El tema de la mort en época gòtica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art gòtic dels segles XIV-XV
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

En el gòtic, veiem com les imatges (escultures) provoquen drama i patiment. En canvi, les maiestas romàniques representen un home triomfant que ja ha ressuscitat. Representa un home viu, amb una corona, vestit amb un túnica (colobium) lligada a la cintura i decorada amb una sèrie de formes circulars. Es el pallia kotata es un teixit d'Orient amb el qual es vestien els reis o emepradors. No es representa la naturalesa humana sobre Crist sinó Crist triomfant sobre la mort.
És la manera de representar Crist en el romànic.
A finals del segle XIII apareixen els "cristos dolorosos" va néixer a la zona d'Alemanya i es va expandir ràpidament per tota Europa. Podem veure el rigor mortis present a la cara, els estralls i ferides provocades per els claus. Es pretenia humanitzar les figures divines i que els creients que anessin a veure-les tinguessin empatia.
Mare de Déu de Solsona Escultura de primer ordre, potser la millor Mare de Déu del romànic. Ens indica una cronologia més avançada perquè el nen esta en una posició mes dinàmica i no tant rígid assegut. Les mirades no es troben i no hi ha relació.
Virgen blanca (Toledo) Aquí si que veiem que hi ha relació entre mare i fill. Aquesta humanització dels protagonistes de la historia sagrada es el que resulta característic del gòtic. El gòtic donarà protagonisme a aquestes figures del cristianisme.
Junt amb altres temes macabres que sorgiran durant el gòtic. Macabre es tot allò relacionat amb cadàvers o despulles materials de la mort. Són uns temes iconogràfics alguns dels quals no van ser imatges sinó textos, com els 3 vius i els 3 morts que té un origen literari.
L'encontre - diàleg: 3 morts surten al pas de 3 vius. Versió francesa. 3 nobles van al bosc a caçar i quan estan allà es troben amb 3 cadàvers que els hi parlen, parlen els vius i els morts.
L'encontre - meditació: Versió italiana. Entre els vius i els morts, també passa al bosc hi ha un altre personatge que és un ermita que fa d'intermediari entre els dos grups.
Encontre-diàleg: França Els primers testimonis literaris els tenim a Baudoin Conde es representa en imatges el mateix que diu en el text. Meditació sobre la vanitat de la vida i de les coses humanes perquè al final tot culmina amb la mort. En el seu moment va tenir molt d’èxit. El públic medieval que era capaç de llegir van apreciar-lo i el seu contingut.
Això passarà a un llibre religiós, Saltiri de Robert de Lisle. És un llibre de composició variada, pot contenir l'ofici de difunts que es pot decorar. Des del punt de vista no hi ha cap canvi, tres cadàvers en estat de putrefacció diferent i tres personatges que sostenen un falco (indicador que van a caçar).
Saltiri i llibre d'hores de Bonne de Luxembourg S'han fusionat el llibre d'hores i el saltiri. És important perquè hi ha un element genuïnament italià que ens marca la ambigüitat de la escena, aquest element es l'eremita. Ens trobem en un llibre que no sabem on classificar-lo.
Vezzolano (Itàlia) Veiem 3 cadàvers que s'aixequen de les tombes, un eremita, 3 vius a cavall que per l'ensurt de que els morts s'han aixecat de les tombes al part esquerre es molt moguda. L'eremita fa dialogar els dos grups. El que fa el discurs moral és l'eremita. Passem dels manuscrits anteriors a la primera representació en pintura, a l'art monumental. A la pròpia abadia de Vezzolano es troba aquest tema representat un altre cop tot i que esta molt malmès. Es un tema profà que acaba encaixant en un cicle religiós. Encara que sigui profà la moralitat que es deriva de tema encaixa perfectament.
Es troba també en manuscrits, llibres d'hores ofici de difunts, pintura sobre taula, portes dels cementiris, pintura mural en concret en els espais funeraris, i en els sepulcres.
Jacopo del Casentino Versió italiana, és la versió mes estranya dels exemples que tenim perquè es una tauleta. Estaria destinat al oratori privat d'algu.
Oñate. Sepulcre de Pedro Vélez de Guevara.
San Pablo de Peñafiel, Museu de Valladolid Son unes pintures bastant mediocres però que veiem perfectament la representació.
Comanda dels Calatraus a Alcanyis (Terol) Ens trobem davant d'un encontre-diàleg.
Dansa de la mort Dintre d'aquest context de l'econtre que neix al XIII i acaba el XV, apareix un altre tema a finals del segle XIV que serà la dansa de la mort. Concebut com el diàleg entre la mort i cadascun dels membres de la societat. Inicialment va ser un text i posteriorment s’anirà reproduint com ha passat amb el tema dels 3 vius i els 3 morts.
Chaisse Dieu (França) Sempre es representa de més a menys en els estaments.
El triomf de la mort Clusone (Itàlia) Es presenta la mort com majestàtica i que ho aniquila tot. Veiem a la mort sobre un sepulcre els personatges d'abaix es una radiografia de la societat contemporània: un papa, bisbes, cardenals, reis...
Convent Franciscà de Morella (Castelló) ...