Teories de la Comunicació - Bloc 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 11/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Teories  de  la  comunicació   Publicitat  i  relacions  públiques     BLOC 3. CODIFICACIÓ I DESCODIFICACIÓ En el discurs televisiu - Stuart Hall.
És una barreja de sensibilitat, enfocament, estudis culturals… Cal centrar-nos en el concepte cultura.
És cultura a una sèrie de coneixements, actituds, comportaments, amb patrimoni local. No és universal, també hi entren elements no materials com els valors, tradicions, història o costums d’un lloc. Patrimoni simbòlic. La cultura es pot identificar de nivells geogràfics diferents (Estat, nació, comunitat, poble…). La cultura és una forma de vida (no es pot defensar en un examen). Existeix una jerarquia de cultures: hi ha una jerarquia dominant i després subcultures. La dominant és una forma de vida (les subcultures també). El terme “inculte” és un parany, no s’usa de la forma correcte, la utilitzem com a sinònim de “ignorant”. Quan parlem de cultura a vegades ho fem pensant en “l’acumulació de coneixement” quan realment és una visió del concepte molt capitalista (poder, control, domini).
En els anys 50 diversos autors van sorgir i se’ls considera impulsos dels estudis de la indústria cultural: Richard Hoggart, Raymond Williams, Edward P Thompson. Els dos últims eren activistes polítics, marxistes, dogmàtics i van fer diversos estudis dels quals un dels més importants (del Raymond) es titula “Cultura i societat”, on fa una revisió de al idea de cultura que s’ha anat configurant i ha anat evolucionant al llarg dels últims anys a GB. Ho fa a partir de crítics, literaris, personatges importants de la GB. En aquest repàs de la idea de cultura podem veure que existeix la idea de la cultura com a acumulació de coneixement. Edward no es va preocupar pel tema del cultura tant, però es va preocupar molt pel moviment obrer, i es va centrar en la seva evolució paral·lelament a la revolució industrial. La GB va ser el lloc on es va donar de manera mes autentica la revolució industrial. Observa que en la classe obrera social també hi existeix cultura i està menystinguda per la cultura de les elits.
Richard Hoggart té un dels llibres més influent en els estudis culturals “cultura obrera a la societat de masses” (1957), era més liberal. Provenia de classe obrera i l’estudi el va fer des de dins de la mateixa classe. Es va dedicar a observar com la influència dels MDC i especialment aquells dedicats a la classe obrera, els continguts són rebuts i van poc a poc colonitzant i substituir la cultura popular que ja tenia les classes treballadores i fins llavors mai ningú havia tingut en compte. Diu que hi ha una pressió constant des de la cultura de masses per envair l’espai cultural mundial però s’adona que dins de les classes populars existeix una certa resistència i es tendeix a sobrevalorar el poder dels MDC. Hi ha diverses formes de cultures i hi ha desequilibris, tensió entre elles: els estudis culturals el que faran serà treballar sobre la base de la lluita cultural, unes cultures que es resisteixen i altres que intenten imposar-se. Marx no va donar-li gaire importància a la cultura, aquest buit fa que aquests autors es centrin en ella des del punt de vista de lluita de classes.
Teories  de  la  comunicació   Publicitat  i  relacions  públiques     L’any 1964 es crea el Centre d’Estudis Culturals Contemporanis (CCCS), Richard Hoggart en formava part. Es va crear un centre en una ciutat “de segona”, a una universitat també “de segona”, amb pocs recursos. Es dedica a estudis de postgrau bàsicament, i es dediquen a fer encàrregs d’investigació i a formar a futurs doctors en aquells interessats en els estudis culturals. En aquell moment o es desconeixia o es tenia un concepte molt diferent al que realment era. Estava pensat per estudiar les formes, pràctiques i institucions culturals, i les seves relacions amb la societat i el canvi social. El fet de vincular societat o estructura social amb cultura era poc habitual llavors: era costum separar humanitats i ciències socials.
Els formadors anaven construint els conceptes d’estudis culturals de manera activa i de vegades improvisada.
Bases de Marx: • Els individus s’enfrotnen a la naturalesa per poder viure i crear les condicions naturals de la seva existència (modelar el món) • Per fer-ho, s’ha de recórrer en formes de cooperació i organització social.
Entre nosaltres, organitzacions cooperativa dels individus per satisfer les necessitats • Quan passa l’home s’enfronta a la naturalesa amb la mediació de la societat.
• Les relacions de producció (allò important pel marxisme → relacions que establim per sobreviure) configuren la base materialista (o estructura de la societat) • Les relacions de producció diverses al llarg dels anys → però uns exploten i altres són explotats, les formes d’organització són injustes i contradictòries.
Com deia Marx, els individus s’enfronten a la naturalesa per poder viure i crear les condicionals naturals de la seva existència: per viure a aquest món l’hem de crear, donar una forma determinada (hem de caçar, conrear…). Per fer-ho, cal recórrer a formes de cooperació entre nosaltres i d’organització social. Des de que comença aquest procés d’organització per poder satisfer les necessitats, es pot dir que l’home s’enfronta a la naturalesa amb la mediació de la societat. La relació amb la naturalesa és socialment mediatitzada. Per marx, sense bases de producció no hi ha societat, i aquestes relacions de producció s’han donat al llarg del temps de maneres diverses però sempre hi ha uns que són els que exploten i els altres que són els explotats.
Això suposa que les formes d’organització les quals nosaltres ens hem dotat per viure són injustes i contradictòries, i això persisteix en els diversos períodes on hem viscut. Els que tenen els mitjans de producció es beneficien del valor afegit que posen els que produeixen.
Aquesta relació que varia però sempre té la mateixa estructura explotats i explotadors, té un reflex que té un segon nivell que anomena superestructura. Tota aquesta base determina la superestructura, on hi ha la família, societat civil, formes polítiques… No és res més que el reflex de les relacions de producció, i quan Teories  de  la  comunicació   Publicitat  i  relacions  públiques     aquestes canvien la resta també. La cultura està determinada per la base material, segons Marx, forma part de la superestructura. La cultura que domini és la pròpia de la classe social dominant. També té en compte un àmbit, que és el de les idees: aquesta ideologia el que fa és justificar el determinisme de l’estructura sobre la superestructura: ho determina. Segons ells, la ideologia no és positiva, sinó dóna una perspectiva distorsionada de la realitat i ens fa tenir uan consciència diferent de les coses.
Marx parla del determinisme entre la base i la superestructura. Pels estudis culturals és possible que s’hagin donat formes culturals que siguin resistents a aquesta base cultural, que hagin perdurat tot i el poder o importància o influència de les relacions de producció. Aleshores els estudis culturals dels anys 70 es fixaran sobretot en aquestes manifestacions que escapen del determinisme que parla Marx. Cultures resistents o subcultures, com els anomenaven ells. Segons ells, el determinisme de Marx només funciona en la cultura dominant i no en les subcultures, per això observen com aquestes manifestacions de resistència entren amb tensió amb la cultura dominant. Especialment Stuart Hall (codificació i desc) dedicarà molts esforços a recuperar o a mirar de donar importància a alguns conceptes que permetessin explicar aquestes tensions culturals. Vol mirar amb detall el paper legitimador que té la ideologia: com ajuda a defensar la dominància d¡una cultura. La lectura Codificaico i descoficiacio explica de quina manera s’introdueixen els valors culturals i formes d’entendre la realitat i com es trasllada després al consumidor, al descodificador. Com aquesta ideologia ajuda que l’ordre establert sigui com és.
Diguem que els autors aquests tenen la ideologia de Marx menys les ultimes premisses.
o Conceptes importants estudis culturals 1. La cultura dominant no és res mes que un conjunt de pràctiques valors, que tenen efectivitat en la seva difusió i generalització.
2. El concepte d’hegemonia també és molt important en els estudis culturals.
Hegemonia prové d’Antonio Gramsi, fundador d’un partit comunista italià (els seus escrits els va escriure tots a la presó). Va desenvolupar la teoria de l’hegemonia i també el d’intel·lectualitat orgànica (intel·lectuals que estiguessin compromesos amb el moviment obrer, des d’una perspectiva intel·lectual i defensora. Un intel·lectual activista i d’esquerres, el “coco” del moviment). Hegemonia: És la capacitat que té un grup social d’exercir la direcció intel·lectual i moral de sobre la societat. També es la capacitat per construir un nou sistema d’aliances socials, un bloc històric, una voluntat general. Una forma de cultura que serveix als grups socials dominants d’exercir el control de les masses. La cultura hegemònica esdevé sentit comú.
És una cosa (sigui creença, valor, complex, idees) que es va estenent i es va configurant com la idea o estructura de pensament majoritària i que va Teories  de  la  comunicació   Publicitat  i  relacions  públiques     anul·lant les altres formes de pensar i que acaba convertint-se en allò que tothom dóna per descomptat en les coses que són “normals”. Gramsi descriu un procés social, que no té a veure amb qüestions econòmiques, sinó cultural, ideologia, valors… això vol dir que la superestructura també opera independentment de l’estructura.
3. Ideologia dominant (Louis Althusser). SIstems d’idees i representacions mitjançant els quals els homes entenen i viuen una relació imaginaria amb les seves condicions reals d’existència. Ens proporciona un miratge de la realitat.
El centre d’estudis culturals el va dirigir Richard Hoggart i als pocs anys, al 68, va passar a ser el director Stuart Hall fins el 79 i és en aquest període quan els estudis culturals s’internacionalitza i és quan passa a ser una referència que genera departaments universitaris, congressos, revists acadèmiques… o Línies dels estudis culturals a partir del 69-80 No es preocupen per pertànyer a alguna disciplina concreta; el que importa són els temes que s’estudien: ja poden ser antropòlegs, literaris, sociòlegs… També es dediquen a fer molta recerca empírica, molts treballs sobre el terreny: com viuen cultures concretes, etc. “Rituales de resistència” és un llibre dels primers que es dediquen a observar el que anomenem actualment tribus urbanes i volen escapar de la dominació de masses. En aquests moment comencen a explotar-se estudis en matèria de gènere i estudis de prejudicis racials. La cultura femenina era considerada una subcultura dominada per l’altre gènere.
Els de l’Escola de Frankfurt fan els seus estudis de la comunicació “des del despatx” sobre què passa a la cultura. Els dels estudis culturals creuen que és impossible conèixer què passa sense fer recerca directa, empírica, anar i conèixer directament.
Stuart Hall assigna als MDC un paper molt destacat a les dinàmiques de dominació, hegemonia i també construcció de la cultura moderna o dominant. També li assigna algun paper com a vehicle de les conductes de resistència: que els MDC tenen un paper molt important anyway. Utilitza el concepte aparells ideològics de l’estat (de Althusser) Els MDC compleixen tres funcions en la societat: 1. Funció cognitiva. Els mitjans ens proporcionen un coneixement del món social.
Ens aproximen a realitats que potser no arribem a conèixer realment, i això genera o ajuda a construir-nos un imaginari sobre el món social (el nostre i els que no coneixem) que ens permet entendre’l, ens el fa intel·ligible: els mitjans per tant ens ajuden a entendre les coses que passen.
2. Funció representativa. Ens proporcionen una idea de món plural i divers; un fals pluralisme. Ens presenten a través dels MDC un món amb èxits diversos, estils de vida diferents, formes de parlar i de pensar diverses… això ens dóna Teories  de  la  comunicació   Publicitat  i  relacions  públiques     la sensació d’un món plural. No se’ns dóna de manera directa, sinó que els mitjans es construeixen la imatge de la pluralitat, no és una visió directa.
3. Funció hegemonitzadora. Els mitjans que ens donen coneixement del món i que aquest és aparentment plural, aquests mitjans organitzen o uneixen tot el discurs de manera coherent amb una selecció determinada dels “ingredients” o de formes d’expressió amb les que s’ha d’expressar el discurs que alhora fa que es doni un sentit determinat a allò que se’ns transmet (escoltem, llegim o veiem). El carreguen de connotacions. És a través d’aquesta funció com es transmeten els sistemes de valors, sentit comú… Com es produeixen els continguts dels mitjans, com es codifica, quins son els mecanismes a través dels quals es dona sentit als continguts, quan parla de preferència… ES FIXEN en com s’etiqueten, s’estereotipitzen grups socials concrets… Els estudis de recepció investiguen la forma com els espectadors interpreten els continguts dels mitjans. Això és un canvi radical en relació als estudis que es feien als anys 70. El que es fa sobre la perspectiva de recepció és què és el que realment es llegeix en els continguts (3 formes de codificació diferents, lectura Stuart hall). Aquests estudis son molt diferents als anteriors. A partir d’estructures de significació diferents cadascú descodifica diferent.
1900-1940 1940-1970 1970-Avui Comunicació - Escola de - Escola de Palo Pragmàtica interpersonal Chicago Alto - Interaccionisme simbòlic - Teoria de - Estructural / - Teoria de Comunicació l’agulla Funcionalisme l’Espiral del mediàtica hipodèrmica - MCR silenci - Teories sobre la - Teoria - Construcció societat de experimental de la social de la masses i opinió persuasió societat pública - Teoria d’Usos i Gratificacions Teories  de  la  comunicació   Publicitat  i  relacions  públiques     Comunicació - Escola de - Estudis Culturals mediàtica (estudis Frankfurt - Economia crítics política de la comunicació DISTINGIM ELS CONCEPTES ENTRE - GRUPS DE FORMES D’ABORDAR LES COMUNICACIONS - TEORIES EN SÍ Temes i subtemes Lectures Idees claus Autors • Context històric-social • Robert Ezra COMUNICACIÓ INTERPERSONAL Interaccionisme simbòlic Escola de Chicago • Pragmatisme filosofic • Construcció de la realitat Herbert entre individus lliures Mead • L’altre generalitzat Lectura presentación a la vida quotidiana • George a partir de la interacció • El ‘self’ Erving GOffman Park • Model dramatúrgic (actuació) • Equips i regions • Rituals • Interaccions focalitzades i no focalitzades • Stigma • Frame • Herbert Blumer Teories  de  la  comunicació   Publicitat  i  relacions  públiques     Teoria de la comunicació humana • Crítica a l’esquema de Shannon i Weaver • Anxiomes • Comunicació de doble Gregory Bateson Paul Watzlawick vincle Comunicació no verbal • Elements comunicació no verbal • Funcions dels elements Ray Birdwhistell Edward T.Hall significants • Quinèsica • Proxèmica Comunicació no • Gir lingüístic Charles W.
verbal - Pragmàtica • Elemetns de la Morris pragmàtica • Teoria dels actes de parla • Cooperació John L. Ausitn Paul Grice Jürgen Habermas conversacional • Pressuposits i implícits • Pragmàtica universal COMUNICACIÓ M EDIÀTICA • Quasi interacció mediàtica John B THompson Teories  de  la  comunicació   Publicitat  i  relacions  públiques     Mass Comunication • Societat de masses Walter Research • Teoria de l’agulla Lippman hipodèrmica • Model conductista • Recerca administrada/administrati va Ortega i Gasset Harold Lasswell Paul F Lazarsfeld • Model de Harold Lasswell Teoria sobre la Walter Lippman • Masses/multitud/públic Gustave Le societat de masses Lectura • Propaganda Bon i l’opinió pública • Opinió pública Harold Laswell Walter Lippman Teoria funcionalista Lectura de de la comunicació Lazarsfeld i de masses Merton • Teoria estructuralfuncionalista Talcott Parsons Paul Lazarsfeld Robert K Merton Charles R Wright Teoria de l’espiral Noelle-Neuman • Clima d’opinió del silenci lectura • Por a l’aillament/conformisme • Mecanismes dels mitjans en la dinàmica d’opinió • • Quasi interacció mediàtica: per argumentar la diferència de formes de comunicació entre la mediàtica i l’anterior. No té res a veure amb la Mass CR • A diferència de la MCR i altres funcionalista, Els de l’Escola de Frankfurt i Estudis Culturals veuen el fenomen de la comunicació com un element cultural. Per això el que els interessa estudiar, és com els MdC incideixen en aquesta.
• Els treballs de la MCR no es preocupen la cultura, sinó els efectes dels MdC.
Teories  de  la  comunicació   Publicitat  i  relacions  públiques     • La línia marxista que uneix es diferencia en que: Els E.F fan una revisió del marxisme, els ??? fan revisió de la revisió i els de l’economia política fan els estudis desde el mateix marxisme de manera ortodoxa Examen Bloc 1. Desenvolupar un dels tres temes següents (3 punts) 1. Defineix, a partir de Goffman, els aspectes principals de l’actuació d’un individu en el procés de comunicació cara a cara. Quina incidència ha tingut aquest plantejament en altres autors que han estudiat la comunicació mediada? 2. La teoria funcionalista i els desenvolupament de la MCR 3. Explica, de manera contextualitzada, les aportacions principals dels Estudis Culturals de Brimingham. Quines similituds i quins diferències tñe amb l’E.F? Bloc 2. Respondre breument a les qüestions (extensió 10 línies – 5 punts) 1. Què entén GOffman per idealització? I Serrano-Puche en relació a les xarxes socials? 2. Què és, segons Adorno i Horkheimer, la indústria cultural i què la caracteritza? 3. Quines són, segons Altheide, les conseqüències socials del discurs de la por? 4. Què són la quin`sica i la proxèmica? 5. ….
Bloc 3. 10 preguntes tipus test. Resten el mateix que sumen (0.2 - 2 punts el total) 1. El grup de palo alto es caracteritza per estudiar la comunicació des d’una perspectiva: a. De comunicació de masses. Els mitjans de comunicació de masses són centrals b. Funcionalista: s’interessa per les funcions i disfuncions dels mitjans en individus c. Entén que la conducta és comunicació i tota comunicació afecta la conducta d. Crítica: qüestiona el poder dels MDC a la societat e. Considera que la comunicació no verbal és suficient per comunicar ...