans (extenses), solen repetir unes paraules concretes.
 o Característiques llenguatge no fluid (lesions anteriors): - Baixa longitud Agramàtic Dificultats articulatòries Parafàsies i neologismes Telegràfic i lacònic Parla pobre, escassa i sobretot basada en verbs i noms Característiques llenguatge fluid (lesions posteriors) - Bona longitud Disprosòdic, disgramàtic Bona agilitat articulatòria Amb moltes parafàsies i neologismes Jargó i Logorreic Parla abundant, sense contingut, amb moltes paraules estranyes Comprensió - Designació: Se li demana, per exemple, que senyali una porta, el seu nas… Hi ha un test per analitzar-lo que s’anomena Peabody, Test de Vocabulario en imágenes. Hi ha una cartolina amb 4 imatges, el psicòleg dona un nom i el pacient ha d’assenyalar l’objecte amb el que es correspon. En nens, pot valorar el nivell intel·lectual.
- Ordres: hi ha ordres senzilles (pe. tanca els ulls, treu la llengua… impliquen fer una cosa), ordres semicomplexes (pe. mira darrere teu, senyala el sostre i després el terra… impliquen més coses) i ordres complexes (pe. amb el dit petit de la mà esquerra, tocat l’orella dreta). Podem utilitzar la prova de Pierre-Marie; es donen tres papers de diferents mides i es demana que el gran li doni al psicòleg, el mitja el tiri a terra i el petit se’l guardi. També hi ha el Test de Token, on hi ha unes fitxes de diferents formes, mides i colors i se li demana al pacient que faci diferents coses, per exemple, “toca una rodona”, després, “toca una rodona vermella”, i al final altres ordres complexes com ara bé “toca una rodona vermella si hi ha un quadrat verd”.
21 Repetició - Síl·labes: ma, pa, ta… - Paraules: mama, papa, taula… - Frases: avui fa sol, demà he d’anar al metge… Els pacient de Broca i de Wernicke no se’n sortiran, el primer només repetirà el que ell digui repetidament i el segon s’equivocarà en el que diu. Si que hi ha altres afàsies en les que poden repetir bé. En aquests últims, s’hi pot donar ecolàlia: repeteixen el que li diu l’examinador (pe. L’examinador li demana “digues paraules que comencin per la lletra p”, i el pacient repeteix “digues paraules que comencin per la lletra p”).
Denominació Lesions frontals afectaran molt, sobretot a la consigna fonètica.
- - - Espontània: analitzant el seu llenguatge oral. Si utilitza tota l’estona “allò”, “això”…, no pot denominar bé. Si és una persona de nivell alt, pot ser que faci perífrasis o circumloquis (pe. diu he anat al centre, perquè no recorda com dir Plaça Catalunya).
Per CONSIGNA o Fonètica: dir paraules que comencin per X lletra.
o Semàntica: dir paraules que corresponen a una categoria.
Per CONFRONTACIÓ VISUAL: se li ensenya alguna cosa i se li demana que ens digui el nom. El Test de Denominació de Boston són 60 dibuixos força senzills, la persona els ha de mirar i dir-ne el nom.
Diapositiva RESUM Per avaluar afàsies, el millor test és el Test para el diagnostico de la afàsia de Boston. Té probes en les que pots estar dues hores avaluant, totes les àrees s’avaluen en profunditat. També ens dona un perfil de l’Afàsia que pateix el pacient.
5.3 Trastorns del llenguatge 5.3.1 Afàsies 22-10-2014 Diagnòstic diferencial És un trastorn del llenguatge degut a una lesió cerebral. S’ha de diferenciar de les disfàsies (o trastorn específic del llenguatge, es dona en nens que a l’edat de 7 anys no és capaç de parlar, només dir poques paraules, i entén poques coses; en aquest cas, no s’haurà donat lesió, és una alteració congènita) i de les anàrtries i disàrtries (són trastorns de l’articulació deguts a una lesió; tenen el llenguatge bé, no tenen problemes de comprensió, saben el nom de les coses, però no poden articular correctament. Si la persona pateix anàrtria no pot articular cap paraula; amb la disàrtria no és tan greu).
Etiologia Pot estar causat per: 22     Problemes vasculars TCE Tumoral Demències: no totes les demències causen afàsies però si moltes d’elles.
Tipus d’afàsies El tipus d’afàsia depèn de la simptomatologia, NO del lloc de la lesió.
    Afàsia de Broca: tindrà problemes en l’expressió del llenguatge (no fluid).
Lesió a l’àrea de Broca. Si s’afecta la insula, segurament es tingui afàsia de Broca perquè es troba al final de la cissura de Silvi.
Afàsia de Wernicke: trastorns de la comprensió (fluid). Lesió a l’àrea de Wernicke.
Afàsia de Conducció: fluid. Problemes de repetició, poden comprendre més o menys i són fluids. Lesió al fascicle arquejat.
Afàsia Global: denominar.
problemes per expressar-se, comprendre, repetir i Tenen la repetició més preservada. Cadascuna s’assembla a una de les anteriors però amb la repetició més preservada. Causades per lesions a les àrees relacionades amb el llenguatge però preservat les mateixes.
    Afàsia Motora Transcortical: similar a Broca. No fluid, amb comprensió més o menys preservada però amb repetició. Lesió a prop de Broca.
Afàsia Sensorial Transcortical: similar a Wernicke. Fluid, amb problemes de comprensió però repeteix prou bé. Lesió a prop de Wernicke.
Afàsia Mixta Transcorrtical: similar a la global però amb la repetició més preservada. Lesió a prop de Broca i una altra a prop de Wenicke.
Afàsia Nominal o Anámica: tots els afàsics tenen problemes de denominació però en aquesta afàsia, el més alterat és la denominació. Sol ser una afàsia residual: tenia una de les altres i ha millorant fins a només tenir problemes nominals, és el més difícil de recuperar. No té una clara 23 localització.
Mètode de Naeser Funciona amb tomografies computeritzades. Es pretén que al mirar una tomografia, sàpigues en quin tall estàs, perquè sabent això, sabràs quines àrees pots veure en aquella TC i així, veure quines d’aquestes estan lesionades.
Regla mnemotècnica: Broca: cara contenta B/W: cara indiferent Wernicke: cara enfadada SM: papallona 5.3.2 Alèxies, agrafies i acalcúlies Existeixen alèxies i agrafies sense que hi hagi una afàsia, però normalment venen causades per aquestes.
Alèxia amb agrafia Alèxia sense agrafia o pura o agnòsica: només hi ha un problema de lectura, el problema no és el llegunte sinó que la informació visual no pot arribar al lloc on hauria.
24 Agrafia pura: més rara. Trastorn de l’escriptura deguda a lesió però que no afecta ni llenguatge ni escriptura… Agrafia motora: problemes d’escriptura per lesions cerebrals que afecten a aspectes de planificació; tenen dificultats per escriure perquè no regulen correctament l’acte motor (pe. pacients amb Parkinson).
Agrafia visuoespacial: el problema de l’escriptura es deu al control a l’espai: el pacient ho ubica tot en un lloc concret de la pàgina.
Tema 6. Moviment 6.1 De la intenció al moviment 6.2 Avaluació neuropsicològica 6.3 Trastorns del moviment 6.3.1 Apràxia 6.3.2 Altres trastorns del moviment Tema 7. Funcions executives 7.1 Definició i components 7.2 Avaluació neuropsicològica 7.3 Trastorns de la funció executiva: síndromes disexecutives Bloc III. Patologia cerebral Tema 8. Traumatismes cranioencefàlics 8.1 Mecanismes neuronals 8.2 Classificació de la gravetat 8.3 Seqüeles neuropsicològiques 25 Tema 9. Patologia tumoral 9.1 Conceptes 9.2 Classificació dels tumors 9.3 Tumors més freqüents 9.4 Alteracions neuropsicològiques Tema 10. Patologia vascular 10.1 Neuroanatomia i territoris vasculars 10.2 Factors de risc vascular 10.2.1 Isquèmia: Simptomatologia neuropsicològica per territoris vasculars 10.2.2 Hemorràgia: Simptomatologia neuropsicològica segons el tipus Tema 11. Neuropsicologia de l’envelliment i les demències Tema 12. Neuropsicologia infantil Bloc IV. Pronòstic i tractament Tema 13. Recuperació de funcions 13.1 Mecanismes neurals de recuperació de funcions 13.2 Factors de recuperació 13.3 Intervenció neuropsicològica 26 ...