Resum (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Opinió Pública
Año del apunte 2013
Páginas 8
Fecha de subida 10/06/2014
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Opinió Pública – 1 DEFINICIÓ OPERATIVA opinió pública és l'expressió de qualsevol col·lectiu que tingui la capacitat de manifestar-se al voltant d'un objecte públic o privat, però d'exposició pública, en un àmbit socialment visible.
TRETS NODALS (1) les opinions sempre són relatives, (2) les opinions són susceptibles al canvi segons l'esperit de l'època, (3) les opinions són judicis de valor més que de fets.
PER DEFINIR LA OP (1) idea: què s'entén com a opinió, (2) subjecte: qui opina, (3) objecte: sobre què s'opina, (4) àmbit: espai on s'expressa l'opinió. Segons el grau d'especificació d'aquests quatre elements, es pot classificar la definició com a ÀMPLIA o ESTRICTA. [veure definicions de diversos autors] DISCURSOS HISTÒRICS opinió com a coneixement imper fecte, imatge que no necessàriament té a veure amb la realitat.
DISCURSOS MODERNS opinió com a àrbitre en el conflicte d'interessos que dirimeix qui té el dret de governar, opinió dels líders o representants dels ciutadans informats, d'elaboració racional i compromesa amb el bé comú.
ESPECIFICACIONS DE LA DEFINICIÓ (1) qualsevol en pot ser subjecte, (2) l'objecte pot ser públic o privat sempre que es manifesti públicament, (3) l'àmbit ha de ser socialment visible, (4) heterogeneïtat: no tothom opina el mateix i no tothom opina de tot, (5) l'opinió predominant pot no coincidir amb la majoritària, (6) pot ser una opinió informada o densinformada, (7) es pot entendre de manera agregada o discursiva.
T1 Força del grup imprescindible per sostenir una opinió.
ACTITUD predisposició o mode d'orientar-se cap a aspectes diferenciats de la realitat del subjecte (tendències): (1) amb estabilitat temporal, (2) de tipus conservador o progressista, (3) amb components afectius (sentiments), cognoscitius (conei xement) i conatius (impulsos).
VALOR meta o fi transituacional que expressa interessos (col·lectius i/o individuals) relatius a un tipus de motivació; apresos en els processos de socialització.
CREENÇA coneixement fermament assumit respecte d'una cosa, més o menys general.
MARC MENTAL forma d'entendre/percebre/enfocar els temes sobre els què s'expressa una opinió.
nivell super ficial - opinió més públic - marc mental - actituds nivell profund - valors privat PSICOLOGIA estudia la conducta de l'individu →OP agregada SOCIOLOGIA estudia la conducta del grup →OP discursiva Quan les opinions individuals s'agrupen, la col·lectiva preval.
L'individu ja no actua exclusivament mogut per les seves necessitats i ideologies, es veu limitat en lligar-se als altres.
PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA opinió pública com a opinió col·lectiva que sobrepassa la suma de les opinions individuals i genera un efecte multiplicador: (1) convergència d'opinions i actituds fonamentals que es recolzen entre sí, (2) consciència de formar part d'un tot dinàmic que demanda notorietat i es dirigeix a un mateix objectiu, (3) enfrontament de les opinions pròpies amb les dels demés, on es creen corrents d'opinió que duen al consens o al conflicte.
CANALS D'EXPRESSIÓ (1) centrals: mitjans de comunicació, (2) perifèrics: rumors, microàmbits territorials, manifestacions, por tadors d'opinió, etc.
COL·LECTIU (1) suposa un nombre important de persones: no totalitat, (2) no és necessària la proximitat física entre els membres, però sí l'expressió en l'espai públic, (3) solen tenir un caràcter racional però poden ser irracionals, (4) formen agru pacions naturals i espontànies, sense organització prèvia, (5) es mouen per interessos similars i/o estan exposats a estímuls semblants: monotemàtics, organitzats o ideològics.
FUNCIONS OP (1) control del comportament d'individus i grups, (2) legitimació del poder, (3) vigilància/control de la vida política, (4) enviament de demandes al sistema polític.
Opinió Pública – 2 PROCÉS DE FORMACIÓ DE L'OP CRITERI HISTORICISTA • SOCIETATS PREINDUSTRIALS grups de ciutadans que es reuneixen per discutir qüestions públiques (problemes de la comunitat) i consensuar l'acció →proximitat física, participació directa • SOCIETATS INDUSTRIALS (1) uns pocs fan arribar la seva opinió a moltes persones, (2) anonimització, (3) inter pretació en mans dels experts, (4) àmbit d'expressió més ampli, (5) expressió constant i ràpid canvi d'opinions.
CRITERI DE DINÀMIQUES SOCIALS punt de vista discursiu • ESQUEMA SEQÜENCIAL (1) fases de construcció de l'opinió pública: (I) personal, (II) social, (III) política; (2) dispo sitius que faciliten la transformació de dinàmiques d'opinió en OP: (I) empresaris cognitius, líders formals, líders co municatius, líders informals, selecció i emmarcament d'allò sobre el què hem d'opinar, (II) debats públics mediats, (III) clima d'opinió condicionant.
• INTERACCIÓ ENTRE ESFERES PÚBLIQUES (1) esfera central: (I) opinions que tendeixen al consens i a la legiti mació del poder, (II) institucions polítiques, informatives i demoscòpiques, (III) opinió pública manipulada.
• BUBBLE-UP dels públics cap a les èlits.
• SALT D'AIGUA de les èlits cap als públics: (1) inquietuds de les èlits econòmiques i socials, (2) traslladades a èlits polítiques i de govern, (3) circulen per les xarxes de comunicació, (4) arriben als ciutadans a través dels líders de comunicació locals.
T2 RECORREGUT HISTÒRIC PEL CONCEPTE D'OPINIÓ segons (1) relacions horitzontals, (2) relacions verticals, (3) comunicació po lítica, (4) participació del poble en assumptes polítics.
MÓN CLÀSSIC (1) opinió com a semi-saber o coneixement parcial de la realitat, basat en impressions o ambigüitats, (2) opinió com a saber probable o coneixement aproximat, camí per a interpretar la realitat, (3) opinió com a aparença/suposició/ fama: suport al poder, opinió popular unànime, “delators”, foro romà, distinció entre espai públic i privat...
EDAT MITJANA (1) desaparició de distinció entre esfera pública i privada, (2) teocràcia, (3) joglars guardians de la fama del poder.
RENAIXEMENT (1) antropocentrisme, mètode científic, reforma religiosa, (2) impremta i premsa, (3) públic lector i públic polític.
IL·LUSTRACIÓ tolerància religiosa traslladada al camp polític, primeres teories democràtiques de la cosa pública: (1) Höbbes: opinió com a consciència, esfera privada, (2) Locke: llei divina, llei civil i llei de l'opinió, sobirania popular i propietat privada com a drets naturals, (3) Hume: opinió favorable com a element per a sostenir governs, (4) Rousseau: opinió pública com a poder institucionalitzat per vetllar pels bons costums, censura = no voluntat general, contacte social = restaurar estat natural en estat social.
FISIÒCRATES moviment intel·lectual francès defensor de l'absolutisme il·lustrat: (1) omnipotència de la naturalesa, (2) propietat de la terra = dret i font de riquesa, (3) llibertat, laisser faire, no lleis humanes, (4) despotisme legal però cal minimitzar l'actuació del rei, (5) govern de l'opinió pública per mitjà del rei, doble autoritat: (I) il·lustrats, savis, determinen l'OP, (II) governants la posen en pràctica.
DECLARACIONS DE DRETS revolució americana i revolució francesa, nous drets que garanteixen el ple desenvolupament de l'OP, sobirania popular + llibertat d'expressió + dret a l'educació.
T3 TRADICIÓ CLÀSSICA estudis històrics de les ciències polítiques des d'una visió teòrica o especulativa, intent de definir OP.
TRADICIÓ EMPÍRICA estudi d'una determinada població com a tendències manifestades d'OP (decisió de vot, de consum).
LIBERALISME POLÍTIC (1) igualtat: no autoritat per herència o privilegi, (2) llibertats civils: llibertat de pensament, d'expressió, d'acció, manifestació i associació, (3) llibertats públiques: llibertat de premsa, de reunió, de manifestació, d'associ ació, (4) limitació dels governants per institucions, separació de poders, sistema de representacions →eleccions, (5) pluralisme polític, (6) separació del poder polític i econòmic.
Opinió Pública – 3 LIBERALISME ECONÒMIC (1) propietat privada: béns de consum i béns de producció, (2) llibertat d'empresa: no autorització ni tu tela de l'Estat, (3) llibertat de comerç: competència o llei de mercat.
LIBERALISME opinió pública com a resultat del pensament de tots aquells ciutadans interessats en un tema, reclamen la substitu ció del règim s'autoritat per un règim d'opinió, articulat en: (1) societat civil = esfera del privat, (2) Estat = esfera del públic, (3) públic = persones de la societat civil que s'interessen pels assumptes públics i el poder (propietaris, bur gesos i il·lustrats).
Premsa independent: òrgan crític del públic racionat.
Ciutadans, en política: representants i OP.
ESFERA PRIVADA →ESFERA PÚBLICA →PODER POLÍTIC →GOVERN →retroalimentació.
MARXISME mode de producció capitalista, societat burgesa: (1) treball del proletariat com a mercaderia, acumulació de capital per part de la burgesia, (2) falsa consciència, doble alineació entre capitalistes i proletaris.
No hi ha una OP general com a expressió de la societat civil, sinó tantes com classes socials.
El que normalment s'entén com a OP no és sinó l'opinió de la classe dominant.
Crítiques de Marx a l'OP lliberal: (1) l'OP no vetlla pels interessos de la societat, sinó per preservar els interessos de classe, (2) els qui exercien el poder polític són alhora subjectes de l'OP burgesa, (3) la discussió i el debat no te nen per què portar la veritat i la raó.
El govern i la població no estan en paral·lel encara que la teoria digui que sí.
TEORIES SOBRE LA IRRACIONALITAT DE L'OP PSICÒLEGS DE MULTITUDS explicació psicològica (basada en instints) de certs comportaments socials (multituds) →opinió de les majories; més poder, menys raó. OP no com a expressió d'un debat raonat, sinó com a resultat d'una força ins tintiva col·lectiva que “es racionalitza”: (1) supraindividual dominat per l'inconscient, (2) llei de la unitat mental i dis solució del sentit de responsabilitat (3) sentiment de poder i acció dels líders.
La part inconscient del nostre cervell ens permet connectar amb altres individus, per això ens deixem endur pel sentiment de la multitud, inexplicablement, de vegades sense lògica.
En la societat manen aquells qui tenen més poder de manipulació sobre la multitud (ex.: Hitler).
LA SOCIETAT DE MASSES societat caòtica, destructiva, alienant, uniforme, mediocre i manipulada per uns líders; l'èlit virtuosa i racional queda relegada a un segon pla; societat aliena al què passa al seu voltant.
«Desaparició general dels elements de diferenciació que diversificaven internament les societats del passat, així com el resultat paral·lel d'una pèrdua del sentit del sagrat: la tecnologia, l'abundància econòmica i la igualtat políti ca han creat una societat homogènia, en què els homes són presa de les forces impersonals de la burocràcia i de la regimentació, sent el fanatisme ideològic el seu únic i fatal refugi de desert moral creat per l'apatia generalitzada i la incredulitat secular.» Giner Causes: (1) expansió del capitalisme i industrialització, (2) creixement urbà i demogràfic, (3) tendència a l'igualita risme, (4) enfortiment de l'Estat i la burocràcia, (5) mitjans de comunicació de masses.
Cultura de masses: debat entre apocalíptics i integrats. Es crea ideal de massa, alguns hi poden accedir, altres no.
IDEOLOGIA (1) Marx: falsa consciència; (2) Gramsci: hegemonia, un convenç a tota la societat de què és millor, manipulació, (I) so cietat política o Estat →coerció i repressió, (II) societat civil →cultural i ideològica; (3) Althusser: aparells ideolò gics de l'Estat.
CONSTRUCCIONISME (1) ideologia: tot pensament és ideològic, (2) sentit comú: construcció social creada en els processos de socialització, (3) OP: pensament col·lectiu, quotidià i conflictiu, expressat públicament i fortament condicionat per diferents factors de la societat →estructura social, poder, interessos de grup, esdevenir diari, mdc... (I) posició de consens: influències diverses, combinació de racionalitat i irracionalitat, (II) relativisme: l'OP no es pot deslligar de la societat que la produeix, (III) renúncia a cercar la veritat.
Opinió Pública – 4 SOCIOLOGIA EMPÍRICA (no especulativa, de caràcter científic), tècniques de mesura d'opinió: mètode representatiu, estudis de mercat, mesura d'actituds; aplicacions →(1) comercials: marketing i publicitat, (2) polítiques: enquestes d'intenció de vot, tècniques quantitatives, tècnica de sondeig, (3) d'opinió: baròmetres i mesura d'audiència radiofònica.
OP = “el que mesuren les enquestes” = agregació d'opinions individuals; focus interès: individual/psicològic/social; preferències del públic en diferents moments, oscil·lacions temàtiques.
Problemes: (1) no explica l'origen ni prediu l'evolució de les opinions, (2) no té en compte que l'OP és un procés fruit de la interacció, (3) no tots els ciutadans són competents ni estan informats en el mateix grau, (4) té problemes per detectar fenòmens d'inhibició d'opinions, (5) la formulació de les preguntes introdueix biaixos, (6) falsa idea de son deocràcia.
T4 OP EN RÈGIMS AUTORITARIS no legitimada per controlar políticament els governants (paper d'aquiescència).
OP EN RÈGIMS DEMOCRÀTICS base del govern, amb qui manté connexions eficaces; el règim polític incideix en l'OP amb la per suasió exercida a través de la comunicació política. Democràcia (1) representativa: OP agregada, (2) directa: OP discursiva, (3) deliberativa: segueix l'OP agregada i fomenta l'OP discursiva.
Actors polítics que intervenen en la formació d'OP: (1) governs, (2) partits polítics, (3) think tanks = experts investi gadors, (4) lobbies = grups de gent amb la mateixa opinió, (5) spin doctors = relacions públiques.
COMUNICACIÓ POLÍTICA engloba la majoria d'activitats persuasives realitzades en l'espai públic, té com a funcions: (1) facilitar informació als governants per a l'adopció de mesures, (2) facilitar el compliment de les mesures adoptades per part de la ciutadania, (3) facilitar la legitimació de l'autoritat, (4) donar a conèixer diferents postures polítiques i perme tre l'assoliment de consensos.
La comunicació política és l'activitat de determinades persones i institucions (polítics, comunicadors, periodistes i ciutadans) en què, com a resultat de la interacció, es produeix un intercanvi de missatges amb què s'articula la presa de decisions polítiques i la seva aplicació en la comunitat.
ÀREES D'ESTUDI DE LA CO.PO. (1) anàlisi de discursos polítics, (2) anàlisi de processos polítics, (3) anàlisi d'accions de comuni cació: debats, publicitat, esdeveniments, ficció xarxes socials... (4) anàlisi de la mediació en els missatges polítics: (I) relació entre polítics i periodistes, (II) rutines periodístiques, (III) aplicació de la lògica mediàtica als processos polítics, (IV) creació de climes d'opinió per part dels mitjans, etc. (5) anàlisi dels efectes dels missatges polítics.
EIXOS D'ANÀLISI DE LA CO.PO. (1) eix territoris/arenes: uns agents o organitzacions que interactuen en uns espais predefinits, (2) eix acció/recepció: mecanismes d'activació de la co.po. (I) teleològics: intencionats, evidents, no amagats, (II) axiològics: basats en valors i criteris ètics, (III) afectius: recursos psicològics/emocionals per modificar conductes, (IV) rutinaris: irreflexius però no irracionals, casuals, (V) dramatúrgics: representació, posada en escena, (VI) co municatius: arguments racionals que justifiquen la conducta i respostes lògiques segons el que els altres han dit.
MDC I CO.PO. els mitjans com a gatekeepers seleccionen/sintetitzen/modifiquen/transformen les informacions disponibles en missatges, criteris de selecció: (1) atractiu per l'audiència, (2) accessibilitat de les informacions, (3) condicions tèc niques, (4) espai i temps disponibles.
NIVELLS DE MEDIACIÓ PERIODÍSTICA* (1) característiques personals del periodista: periodista individual, experiència personal, criteri subjectiu, (2) rutines professionals: model organitzacional-burocràtic, interessos del mitjà, (3) pressions econòmiques: allò més rendible econòmicament, (4) circumstàncies tecnològiques: imatges, vídeos, etc. (5) pautes culturals: què li interessa a la gent.
MODELS DE RELACIÓ ENTRE MITJANS I PODER POLÍTIC** • MODELS NORMATIUS (1) teoria liberal de la premsa: la premsa és el quart poder que vigila i controla el poder po lític (pluralisme), en una societat democràtica hi ha una informació lliure i de qualitat, (2) teoria de la responsabilitat social la premsa ha de servir al poder polític i ha d'estar sotmesa a un control estatal (model de poder elitista pur).
• MODELS FÀCTICS (3) model de l'adversari: periodistes i polítics estan en conflicte permanent (pluralisme/elitisme pur), (4) model de l'intercanvi: periodistes i polítics són interdependents (model de poder elitista institucional).
ACTITUDS DE PERIODISTES RESPECTE POLÍTICS (1) passiu-neutral: objectiu, unidireccional, (2) actiu-neutral: crític, escèptic, (3) passiu-advocat: imparteix la ideologia del polític, (4) actiu-advocat: defensa la ideologia del mitjà.
Opinió Pública – 5 Criteri de decisió * Recollida i organització de la informació Paper del periodista Concepció de l'audiència Investigació Watchdog Ciutadà compromès Personalitzades Independència amb allò públic Prioritat a les fonts oficials Preservar l'oficialitat Audiència Simbiòtiques: Imparcialitat interessada en uns se serveixen dins l'oficialitat el govern dels altres Model del periodista Coneixement individual personal Model organitzacionalburocràtic Burocràtic Model econòmic Rendibilitat econòmica Model tecnològic Immediatesa Marketing (màxima visi- Proveïdor de bilitat als anunciants) continguts Informatització ** Forma de control Agenda política Elitisme pur Esfera pública dominada per classes dirigents Coercitiva Pluralisme Esfera pública oberta al debat i a les demandes socials Innovadora Elitisme institucional Transmissor Agenda informativa Relacions premsa-govern Pauta de gatekeeping Espectadors Acomodatícies Plausibilitat de la notícia Voyeurs Marcades pel seguiment en temps real L'audiència decideix què és notícia Model normatiu Model fàctic Silenciada o Responsabilitat No admet participació Poder: co.po.
marginada social de la ciutadania Inclusiva Liberal Interdependència Combinació de institucional entre polítics, Cooptadora Institucional responsabilitat periodistes i ciutadans social + liberal (regles del joc) Poder: mdc Model obert Intercanvi Uns mecanismes regulats permeten la participació de la ciutadania CARACTERÍSTIQUES COMUNICACIÓ ELECTORAL (1) caràcter de competició entre les diferents opinions polítiques →més evi dent en campanya, (2) sotmeses a imposicions de caràcter legal, (3) resultats finals objectius.
FASES COMUNICACIÓ ELECTORAL • ANÀLISI DEL CONTEXT (1) delimitacions territorials, de votants i del sistema electoral, (2) marc legal: publicitat, terminis, finançament, mdc... (3) perfils d'electors a qui cal dedicar una atenció especial: segons (I) la situació del mercat → adquirits, fràgils, potencials, (II) les dades demogràfiques →nous votants, dones, tercera edat, (III) la participació →abstencionistes, (IV) el moment en què es decideix el vot →indecisos, (V) la motivació del vot →de càstig, útil, bandwagon, underdog...
• PLANIFICACIÓ I ELABORACIÓ DEL MISSATGE components indispensables: (1) imatge del partit → ideologia, trajectòria històrica, elements simbòlics →logotip, (2) imatge del programa →solucions a problemes específics → issues, (3) imatge del candidat →biografia personal, professional, ideologia, característiques comunicatives, com petència, fiabilitat, lideratge →elements atractius pels mdc →moltes vegades no es parla del partit sinó del candi dat, la cara coneguda, que és un indicador de la política que porta darrere.
Personalització de la política: com a (1) condensació d'imatges, (2) mitificació, (3) hipersimbolització, (4) merca deria, (5) ocultació de la realitat política.
• EXECUCIÓ (1) disseny d'un eslògan, (2) organització d'esdeveniments →trobades amb els votants, debats elec torals, (3) disseny de la publicitat electoral: (I) aparició del candidat, (II) aparició de testimonis, (III) d'atac o de reforç, (IV) d'issue o d'imatge →racional/informativa o emocional, (4) ús de tècniques informatives per tal de pre sentar els missatges electorals com a notícies: (I) criteris de notabilitat →novetat, conflictivitat, actualitat, proximi tat i rellevància pública, (II) adaptació a les formes pròpies dels mitjans →notes de premsa, comunicats oficials, ro des de premsa en horaris de notícies per sortir en directe, (III) presentació formal similar a la de les notícies, (IV) adequació als ritmes informatius.
• AVALUACIÓ recompte del nombre de vots Opinió Pública – 6 CARACTERÍSTIQUES COMUNICACIÓ INSTITUCIONAL (1) subjectes = persones i institucions que ostenten el poder, (2) finalitat d'exercir i distribuir el poder i realitzar el bé públic, (3) aplicació de llarga durada.
TÈCNIQUES COMUNICACIÓ INSTITUCIONAL • CESSIÓ D'INFORMACIÓ criteris a tenir en compte, importants perquè els ciutadans no es preocupen per la políti ca tant com el partit voldria: (1) equilibri entre conflicte i consens, (2) equilibri entre immediatesa i allargament de terminis, (3) dir la veritat, no mentir, (4) mantenir bones relacions, evitar adversaris, (5) avançar-se a les necessi tats dels mitjans, (6) no privilegiar mitjans o periodistes, (7) equilibri d'informació atractiva pels mitjans i per la insti tució, (8) adequar-se als ritmes informatius, (9) racionar l'ús de notes de premsa, rodes de premsa i entrevistes.
• OCULTAMENT D'INFORMACIÓ (1) mentida inadvertida: el portaveu no és conscient que menteix, (2) confusió intencionada, (3) neutralització d'informació negativa, (4) off the reord →confidència amb periodistes, (5) cortina de fum →potenciar altres notícies per amagar allò negatiu, (6) filtracions.
• ORGANITZACIÓ D'ESDEVENIMENTS • PUBLICITAT INSTITUCIONAL IMATGE PRESIDENCIAL trets propis + trets atribuïts, estratègies: (1) personificació de la institució, (2) estatalització del govern.
INTERNET I PARTICIPACIÓ POLÍTICA globalització de la informació, transformació de l'espai polític, (1) visions optimistes: (I) elec torat més informat i participatiu, (II) desenvolupament i cooperació entre moviments socials i grups d'interès, (III) democràcia directa →votar per internet; (2) visions pessimistes: (I) societat dividida digitalment →no tothom té ac cés o sap com utilitzar Internet, (II) pèrdua de fiabilitat →només reforça a aquells que tenen la voluntat d'informarse, (III) saturació d'informació.
T5 EFECTES PERSUASIUS DELS MITJANS EN OP tot tipus de pensament, comportament o coneixement cultural que es produeix pels impactes dels mitjans sobre una mateixa audiència en el decurs d'un temps.
NIVELLS D'ANÀLISI D'EFECTES sabem que hi són però són difícils de predir i explicar, creiem que els mitjans només afecten als altres i això també complica la definició, anàlisi segons (1) l'àmbit psicològic en què actuen: cognitius, actitudinals o conductuals, (2) la perspectiva temporal: immediats, a m/t o a ll/t, (3) la perspectiva de l'emissor: intencionats o no, (4) la perspectiva del receptor: individuals o col·lectius.
EFECTES DIRECTES fins els anys 30, guerres mundials i propaganda bèl·lica, manipulació govern, mdc de masses: els receptors de la comunicació eren éssers passius, només responien a estímuls i ho feien de manera mecànica i homogènia → metàfora de l'agulla hipodèrmica →absència d'investigacions empíriques serioses sobre la recepció de missatges, fruit de prejudicis; tot allò nou fa por.
Guerra dels mons (1938), Orson Welles: “demostració” de la teoria de l'agulla hipodèrmica →poder dels mdc.
Cantril (1940), 4 tipus de reaccions: (1) no creure's l'emissió en comprovar-ne la naturalesa, (2) no creure's l'emissió en contrastar-la amb altres informacions, (3) creure's l'emissió tot i contrastar-la amb altres informacions, (4) creu re's l'emissió sense fer cap comprovació.
Walter Lippmann (1922) →únic autor teòric que es recupera a les teories actuals, investiga i aprofundeix més que els altres: l'OP es construeix a partir de representacions, esquemes mentals i imatges simbòliques sobre la realitat social, aquestes només representen parcialment la realitat, apliquen estereotips, en la formació dels quals tenen un paper clau els mdc i tenen menys perden pes (abans era al revés) les vertaderes relacions socials i familiars.
EFECTES LIMITATS O MÍNIMS anys 40-60, (1) importància de les variables intervinents: actituds/creences/predisposicions prèvies a la recepció de missatges, tenen a veure amb els grups socials on es pertany, factors que determinen el grau d'in fluència del missatge dels mdc, (2) teoria de l'exposició selectiva: ens exposem només a aquells missatges afins amb les nostres actituds, (3) teoria del flux de comunicació en dues fases: el líder d'opinió filtra i re-interpreta els missatges per als seus iguals, importància de les relacions interpersonals.
Model de persuasió d'elaboració probable →(1) efectes persuasius: creació d'opinions i actituds, modulació de la intensitat de les actituds, desplaçament d'opinions, (2) dues rutes per a la creació i descodificació d'efectes persu asius, utilitzades segons la probabilitat de la persona d'aplicar una ruta o l'altra: (I) central →el receptor es fixa en els arguments del missatge, els contrasta i els accepta →arguments racionals amb efectes permanents; (II) perifè rica →efecte produït només si el missatge resulta agradable →arguments emocionals, efectes efímers.
Opinió Pública – 7 EFECTES PODEROSOS SOTA CONDICIONS LIMITADES a partir dels anys 70, efectes heterogenis, causes: (1) canvis en sistema comunicatiu, (2) refutació de la teoria de l'exposició selectiva: (I) les opinions sobre què cal i què no cal consumir es basen en informació extreta principalment dels propis mitjans, (II) homogeneïtzació dels continguts mediàtics; (3) condicions limitades: efectes a nivell cognitiu, indirecte i acumulatiu →no som capaços de ser selectius, per po der triar hem d'estar informats i la informació ens prové precisament dels mdc, que ens inculquen allò que ens ha d'agradar o no.
TEMATITZACIÓ, Niklas Luhmann: OP = instrument al servei del sistema polític; reducció de la incertesa i ordenació del món social a través del plantejament de temes institucionalitzats als mdc; descobriment de nous efectes: (1) agenda setting → mdc diuen sobre quins temes és important pensar i tenir una opinió, (2) priming →proporcionen pautes d'avaluació de l'entorn social i polític, (3) framing →proporcionen marcs cognitius per interpretar els temes plantejats.
TEORIA DE L'ESPIRAL DEL SILENCI, Elisabeth Noelle-Neumann: la gent tendeix a comentar en públic les seves opinions quan per cep que són socialment majoritàries, i a inhibir-les quan percep que són minoritàries, per por a l'aïllament; això desemboca en una espiral en què les opinions percebudes com a majoritàries encara ho semblen més per la inhibi ció de les percebudes com a minoritàries →mdc donen més presència a certes opinions i les tracten positivament, influeixen en la percepció de quina és l'opinió més forta: (1) els individus posseïm un òrgan quasi-estadístic per per cebre de forma immediata i precisa la distribució i la intensitat de l'OP, (2) la por a l'aïllament s'imposa al desig d'ex pressar una opinió minoritària, (3) s'imposa la tendència a parlar d'allò que és majoria, autocensura de les minories, (4) els mitjans creen una pressió ambiental que ajuda a fer la “OP majoritària” dominant →idea feixista: tots iguals.
Evidències empíriques: (1) enquesta per comprovar l'existència del sentit quasi-estadístic d'estimació d'opinions majoritàries →sobre un tema controvertit, apartheid; (2) enquesta sobre l'efecte “vagó de tren” →una persona entra al tren i comença a explicar la seva opinió, contrària a la majoritària, què passa? la gent intenta discutir-hi o convèncer-lo, o calla?; (3) efecte dels mdc en clima preelectoral a Alem anya →els alemanys estan començant a perdre la por d'expressar la seva opinió encara que aquesta sigui minoritària.
Crítiques principals: (1) posada en dubte del sisè sentit quasi-estadístic, (2) la por a l'aïllament no actua en tothom ni en tots els temes amb la mateixa intensitat, (3) no explica el canvi social, (4) els ciutadans no només avaluen la realitat social a través dels mdc.
T6 ENQUESTES procediment per aconseguir informació (opcions) d'un grup de subjectes (mostra) que pretén representar un univers major (població), dins d'uns marges d'error controlats (probabilitat). Fases: (1) determinar la grandària de la mostra, (2) escollir la mostra, (3) dissenyar el qüestionari, (4) realitzar les entrevistes, (5) processar les dades, (6) analitzar i interpretar els resultats.
ERRORS EN LES ENQUESTES (1) de no observació o no cobertura, (2) de mostreig: grandària de la mostra, nivell de confiança, procediment de selecció, heterogeneïtat de l'univers... (3) de no resposta, (4) de qüestionari, (5) dels entrevistats: biaixos de resposta.
TRACTAMENT PERIODÍSTIC DE LES ENQUESTES èmfasi en el pronòstic i ocultació del caràcter probabilístic; errors: (1) presentar dades fora de context, (2) biaix ideològic en la interpretació de resultats, (3) omissió de la incidència dels NS/NC, (4) falses enquestes →enquestes online.
Normatives que regulen la publicació d'enquestes: (1) prohibició de publicar sondejos electorals els cinc dies ante riors a la celebració de les eleccions, (2) obligació d'especificar l'entitat que duu a terme l'enquesta, les caracterís tiques tècniques, la relació de preguntes plantejades i el nombre de persones que han contestat i que no.
Altres especificacions desitjables: finançament, autoria de la interpretació, univers, marge d'error, representativi tat de la mostra, període de realització de l'enquesta.
REPERCUSSIONS SOCIO-POLÍTIQUES DE LES ENQUESTES (1) negatives: estímul del pessimisme antidemocràtic, foment del po pulisme, tirania de la majoria, substitució del diàleg públic, canalització de l'atenció popular, banalització de cam panyes electorals; (2) positives: donen a conèixer de manera fiable les tendències d'opinió de la societat, proporci onen una base empírica per fer prediccions i relacionar l'opinió amb variables socioestructurals, permeten conèi xer l'evolució de les opinions.
Opinió Pública – 8 TÈCNIQUES QUALITATIVES D'ESTUDI DE L'OP • PANEL repetir les mateixes preguntes a una mostra fixa per tal d'observar i explicar l'evolució de les opinions; dificultats: manteniment de la mostra original i deformació de preguntes conegudes.
• ENTREVISTA EN PROFUNDITAT (1) preguntes flexibles i obertes, (2) anàlisi del vocabulari utilitzat, emmarcament dels fets, justificacions... per tal d'inferir la manera d'entendre la realitat de l'entrevistat, (3) claus per fer una bona entrevista: triar bé els informants i explicar-los els objectius, saber encoratjar les respostes, ser estructurats, clars, amables, sensibles, ràpids, empàtics, ètics...
• ANÀLISI D'ESCRITS DIRIGITS A ORGANISMES PÚBLICS (1) documents de recollida de signatures: peticions rea litzades, autoritat a qui van dirigides, nombre de persones que els recolzen, circumstàncies socials de la reivindi cació... (2) cartes i comunicacions amb els mitjans de comunicació: anàlisi per temes o mostra, però sabent que el mitjà selecciona les que vol.
• OBSERVACIÓ DE COMPORTAMENTS COL·LECTIUS (1) amb caràcter científic: objectius predefinits, caràcter ex plicatiu i subjecte a controls de fiabilitat i validesa, (2) problemes: impredictibilitat i alt component subjectiu, (3) modalitats: segons el grau d'estructuració i segons el grau de participació de l'investigador.
• ESCALES D'ACTITUD dissenyades des de la psicologia social i molt utilitzades en marketing; per assignar un va lor numèric a un individu en algun punt comprès entre els dos extrems d'una escala: (1) Likert →grau d'acord o des acord amb una sèrie d'afirmacions sobre un objecte, (2) Osgood →escales bipolars amb adjectius antònims.
• ANÀLISI DE CONTINGUT missatges dels mdc: (1) presència i permanència dels temes, (2) grau de racionalitat, (3) possible incidència en el públic.
T7 © Xènia Martínez Ribot ...