Tema 12 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Civil de la persona - Civil 1
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

Tema 12: El temps i els seus efectes jurídics ! 1. El temps com a fet jurídic. Els seus efectes El transcurs del temps és un fet natural que produeix nombrosos efectes jurídics, bé per si sol, o bé juntament amb altres circumstàncies. Per exemple, pel seu pas s’assoleix la majoria d’edat o es pot declarar absent una persona que va desaparèixer i de la qual no s’han tingut noticies durant un temps determinat.
! 2. La computació del temps El temps pot ser determinat mitjançant la fixació directa d’un moment concret en el calendari, de forma que no existeixi problema per a la seva computació degut a que és un temps fix.
També pot ser que es determini el temps en funció d’un altre o que s’hagi de tenir en compte un període de temps. Es tracta doncs d’un temps mòbil.
• Computació natural: el temps es mesura moment a moment (un període de 7 dies es comptabilitzaria, per exemple, de les 11 del matí del dia 1 fins les 11 del matí del dia 8) • Computació civil: es prenen en compte els dies complerts i no les fraccions menors, que van des de les 0 hores fins l’hora 24. Ara bé, les fraccions de dia se les pot considerar com un dia sencer o bé que se les exclogui del còmput. Per a realitzar el còmput s’ha de tenir en compte: o Dia inicial (dies ad quo): és el dia en que es dóna el fet determinant per a que s’iniciï el termini. Es pot incloure o no en el termini, tot i que per regla general s’exclou, començant el termini el la següent.
o Dia final (dies at quem): l’últim dia queda comprès en el termini fins al final de la hora 24, de forma que si es tracta d’un termini durant el qual s’ha de fer alguna cosa, s’és apte per a fer-la en qualsevol moment d’aquest dia. Si es tracta d’un termini en el qual s’ha de comprar o vendre alguna cosa, per a que transcorri tot el termini fa falta que l’últim dia hagi passat totalment.
o Dies festius: abans de la reforma del títol preliminar el CC no existia cap disposició que els exclogués del còmput del temps i per això comptaven com qualsevol altre en quant als terminis civils. Això comporta que, si dins del termini s’ha de fer quelcom que estigui prohibit realitzar en dies festius, serà precís verificar-ho en un que no ho sigui, i en cas el dia festiu és l’últim del termini, ! abans d’aquest.
No existeix una norma que digui quin ha de ser el tipus de còmput, però la jurisprudència entén que el que regeix és el còmput civil.
! 3. La prescripció extintiva El pas del temps, juntament a altres factors provoca l’adquisició o extinció de drets a través de diverses figures jurídiques, com la prescripció adquisitiva (o usucapió), la prescripció extintiva, la caducitat o el no ús.
! La prescripció extintiva significa l’extinció dels drets quan durant un cert temps rauen inactius i irreconeguts, és a dir, no són exercits pel seu titular ni es reconeix la seva existència per l’obligat (A deu una suma a B) o posseïdor (A té una cosa de B).
! L’àmbit de la prescripció és el dels drets i accions patrimonials, de forma que per prescripció s’extingeixen en principi tots aquests i només aquests. La resta de drets i les accions relatives a ells no són prescriptibles. Tampoc s’extingeixen per prescripció encara que siguin patrimonials, les accions merament declaratives que tendeixin a obtenir la declaració de nul·litat dels actes jurídics ja que no es tracta d’exercir amb elles un dret sinó donar a conèixer que l’acte és invàlid des d’abans i que els seus efectes no existeixen.
Per altra banda, un jutge no pot al·legar d’ofici la prescripció, sinó que ha de ser un dels afectats qui l’al·legui. En aquest grup s’inclou ambdues parts involucrades i tercers que estiguessin afectats.
! Amb l’extinció, el que s’elimina és la pretensió d’exercir l’acció, però no la relació jurídica obligatòria. Si hagués prescrit i es complís la obligació sense saber-ho, no es podria reclamar un rescabalament d’aquesta.
! ! Requisits: 1. Inactivitat del dret: que no hi hagi hagut ús de tal acció davant els Tribunals ni reclamació extrajudicial del titular del dret ni reconeixement del mateix pel subjecte passiu. És el començament de la prescripció.
2. Transcurs dels terminis que marqui la llei (accions) • Accions reals (relatives als drets reals): sobre immobles 30 anys, excepte la servitud 20 anys; Sobre mobles 6 anys; acció hipotecària 20 anys; acció hipotecària i pignoratícia sense desplaçament 3 anys.
! • Accions personals (relatives al dret no real): les que no tinguin assenyalat un termini especial 15 anys; accions encaminades al compliment d’obligacions de pagament en terminis anuals o terminis més breus 5 anys; segons l’article 1967 CC, accions d’exigir el compliment de les obligacions de pagament d’honoraris 3 anys; recobrar o retenir la possesió fora de judici ! interdictal, 1 any.
• A Catalunya, però, ha existit el concepte d’usatge omnes causa, pel qual el ! termini de prescripció, sigui quina sigui la causa del conflicte, és de 30 anys.
Tot i això, per necessitats d’agilització del tràfic jurídic, aquests terminis s’han reduït.
Si aquesta prescripció s’interromp, és torna a iniciar la computació del temps, ja que no serveix el temps ja transcorregut abans de la interrupció, que es dóna segons el CC per l’exercici de la corresponent acció davant els tribunals, per reclamació extrajudicial o per qualsevol acte de reconeixement per aquest subjecte passiu.
! Causes de la interrupció: • L’exercici de la pretensió davant els tribunals, encara que sigui desestimada per defecte processal.
• L’inici del procediment arbitral relatiu a la pretensió o la interposició de la demanda de formalització judicial de l’arbitratge.
• La reclamació extrajudicial de la pretensió.
• El reconeixement del dret o la renúncia a la prescripció de la persona contra qui es pot fer valer la pretensió en el transcurs del termini de prescripció ! Els requisits de la interrupció són que procedeixi de la persona titular de la pretensió o d’una tercera persona, que actuï en defensa d’un interès legítim i que tingui capacitat suficient i que s’efectuï davant el subjecte passiu de la pretensió, abans que es consumi la prescripció.
! D’altra banda, la prescripció se suspèn si la persona titular de la pretensió no la pot exercir, ni per ella mateixa ni per mitjà de representant, per causa de força major concurrent en els sis mesos immediatament anteriors a l’acabament del termini de prescripció. Els efectes de la suspensió no s’inicien en cap cas abans dels sis mesos establerts anteriorment, encara que la força major sigui preexistent. La suspensió de la prescripció no pot ésser tinguda en compte d’ofici pels tribunals, sinó que ha d’ésser al·legada per la part a qui beneficia, llevat de la produïda en els supòsits establerts per l’article 121-16.a, quan afecti persones que encara són menors o incapaces.
Terminis de prescripció i còmput Article 121-20 Prescripció decennal Les pretensions de qualsevol classe prescriuen al cap de deu anys, llevat que algú hagi adquirit abans el dret per usucapió o que aquest Codi o les lleis especials disposin una altra cosa.
! Article 121-21 Prescripció triennal Prescriuen al cap de tres anys: a) Les pretensions relatives a pagaments periòdics que s’hagin de fer per anys o terminis més breus.
b) Les pretensions relatives a la remuneració de prestacions de serveis i d’execucions d’obra.
c) Les pretensions de cobrament del preu en les vendes al consum.
d) Les pretensions derivades de responsabilitat extracontractual.
! ! ! Article 121-22 Prescripció anual Les pretensions protectores exclusivament de la possessió prescriuen al cap d’un any.
! Article 121-23 Còmput del termini 1. El termini de prescripció s’inicia quan, nascuda i exercible la pretensió, la persona titular d’aquesta coneix o pot conèixer raonablement les circumstàncies que la fonamenten i la persona contra la qual es pot exercir.
2. En el còmput del termini de prescripció no s’exclouen els dies inhàbils ni els festius. El còmput de dies es fa per dies sencers. El dia inicial s’exclou i el dia final s’ha de complir totalment.
3. El còmput de mesos o anys es fa de data a data. Si al mes del venciment no hi ha el dia corresponent a l’inicial, es considera que el termini acaba el darrer dia del mes.
! 4. La caducitat La caducitat significa que quelcom, generalment una facultat o un dret potestatiu, neix amb un termini de vida, i que un cop transcorregut aquest termini, s’extingeix. Es tracta doncs d’una facultat o dret de duració limitada. La caducitat es predica dels poders jurídics. Pot actuar en relacions jurídiques disponibles o bé indisponibles.
! Article 122-1 Caducitat d’accions i altres poders jurídics 1. Les accions i els poders de configuració jurídica sotmesos a caducitat s’extingeixen pel venciment dels terminis corresponents.
2. La caducitat de les accions o dels poders de configuració jurídica deixa de tenir efecte únicament si una persona legitimada els exerceix adequadament.
3. Les normes sobre caducitat són de naturalesa imperativa, sens perjudici del que disposa l’article 122-3.1 en matèria de suspensió.
! Article 122-2 Caducitat en les relacions jurídiques indisponibles 1. En les relacions jurídiques indisponibles els terminis establerts legalment no es poden suspendre.
2. En les relacions jurídiques indisponibles la caducitat ha d’ésser tinguda en compte d’ofici pels tribunals.
! Article 122-3 Caducitat en les relacions jurídiques disponibles 1. El termini de caducitat se suspèn d’acord amb el que estableixen els articles del 121-15 al 121-19 pel que fa a la suspensió de la prescripció, o per acord exprés de les parts. La suspensió s’aixeca una vegada exhaurit el termini pactat o, si no n’hi ha, a partir del moment en què qualsevol de les parts denunciï l’acord de manera fefaent.
2. Quan es tracta de relacions jurídiques disponibles, la caducitat no ha d’ésser tinguda en compte d’ofici pels tribunals, sinó que ha d’ésser al·legada per una persona legitimada.
! Article 122-4 Caducitat convencional La caducitat convinguda per les parts es regeix, si no hi ha pacte, per les disposicions sobre caducitat en les relacions jurídiques disponibles establertes per aquest Codi.
! Article 122-5 Còmput del termini i preclusió 1. El termini de caducitat s’inicia, si no hi ha normes específiques, quan neix l’acció o quan la persona titular pot conèixer raonablement les circumstàncies que fonamenten l’acció i la persona contra la qual es pot exercir. En tot cas, s’aplica també a la caducitat el que disposa l’article 121-24 en matèria de preclusió.
2. En el còmput del termini de caducitat no s’exclouen els dies inhàbils ni els festius. El còmput de dies es fa per dies sencers. El dia inicial s’exclou i el dia final s’ha de complir totalment.
3. El còmput de mesos o anys es fa de data a data. Si al mes del venciment no hi ha el dia corresponent a l’inicial, es considera que el termini acaba el darrer dia del mes.
! ! 5. La preclusió Article 121-24 Termini de preclusió Qualsevol pretensió susceptible de prescripció s’extingeix en tot cas pel transcurs ininterromput de trenta anys des del seu naixement, amb independència que hi hagin concorregut causes de suspensió o que les persones legitimades per a exercir-la no hagin conegut o no hagin pogut conèixer les dades o les circumstàncies a què fa referència l’article 121-23, en matèria de còmput de terminis.
...