La teoría dels constructes personals (2015)

Resumen Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Intervenció familiar sistémica
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 28/03/2016
Descargas 7
Subido por

Descripción

Resumen lecturas

Vista previa del texto

Patricia  Camprodon.  Si  necesitas  más  apuntes  puedes  encontrarlos  en  mi  cuenta  de  unybook  pcamp   La  teoria  dels  constructes  personals:     Té  el  fonament  epistemològic  en  la  meta  teoria  constructivista,  que  parteix  de  la  premissa  de  la   construcció  proactiva  dels  significats  atribuïts  a  la  realitat  per  part  de  l’observador.  Des  del  constructivisme,   tot  i  acceptar  que  hi  ha  una  realitat  externa,  no  s’admet  la  relació  d’independència  entre  aquesta  i  la   consciència  que  sí  que  s’afirma  des  de  l’objectivisme.     Seguint  un  criteri  d’utilitat,  l’individu  valida  o  invalida  les  seves  anticipacions  de  la  realitat,  i  això  representa   una  reconstrucció  continuada  del  seu  sistema  de  constructes,  que  s’anirà  modificant  segons  l’experiència.   La  metàfora  de  l’home  com  a  científic,  perquè  actua  com  un  experimentador  que  posa  a  prova  hipòtesis  i   reformula  la  teoria  prèvia  depenent  del  resultat  obtingut.  Així,  el  procés  de  construcció  i  reconstrucció   successiva  que  fa  l’ésser  humà  de  l’experiència  és  l’objectiu,  el  nucli  i  el  fonament  de  la  TCP,  i  Kelly  l’explica   mitjan-­‐  çant  el  cicle  de  l’experiència.  Tenir  «salut  mental»  implica  tancar  repetidament  el  cicle  de   l’experiència.  Com  més  primerenca  sigui  la  fase  en  què  s’encalla  el  client,  més  greu  és  la  patologia  que   presenta.       Així  Kelly  considera  el  següent:  «Totes  les  nostres  interpretacions  actuals  de  l’univers  poden  ser  revisades  o   substituïdes»,  i  dóna  el  nom  d’Alternativisme  constructiu  a  la  posició  epistemològica  de  què  parteix.   Genèricament,  l’Alternativisme  constructiu  es  basa  en  el  supòsit  que  el  mateix  Kelly  (2001)  explicita:  «La   realitat  està  subjecta  a  moltes  construccions  alternatives,  algunes  de  les  quals  poden  resultar  més   fructíferes  que  altres».       Una  de  les  principals  virtuts  de  la  TCP  és  que  es  tècnicament  eclèctica.  S’assumeix  la  possibilitat  d’emprar   tècniques  terapèutiques  pròpies  o  provinents  d’altres  formulacions  psicològiques.     Abans  de  presentar  els  11  col·∙loraris  sobre  els  que  Kelly  formula  la  seva  teoria  presentarem  algunes   definicions  importants:     1.  Aspectes  formals  dels  constructes     -­‐  Constructe:  Dimensió  avaluativa  bipolar,  simbolitzada  o  no  per  una  etiqueta  verbal,  que  discrimina  entre   elements  depenent  de  la  característica  específica  que  abstreu.  Ex.  nerviós  vs.  tranquil.  Els  constructes   s’organitzen  en  forma  de  sistema  i  tenen  nivells  jeràrquics  diferents  (hi  ha  constructes  més  nuclears  i  altres   més  superficials).  El  fet  que  els  constructes  estiguin  organitzats  en  forma  de  sistema  fa  que  qualsevol   modificació  d’un  dels  cons-­‐  tructes  comporti  una  alteració,  de  més  o  menys  abast,  de  tot  el  sistema.     -­‐  Àmbit  de  conveniència  d’un  constructe:  tots  els  elements  als  quals  la  persona  troba  útil  aplicar  la   construcció.  Ex.  constructe  extravertit  vs.  introvertit  pertany  a  l’àmbit  de  les  relacions  interpersonals   -­‐  Focus  de  conveniència  d’un  constructe:  tots  els  elements  als  quals  la  persona  troba  de  màxima  utilitat   aplicar  una  determinada  construcció.  Per  exemple,  el  constructe  genuí  vs.  hipòcrita  l’aplicaríem  a  persones   que  coneixem  més.       1   Patricia  Camprodon.  Si  necesitas  más  apuntes  puedes  encontrarlos  en  mi  cuenta  de  unybook  pcamp   -­‐  Permeabilitat  dels  constructes:  Una  construcció  és  permeable  si  admet  la  percepció  de  nous  elements  en   el  context.  És  impermeable  si  no  n’admet.  Ex.  la  construcció  bo  vs.  dolent  és  més  permeable  que   descafeïnat  vs.  amb  cafeïna,  que  podem  aplicar  a  ben  pocs  elements.     -­‐  Elements:  Objectes,  persones  o  esdeveniments  abstrets  mitjançant  l’ús  d’un  constructe.     -­‐  Pol  de  similitud:  Pol  del  constructe  respecte  del  qual  dos  elements  són  similars.  Ex.  respecte  del   constructe  rialler  vs.  seriós  dues  o  més  persones  poden  ser  similars  pel  fet  que  les  dues  siguin  rialleres;   aquest  seria,  doncs,  el  pol  de  similitud.     -­‐  Pol  de  contrast:  pol  del  constructe  respecte  del  qual  un  element  és  diferent  d’un  altre.       2.  Constructes  de  diagnòstic  general     -­‐  Constructe  preverbal:  Són  constructes  que  s’utilitzen  encara  que  no  es  disposi  d’una  etiqueta  verbal  per  a   simbolitzar-­‐los.  Per  exemple,  rubor  o  pessigolleig  davant  determinades  situacions.  Presents  en  els  trastorns   psicosomàtics.     -­‐  Dilatació  del  sistema  de  constructes:  es  produeix  quan  la  persona  amplia  el  camp  fenomènic  per  a   reorganitzar-­‐lo  d’una  manera  més  comprensiva.  La  persona  viu  noves  experiències  (o  viu  de  manera   diferent  experiències  ja  conegudes)  i  hi  aplica  els  constructes  o  n’incorpora  de  nous.  És  pròpia  de  les   persones  amb  mania.     -­‐  Constricció  del  sistema  de  constructes:  es  produeix  quan  la  persona  redueix  el  camp  fenomènic  per  a   mini-­‐  mitzar  incompatibilitats  aparents.  Rarament  vol  tenir  noves  experiències,  no  vol  arriscar-­‐se  a  ser   invalidat.  Se  sol  donar,  sobretot,  en  la  depressió  i  en  l’agorafòbia.     -­‐  Constructe  suproaordenat:  Com  que  el  sistema  de  constructes  s’organitza  jeràrquicament,  el  constructe   supraordenat  és  el  que  n’inclou  un  altre  en  el  seu  rang  de  conveniència;  és  a  dir,  un  constructe  que  n’inclou   un  altre  com  a  element.  Ex.  Simpàtic   -­‐  Constructe  subordinat:  Constructe  que  s’inclou  com  a  element  en  el  context  d’un  altre.  Ex.  Somriu   -­‐  Constructe  nuclear:  Són  els  constructes  que  governen  els  processos  de  manteniment  de  la  identitat  de  la   persona.  Depenen  de  cadascú  i  inclouen  les  creences  més  íntimes,  les  que  ens  donen  sentit  com  a  persona.   Si  els  canviéssim  no  seríem  els  mateixos.  Són  els  més  resistents  al  canvi,  perquè  l’intent  de  canvi  se  sol  viure   com  una  amenaça  al  sentit  de  identitat.     -­‐  Constructe  perifèric:  Són  els  que  poden  alterar-­‐se  sense  modificacions  significatives  en  l’estructura   nuclear.  Són  molt  menys  resistents  al  canvi  que  els  constructes  nuclears.     -­‐  Constructe  rígid:  És  el  que  condueix  a  prediccions  invariables.  És  rígid  en  l’aplicació.  Ex.  tots  els  polítics   són  mentiders.  La  patologia  més  freqüentment  associada  a  la  construcció  rígida  és  l’obsessió.     -­‐  Constructe  lax:  És  el  que  condueix  a  prediccions  variables  però  manté  la  seva  identitat.  Se  sol  donar  en   l’esquizofrènia       TEORIA  DE  LES  CONSTRUCCIONS  PERSONALS:  La  teoria  Bàsica     Postulat  fonamental:  Els  processos  d’una  persona  es  canalitzen  psicològicament  per  la  manera  com  anticipa   els  esdeveniments.         2   Patricia  Camprodon.  Si  necesitas  más  apuntes  puedes  encontrarlos  en  mi  cuenta  de  unybook  pcamp   1.  Corol·∙laris  del  procés  de  construcció   •  Corol·∙lari  de  construcció:  La  persona  anticipa  els  esdeveniments  construint  les  seves  rèpliques.     •  Corol·∙lari  d’experiència:  El  sistema  de  construc-­‐  ció  d’una  persona  varia  en  la  mesura  que  cons-­‐  trueix   successivamente  rèpliques  dels  esdeveni-­‐  ments.     •  Corol·∙lari  d’elecció:  Una  persona  escull  per  a  ella  mateixa,  en  una  construcció  dicotòmica  determinada,   aquella  alternativa  que  pot  antici-­‐  par  més  possibilitats  d’elaborar  el  seu  sistema.     •  Corol·∙lari  de  modulació:  La  variació  en  el  siste-­‐  ma  de  construcció  d’una  persona  està  limitada  per  la   permeabilitat  de  les  construccions,  en  l’àm-­‐  bit  de  conveniència  de  les  quals  troben  les  variants.       2.  Corol·∙laris  d’estructura  del  coneixement   •  Corol·∙lari  de  dicotomia:  El  sistema  de  construc-­‐  ció  d’una  persona  es  composa  d’un  nombre  finit  de   construccions  dicotòmiques.     •  Corol·∙lari  d’organització:  Cada  persona  desen-­‐  volupa  d’una  manera  característica,  d’acord  amb  la  seva   conveniència  en  l’anticipació  dels  esde-­‐  venients,  un  sistema  de  construccions  que  com-­‐  prèn  relacions   ordinals  entre  aquestes  constru-­‐  cions.     •  Corol·∙lari  de  fragmentació:  Una  persona  pot  emprar  successivament  diversos  subsistemes  de  construcció   inferencialment  incompatibles  entre  si.       3.  Corol·∙lari  sobre  els  límits  d’allò  conegut   •  Corol·∙lari  d’àmbit:  Una  construcció  només  és  convenient  per  a  anticipar  un  àmbit  determinat   d’esdeveniments.       4.  El  self  en  el  seu  context  social   •  Corol·∙lari  d’individualitat:  Una  persona  es  diferencia  de  les  altres  per  la  seva  construcció  dels   esdeveniments.     •  Corol·∙lari  de  socialitat:  En  la  mesura  que  una  persona  construeixi  els  processos  de  construcció  d  ‘una   altra  pot  jugar  un  rol  en  un  porcés  social  que  la  impliqui.     •  Corol·∙lari  de  comunalitat:  En  la  mesura  que  dues  persones  empren  construccions  similars  de   l’experiència,  els  seus  processos  són  psicològicament  similars.     Aportacions  de  Procter  (1981)   Procter  genera  aquests  dos  corol·∙laris  amb  la  finalitat  de  fer  la  TCP  més  sensible  a  les  relacions.  Procter   integra  la  TCP  a  l’enfocament  sistèmic,  que  ha  donat  lloc  a  la  “Teoria  de  les  construccions  familiars”.   Atenent  al  corol·∙lari  de  família,  Procter  parla  de  ‘‘construccions  familiars’’  en  el  sentit  que  cada  família   compateix  un  nombre  finit  d’anticipacions  sobre  ella  mateixa  que  es  van  vaidant  o  reconstruint.     •  Corol·∙lari  de  grup:  En  la  mesura  que  una  per-­‐  sona  construeix  les  relacions  entre  els  membres  d’un  grup   pot  formar  part  d’un  procés  grupal  en  aquest  grup.     •  Corol·∙lari  de  família:  En  un  grup  de  persones  que  es  manté  uni  per  un  període  extens  de  temps,  cada  una   ha  de  fer  una  elecció,  dins  de  les  limtacions  del  seu  sistema,  per  tal  de  mante-­‐  nir  una  construcció  comuna   de  les  relacions  en  el  grup.       3   Patricia  Camprodon.  Si  necesitas  más  apuntes  puedes  encontrarlos  en  mi  cuenta  de  unybook  pcamp     Tècniques  d’avaluació   Un  dels  aspectes  més  reconeguts  de  la  TCP  és  l’operativitat  dels  plantejaments  d’avaluació  i  d’intervenció   terapèutica.  Kelly  va  anomenar  actitud  crèdula:  «Si  no  saps  què  li  passa  a  una  persona,  pregunta-­‐li-­‐ho,  pot   ser  que  t’ho  digui».     L’avaluació  se  centra  en  les  dimensions  emprades  per  la  persona  i/o  família  per  a  comprendre  i  estructurar   la  realitat.  La  finalitat  bàsica  és  generar  hipòtesis  que  puguin  orientar  la  intervenció  terapèutica.       4   ...