4. Organografia (espermatòfits) (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 08/04/2016 (Actualizado: 04/09/2016)
Descargas 51
Subido por

Descripción

Resum (amb tot allò treballat a classe) de la unitat d'Espermatòfits. Contingut:
-Organografia vegetativa
-Organografia sexual i reproducció
-Classificació dels espermatòfits

Vista previa del texto

BOTÀNICA ☞ Breca U9 - ORGANOGRAFIA ESPERMATÒFITS 1.ORGANOGRAFIA VEGETATIVA: EL CORM És l’estructura vegetativa, en què diferenciem tres òrgans: rel, tija i fulla 1.3.LA FULLA És aquell òrgan encarregat de les funcions de fotosíntesi i d’intercanvi de gasos • El seu creixement és limitat i presenten simetria bilateral • Segons la durada de les fulles: perennifòlies o caduques (s’evita la seva congelació) • Estructura: 1.1.REL És aquell òrgan encarregat de les funcions de fixació, transport i reserva • Distingim una rel principal, més llarga, i una de secundària o terciària, que és la rel subterrània.
• Algunes plantes no tenen rel: Wolffia arrhiza (Planta ariza) • Segons la seva forma distingim rels axomorfes i fasciculades axonomorfa limbe anvers revers pecíol limbe fasciculada • Les fulles poden ser simples o compostes pecíol estípula Fulla simple • Tipus de rels: napiformes (pastanaga), rels caulògenes, rels xucladores i tubercles radicals Arrel napiforme Rels caulògenes Tubercles radicals raquis folíol limbe Fulla composta 1.3.1.CARACTERÍSTIQUES INDIVIDUALS DE LA FULLA • Forma del limbe: Rels xucladores acuminat agut obtús emarginat mucronat • Forma de l’àpex: 1.2.TIJA És aquell òrgan encarregat de les funcions de sosteniment, enllaç entre les diferents parts de la planta, transport i reserva. Parts: • L’epicòtil i l’hopicòtil són els dos primers entrenusos • La ramificació pot ser monopòdica o simpòdica gemma apical 2.1.Tipus de ramificació monopòdica entrenus 1.
2.
3.
4.
5.
6.
lirada cordiforme lanceolada linear flabel·lada sagitada 7. hastada 8. palmada 9. peltada 10. obovada 11. oblonga 12.
13.
14.
15.
el·líptica espatulada ovada romboïdal simpòdica • Forma de la base: nus epicòtil hipocòtil cordada • Segons la consistència: tiges herbàcies o llenyoses, d’entre les que distingim mates (< 1m), arbustos (1-5m) i arbres (> 5m) • Segons el desenvolupament: tiges hipogees o subterrànies (tubercle caulinar patata, bulb ceba, rizoma) i tiges epigees • Tipus de tiges epigees: erecta o ascendent, decumbent, procumbent, estoloníferes (maduixeres), radicants i enfiladisses (vinya, heura) • Segons el creixement: microblasts (MB), de creixement il·limitat, i braquiblasts (BB), de creixement limitat (ramificacions dels MB) • Casos especials: • Cladodis: parts d’un cactus, on hi ha les espines, que són la màxima simplificació de les fulles, de manera que la planta no perdi aigua (Opuntia ficus-indica) • Fil·locadis: tiges en forma de fulla d’on surt el fruit (Ruscus aculeatus) • Indument: conjunt de pèls o tricomes (morts) que recobreixen la superfície dels diferents òrgans de la planta. Segons el seu nombre i el seu tipus, distingim: • Sense pèls: glabra • Amb pèls: glabrescents (quasi glabra), pubescents (peludeta) tomentosos (blanc i llargs), sedosos (llarg i fi) atenuada auriculada asimètrica • Forma del marge (fulla simple): entera serrada biserrada espinosa crenada lobada • Forma del marge (fulla composta): • Peces accessòries a les fulles • Falguera: Alsophila polysticoides (Pteridophyta) lígula trifoliada òcrea estípules beina bipinnada • Modificacions de les fulles paripinnada circells imparipinnada tripinnada • Nervadura: • Dicòtoma: ramificacions (de cadascuna en surten dues) espines 1.
2.
3.
4.
Pennada Palmada Paral.lela Dicòtoma 1.3.2.TIPUS DE PLANTES SEGONS EL SEU CICLE VITAL • Anual: realitzen tot el seu cicle en menys d’un any • Biennal: viuen dos anys • Vivaç: tenen la part aèria anual i òrgans subterranis pluriennals • Perenne: tant la part aèria com la subterrània viuen més de dos anys • Inserció de la tija: peciolada sèssil 2.LA FLOR La flor prové de la transformació d’estructures foliars • Pètals: normalment de color diferent a la planta • Sèpals: fulletes que queden a sota dels pètals • Tèpals quan no hi ha distinció entre pètals i sèpals Organografia externa • Textura de la fulla: coriàcia herbàcia crassa 1.3.2.CARACTERÍSTIQUES COL·LECTIVES DE LES FULLES • Disposició de les fulles damunt de la tija: oposades alternades decussades esparses 2.1.EVOLUCIÓ • Abans, l’estam estava constituït per l’antera (2 teques) sobre la fulla plana, però al llarg del temps la fulla s’ha anat aprimant fins convertir-se en el filament • De gimnospermes, en què el primordi seminal (òvul) resta sobre la fulla carpel·lar, a angiospermes, en què el primordi seminal queda tancada dins de la fulla formant el carpel • Els angiospermes dominen sobre els gimnospermes, que són evolutivament anteriors ➪ ORGANOGRAFIA: Guió de pràctiques 3.BIOLOGIA DE LA REPRODUCCIÓ 3.1.GAMETOGÈNESI • Masculina: formació del gra de pol·len • Els grans de pol·len es troben dins dels sacs pol·línics, a les teques de les anteres • Etapes: imbricades verticil·lades fasciculades basals Mitosi A CC 1. CMP (cèl mare del gra de pol·len): 2n 2. Meiosi: de cada CMP obtenim 4 cèls n (tapet) 3. Tapet: conformat per una doble paret cel. (interior de cel·lulosa i exterior d’esporopol·lenina) 4. Mitosi: de cada tapet obtenim 4 grans de pol·len, que estan formats per dues cèls: cèl del tub pol·línic (veget) i cèl generativa • Segons l’ornamentació de l’obertura del gra de pol·len, distingim porus, colps (tall de meló) i colporus (colp + porus) • Ús medicinal del pol·len: • Extracte citoplasmàtic de pol·len (eliminació exina al·lergènica) • Simptomatologia menopausa • Complement alimentari • Femenina: formació del sac embrional dins de l’òvul • Generació haploide: màxima evolució S OC M Doble fecundació (Angiospermes) 2 gàmetes 3.4.DISPERSIÓ DE FRUITS I GRANES • Agents físics: vent (anemocòria), aigua (hidrocòria, cocos) • Agents biòtics: • Zoocòria: • Exozoocòria: adhesió al pèl de l’animal (velcro). Distingim ornitocòria (ocell), mirmetocòria (formiga) i antropocòria (humà, globalització de les plantes) • Endozoocòria: menjar els fruits (cal que siguin atractius) i dispersió per defecació • Autocòria: dispersió per la pròpia planta (dispersió explosiva, boles de les pelis de l’oest: dispersió de llavors per força centrífuga) 4.EL FRUIT 4.1.MORFOLOGIA DEL FRUIT 3.2.POL·LINITZACIÓ Transport del pol·len des de l’antera fins al pistil. La majoria de pol·lens no tenen moviment propi, per això necessiten agents que els moguin: • Agents físics: vent (anemofília) i aigua (hidrofília) • Agents biòtics: animals (zoofília), d’entre els quals distingim insectes (entomofília), ocells (ornitofília)… • Això comporta una certa especialització i coevolució d’aquestes espècies 3.3.FECUNDACIÓ • Germinació del gra de pol·len (estigma) • Formació del tub pol·línic: cèl. germinativa + cèl. del tub pol·línic o cèl vegetativa • Mitosi de la cèl germinativa i obtenció dels 2 gàmetes masculins, que juntament amb la cèl vegetativa formen el gametòfit masculí • El trobem al teixit de transmissió de l’ovari, i baixarà per l’estil de l’estigma. Alta competitivitat • És la màxima expressió de l’evolució de la generació diploide • El tub pol·línic es troba amb el micròpil i té lloc una doble fecundació: una al centre de l’òvul i una a la zona inferior • Desaparició del tub pol·línic, antípodes i sinèrgides i formació de: • Zigot (2n): ovocèl·lula (n) + 1 gamet (n) • Endosperma (3n): cèl central (2n) + 1 gamet (n) • Els canvis que tindran lloc seran: • Teguments → Episperma • Endosperma → Alimentació embrió • Ovari → Fruit (quadern de pràctiques) • Llavors, l’ovari formarà el fruit, l’òvul la llavor/grana, l’ovocèl·lula o zigot l’embrió i els teguments l’episperma • El fruit haurà de madurar i dispersar-se, juntament amb les granes • La doble funció del fruit consisteix en la dispersió genètica i producció d’individus joves PERICARP exocarp mesocarp endocarp embrió endosperma LLAVOR episperma Fruit 4.2.CLASSIFICACIÓ El fruit és l’òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col labora a disseminar-les quan són madures • Fruits simples: procedeixen d’un gineceu unicarpel·lar o pluricel·lular cenocàrpic • Fruits múltiples o col·lectius: procedeixen d’un gineceu pluricarpel·lar apocàrpic Marxívol Botó d’or Mores • Fruits complexos: en la formació del fruit intervenen altres òrgans florals, a part dels carpels 5.CLASSIFICACIÓ DELS ESPERMATÒFITS • Subdivisió Coniferophytina (Gimnospermes) • Arbres i arbustos • Xillema primitiu (traqueides) • Molts cotilèdons • Fulles reduïdes (agulles, cintes, esquames) • Flors sense periant • Carpels oberts • Fecundació simple • Nº d’espècies reduït però amb molta presència • Subdivisió Magnoliophytina (Angiospermes): • Arbres, arbustos i herbes • Xilema primitiu i tràquees • 1-2 cotilèdons (reduir-ne el nº es considera una millora evolutiva) • Fulles laminars (i altres formes derivades) • Flors amb periant • Carpels tancats • Doble fecundació Intervenen altres parts Ovari ínfer + Receptacle floral Pomera Poliaqueni + Eix/ Receptacle carnós Polinou (carpels dins) + Receptacle floral còncau Maduixera Roser Altres classificacions són: • Fruits dehiscents o indehiscents (guió de pràctiques) • Fuits dehiscents Gineceu unicarpel·lar 1 sutura ventral Gineceu unicarpel·lar 2 valves 1 sutura ventral + Nervi central Gineceu pluricarpel·lar Cenocàrpic Paracàrpic Sincàrpic Variant de gineceu bicarpel·lar Paracàrpic L>2A Variant de gineceu bicarpel·lar Paracàrpic L<2A • Fruits indehiscents: fruits simples indehiscents carnosos: Gineceu unicarpel·lar o pluricarpel·lar cenocàrpic.
Conté 1 sola llavor Mesocarp carnós Endocarp petri Gineceu unicarpel·lar o pluricarpel·lar cenocàrpic.
Conté 1 o diverses llavors Tot el pericarp carnós Olivera Tomaquera Baia modificada amb Epicarp glandulós (essències) Mesocarp carnós (però eixut) Endocarp membranós Taronger • Mesocarp carnós (fruit carnós) i no carnós (fruit sec ≠ “fruita seca”) 4.3.INFRUTESCÈNCIES És la transformació d’un grup de flors en inflorescència compacta Receptacle globulós que esdevé finalment carnós i conté a l'interior un conjunt de fruits secs monosperms; es comunica amb l'exterior mitjançant una obertura apical.
Conjunt de fruits carnosos polisperms (baies), concrescents amb les bràctees de l'eix que les envolten i que es tornen carnoses Figuera Pinya d'Índies o ananàs Conjunt de fruits secs monosperms, envoltats d'un periant que es torna carnós i disposats en espiga.
Morera ...

Tags: