TEMA 4. Tres tipus de processos (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Educación Primaria - 2º curso
Asignatura Psicologia de l'educació
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 0

Descripción

BLOC I. TEMA 4. Setè document.

Vista previa del texto

TEMA 4. 7. Tres tipus de processos: Autoregulació, regulació pels altres, regular els altres.
Resum del dia anterior: Pregunta examen: Perquè han de ser moderadament divergents? Perquè han de tenir alguna parcel·la d’intersubjectivitat compartida. Sinó costa molt poder fer-ho conjuntament.
Tres tipus de processos: (3) Autoregulació, regulació per part dels altres, regular els altres.
Mecanisme dos: Actuacions concretes que fan referència al segon mecanisme.
1-Explicació del propi punt de vista Explicar el que saps, els teus esquemes mentals. Això possibilita revisar, controlar i avaluar els teus esquemes mentals. Quan explicitem el nostre punt de vista, revisem els nostres esquemes mentals, els intentem fer públics, i en aquest procés creem (intentes generar) parcel·les d’intersubjectivitat.
2-Obtencio d’ajudes ajustades per part dels companys El propi alumne ha d’intensificar el que li passa, en el que necessita ajuda, saber allò que no entén. Un cop ho identifica ha de ser capaç d’explicitar-ho, l’altre o els altres han de ser capaços d’ajustar l’ajuda en aquesta necessitat.
Per tant, no només aparen la persona a que se li resolt el dubte sinó també aprèn el que ajuda.
3-Co-construcció d’idees.
a. Seria adopció de rols complementaris i control mutu del treball. Definir quines tasques concretes realitza cada membre del equip, per tal que aquest funcioni i s’organitzi millor. Per què? Perquè per naturalesa b. Cerca d’intersubjectivitat. Hauran de garantir que hi ha algun punt d’aquest coneixent que és comú i compartit per la resta del grup.
c. La conversa exploratòria. (Mercer, Palabras y Mentes: ed: Paidos) Tres tipus de conversa: [Conversa de discussió, i es discuteix quina és la correcte entre els diferents punts de vista, i es queden amb el millor.
Conversa acumulativa: del que tu has dit, més el que van dient. ] -> En aquestes no hi ha co-construcció d’idees.
Conversa exploratòria: Consisteix a fer una cerca en quins punts coincidim tots, per generar-ne una de nova. Construcció conjunta i compartida del coneixement previs i esquemes mentals que coincideixen a partir de l’exploració. (Elaborar la resposta entre tots, no escollir-ne una de totes les que diuen.) Ex: es pot fer abans el després de la lectura, sense haver fet primer el abans i el durant? No, sinó no som conscients dels nostres coneixements. És una construcció conjunta de coneixement.
d. Parla egocèntrica i efectes d’ham (anzuelo). La edat que tenen aquesta parla egocèntrica: (des d’un de vista lingüístic) és quan s’inicia el joc simbòlic.
Parla egocèntrica: Quan s’inicia el joc simbòlic, el que fa es fer visible el seu pensament i esquemes mentals (és preciós quan passa) els nens/es fan demandes de necessitats, comença la parla egocèntrica, depèn de quan el nen accedeix al llenguatge, el que fan és verbalitzar les actuacions que estan duent a terme, ex: ara me’n vaig a la cuina, ara em cordo la sabata, etc. Ho fan de manera inconscient. No dura gaire, perquè se n’adonen que no tenen perquè dir-ho perquè ho poden dir interiorment, o poden pensar, i no ho han de verbalitzar tot.
Hem de tenir claríssim quan plantegem un treball, és que em de poder fer visibles els esquemes mentals. Perquè no estem acostumats a pensar el que sabem. Fer això va molt bé per l’aprenentatge. Acumulem coneixement, però no sabem com està construït.
Jo els tinc presents, i els hi mostro als meus companys/es. Hauríem de reflexionar sobre el que tenim al cap i ordenar, per saber que tenim construït i com ho tenim. Per fer-nos conscients del que sabem també.
3. Tercer mecanisme d’influència educativa: recolzament a l’atribució de sentit i aprenentatge.
 Processos de construcció de coneixement: []factors Interpsicològics cognitius]  Atribuir sentit: tres condicions per atribuir sentit al que fem: 1. Representar-se la tasca, vol dir: conèixer els objectius, la finalitat, conèixer com s’ha de fer. Si coneixes això, la pots representar.
2. Sentir interès per la tasca ( no per superar exàmens, sinó per la tasca).
Totes depenen de la interacció.
3. Sentir-se competent, sentiment de competència. S’ha de sentir que es capaç de resoldre la tasca.
Et sents molt recolzat en el sentiment de competència. Saps que tindràs l’ajuda dels companys/es, quan és en equip.
Factors moduladors en la construcció de coneixements entre la interacció entre alumnes Llistat de la lectura. (S’ha de fer copiar-pegar).
BLOC II TEMA 5 (Segueix a un altre word) Components cognitius en l’aprenentatge escolar i influència educativa [...] ...