02 Ansiolítics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 TEMA 2: FARMACOLOGIA DE L’ANSIETAT. TERAPÈUTICA AMB ANSIOLÍTICS: BZD, BUSPIRONA I ANÀLEGS L’ansietat és un sentiment immotivat de temor i incertesa, aprensió i tensió enfront d’una amenaça no identificada que compromet el funcionament de l’individu i implica una reducció de la llibertat personal. L’ansietat normal, no excessiva i de caràcter adaptatiu, serveix per a mobilitzar les operacions defensives de l’organisme, és la base de l’aprenentatge i de la motivació per obtenir plaer i evitar sofriment SIGNES DE L’ANSIETAT Reacció autonòmica (augment del to simpàtic) i de l’eix hipotàlam-hipòfisi-adrenal amb l’alliberament de catecolamines adrenèrgiques incrementada, així com alteració de nivells de neurotransmissors, amb elevació de serotonina i dopamina i disminució del GABA, a nivell del sistema límbic Ansiolisi: reducció de l’ansietat sense que hi hagi una disminució de les capacitats mentals o motores FÀRMACS ANSIOLÍTICS • Moduladors dels receptors GABA-A: BZD (els anàlegs no) • Agonistes parcials del receptor de serotonina 5-HT 1A: buspirona • Altres (en alteracions psicòtiques) • Antihistamínics • Antidepressius • β-blocadors adrenèrgics: control de taquicàrdies, sudoració, tremolors.. relacionades amb el procés ansiós BZD D’elecció en els trastorns d’ansietat generalitzada que requereixen tractament immediat i crisis d’angoixa Tractament sempre a curt termini: control del moment àlgid d’ansietat i posterior substitució per altres fàrmacs, especialment antidepressius Parcialment eficaces en fòbies: només en els pics de fòbia, no per evitar-los No són d’utilitat contrastada en trastorns de pànic, obsessius-compulsius o post-traumàtics (alguns individus responen bé al tractament i d’altres no, els estudis són controvertits) S’utilitzen: • BZD de vida mitja: lorazepam, alprazolam, flunitrazepam • BZD de vida llarga: diazepam, clonazepam BUSPIRONA I ANÀLEGS Són agonistes parcials del receptor 5HT-1A, presinàptic i postsinàptic. A nivell presinàptic es produeix una inhibició de l’alliberament de serotonina, de manera que es disminuirà l’activitat de les neurones serotoninèrgiques. Si això es produeix de manera crònica, es poden desensibilitzar els receptors. A més, la buspirona pot actuar a nivell dels receptors 5HT-2A postsinàptics provocant un bloqueig de la unió del NT al seu receptor i impedint així la seva acció.
Avantatges vers les BZD: • No provoquen sedació ni tolerància, tampoc dependència ni risc d’addicció • Menors efectes indesitjats en general • No presenten tolerància creuada amb les BZD • No existeix potencial d’abús Desavantatges • No presenten efecte immediat, sinó que l’activitat es nota a partir d’unes 2-3 setmanes • 2a línia en el tractament de l’ansietat 1 de 2 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 ANTIHISTAMÍNICS Hidroxicina o altres H1 de 1G β-BLOCADORS Quan l’ansietat va acompanyada d’efectes simpaticomimètics (tremolor, taquicàrdia, sudoració…): tractament simptomàtic dels símptomes vegetatius Propranolol: vigilar molt amb pacients hipotensos o asmàtics Clonidina: alternativa, agonista α2 que actua com a bloquejant adrenèrgic perquè presenta efecte presinàptic ANTIDEPRESSIUS (AD) D’elecció en ansietats cròniques, s’obté major eficàcia en tractament a mig-llarg termini Imipramina, venlafaxina, clomipramina o ISRS També són eficaços en el tractament de determinades fòbies, pànic, trastorn obsessiu-compulsiu..
No presenten sedació ni potencial addictiu, però el seu inici d’acció és lent (mínim 2 setmanes en aparèixer) NEUROLÈPTICS DE 2G / ANTIPSICÒTICS Molt efectius en la teràpia esquizofrènica, però lligats a múltiples efectes adversos. S’usen bàsicament els de 2G perquè presenten menys efectes secundaris: els més característics són la risperidona, quetiapina i olanzapina.
Fàrmacs de 3a línia, en dosis baixes (més baixes que en el tractament de trastorns psicòtics), quan no hi ha resposta a altres fàrmacs PÀNIC Sentiments de terror i ansietat sobtats, espontanis i inesperats. Equivalència autònoma de l’ansietat, desig de fugir de la situació i tornar a un lloc segur.
Simptomatologia dels atacs de pànic: • Respiració agitada, palpitacions, taquicàrdia • Vertigen, sentiments inestables o debilitat • Tremolors, suor i sufocació • Nàusees, dolors abdominals, dolor al pit • Por a morir, por d’embogir o de fer alguna cosa de forma incontrolada FARMACOTERÀPIA DE L’ANSIETAT Els trastorns aguts pràcticament sempre es poden tractar amb BZD, però en canvi en els crònics quasi bé sempre s’opta pels AD. Mai BZD ni buspirona en casos crònics: estudis amb resultats contradictoris FITOTERÀPIA EN ANSIETAT I DEPRESSIÓ La valeriana (Valeriana officinalis) actua com a ansiolític i sedant lleu degut als seus olis essencials i valepotriats, que potencien l’activitat del GABA. Si el procés ansiós és lleu, la valeriana resulta d’elecció: no presenta efectes adversos ni contraindicacions 2 de 2 ...