Tema 3: Les Grans Tradicions en l'Estudi de la Memòria (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Processos psicològics: Memòria
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 12

Descripción

Resum de les lectures obligatòries i power point de classe

Vista previa del texto

LES GRANS TRADICIONS EN L’ESTUDI DE LA MEMÒRIA L’estudi de la memòria s’ha abastat per 2 vessants: l’associacionisme i el cognitivisme. Es diferencien en la forma de definir les característiques de la memòria humana, així com les idees sobre què és important i ha de ser explicat.
La tradició d’Ebbinghaus va predominar fins als any 50, a partir d’aquí ho va fer la de Bartlett.
Per entendre les dues tendències hem de contextualitzar-les i temporalitzar-les.
Ebbinghaus L’associacionisme es caracteritza per considerar la memòria com l’encarregada de conservar les còpies de la realitat. És vista com la que guarda els records acumulats pels aprenentatges successius i aquests records, es consoliden a través de lleis associatives. L’organisme respon a situacions estimulants.
El subjecte és passiu, receptor d’estímuls i emissor de respostes simples i directes als estímuls.
Aprèn associacions.
L’inici de l’estudi experimental de la memòria ve de la mà d’Ebbinghaus. Va ser un atreviment perquè les teories anteriors de Wund i Fechner deien que no era possible fer-ho. Va influir molt en l’estudi d’altres processos superiors. També s’inclou en la tradició funcionalista.
Si el problema de la memòria era la seva complexitat, ell la va simplificar per poder abordar-la: va estandarditzar condicions, inventar materials, dissenyar procediments d’investigació, obtenir resultats quantitatius... Els seus experiments els va realitzar en 2 etapes de la seva vida.
Diu que els nostres estats mentals anteriors no desapareixen encara que es devaneixin de la nostra consciència, ja que els efectes persisteixen. Defensa una memòria inconscient i vol treballar captant els continguts mnemònics tant conscients com inconscients.
Metodologia: va buscar una mesura indirecta de la memòria basada en el mètode d’estalvi a l’hora del reaprenentatge mesurat en funció del nombre de repeticions. Es basava en el temps o assajos realitats en un primer aprenentatge i el temps o assajos emprats per al reaprenentatge. Això proporciona dades consistents, quantitatives i fàcilment replicables, relatius a la tassa d’oblit en el temps.
Recull la tesis associacionista que havia donat èmfasi a la llei de la freqüència com a condició fonamental per l’associació (repetició). Va seguir una meticulositat extrema per tal de mantenir les condicions experimentals constants. Els experiments tenien 1 únic subjecte: el propi Ebbinghaus.
Es presentaven síl·labes sense sentit (no eren sense sentit, sinó que ell ho va triar així per evitar problemes de material amb significat, pertorbacions). Va estudiar els efectes de la longitud de la llista, el nombre de repeticions i l’amplitud de l’interval de retenció. Va analitzar l’evolució de la memòria i va establir la Corba de l’Oblit: aquesta es produeix ràpidament al principi i després s’enrellenteix.
Deia que l’ampliació dels coneixements no podia fer-se sense les ciències naturals. Va propiciar l’inici de l’estudi objectiu de la memòria. Va aportar el rigor científic i un marc metodològic que separaria la psicologia de la filosofia.
Retenció en funció del nº de repeticions El seu llibre es compon de 9 capítols en els que presenta diferents experiments. Estudia: la velocitat d’aprenentatge de sèries de síl·labes amb funció de la seva longitud, la retenció en funció del nº de repeticions, la retenció i l’oblit en funció del temps, la retenció amb funció de l’aprenentatge repetit i la retenció amb funció de l’ordre de successió dels membres d’una sèrie.
En centrarem en la retenció en funció del nº de repeticions. Ell suposava que aquesta relació seria de proporcionalitat. Va fer 70 tests dobles (separats per 24hores) utilitzant 6 sèries de 16 síl·labes en cada un. Cada seria es llegia per separat un determinat nombre de vegades, i després de 24 hores era reapresa fins aconseguir la primera reproducció correcta.
Estalvi= temps fase aprenentatge/ temps fase reaprenentatge Bartlett El Cognitivisme recull els plantejaments fonamentats en els aspectes cognitius. Trenca la idea de la memòria com a còpia literal i li dona importància considerant que l’organisme processa la informació en base a les seves experiències i coneixements previs; així, la memòria està en constant interrelació amb la resta de processos. Els coneixements previs poden alterar noves informacions i aquests poden ser alterats per informació anterior. L’organisme opera directament sobre la informació de l’estímul interioritzat.
El subjecte és actiu: selecciona, reinterpreta, elabora i emmagatzema informació i actua en funció d’aquest processament.
Volia analitzar el record tal com es dona a la vida quotidiana. Els 3 trets pels que se li considera important en la psicologia cognitiva són: - Consideració de la naturalesa activa i constructiva dels processos cognitius - La idea de que la comprensió pot ser abordada psicològicament, malgrat el seu caràcter aparentment elusiu.
- El paper dels esquemes Va crear el concepte d’esquema adaptant-lo als processos perceptius i de record. Aquest li serveix de pont per connectar conceptes propis de les activitats socio-culturals i les respostes psicològiques dels subjectes.
Es va apropar a la psicologia experimental d’una forma instrumental. Va rebutjar tot intent de formulació explícita d’un punt de vista sistemàtic, emfatitzant la importància primordial de les dades davant la formalització teòrica. Es va cenyir a l’estudi dels processos de recuperació, reconeixement i record, sense buscar la formulació de la seva teoria més enllà del que li permetessin els seus instruments.
Remembering és la obra més important que té. És un estudi de com les accions dels subjectes referides als esdeveniments del passat eren evocades després d’un cert temps, i a buscar procediments d’explicació per allò. L’autor opta per fer anàlisis qualitatius i informes verbals dels subjectes. És un treball en psicologia social.. Són 19 capítols dividits en 2 parts: estudis experimentals i el record com a tema d’estudi de la psicologia social. També toca la investigació de formació d’imatges i record, ja que estan en estreta relació.
Va fer una crítica a Ebbinghaus referint-se a ell com a simplista. En el seu llibre parla de les característiques indiferenciables de percebre, imaginar i recordar. Diu que sempre fem un esforç inconscient per connectar el que es presenta amb alguna cosa anterior. Hi ha un patró perceptual pre-existent a l’acte de percebre, i per això les dades perceptuals tenen significat i són assimilats. Aquí està l’origen del significat.
Volia enfocar l’estudi en situacions més naturals. Feia servir històries de les quals només presentava una part i després comprovava el record. Va fer 2 tipus d’experiments: - Reproducció repetida: una persona llegia una història dos vegades i havia de narrar-la de memòria diverses vegades.
- Reproducció serial: una persona havia de llegir una història 2 vegades i explicar-li a una altra, aquesta altra li explicava a una tercera, i així successivament.
Va comprovar que amb el temps o el pas d’una persona a l’altra, els subjectes tendien a reduir progressivament la història i fer-la més coherent amb el propi coneixement. També intervenien els esquemes de les convencions i creences socials.
Va concloure que la memòria és un procés esquemàtic: quan realitzem un nou aprenentatge, aquest es basa en els esquemes existents (esquema: organització activa de reaccions anteriors o d’experiències passades que sempre tenen que estar funcionant en tota resposta orgànica).
Quan hi ha un conflicte entre l’esquema i el que s’intenta recordar, apareixen les distorsions i modificacions per solucionar-ho.
La memòria és un procés constructiu que inclou processos inferencials com la condensació, elaboració i intervenció. El coneixement previ influència la nova informació a codificar i recuperar.
Tradició Associacionista vs. Tradició Cognitivista Diferències Marc Teòric Metodologia Material Nº de Subjectes Plantejament Experimental Anàlisi de Resultats Valor de Record Consideració del Subjecte Aportacions EBBINGHAUS BARTLETT Associacionisme Reaprenentatge o mètode d’estalvi (Indirecta) No significatiu (síl·labes sense sentit) 1 Simplicitat.
Experimental: situació artificial de laboratori Quantitatiu Record Literal Passiu Corba de l’Oblit Cognitivisme Reproducció serial o repetida (Directa) Significatiu (històries, contes o dibuixos) Diversos Complexitat.
Situacions quotidianes Qualitatiu Record Constructiu Actiu Record esquemàtic (concepte d’esquema) El Nou Enfoc en la Investigació de la Memòria: Psicologia Cognitiva La psicologia cognitiva va recuperar l’estudi dels processos superiors i es va interessar més per l’aspecte informatiu del estímuls que per les seves característiques físiques i, en conseqüència, pel comportament com a resultat de la cognició.
Es basa en la suposició de que els patrons de conducta observable, junt amb les experiències subjectives privades, depenen de successos mentals inobservables que impliquen mecanismes i processos mentals. L’objectiu fonamental de la psicologia cognitiva és identificar aquests successos i determinar les relacions entre ells i aquests i les conductes observables.
 Pressupost Mentalista: s’incorporen constructes interns mentals.
 Pressupost Computacional: l’activitat mental consisteix en un sistema de processament simbòlic. Activen, manipulen i transformen símbols que relacionen amb coses en el món exterior. L’objectiu és especificar els processos i representacions simbòliques que subjuguen als nostres actes.
 Pressupost Restrictiu: els humans tenim limitacions en la capacitat de processar informació; limitacions causades per les estructures i recursos de què disposen. Els processos cognitius requereixen un temps, no ens podem ocupar de masses alhora.
 Pressupost Funcionalista: no hem de buscar l’explicació dels processos mentals en els fenòmens físics que els serveixen de suport, sinó que els hem de comprendre per sí mateixos en quant a la funció que fan.
Aquesta nova forma d’estudiar la psicologia va sorgir de la influència de: Externes ͦ La teoria de la informació ͦ La lingüística generativa-transformacional de Chomsky ͦ La ciència dels ordinadors Internes ͦ Psicologia soviètica ͦ Jean Piaget i l’escola de Ginebra ͦ La psicologia britànica ͦ La psicologia social cognitiva (Lewin) Molts psicòlegs cognitius han adoptat la metàfora de la ment com un ordinador. Aquesta metàfora ha tingut 2 vessants: - Interpretació forta: paradigma computacionalista defensa una interpretació literal de la metàfora.
- Interpretació feble: considera la metàfora una font d’inspiració per construir models mentals, en un sentit més general, i maneja termes informàtics per referir-se a operacions mentals.
Es pràcticament impossible entendre les relacions input-output de l’ordinador sense fer referència al procés simbòlic. Això va plantejar que no era raonable intentar seguir explicant el comportament humà limitant-se simplement a les relacions externes (estímul-resposta).
Estudiar la memòria vol dir conèixer les condicions de fixació, retenció i oblit. L’organisme opera directament sobre la informació de l’estímul interioritzat. Va aparèixer una nova analogia: el subjecte processador d’informació.
El subjecte interactua amb el medi responent a la situació estimular en base a la seva experiència i operant de forma activa sobre la informació. Agafa importància el coneixement previ que té. Ens hem de preguntar, com es fa servir, com es representa, com s’adquireix i com s’emmagatzema.
És necessari conèixer les estructures i processos que comporta. Els treballs es van dirigir en 2 direccions: - Estudi sobre l’estructura de la memòria per analogia dels ordinadors - Estudi dels codis i formes de processament d’informació RESUM Característiques de l’estudi que van canviar als 50’s (Garzón i Seoane): ͦ El subjecte no registra passivament la informació, sinó que elabora en funció dels seus coneixements previs: és un processador actiu d’informació. Es produeix un èmfasi en els processos interns.
ͦ Es rebutja l’associació estímul-resposta. L’associació es produeix a nivell de contingut.
ͦ Es canvia la metodologia d’estudi, apareixen noves tècniques i materials.
...