Els sentits (2015)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Bàsica 2
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

ELS SENTITS La vista: 80% d’informació que arriba a l’organisme. 3 elements principals: l’ull, el nucli geniculat general i l’escorça visual primària. Els axons de la part interna es dirigeixen a l’hemisferi contrari a l’ull mentre que la part externa es dirigeix a un mateix hemisferi, quan estem hi ha quiasme òptic.
Dins del tàlem hi ha el nucli geniculat lateral (NGL) aquest, està format per capes. Les capes tenen funcions diferents. Les capes 1 i 2 s’encarreguen de la detecció de moviment i les 3 4 5 6 s’encarreguen de la textura la profunditat i el color. A partir d’això, crea un mapa anomenat mapa retinotòpic, ja que prové de la retina. Com hi ha altres sentits en el tàlem, hi trobem altres mapes dels altres sentits.
Còrtex visual primàri: És on es fa una primera interpretació. Hi ha neurones específiques que interpreten la informació enviada pel NGL . El mapa retinotòpic es torna a reproduir. La informació ocupa un espai físic molt més gran en el còrtex que en el NGL, això s’anomena magnificació òptica. Són estructures bilaterals (estan als dos costats del cervell). Hi ha informació que s’interpreta en altres àrees del cervell anomenades: còrtex extratriat parietal p i còrtex extratriat temporal. NO tota la informació s’interpreta al còrtex visual.
ULL glòbul ocular 2,5 cm i pesa 7 grams. Té 3 capes: Escleròtica, coroides i retina.
1 Escleròtica: És la capa externa, la part anterior és transparent i la posterior opaca. La part transparent rep el nom de còrnia. Té terminacions nervioses i lliures que fa que sigui sensible.
A la còrnia no hi ha terminacions nervioses. És la capa més fibrosa doncs ajuda a establir l’estructura rodona. La seva funció és protegir el glòbul ocular i reaccionar a la percepció de cossos estranys.
2 Coroides: Al mig del glòbul ocular. Conté vasos sanguinis i cèl·lules de pigments foscos. La funcionalitat dels vasos sanguinis: encarregats de portar l’aliment als receptors visuals de la capa..?. Les cèl·lules de pigments foscos absorbeixen rajos de llums extraviats i que es troben flotant en l’ humor vitri.
El múscul ciliar tiba el cristal·lí, el tensa i el destensa Medis diòptrics o medis transparents: còrnia, humor aquós, cristal·lí i humor vitri.
Medi diòptric Bola fina formada per proteïnes i aigua sense cap vas capil·lar. La seva funció és enfocar el 80% Humor aquós: 99% d’aigua. Manté hidratada la còrnia mitjançant un sistema de drenatge que canvia cada 4 hores. Si no es canvia pot malmetre el cristal·lí o altres parts.
Cristal·lí: Lent biconvexa formant per proteïnes, distribuït en capes. Té mobilitat degut al múscul ciliar que fa el moviment. Amb el temps perd la funcionalitat del moviment presbícia (vista cansada) Humor vitri: Manté l’estructura del glòbus ocular, manté la forma. Transparent. Hi ha raigs de llum extraviats que s’arriben a absorbir.
Pupil·la i iris: La seva funció és poder percebre adequadament , es contrau, aquest procés s’anomena miosis. La pupil·la és el forat i la musculatura de l’ iris fa el moviment.
3 Retina: Capa interior glòbul ocular. La fòvea és on hi ha la màxima concentració de cons, aquesta xona de concentració de cons s’anomena fòvea.
Fora de la fòvea bastons>cons Nervi òptic : conjunt d’axons. El punt sec ( àrea de la retina).
Hi ha diferents cèl·lules nervioses: Anacrines conecten amb Bipolars    Cèl·lules bipolars Anacrines Ganglionars Ganglionars  axions nerviosos més llargs.
Epiteli pigmentat està en contacte amb la coroides.
Els bastons podem connectar diversos bastons a una cèl·lula bipolar. El cons connecten 1 sol con a una cèl·lula bipolar.
Bastons     Cons 120 milions Perifèrics Sensibilitat Visió nocturna Controlen la lluminositat, estan ubicats al voltant de la retina Són molt més sensibles a la lluminositat, per això estan repartits per la retina. El sumatori de diversos bastons fan la lluminositat.
    6 milions Centrals Agudesa(detall) Visió del color Estan ubicats a la fòvea, determinen el detall de les coses, en aquesta àrea s’enfoca la imatge amb més qualitat.
Més sensibles a reaccionar a les longituts d’ona que rep dels diferents llocs.
La transducció passa en el segment extern dels 2 receptors, on hi ha una proteïna anomenada opsina i una molècula anomenada retineno? Que fan una reacció química que fa que les longituds d’ones lluminoses es transformin en energia elèctrica.
No tots els cons reaccionen igual davant de les longituds d’ones que els arriben. Hi ha 3 tipus de substància química que reaccionen diferent a les 3 longituds d’ona: Erotrolabe reacciona al vermell Eclorolabe reacciona al verd Cianolabe reacciona al blau Quan arriba un estímul amb molts colors, els diferents cons estimularan un color o un altre. Els cons tenen una tasca molt específica.
Afectacions de la vista: Miopia: El lloc on s’enfoca la forma de la imatge està per davant de la fòvea, perquè el globus ocular no és absolutament rodó, sinó que està aixafat per la ona superior o inferior.
Hipermetropia: La imatge s’enfoca per darrera la fòvea. El globus ocular està aixafat pels costats. Hi ha un procés natural que fa que s’agafi la posició adequada, és per això que als nens no els solen posar olleres.
Estigmatisme: Tenen algun defecte en la fòvea o el cristal·lí, que fa que no vegin adequadament la imatge.
Factors necessaris per tenir una visió adequada de les coses:   Han de tenir un contorn o delimitació Que hi hagi una temporalitat o canvi en el temps. Necessites unes fraccions de segon per veure que has d’identificar.
 Lluminositat  Agudesa visual (veure el detall)  Atribuïm l’agudesa visual als cons o Agudesa a distància: Veure el detall a diferent distància o Agudesa estètica: Agudesa o detall de percebre una situació o Agudeses estàtiques (cadascú amb una tasca específica) Elements que  1 La detecció: veure o no fan que pugui  2 La resolució: qualitat dels elements que conformen l’objecte veure la imatge  3 Identificació: quina cosa és  4 Localització: Orientació d’un objecte respecte un altre amb una certa agudesa  Que hi hagi moviments oculars o Versió: els dos ulls mantenen el mateix angle de visió, angle de visió constant  Sàcadics: Angle fix moviments molt ràpids que permeten fer una lectura ràpida  Persecució: Quan observa una imatge que està lluny, en un fons estable però que l’ element es mou. Per exemple: un avió en el cel.
Són moviments més lents que els sacàdics o Vergència: Mantenen angles de visió diferents Espectre visible d’energia Per sota dels 600 nanòmetres parlem de colors freds i per sobre de 600 nanòmetres parlem de colors càlids. El sistema visual fa que veiem diferents intensitats d’un mateix color. Aquest fenomen s’anomena contrast de color simultani.
TEORIES DE LA PERCEPCIÓ DE COLORS Teoria Tricromàtica Young i Helmholtz (1856) Existeixen 3 tipus de receptors bàsics que sintonitzen, processen o són sensibles a diferents longituds d’ona (LO) LO curta blau ( glaciars  massa concentrada (cristalls)) LO mitja verd LO llarga vermell Teoria dels oponents Herwing (1878) 3 canals encarregats del processament de colors oposats: Vermell-verd Groc-blau Blanc-negre Aquest mecanisme neuronal funcionaria amb connexions activades per a un dels elements del parell i inhibidores per a l’altre Teories del doble procés DeValois i Jacobs (1984) Síntesi de les anteriors. El processament del color implica, a nivell perifèric, el funcionament de 2 mecanismes diferents successius.
Els cons fan la 1a anàlisi de color a partir de receptors de LO, mentre que les cèl·lules ganglionars ( al NGL normalment o a la retina) s’encarregarien de processar la informació segons la teoria dels oposats.
29.10.2015 Apunts bàsica II (GG) Components bàsics del sentit de l’oïda Trets bàsics ● ● ● ● ● To: Grau en que un so resulta alt o baix. Diferència entre les notes altes o baixes.
Freqüència: nombre de crestes d’onda que es produeixen en un segon.
Cicle: Distància den les crestes d’onda.
Amplitud: diferència de pressió entre el pic i vall d’una onda.
Timbre: És la diferència en quant a la qualitat d’uns sons. Depèn dels sons harmònics que acompanyen al so principal.
(unitats de mesura: decibels i Hertz) ( imatge ones so greu i agut) La funció del sistema auditiu és enviar els estímuls sonors que arribin als receptors sensorials, la transducció i l’assignació de característiques que ens fan distingir entre diferents qualitats del so.
Podem dividir el sistema auditiu en tres parts: L’oïda externa, formada per: ● Pavelló auditiu: té unes curvatures dissenyades per tal de captar el so. El pavelló auditiu creix com a mecanisme evolutiu per tal de recollir millor les ones.
● Canal auditiu ● Timpà: membrana cartilaginosa que vibra. La cera protegeix el timpà d’elements exteriors nocius que puguin el malmetre.
La oïda mitjà ● Martell ● Endusa ● Estrep La onda sonora arriba al timpà que vibra i amb la seva vibració fa vibrar a aquests tres ossets. Això es dóna doncs a l’oïda interna hi ha líquid i si no hi ha hagués aquests tres ossos que vibren i incrementen la vibració del timpà, el so no arribaria. El canvi de medi aeri a líquid fa necessària aquesta potenciació.
Els canals semi circulars estan relacionats amb el sistema vestibular Dins del cargol (o còclea) hi trobem un líquid anomenat perilinfa. Dins del cargol trobem uns membrana anomenada membrana basilar. Canal vestibular - membrana basilar - canal basilar. Sobre de les membrana basilar hi ha l’organ de corpi, dins del qual hi ha les cèl•lules piloses. La vibració provoca que el líquid perilinfa fagi ones i això provoca el moviment de les cèlules piloses on es fa la transducció. (Insertar imatge) Tipus de sordesa: ● ● ● Sordesa de conducció: És la més comú. Es dóna a la orella externa o a la orella mitjà. Per exemple: un tap de cera. També pot passar que els ossets no vibrin com vibraven degut a l’edat, anomenada sordesa ossia . Aquests tipus de problemes se solen arreglar amb un audífon, que amplia la vibració.
La sordesa neurosensorial: potser que afecti al nervi auditiu o als receptors sensorials. Orella interna La sordesa central: afecta a l’escorça. Com que l’àrea del còrtex no funciona, encara que l’oïda funcioni bé, la persona no hi sent. És irreversible.
Teoria Tonotòpica - de lloc (Békésy): cada una de les zones de l’àrea mmm és més sensible depenent del tipus de to. Com més aprop de la finestra oval més agut. Per sota dels 50 Hertz no hi ha canvi en la vibració de la membrana basilar.
Teoria de la freqüència (o de la descàrrega): Dóna una altra explicació a com interpretem els sons. Tota la membrana basilar s’ interpreta com un únic element. Depenent dels Hertz que arriben vibraran, es transmetrà la informació de les cel lules receptores. La velocitat amb la que es transmet la informació serà la interpretació dels sons. 100 Hertz= 100cops per segon.
Amb una velocitat màxima de 1000 Hertz/s. Durant molts anys no va haver-hi justificació de com es podien sentir tons més elevats als 1000Hertz.
Principi de l’andanada o de la descàrrega: les neurones funcionen per grups de tal manera que s’activa un grup de 1000 Hertz i després un grup de 500 Hertz de tal manera que es fa el sumatori d’Hertz, un total de 1500 Hertz.
● ● ● ● Percepció del volum: depèn de l’amplitud, durada, sorolls de fons, trets d’escolta i freqüència.
Localització auditiva Percepció de sons simultanis: El so que resulta depèn de la diferència en la freqüència entre els dos tons.
Indicadors ○ Diferències d’intensitat interauricular : depenent d’on vingui el so m’arribara abans el so a l’orella dreta o a l’esquerra. El cervell interpreta que el so ha arribat abans a una banda que a l’altra. Em permet saber la localització i la distància.
○ Diferència de temps interauricular ○ Efectes de l’orella ○ Moviment ○ Context i entorn Olfacte L’olfacte el gust i el tacte estan molt relacionats entre ells.
L’olfacte es un dels sentits mes primitius que tenim perquè permet identificar substàncies químiques volàtils i elements que poden ser nocius per l’individu i pel conducte del cervell.
A cada fossa nassal tenim unes 5000 cèl•lules olfactories.
L’epiteli olfactori està connectat amb les mucoses que serveixen per protegir i per connectar totes les molècules volàtils.
Les celules epitalials son celules de suport i les altres son les cel lules receptores on es produirà la transduccio. Les celules receptores tenen unes proteïnes que identifiquen les olors. El seu axó va a parar al bulb olfactori, anomenat àrea olfactòria primaria. Els glomèruls formen el bulb olfactori. La primera interpretació de les olors es fa als glomèruls, cadascú es específic d’una olor determinada. Dels glomèruls surt un nervi olfactori que va a tres canals diferents. El còrtex olfactiu primari es troba ubicat olfactiu primari que esta al lòbul temporal.una altra va al còrtex olfactiu secundari que està al lòbul frontal. i la tercera area va a parar a l’amígdala i a l’hipocam. L’amigdala gestiona les emocions i l’hipocam la memòria.la connexió entre el sistema olfactori i l’ amígdala i l'hipocam és la memòria episòdica. L’associació d’una olor amb un record.
El gust ● Papil les gustatives ● Botones gustatives ● Cèllules olfactives.
El gust està molt relacionat amb factors culturals. Ex: Mèxic. El sentit del gust es per tant socialment influenciable i entrenable.
També al igual que l’olfacte permeten el manteniment de l’espècie doncs permeten salvaguardar els elements nocius.
Podem distingir 5 gustos diferents: dolç, salat, àcid, amarg i umami.
L’umami sobretot es troba en les carns preparades. En la zona del sudest asiàtic la persona l’identifica molt més. És un potenciador del sabor relacionat amb els productes càrnics.
● Papil•les gustatives Tenim aprox. Unes 200 papil les gustatives que es van regenerant aproximadament cada 10 dies. Estan repartides per tots ls llengua, elsdiferents gustos estan repartits per tota la llengua. Tenenuns botons gustatius que estan ubicats a diferents àrees de les pail•les gustatives.
Tipus de papil les gustatives: (els últims estudis que indiquen que no són tant específiques com indicaven i que totes poden percebre els diferents gustos) Papil•les fungiformes: Es situen a la punta de la llengua i són papi•les gustatives específiques per detectar el gust dolç. Són rodones i bastant planes. Tenen 5 botons gustatius. Els botons gustatius són estan ubicats els porus i els diferents receptors sensorials Papil•les fuliades: ubicades als laterals de la llengua i sobretot a la part inferior.
Identifiquen el gust salat. Estan ubicades com en files paral•leles, i tenen un edpai entre elled per facilitar que arribi el diferent líquid que a l’hora de mastegar està en la boca. Sembla ser que en l’evolució de l’espècie en tenim cada vegada menys.
Papil•les filiformes: ubicades a la part superior i per dobre dela llengua. Tenen un únic receptor sensorial. Apart de detecar el gust àcid ajuden al proces trencament dels aliments. Tenen forma rugosa.
Papil•les caliciformes: Estan en la part interior de la llengua. En tenim entre 8 i 10.
Discriminen el gust amargant.
Hi ha 3 cana!s diferents que recullen la informació Nervi facilal o corda rimpànica: recull la informació de les fungiformes, foliades i filiformes.
El nervi gloseofaringeo recull la informació de les caliciformes.
Nervi vago: Recull informació de diferents receptors de les diferents arees de la boca, glotis,epiglotis etc Aquesta informació passa pel tàlem i va a parar al lobul temporal i a la zona somato sensorial.
Tacte El tacte està molt relacionat amb la vista tot i que la vista hi preval. En la nostra espècies el tema del tacte és molt important a nivell maduratiu.
● ● ● ● Components bàsics del tacte Tacte actiu i tacte passiu Sensibilitat al tacte Factors psicològics i dolor ● Components bàsics del tacte Tenim receptors sensorials a diferents parts del cos. A les mans per exemple tenim molts més receptors sensorials que per exemple a l’esquena.
● Tacte actiu i tacte passiu Tacte actiu:M’aproximo a un element per saber les seves característiques. El tacte actiu també pot transmetre emocions.
El tracte passiu són els elements que em toquen a mi.
● Sensibilitat al tacte En funció de les característiques de l’objecte com per exemple !a pressió la pressió en ls superficie cutànea, el receptors s’activen d’una manera o una altra. Estan situats entre la dermis i la epidermis. en els receptor s tàctils és on es profuirà la transducció.
La teoria dels canals diu que la percepció del tacte es dóna en 4 canals : ○ ○ ○ Tacte Pressió Cinestèsia (tots aquells receptors que tenim al nostre organisme que donen informació sobre la postura del nostre cos) ○ Vibració Aquest 4 canals més la propioceptors es recull perla via lemmiscal. Arriba a la zona somatosensorial i també al còrtex motor. La via epspimotalàmica passa pel lateral de la medula i recull la informació del dolor i led temperatures extremes, va a parar als nuclis basals i al cíngulo. Això és l’explicació de perquè algunes persones són més sensibles al dolor que altres.
● Factors psicològics i dolor El dolor té una vessant psicològics difícil d’avaluar. El tema contextual influeix molt en sentir amb més o menys intensitat el dolor.
Diferències entre dolor fàcic i dolor tònoc Dolor fàcic és molt intens i curt ex: agulla Dolor tonic és un dolor més constant per ex: migranya El mapa somatotòpic. Hi ha una àrea del nostre còrtex que pot rebre molta més informació.
(Insertar quadre tacte ) Cinestesia: Tots els receptors de propiosenció i els interreceptors em permeten saber com està ubicat el meu cos, em relacionen smb el meu entorn… s’anomenen cinestèsia. No s’ha classificat com a sentit, però ens permet relacionarnos amb el nostre entorn, tant intern com extern.
El sistema vestibular ens dona informació de com estic orientat respecte el terra, de com em desplaço i del moviment del cap.
Els moviments que podem fer amb el cap són possibles gràcies al moviment de l’endolinfa dins dels canals semicirculars.
A cada un dels canals semicirculars hi ha “utriculos” que informen sobre el sentit de gravetat. I al “saculo” els del desplaçament.
En tots 3, hi ha receptors sensorials.
_______________________ ...